Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Els ronyons.

ronyons

Els dos ronyons són òrgans vitals que realitzen moltes funcions de neteja i equilibri químic de la sang. El coneixement de la manera com funcionen pot ajudar a mantenir-nos sans.

localització ronyons

Què fan els ronyons?

Els ronyons són òrgans en forma de fesols i cada un té la mida aproximada d’una mà tancada (un puny). Estan localitzats a la part mitjana de l’esquena, immediatament sota de la caixa toràcica (l’estructura formada per les costelles). Els ronyons són una complexa maquinària de purificació. Diàriament, purifiquen uns 200 litres de sang per filtrar uns 2 litres de deixalles i excés d’aigua. Les deixalles i l’excés d’aigua es converteixen en orina, que flueix a la bufeta a través de tubs anomenats urèters. La bufeta emmagatzema l’orina fins al moment d’orinar.

Les deixalles de la sang es formen a partir de la descomposició normal dels teixits actius i dels aliments consumits. El cos fa servir el menjar com a font d’energia i per a reparació pròpia. Després que el cos pren el que necessita dels aliments, envia les deixalles a la sang. Si els ronyons no retiren aquests residus, s’acumularien a la sang i serien perjudicials per al cos.

La filtració succeeix en petites unitats col·locades dintre dels ronyons nomenades nefrones. Cada ronyó té al voltant d’un milió de nefrones. A la nefrona, un glomèrul -que és un petit vas sanguini o capil·lar- s’entrellaça amb un petit tub col·lector d’orina nomenat túbul. Es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques a mesura que les deixalles i l’aigua surten de la sang i entren al sistema urinari.

Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons miden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos. D’aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d’aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.

A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:

.- Eritropoetina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.
.- Renina, que regula la tensió arterial.
.- La forma activa de la vitamina D, que ajuda a mantenir el calci per als ossos i per a l’equilibri químic normal en el cos.

Què és la “funció renal”?

En general es sol dir “funció renal” al treball dels ronyons. Si ambdós ronyons estan sans, una persona té el 100 per cent de la seva funció renal. Aquesta funció renal és més de la necessària. Algunes persones neixen només amb un ronyó i poden tenir una vida normal i sana. Moltes persones donen un ronyó per a trasplantament a un parent o un amic. Una petita reducció de la funció renal no causa cap problema. De fet, una persona pot mantenir-se sana, amb un 50 per cent de la funció renal si aquesta es manté estable.

No obstant això, moltes persones amb el 50 per cent de la seva funció renal tenen una malaltia dels ronyons que empitjora amb el temps. Hi haurà alguns problemes de salut greus amb menys del 20 per cent de la funció renal. Si la funció renal es redueix a menys del 10 a 15 per cent, la persona no pot viure sense alguna forma de tractament de reemplaçament de la funció renal, ja sigui diàlisi o trasplantament.

Per què fallen els ronyons?

Gairebé totes les malalties dels ronyons ataquen les nefrones i els fan perdre la seva capacitat de filtració. La lesió a les nefrones pot succeir ràpidament, sovint com a resultat de lesió o intoxicació. Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i silenciosament. Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.

Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis i la tensió arterial alta (hipertensió). Si la teva família té antecedents de problemes dels ronyons, pots córrer el risc de tenir una malaltia renal.

.- Nefropatia diabètica

La diabetis és una malaltia que impedeix que el cos utilitzi la glucosa (sucre) correctament. Si la glucosa es queda a la sang en lloc de descompondre’s, pot actuar com un verí. El dany que causa a les nefrones la glucosa no utilitzada a la sang s’anomena nefropatia diabètica. Si es mantenen baixes les concentracions de glucosa a la sang, es pot demorar o prevenir la nefropatia diabètica.

.- Tensió arterial alta

La tensió arterial alta (hipertensió) pot lesionar els petits vasos sanguinis dels ronyons. Els vasos danyats no poden filtrar les substàncies verinoses de la sang de la manera correcte.

.- Glomerulonefritis

En aquesta categoria s’agrupen diferents tipus de malalties dels ronyons. La proteïna, la sang o les dues substàncies en l’orina solen ser els primers signes d’aquestes malalties. Poden destruir lentament la funció renal. És important controlar la tensió arterial i per això es poden utilitzar diferents tractaments per als diferents tipus de glomerulonefritis.

