Aquest caos en el que el món es troba no és culpa dels polítics.Nosaltres ens hem permès arribar a aquest punt col·lectivament.

En lloc de deixar que les comunitats es desenvolupin de manera natural a través de la nostra creixent compassió, consciència i dedicació, estem intentant legislar-les contínuament. Al fer-ho, ajudem a adormir les nostres respostes humanes, evitar les nostres responsabilitats cap als altres i a negar-nos el nostre veritable potencial de creixement com éssers humans en una comunitat global.

Admetem-ho amics: senzillament no volem enfrontar-nos a això. Ens automediquem per a insensibilitzar-nos, perseguim distraccions temporals, incloent-hi la tecnologia, la pornografia, les drogues o agendes personals de auto-justificació.  A més el sistema ja s’encarrega de tenir-nos distrets i adormits amb les crisis, amb les pors a les grips, amb les “champions”, amb  la creació de necessitats que es transformen amb frustracions, amb l’abolició de les assignatures humanistes a l’escola,  amb un sistema sanitari basat en les dogues que tapen símptomes i ens atordeixen la ment, amb ……. I a sobre alternativament, evitem totalment el problema traspassant la culpa a un altre lloc o negant que el problema si més no existeixi.

Però hi ha altre camí: acceptar els problemes que hem creat, aprendre d’ells i després treballar junts per a descobrir solucions viables. Aquesta és l’única manera de créixer com individus i com societat. Si no acceptem la responsabilitat o culpem a aquest grup o aquell altre, estarem cavant un forat encara més gran, i els problemes mediambientals es convertiran en desastres mediambientals que no podrem revertir.

Hem d’afrontar tant els problemes que hem creat nosaltres mateixos com els que tenim davant dels nostres nassos, encara que les nostres mans no vagin ser les que van abocar els productes químics a les vies fluvials ni les nostres serres elèctriques fossin les que van tallar els arbres de la selva.

No podem seguir denunciant-nos entre nosaltres per a fer que el problema desaparegui; no podem continuar enterrant-ho sota terra i esperar fins que les toxines es filtrin a les nostres comunitats. No importa si el que estem llençant és les nostres escombraries físiques o les nostres escombraries emocionals. No podem amagar-ho més del món. Hem de tractar -lo com una extensió del nostre cos “la qual cosa és així”, o tots sofrirem.

Convertir-se en un veritable activista “en un catalitzador veritable per al canvi” pot succeir només quan canviem nosaltres mateixos! Entendre això obre una consciència en el nostre interior, i una vegada que tinguem aquesta consciència, l’univers deixarà clar el que necessitem corregir. Aquests elements són l’única manera de transformar el nostre comportament egoista en activisme veritable i efectiu. Quan penses que estàs sent un “activista” i realment estàs embussat en els teus interessos personals, estàs veritablement creant un problema que és encara més difícil de solucionar que el problema en contra el qual estàs lluitant!

Com tots estem connectats, res fora de nosaltres canviarà fins que nosaltres canviem. Tendim a voler “canviar el món” per a millorar les nostres vides. En lloc d’això, necessitem canviar-nos a nosaltres mateixos per a crear un món millor. És una paradoxa. Com més vols canviar el món, més has de canviar-te a tu mateix. Tot lo demés, realment és perdre el temps.