13
L’avi Llum, un gran Mestre sabadellenc.
Tema: Alimentació, Espiritualitat, General, Naturopatia, SalutNas de murri, mirada de follet, barbes de savi i cor avançat al seu temps: cent sis anys testimoniant el que llavors ben pocs arribaven a comprendre. Ecologista “avant la lettre”, místic en el vigor de temps seculars, crudívor quan els naturistes eren quatre sense tambor, indi enmig de l’espessor d’asfalt, no va fer grans campanyes, no va encunyar profètiques frases, no va promoure innovadores revolucions. Es va asseure sota una figuera i allí va romandre durant desenes d’anys. Ningú ha gosat tocar a Sabadell el “Jardí de l’amistat”, que encara en els nostres dies perdura. La figuera ha mort, però el seu exemple segueix viu. Un món tan accelerat com el nostre corre el risc de perdre la memòria. Tan bolcats cap al futur podem oblidar amb facilitat als que ens van precedir, als qui van aplanar el present amb els peus més clavats a la terra. Pocs joves dels nostres dies inclinats a l’ecologia, al naturisme, a la Vida que cada dia batega amb més força després de la vida, coneixen la història de l’Isidre Nadal (Barcelona 1877-La Galera 1983), l’avi “Llum”, que va plantar el seu exemple i el seu jardí enmig de l’asfalt de la segona meitat del segle passat.
Els primers anys de la seva vida representen per exemple una incògnita, doncs no trobem consens total en quant a la data de la seva vinguda al món. La majoria de les informacions recollides apunten, no obstant això, que va néixer el dia de Reis de 1877. Quan Llum es referia al seu naixement, deia que va ser abandonat en una cistella, “com Moisès”, en un fosc racó del port de Barcelona. Unes monges van recollir a qui amb el pas del temps es vindria a dir Isidre Nadal. Isidre venia per el patró dels pagesos i Nadal pel gust del xaval pel nadal. Va conservar aquest nom fins que es va penjar el de “Llum de la Selva”, un nom més d’acord amb la seva vocació de guia i de “far” entre els humans.
Les religioses el van internar en un orfenat del que va acabar fugint. Als catorze anys es va posar a treballar i de seguida es va veure seduït pels corrents anarcosindicalistes del moment. Hi ha fins i tot qui afirma que va viure també la seva etapa de “petarder” en aquell temps convuls i de tants sobresalts socials. Se les va enginyar per a eludir el servei militar, quan la defensa de les colònies es pagava amb sang i foc.
Va ser seguidor de Ferrer Guàrdia, no obstant això, amb el temps, la seva inclinació per la naturalesa va deure ser més forta que pel laïcisme i la subversió popular. Aviat va retornar a un camp que no abandonaria per la resta de la seva perllongada vida. El seu coneixement de la naturalesa li hagué aconseguit la confiança d’algun potentat pagès que el va posar de capatàs. Sembla que va estar també al capdavant d’una de les comunitats agràries que llavors proliferaven. Va ser tota la seva vida un autodidacta, no va tenir accés a estudis formals, però sovint comentava que el seu temps lliure el dedicava a la lectura, sovint a la llum d’unes pobres espelmes.
En els anys vint va fundar al costat d’altres amics la “Societat catalana de naturisme” i va col·laborar amb al revista “Pentalfa”, pionera del moviment pacifista, ecologista i naturista del nostre país. Es diu que va arribar a mantenir també correspondència amb el propi Tolstoi.
Les seves pràctiques contrastaven amb la mentalitat de l’època. Conta la llegenda que en un diari català de començaments de segle va aparèixer amb un grup d’amics en plena estampa nudista, generant el consegüent escàndol. En més d’una ocasió van haver també de sortir corrent, doncs les forces puritanes del moment els perseguien a tirs quan prenien el sol nus. L’esperit llibertari el va conservar, de totes maneres, al llarg de tota la seva vida. L’exemple més evident és que mai va tenir un carnet d’identitat a la seva butxaca.
Amb la seva companya Carme va formar una peculiar llar i es van instal·lar en el seu “Jardí” a les afores Sabadell. Amb les seves pròpies mans va aixecar la cabanya i va conrear l’horta. D’aquest limitat espai tot just sortiria en setanta anys. Durant tot aquest temps la parella va viure sense necessitat de a penes res de l’exterior, igual que nàufrags en una illa enmig de l’asfalt. Van fer molt poc ús de diners, doncs tenien la seva pròpia horta i gairebé no utilitzaven aparells. No tenien llum elèctrica, no depenien de l’exterior.