.- Malalties hereditàries o congènites dels ronyons

Algunes malalties dels ronyons són el resultat de factors hereditaris. Per exemple, la poliquistosi renal és un trastorn genètic en què es formen molts quists en els ronyons. Els quists formats en aquesta malaltia poden reemplaçar lentament gran part de la massa del teixit dels ronyons, la qual cosa redueix la funció renal i condueix a insuficiència renal.

Alguns problemes dels ronyons poden presentar-se quan el nen està encara en el ventre de la mare. Són exemples d’ells la poliquistosi renal recessiva autosòmica, una forma rara de poliquistosi renal, i altres problemes del desenvolupament que obstaculitzen la formació normal de les nefrones. Els signes de malaltia dels ronyons en els nens varien. Un nen pot tenir un creixement anormalment lent, vomitar sovint o tenir mal d’esquena o del costat. Algunes malalties dels ronyons poden ser “silencioses” per mesos o fins i tot anys.

És possible que algunes malalties hereditàries dels ronyons no es detectin sinó fins a l’edat adulta. La forma més comú de poliquistosi renal es va dir alguna vegada “poliquistosi renal de l’adult” perquè els símptomes de tensió arterial alta i insuficiència renal no passen sinó fins que les persones passen de 20 o 30 anys. Però amb els avenços de la tecnologia de diagnòstic per imatges, s’han descobert quists en els nens i adolescents abans que es presentin els símptomes.

Altres causes de malaltia dels ronyons

Les substàncies verinoses i els traumatismes, per exemple, un cop directe i fort en els ronyons, poden causar malaltia renal.

Alguns medicaments de venda lliure (sense recepta mèdica) poden ser verinosos per als ronyons si es prenen en forma regular per un temps prolongat. S’ha descobert que els productes en què es combinen l’aspirina, el paracetamol (acetaminofeno) i altres medicaments, com ibuprofèn, són els més perillosos per als ronyons. Si prens regularment medicaments per alleujar el dolor (analgèsics), consulta al naturòpata per assegurar-te de no exposar els ronyons a risc o per veure quina causa te el dolor i mirar de resoldre-la.

Com fallen els ronyons?

Encara no s’entenen bé molts dels factors que influeixen en la velocitat amb què es produeix la insuficiència renal. Els investigadors encara estan estudiant l’efecte de la proteïna en l’alimentació i les concentracions de colesterol en la sang per a la funció renal.

.- Insuficiència renal aguda

Alguns problemes dels ronyons ocorren ràpidament, com un accident que causa lesions renals. La pèrdua de molta sang pot causar insuficiència renal sobtada. Alguns medicaments o substàncies verinoses poden fer que els ronyons deixen de funcionar. Aquesta baixa sobtada de la funció renal es diu insuficiència renal aguda.

La insuficiència renal aguda pot portar a la pèrdua permanent de la funció renal. Però si els ronyons no pateixen un dany greu, aquesta insuficiència es pot contrarestar.

.- Malaltia crònica dels ronyons

No obstant això, gairebé tots els problemes dels ronyons ocorren lentament. Una persona pot tenir una malaltia “silenciosa” dels ronyons per molts anys. La pèrdua gradual de la funció renal es diu insuficiència renal crònica o malaltia renal crònica.

.- Malaltia renal terminal

L’estat en el qual hi ha insuficiència renal total o gairebé total i permanent es diu malaltia renal terminal. Les persones amb aquesta classe de malaltia s’han de sotmetre a diàlisi o trasplantament per conservar la vida.

ronyó

Quins són els signes de malaltia dels ronyons?

És possible que en les primeres etapes de la malaltia dels ronyons les persones no se sentin malaltes. Els primers signes de malaltia poden ser generals: mals de cap freqüents o cansament o picor per tot el cos.

Si la malaltia dels ronyons empitjora, potser la persona necessiti orinar amb més o menys freqüència que abans. Potser perdi la gana, senti nàusees o tingui vòmits. Les mans o els peus s’inflen o s’adormen. És possible que se senti somnolent o tingui problemes de concentració. La pell pot enfosquir-se. La persona pot patir rampes musculars.

Com detectar la malaltia dels ronyons?

