Ahir va ser el dia mundial del càncer de mama. Tant els estaments mèdics com els governamentals van fer menció de que la millor manera de fer front al càncer de mama és el diagnòstic precoç. No hi estic gens d’acord, per la meva condició de  naturòpata acostumo a veure els problemes de salut des de la globalitat (holísticament).

Per fer front amb contundència al càncer –de qualsevol tipus- hem de ser sincers i oberts de mires per trobar les verdaderes causes d’aquest mal i no senzillament quedar-nos amb la simplicitat de esperar que el diagnostiquem a temps.

Què és el que causa el càncer?

Avui en dia sembla que ningú té clara la resposta a aquesta pregunta. Els metges responen explicant el mecanisme de proliferació anormal de les cèl·lules. Responen explicant el com, però no el per què. “Factors o causes múltiples” diuen la majoria. Però la realitat és que cap oncòleg és capaç de respondre a aquesta pregunta d’una manera satisfactòria.

Hem de tenir en compte que el càncer és una malaltia lligada intrínsecament a lo que nosaltres en diem civilització. Com més ens “civilitzem” més ens apartem de la Natura i més problemes tenim.

Com quasi sempre hem de buscar les causes en dos àmbits l’extern i l’intern, també hem de ser conscients que en aquest cas l’intern està bastant supeditat al extern doncs el condiciona.

.- Com a causes externes tenim: El tabac en concret i moltes substàncies químiques amb les que desgraciadament hem de conviure habitualment, hormones i exògens (medicaments), contaminació del aire i combustibles sòlids, radiacions ionitzants i electromagnètiques, alimentació desnaturalitzada i carregada de productes nocius, aigua de la xarxa desnaturalitzada i carregada de productes químics per potabilitzar-la, ……

.- Com a causes endògenes tenim: Actituds, frustracions, pèrdues, sentiments d’injustícia, estrès, ansietat, depressió, falta de domini de les emocions, mancances, crueltats, obligacions, pressions, persones, …….

Aquestes són verdaderament les causes que fan que el nostre cos engegui aquest procés d’autodestrucció que nomenem càncer. La persona afectada no ha estat infectada per cap virus, ni ha patit cap accident, ni pateix una mal congènit, senzillament el seu cos ha enviat l’ordre a un grup de cèl·lules per a que es multipliquin a un ritme anormal i no morin, creant així el que anomenem “tumor “. Al seu torn, aquest tumor s’anirà nodrint i creixent indefinidament, destrossant les cèl·lules del voltant i fins i tot enviant cèl·lules a una altra part del cos, donant lloc al que anomenem “metàstasi”. En definitiva, el cos, per si mateix, ha començat un procés d’autodestrucció. Perquè això és precisament el que és el càncer, un procés d’autodestrucció.

El que passa és que el càncer en si, al igual que moltes disfuncions d’aquesta societat civilitzada, proporciona molts ingressos a col·lectius determinats normalment instal·lats en el domini de  les ciències acadèmiques oficials o en estaments de poder. Així podem dir que el càncer també és un negoci, d’aquí les afirmacions puerils del sistema.