“Naixeran abans les flors“
Pocs anys abans de la seva mort va ser dut A Tarragona. La seva companya de tota la vida ja havia partit i els que l’envoltaven van entendre que necessitava de cura i protecció. Dos joves riojans, que ell va batejar com Clavell i Clavellina, el van acollir a la seva casa propera a Pobla de la Galera, a la colònia Plana Bella de Tarragona.
Jordi Maluquer va viure molt de prop l’última etapa de Llum. “Aquest maniquí ja no em serveix” li va dir a aquest empresari del sector del perfum, l’ancià que veia ja propers els seus últims dies sobre la terra. Afegix aquest amic: Quan després del menjar s’anava a fer la migdiada comentava que anava al “assaig general”. Ens volia dir que deixava el seu cos tan sols una breu estona per a després retornar a la vida física.
No obstant això el 23 de Desembre de 1983 Llum no va retornar del “assaig general”, va saltar al “plateau” celeste. Va deixar definitivament el seu ancià vehicle corporal a l’edat de 106 anys. Va prendre el seu vol entre aroma de tarongers cap a un “Jardí” més etern, per descomptat també de veritables i profundes amistats. Amb ell es trobava la parella que li va brindar afecte, sostre i companyia l’última etapa de la seva rica vida.
Se’l va enterrar com el volia: al costat d’un xiprer, amb una túnica blanca i sense taüt, “perquè les flors naixessin abans?” Quatre dones el van dur sobre una plataforma fins a la seva tomba. Anava tan sols cobert per una tela. El enterrament va ser al matí i durant tot el dia no va parar de passar gent per a acomiadar-lo. Una suau música de violí posava fons a aquella bella imatge, poc funerària, entre oliveres. Maluquer conta també que quan van fer les gestions per a enterrar-lo a la Colònia Plana Bella de Tarragona, en realitat no van trobar cap impediment legal. A l’avi no se’l podia donar de “baixa”, doncs en realitat mai se’l havia donat de “alta”, és a dir mai havia figurat en registre algun. De fet, quan li sol·licitaven un nom en el moment de consignar alguna de les poques adquisicions que van realitzar, sempre facilitava el de la seva companya.
Envoltat d’ecologistes
Luis Lázaro, una autoritat del moviment ecologista, va estar molt a prop del “Llum de la Selva”. De la seva ploma ha sortit un encertat retrat del venerable avi: Així era el padrí. Un home, un amant que va assolir mantenir la seva visió real, enfront d’un món imaginari. Per darrere dels tarongers del seu jardí van passar la I República, la Restauració, Primo de Rivera, la II República, la guerra, Franco, la democràcia. La història fluïa sense parar i Llum seguia en el seu centre. Luis Lázaro viu a Càceres on lidera iniciatives en el camp de les energies alternatives. Per a ell Llum representava un boig solitari que va resistir en “una bombolla de llum i d’harmonia” la terrible tempesta d’un segle ple de transformacions. Quan va partir Llum, Clavell i Clavellina, els seus amfitrions, van comentar a un jove Lázaro amb la mirada d’aquells que han vist i han comprès: “Ara ja estem sols. Ja no hi ha mestres, només queden guerrers”.
Gràcies aquest pioner de l’alternatiu en el nostre país hem pogut conèixer amenes històries sobre la seva singular vida.
En una ocasió els Mossos d’esquadra van anar a capturar a l’avi per denúncies de dur el pèl llarg i la barba despuntada. Segons arribaven al jardí, Llum els començava a recitar passatges de la Bíblia o lliçons d’astronomia. No tenien altre remei que marxar-se per on havien vingut. En una altra ocasió quan estava treballant la terra es va adonar que algú al voltant seu fumava, era el rector dels escolapis. Per a allunyar-lo no se li va ocórrer altra cosa que despullar-se i sortir corrent cap a ell.
Envoltat d’artistes
Visitem a Floreal Sorriguera i Maria Dolors Duocastella a la casa d’aquesta última a Terrassa. Aquests dos artistes octogenaris gaudeixen amb l’oportunitat de poder parlar de qui, amb tan bons records, va marcar les seves respectives vides.
