25
Importància de la vitamina D.
Tema: SalutLa vitamina D compleix un paper essencial en l’organisme, essent necessària per a l’absorció i el manteniment dels nivells de calci que permeten el manteniment d’una estructura adequada en els ossos i les dents i una correcta funció del sistema nerviós.
Què és la vitamina D?
La vitamina D, també anomenada calciferol, pertany al grup de les vitamines liposolubles. Això significa que necessita els greixos per al seu transport. La vitamina per arribar a ser activa ha de patir una sèrie de processos en l’organisme.
Es forma a partir de dues provitamines: la provitamina 7-deshidrocolesterol o provitamina D3 que és d’origen animal i l’ergosterol o provitamina D2, d’origen vegetal, present en llevats i vegetals.
A la pell, gràcies a l’acció de les radiacions ultraviolades que rebem amb la llum del sol, es transformen respectivament en colecalciferol (vitamina D3) i Ergocalciferol (vitamina D2).
En el fetge es transformen en 25-hidroxicolecalciferol (o calcidiol) i posteriorment en el ronyó es transforma en 1-25 dihidroxicolecalciferol (o calcitriol), que és el producte més actiu de la vitamina D per induir l’absorció intestinal de calci i fòsfor i la reabsorció òssia.
D’on l’obtenim?
La font principal de vitamina D és la llum del sol, que estimula el pas de provitamina D a previtamina D i després a vitamina D en la pell. L’exposició al sol d’uns 10 minuts tres o quatre dies a la setmana garanteix uns nivells adequats d’aquesta vitamina al organisme.
La vitamina D produïda a la pell s’emmagatzema en el teixit adipós i el múscul per cobrir les necessitats en èpoques de l’any on no hi ha exposició al sol.
Una altra part de la vitamina D com a tal procedeix dels aliments. Són rics en vitamina D el peix blau, oli de fetge de peix (sobretot l’oli de fetge de bacallà), margarina, rovell d’ou, llet i productes lactis, bolets en general, bròquil, tofu, soja.
Accions de la vitamina D
La vitamina D té un comportament en l’organisme que fa que sigui considerada una hormona.
La vitamina D participa en la homeòstasi mineral, en la regulació de l’expressió genètica i en la diferenciació cel·lular.
És l’única substància coneguda que estimula l’absorció de calci i fòsfor dels aliments en l’intestí prim, especialment en el jejú, i a més incrementa en el ronyó la reabsorció de calci i fòsfor, sent doncs essencial per mantenir la concentració d’aquests minerals en la sang i per a la mineralització òssia.
A més, estimula la diferenciació de les cèl·lules òssies formadores d’os anomenades osteoclasts.
La seva activitat en el sistema endocrí fa que tingui gran importància en la salut i en l’embaràs.
Quantitat diària recomanada de vitamina D
La quantitat diària recomanada (RDA) és de 5 mg. al dia. Aquesta quantitat assegura la prevenció del raquitisme i garanteix l’adequat desenvolupament ossi en nens i adolescents.
Els adults de més de 50 anys han d’augmentar la ingesta fins a 10 mg. / dia i fins i tot de 15 mg. / dia a partir dels 70 anys. Les màximes quantitats diàries tolerables són de 25 mg. / dia per als nens i de 50 mg. / dia per als adults.
Causes del dèficit de vitamina D
La vitamina D actua prevenint i guarint el raquitisme i la osteomalàcia.
El raquitisme és una malaltia òssia que es produeix en els nens per manca de vitamina D. Si aquesta mancança passa en els adults, es produeix una malaltia anomenada osteomalàcia.
Aquest dèficit de vitamina D en l’organisme pot ser degut a una manca de la seva ingesta o a una resistència de l’organisme a l’acció de la vitamina D.
En el primer cas la causa pot ser una dieta pobre en vitamina D al costat d’una pobra exposició al sol. Altres causes són les síndromes de malabsorció, diarrees, la cirurgia del tub digestiu, algunes malalties hepàtiques i renals o el consum de anticonvulsivants com difenilhidantoïna i barbitúrics a més dels protectors d’estómac que també inhibeixen l’absorció de nutrients..
Conseqüències del dèficit de vitamina D
Una falta de vitamina D en l’organisme provoca una disminució en l’absorció de calci per l’intestí.
Aquest dèficit de calci en la sang activa a la glàndula paratiroides la qual produeix una gran quantitat d’hormona paratiroides. Aquesta hormona actua sobre l’os alliberant sals de calci i fòsfor del mateix. També actua sobre el ronyó estimulant la pèrdua de fòsfor a través de l’orina.
Tota aquesta reacció té per objecte normalitzar els nivells de calci en la sang on és imprescindible per al funcionament immediat dels sistemes que garanteixen la vida. Fins i tot a costa d’un procés lent (i per això esmenable a curt termini) de desmineralització dels ossos.
Dèficit de vitamina D en els nens
Estan protegits del raquitisme els nadons alimentats al pit, nens amb una alimentació equilibrada, que s’exposen al sol (passejades, joc …).
Tenen menys protecció davant el raquitisme els nens alimentats amb biberó, els que no surten a prendre el sol, viuen en zones de poca llum solar i els que s’alimenten amb llet desnatada a la qual no se li hagi afegit la vitamina D.
També estan més desprotegits els que reben medicació anticonvulsivant, els nadons prematurs i els que neixen amb menys pes del que els correspondria per al moment gestacional.
Dèficit de vitamina D en els ancians
En el cas de la gent gran, els dèficits de vitamina D són més freqüents que en l’adult jove.
Això passa per la unió de diverses circumstàncies: descuiden la seva alimentació amb lo qual la ingestió de vitamina D sol ser insuficient, l’absorció de la vitamina a l’intestí està disminuïda, la capacitat del ronyó per activar la provitamina està disminuïda i la capacitat de la pell de la persona gran per produir la vitamina és quatre vegades inferior a la de l’adult jove. A això se li suma una menor exposició de molts ancians al sol per malalties que els mantenen reclosos.
La manca d’aquesta vitamina és especialment freqüent en les zones geogràfiques on hi ha menys incidència dels raigs solars. Com a conseqüència hi ha un augment de les manifestacions clíniques de la hipovitaminosi: hiperparatiroïdisme, l’osteoporosi, l’osteomalàcia i les fractures òssies que afecten molt a la qualitat de vida de l’ancià.
Estudis recents (Journal of the American College of Nutrition, Volum 21 (4)) han demostrat que l’absorció i el metabolisme de la vitamina D no es veuen afectats per l’envelliment, quan aquest nutrient és aportat per un suplement orgànic en dosis baixes.
Excés de vitamina D
La ingesta de quantitats de vitamina D superiors a les recomanades pot produir una elevació dels nivells sanguinis de calci i fòsfor, una pèrdua de calci dels ossos que passa a la sang i una acumulació de calci en els teixits tous com el ronyó, cor, pulmons i altres teixits. Els símptomes solen ser nàusees i vòmits.