Analitzant mostres d’orina i sang al laboratori per a veure les substàncies que no han de contenir. Si la concentració de creatinina o d’urea a la sang és excessiva i si l’orina conté proteïna, és possible que els ronyons no funcionin en la deguda forma.

.- Creatinina

La creatinina és un rebuig que s’acumula a la sang per la descomposició normal dels músculs durant l’activitat. Els ronyons sans retiren la creatinina de la sang i la porten a l’orina perquè surti del cos. Quan els ronyons no funcionen bé, la creatinina, s’acumula a la sang.

Al laboratori, s’examinarà la sang per veure quants mil·ligrams de creatinina hi ha en un decilitre de sang (mg./dl.). Les concentracions de creatinina a la sang poden variar i cada laboratori té la seva pròpia escala normal. En molts laboratoris, l’escala normal de creatinina és de 0,6 a 1,2 mg./dl. Si la concentració de creatinina és només lleugerament superior a l’escala normal, potser no et sentis malalt, però l’elevació és senyal que els ronyons no funcionen a màxima capacitat. Una fórmula per estimar la funció renal indica que una concentració de creatinina de 1,7 mg./dl. en la majoria dels homes i una de 1,4 mg./dl. en la majoria de les dones equival a 50 per cent de la funció renal normal. Però, com els valors de creatinina són tan variables i poden ser afectats per l’alimentació, potser necessitis sotmetre’t a exàmens regulars per tal de determinar la concentració de creatinina per veure si la teva funció renal ha disminuït.

Per referir-se a la mesura de creatinina a la sang, el naturòpata pot emprar els termes creatinina sèrica. No s’ha de confondre el valor de la creatinina sèrica amb el valor de l’eliminació de creatinina.

.- Eliminació de creatinina

L’eliminació de creatinina és una mesura de la velocitat amb què els ronyons retiren la creatinina de la sang. L’eliminació es mesura en mil.lilitres per minut (ml./min). Els analistes solien exigir que es recollís l’orina durant 24 hores per mesurar l’eliminació de creatinina directament, però han descobert una fórmula en què es fa servir el valor de la creatinina sèrica, l’edat, el pes, la concentració d’urea en la sang i la raça del pacient per fer un càlcul precís de l’eliminació de creatinina.

En el cas dels homes, una taxa normal d’eliminació de creatinina és de 97-137 ml./min. En el cas de les dones, la taxa normal és de 88-128 ml./min. Si el seu valor és inferior a aquesta escala normal, els ronyons no estan treballant a màxima capacitat.

.- Concentració d’urea en la sang

La sang transporta proteïna per al ús de les cèl·lules de tot el cos. Després que les cèl·lules utilitzen la proteïna, les deixalles restants es tornen a la sang en forma d’urea, un compost que conté nitrogen. Els ronyons sans retiren la urea de la sang i l’envien a la bufeta amb l’orina. Si els ronyons no funcionen bé, la urea es quedarà a la sang.

Un decilitre de sang normal conté de 7 a 20 mil.ligrams d’urea. Si la concentració d’urea en la sang passa de 20 mg./dl., és possible que els ronyons no estiguin funcionant a màxima capacitat. La deshidratació i la insuficiència cardíaca són també possibles causes de l’augment de la concentració d’urea a la sang.

.- Proteïnúria

Els ronyons sans retiren les deixalles de la sang, però deixen la proteïna. Els ronyons afectats poden deixar de separar la proteïna de les deixalles. La proteïnúria significa que hi ha proteïna en l’orina, el que és un senyal de funció renal deficient. Si l’orina fa escuma en el sanitari, pot tenir una alta concentració de proteïna. El teu naturòpata pot fer una prova de proteïna amb un escuradents d’immersió en una petita mostra d’orina presa en el consultori. El color de l’escuradents indica la presència o absència de proteïnúria.

ronyó seccció

Els malalts renals han d’evitar al màxim aquells aliments que per les seves qualitats exigeixen major esforç als ronyons.

Les proteïnes són el gran enemic si no es prenen amb moderació, i en alguns casos, l’aigua es converteix en una font de vida per als ronyons.

Els ronyons compleixen una important funció, però poden patir múltiples malalties, tant de caire immunològic com infecciós, càncer o càlculs renals. Per això, és important tenir un control del que es menja. En tots aquests casos, es recomana seguir una dieta sana i restringir el consum d’alguns aliments que per les seves característiques poden perjudicar a aquests òrgans.