Per a aquest pintor i aquesta actriu Llum de la Selva era un patriarca en el més elevat dels sentits: Va tenir la facultat d’harmonitzar entorn d’ell a les famílies espirituals del moment. Aquests ancians, que professen autèntica veneració per aquell ésser petitó, de veu baixeta i cos semi despullat, ens conten que teòsofs, espiritistes, seguidors de Krishnamurti, gent de les comunitats de l’Arca i de l’Arc de Sant Martí, a més de molta gent que, com ells, anava per lliure, es reunien al voltant del savi. Entre les moltes curiositats que ens comparteixen, mentre que repassem les fotos de l’època, hi ha la que caminava amb els peus descalços per a no fer mal a les plantes. Agradava d’aplicar-se banys de fang i la seva espartana dieta no contemplava més que dos àpats diaris, a força de fruites.
Floreal i María Dolors recorden amb afecte el temps passat en el “Jardí de la amistat”. La intensitat de la seva evocació dóna prova de la singularitat i carisma de “l’avi Llum”: No pertanyíem a cap organització però hissàvem una bandera blanca, bandera de la pau i de l’amistat. En el Jardí es promovia també l’esperanto com llengua d’una humanitat per fi unida.
Al llarg de la xerrada distesa afloren molts detalls. Llum proposava llaurar la terra i menjar només dels fruits que ella ens proporciona, sense necessitat d’aplicar-los calor, ni cuinar-los, ens comparteix el veterà pintor. Però l’avi no es lligava a la terra, convidava també a mirar a les estrelles. Animava més a un exercici de simple admiració i agraïment pel seu fulgor, que a un detallat estudi de les seves influències. Promovia una “astronomia cosmogònica”, en els temps en els quals la astrologia es movia encara en estrets marges de secretisme.
Envoltat d’intel·lectuals
Ens rep també en la seva masia de Cabrera de Mar, un altre dels més entranyables amics de Llum, l’empresari, periodista i alt càrrec cultural de la Generalitat durant molts anys, Jordi Maluquer. Aquest home, que en l’any 1976 va fundar el periòdic Avui, conserva també un grat record de la companyia de l’ancià. Aquest afecte, que ha vençut el temps, és bona prova de com Llum va saber guanyar-se a sectors ben diversos de la societat catalana i espanyola del moment, tals com artistes i intel·lectuals i no només aquells obstinats ja en un creixement espiritual.
Maluquer va ser a més l’artífex de la trobada amb un altre gran gegant d’aquells temps: el italo-francès Llança de Vast, deixeble de Ghandi i fundador de les Comunitats de l’Arca. El contrast entre ambdós patriarques era potser una de les claus de la seva complementarietat i amistat. L’un menut i de veu limitada, l’altre gran i de veu poderosa. El català no albergava un missatge de transformació a gran escala, no feia declaracions eloqüents, predicava amb l’exemple; mentre que el francès tenia una clara vocació de masses. Llança de Vast es va passar diverses vegades pel jardí de l’amistat. En les seves visites va anar llaurant un bastó que, quan el va haver acabat, el va lliurar solemnement a Llum.
Entre la multitud d’anècdotes que Maluquer guarda en la seva memòria, hi ha l’al·lusió que Llum va fer d’un vegetarià que les hi enginyava en el Jardí de l’amistat per a encendre la seva petita foguera en la que cuinar. “Pobret és vegetarià. Utilitza el foc”, va comentar irònic l’avi.
De “el portal dorado”
¿Dónde puedo conseguir este texto en castellano y más información sobre Llum?
Saludos.
Hola Fernando,
La verdad es que más información no te se decir, esta es un puzle de apuntes sobre l’avi Llum. No obstante para traducirla te paso la dirección del traductor de Google donde te la traducirà al idioma que quieras: http://translate.google.com/?hl=es#
Saludos i buena vuelta a la tierra.
Àngel
Bon dia,
m’agradaria saber si existeix quelcom publicat en paper sobre llum de la Selva, o si es troba citat en algun llibre.
Gràcies!
Hola Anna,
Doncs la veritat és que no et puc ajudar en aquesta qüestió, tota la informació que tinc és un recull que he fet jo mateix.
Si us plau, si trobes coses editades, digues-m’ho.
Moltes gràcies per endavant.
Salut i una abraçada,
El vaig coneixer a l’ estiu del 1964 al Jardi de l’amistad junt amb els meus pares i els meus germans,Va ser una trobada genial,inigualable i molt dificil de igualar,Vaig trobar un essers magics.
La meva edat era curta peró jo sabia que seria per tota la vida aquests enseñaments,aquella tendresa era inigualable. Ningú m’havia tractat amb tant cariño,tan amor i sinceritat,aquellas paraules sencilles i tendres junt amb aquella mirada que parlava quasi bé tota sola quan em deia pasat uns anys amada meva era tan gran la seva tendressa que no he trobat tant amor en un parlar l’ estimo allá on estigui un dia el trobare i tornare a gaudir del seu amor tan especial.
