Ens podem preguntar el perquè a nivell col·lectiu les persones utilitzem menjar físic per a pal·liar els estats emocionals? Quina connexió existeix?

No té sentit, ja que el cos emocional vibra a una freqüència molt diferent que el cos físic, la seva alimentació és molt diferent. El nostre cos emocional, no té sistema digestiu, ni dents, així que no cal donar-li aquesta classe de menjar, no la necessita! Al contrari és una forma de “tapadora” de “auto-sabotatge momentani” per no sentir, ni acceptar la nostra realitat.

L’aliment ideal per al nostre cos emocional són pensaments i creences positives de nosaltres mateixos, creades en moments de pau i silenci interior. Si volem conèixer la qualitat dels nostres pensaments, només hem d’observar com ens sentim. Una ment dirigida i potenciada cap a la llum, l’amor, la serenitat, la positivitat només pot generar emocions d’estabilitat, assossec, pau i alegria.

¡És molt fàcil d’entendre, però molt difícil  d’aplicar-ho a la vida diària!

I llavors és quan la unitat: harmonia, equilibri i pau, es desintegra, es divideix en dos pols oposats: el que necessito i el que desitjo.

El que necessito:

Es pot entendre perfectament, però se sap?
Ens han educat des de la infància de manera que puguem escoltar i saber quan necessitem un suc o una amanida per refrescar-nos o una olla de caldo calenta o un grapat de fruits secs per escalfar-nos i nodrir-nos?

S’ha de proveir al Cos Físic de les seves necessitats alimentàries, d’acord amb les seves necessitats físiques del moment i amb aliments físics.

Encara que resulti molt fàcil d’entendre, és molt complex aplicar-ho, ja que no tots els cossos (físic, emocional, mental) estan en equilibri o tenen les mateixes necessitats energètiques.
Mentre un pot ser que estigui feble, sense energia, un altre pot ser que es trobi tens, rígid i amb unes necessitats oposades al primer.

Una tipologia molt comú de constatar-ho, és veure com moltes persones tenen un cos físic molt feble, al mateix temps que un cos mental i un cos emocional molt tens, rígid i amb excés d’energia. Mentre el físic, necessita reforçar-se, remineralitzar-se i nodrir-se, l’emocional i el mental, necessiten obrir-se, fluir i depurar.

No podem començar a reforçar el cos físic, fins que no comencem un treball energètic d’obrir i depurar el cos mental i l’emocional.

I per això, no és qüestió de menjar, sinó de conèixer-los, de treballar amb ells, de saber quines emocions tenim tancades des de fa anys, quines actituds mentals transportem per la vida, quines creences en nosaltres han afectat la nostra realitat … És un treball interior, per al qual es necessita molta humilitat, rendició, coratge i ganes de conèixer-nos de veritat.

Si no comencem primer a depurar i a conèixer els nostres cossos mental i emocional, mai podrem realment reforçar el físic. Ja que sempre ens auto-sabotegem amb excuses, desitjarem aliments físics extrems de vibració molt YIN (amb efecte d’expansió, obertura, vibració ràpida, com el sucre, xocolata, alcohol, excés de fruites, sucs, estimulants, líquids, etc …. per compensar energèticament el que sentim en el nostre interior (estancament, rigidesa, tensió, pressió ….).

També aquests aliments amb efectes extrems de dispersió YIN que es volen, ocasionen una expansió tan extrema que moltes vegades l’individu, no se sent en el seu “propi cos”, se senten com fora d’ell, amb manca de control, claredat i arrels en les seves pròpies vides. És una forma molt comú d’evadir-se del dolor, de no sentir, per no haver d’afrontar el que no es vol veure.

En la meva experiència, he constatat que si volem realment un efecte a llarg termini, com a forma de vida, s’ha de començar primer a equilibrar i harmonitzar els cossos més subtils, els que vibren més ràpidament (emocional i mental), i després a poc a poc , fins i tot sense fer res dràstic, ni canvis, veurem com el físic es va gradualment equilibrant.

Sabem molt bé, que quan es localitza algun desequilibri a nivell físic, aquest conflicte ja existia des de fa anys en els altres cossos (mental, emocional i etèric/aura). El físic és l’últim pas, el pas material i de vibració més densa amb el qual s’exterioritza.

El que vull:

És un tema molt debatut i que gairebé tothom se sent culpable per això. Comentem als nostres amics de la nostra manca de voluntat, de la nostra debilitat per tal aliment o un altre, i adoptem una postura de “víctima”, sense “poder”, sentint-nos manipulats i esclavitzats per cert gust, aliment, o situació social, que segons nosaltres no podem controlar.

Sense el coneixement o dinàmica energètica de la vida, pot ser que aquesta postura sigui l’única que puguem adoptar, però hi ha un món molt més ampli. Un món en el qual podem decidir, entendre i actuar lliures de pressions, tant interiors com exteriors.

La manca de coneixement en una matèria o situació de la vida, ens produeix “por”, i aquesta por ens fa convertir en víctimes i esclaus d’aquesta mateixa situació de la qual volem fugir i no enfrontar-nos.

A nivell d’alimentació, el primer pas per entendre les nostres afeccions és entendre l’efecte i l’energia d’aquestes, i saber quina carència energètica és la que estem buscant en aquest aliment.

.- Que ens aporta?
.- Quan ho volem?
.- En quin moment del dia?
.- Com ens sentim?
.- En quina situació ens trobem?
.- A quin nivell ho desitgem: físic, emocional, mental?

I a poc a poc, aquest trencaclosques del qual no coneixíem la seva imatge, comencerà a cobrar la seva forma i entendrem el perquè.

En la meva experiència, he percebut que les afeccions alimentaris, no es produeixen tan sols per una manca a un nivell del nostre ésser, sinó que és una barreja.

Pot ser que el nostre cos físic tingui una manca de proteïna i greix i per això volem, per exemple patates fregides amb molta regularitat. Però pot ser també que el nostre cos emocional tingui una carència, estigui desnodrit i per això, la nostra ment tria aquest aliment per pal·liar les seves necessitats.

NOTA: Em reitero amb el tema “Alimentació i emocions” ja que a nivell de consulta, cada vegada més, em trobo amb problemes de salut física que en el fons són desequilibris emocionals o mentals, Així doncs val la pena de saber-ho i per això ho transmeto.