Modificacions més importants en la dieta

Portar una dieta és fonamental per als malalts del ronyó. Es tracta de posar especial atenció a les taules d’aliments on s’indica la composició dels aliments i el seu contingut en proteïnes, greixos, sucres, …

Els aliments que més fan treballar els ronyons per a la seva eliminació són les proteïnes que es troben, sobretot, a la carn, el peix i els ous. Això sí, preses amb moderació resulten vitals.

Les persones que tenen alt el colesterol són més propenses a tenir un problema renal. En cas d’insuficiència renal, una reducció en el consum de greixos afavoriria a una lenta evolució de la mateixa. Una cosa semblant passa amb les persones diabètiques, en què és fonamental una ingestió limitada de sucres.

El potassi també pot arribar a ser perjudicial, ja que conté substàncies que s’eliminen malament pel ronyó i per tant s’acumulen a la sang i poden resultar perilloses. Aquestes substàncies apareixen sobretot en fruites com la taronja, llimona i plàtan i en els fruits secs.

La hipertensió danya una sèrie d’òrgans entre els quals es troben els ronyons. Per tant, és aconsellable reduir el consum de sal en els menjars ja que en excés tendeix a pujar la pressió arterial i amb això perjudica els ronyons.

Consum d’aigua

S’ha de beure molta aigua excepte en aquells casos en què per la malaltia renal s’orini poc, si s’estigui molt inflat. Per tal que l’organisme funcioni correctament s’han de prendre dos litres i mig al dia.

Un defecte en el consum d’aigua afavoreix l’aparició de malalties renals i d’infeccions urinàries. Per la seva banda, aquest aliment contribueix a l’eliminació de residus i evita la formació de pedres al ronyó.

Les dietes riques en greixos i proteïnes requereixen més líquid per a eliminar les seves restes metabòliques, ja que aquests aliments contenen menys aigua que altres productes. Per això, si es prenen molts nutrients d’aquest tipus, és recomanable augmentar el consum d’aigua.

Fruites per al ronyó

La síndria és considerada la fruita del ronyó, ja que el seu suc ajuda a netejar els teixits i la sang, encara que s’ha de consumir el més fresca possible, ja que un cop oberta es degenera ràpidament i produeix toxines. A més es tracta d’una fruita molt diürètica. Igual que la síndria, són també diürètiques les carxofes, els raïms i les pomes. Per això són recomanables per als malalts dels ronyons i vies urinàries. L’api, per la seva banda, combat els càlculs i arenes.

Què fer amb les pedretes?

L’alimentació que han de seguir els malalts de càlculs renals no és la mateixa, depèn en cada cas de la composició dels càlculs, les substàncies poden ser variades, i el període pel qual passi la malaltia, calma o crisi.

Quan el malalt passi per un període de crisi, a més, del necessari repòs absolut cal que realitzi dejuni total per contribuir a la dissolució dels càlcul. Únicament ha de prendre aigües minerals, sucs de fruites o de pastanaga, preparats diürètics com la cua de cavall o l’ortiga. També els afavoreix, col·locar calor de forma directa a la zona afectada i, si el dolor és insuportable, combatre’l amb analgèsics.

En els períodes de calma és bo que la dieta contingui aliments crus com les amanides, fruits secs, cereals integrals i fruites. Però tots aquests aliments presos amb moderació.

Però independentment del tipus de càlcul i de la fase en què es trobi el malalt, és fonamental el consum d’aigua. El risc de patir un càlcul de ronyó disminueix considerablement si s’augmenta la quantitat de líquids consumida. És fonamental que es begui molta aigua, fins a 3 litres diaris. Ho pot fer mitjançant infusions o suc de fruites, i ha d’evitar aquelles que continguin molt de calci.

L’aigua

El ronyó és un dels òrgans que més pateix el càstig de l’actual estil de vida. Hi ha un munt de factors que produeixen càlculs renals, pedres, arenes, etc. i els còlics nefrítics són molt comunes avui en dia.