El posava noms a tots els del jardi de l’amistad als meus germans al gran li va posar bejamin, al petit : Floreal, i a mi em va dir tú no cal canviarlo tú ets la fé del jardi esta bé.
Al jardi se va fer una pelicula de la seva vida la va fer un company del jardi no recordo el seu nom em sembla que es deia Josep era de Barcelona, venia ell, la seva dona i la seva filla Magda,En la pelicula va participar molta gent del jardi, Jo,vaig ser la protagonista femenina el amor de joventud del avi llum va ser molt tendre i de un sentiment molt gran,Narrava el naixement i la vida
de ”llum” i el enamorament d’aquesta bella noia que no va poder ser perque ella era filla d’un casa pairal i no podia ser, ell era un treballador.
També sortia flor d’maig que aixi es deia la seva companya de vida en el jardi de l’amistad.
Van ser uns anys de prenentatge i despertar la conciencia de tots els que van tenir la sort de gaudir de tot aixó que l’avi enseñaba en el jardi.
La pelicula es va grabar al jardi de l’amistad a una masía de Cardedeú puc adjuntar unes fotografies que tinc de la pelicula si les voldries podries posar-te en contacte amb mi per el meu email i a més a més voldrie saber si tens alguna pista de la pelicula que es va fer m’agradaria veure-la una altre vegada.
t’adjunto el email perque m’envies la informació de la pelicula i si voldries les fotografies
un flaternal abrazo.
santos-olmo7153@hotmail.com.
Fé
Hola Germana Fé,
De la pel·lícula no en sé res, no obstant conec gent que també anava per el Jardí i miraré de si algú me’n pot donar referències. Si puc esbrinar alguna cosa, t’ho dic.
Referent a les fotografies, clar que les vull. La informació referent a l’avi Llum sempre és interessant, les faré córrer amb gent que el coneixia.
Salut i una altre fraternal abraçada.
Àngel
[…] Més info sobre Llum de la Selva : http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=400 […]
Bon dia!
Aquest dissabte que ve, dia 6 d’abril, al Centre Ateneu de Caldes fan la presentació del documental de Llum de Selva:
“Dissabte 6 d’abril, 18:30h a El Centre, Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui
La TraveSSia presenta El Jardí Oblidat: un relat coral, un projecte vídeo-documental que explora l’experiència de persones que van conèixer Llum de la Selva, lliurepensador en la corrent anarquista-pacifista i creador del Jardí de l’Amistat a Sabadell.
Aquest espai de vida i convivència va suposar un referent per l’ecologisme, el naturisme i la no-violència en ple franquisme. Els records de Pepe Beúnza, Jordi Maluquer, Andrea Ramos i José Baena ens permeten recuperar valors revolucionaris que van omplir de vida aquest jardí, avui un solar abandonat.
Hi ha molta informació i molt ben documentada al llibre d’Eduard Masjuan “Medis Obrers i Innovació cultural a Sabadell 1900-1939”, al capítol 7. Publicat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Potser us pot interessar!
Gràcies per la publicació!
Una abraçada
Yo tengo un manuscrito que Llum de la Selva, (Isidre Nadal), que me entregó en 1977 ó 1978 aprox.
Quiero hacer un libro para recordarle.
Nicolás
Sabeu quelcom sobre la vida de clavell i clavellina?
Doncs la veritat és que no, Jordi.
Una abraçada!!!
Mercès a totes. Aqui teniu el link del documental:
https://vimeo.com/64626422
Jo vaig començar a ser vegetaria de l´escola de Nicolas Capo amb la seva filla Edenia ja fa 33 anys. ja no segueixo la disciplina Capo i als principipis meus ja vaig sentir parlar de l´avi Llum i amb molt de respecte de part dels que m´en parlaven.
Vaig intentar fer algo similar per-ho la familia no estava per romansos i vaig seguir en la sivilitçacio i ara nomes soc vegetaria-ovo-lacteo i vastant permisiu amb la vida social normal (que no es la ideal).
Salutacions
Jo el vaig coneixer el 1981 i durant aquells dies vivia a una caseta d’uns amics, (crec que ell es deia Climent) que tenien a prop de Bonastre, prop de Roda de Berà.
Recordo que tenia uns llibres bastant antics que parlaven de diferents processos per eliminar les toxines del cos, tot tapant-se amb unes mantes, passant calor al sol i suant…
M’agradaria saber de quins llibres eren.
Salutacions