L’aigua, sobretot la bicarbonatada, és un dels aliments més recomanats per evitar aquest tipus de patologia. La raó és que el bicarbonat evita la formació dels càlculs renals d’àcid úric, que són els causants dels còlics i altres problemes derivats del mal funcionament del ronyó. Per tant, els propensos a aquesta malaltia, viuran més tranquils si beuen molta aigua d’aquest tipus.

mal de ronyons

13 comentaris per a

Els ronyons.

  • Sergio Bejarano |

    Sincerament, moltes gràcies. Informació molt vàlida, extensa i molt entenedora per algú que té un fill a l’hospital per problemes de ronyons.
    Moltes gràcies.

  • lluïsa Gibert |

    molt bon article sobre el funcionament del ronyó

    la meva pregunta és quins allimnets o remeis naturals aconselles per fer baixar la creatinina .
    sempre què en faig anàlisis en surt un xic alta la creatinina. els últims análisis m’ ha sortit 0.94mg/dl i els intervals normals de referència eren (o.50-0.90). encara què es pot considerar uns valors poc alts, el metge de capcelera m’ha demanat un eco sobre els ronyons perquè anàlisi sí anàlisi no en surt aquest petit augment.

  • Angel Perera |

    Hola Lluïsa,
    Beu molta aigua -és fonamental-, treu les carns, els mariscs, i algunes fulles verdes com els espinacs. Jo faria una dieta completament ovo-lacto-vegetariana, controlant el ous i el làctics. Sobretot molta fruita i amanides fresques. I mira la qualitat dels aliments, avui en dia ens venen porqueria.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Jordi perramon |

    Hola bon dia, nosaltres tenim un nen petito de 8 mesos que no creix gaire, te una insuficiencia renal cronica i porta una pielostomia al ronyó dret, ja que l’esquerre no funciona quasi, patia valvules d’uretra posterior. Ja hem introduit les verdures amb cereals(semola d’arrós,tapioca i de blat de moro), això s’ho menja molt be, ara les papilles d’esmorzar o sopar no li agraden massa. Per sort encara pren pit i així anem tirant. Quines alternatives d’alimentació podriem fer de cara els esmorzars i sopars…. Anem una mica perduts.

  • Angel Perera |

    Hola Jordi,
    En el vostre cas, jo tiraria cap a les fruites, en forma de “papilles” i fetes amb fruita ben madura.
    No obstant, com que cadascú és un món i el nen molt petitó, ho comentaria al pediatra o al especialista -nefròleg-.
    Al anar introduint el menjar i anar deixant la lactància del pit, és molt important que aneu augmentant les dosis d’aigua. Jo us recomanaria la Bezoya.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Cèlia |

    Bona tarda
    Avui m’han diagnosticat un ronyó tipus Anderson-Carr, després d’un episodi d ‘un còlic nefrític (segons el metge nefrocalcinosi), i estic pendent de visita al Nefròleg d’aquí a 3 mesos o més.
    Quin tipus de dieta puc fer, quins aliments no puc pendre?
    Gràcies!!!
    Cèlia

  • Antònia |

    Bona nit,
    El meu pare té 78 anys i perd uns 4mg de proteïna per l’orina. Ell té la pressió alta i se l’estar tractant. Ara li volen fer una biopsia del ronyo. El ronyo li funcionen prou bé. Em podeu dir com es tracten aquest tipus de malàltia? quina dieta es aconsellable seguir? els metges es diuen que faci vida normal. A casa estem molt preocupats.
    Gràcies
    Antònia

  • carla balaguer |

    Gracies ma anat molt be aquesta pagina web, ma ajudat molt a fer els deures!!!!! Tinc 11 anys!!!!!!

    Carla

  • Maixa Creus |

    Gracies ma anat molt be aquesta pagina web, ma ajudat molt a fer els deures!!!!! Tinc 11 anys!!!!!!

    Carla

  • Montse |

    Bec molta aigua però no gaire fruita. És veritat que la fruita àcida i els sucs verds, no és bo pels ronyons?

  • Àngel Perera Izquierdo |

    Amb salut i moderació, no hi ha cap problema.
    Petó.

  • Carme Segura |

    Podries orientar-me sobre pronòstic de vida amb una IRC estadi 5 sense diàlisis en un pacient d’edat avançada?
    Moltes gràcies,
    Carme

  • joel |

    perque es donaven els renyons

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web