Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


La vida occidental ataca les defenses del cos.

L’estrès i els mals hàbits alimentaris disparen les al·lèrgies i malalties autoimmunes. “Crèiem que els bacteris atacaven el sistema immune i hem vist que són les que el protegeixen”.

Es necessitarien moltes línies per enumerar les malalties autoimmunes i inflamatòries que afecten l’ésser humà i altres tantes per comptabilitzar els diferents tipus d’al·lèrgia que pot presentar l’home … Però només cal de dues paraules per explicar què tenen en comú: la decisió del sistema immunitari, és a dir, el sistema que constitueix les defenses naturals de l’organisme. Però, per què falla? La ciència encara no ha trobat la resposta, però el que sí que ha constatat és que en els darrers anys s’han disparat els casos d’al·lèrgies i d’afectats per malaltia autoimmune i l’única raó que pot explicar-ho és que els hàbits de vida d’Occident – alimentació, estrès, manca d’exercici …-  estan repercutint seriosament a les barreres naturals de l’organisme.

Aquest és un dels punts tractats en la trobada científica sobre Recerca en Immunologia, celebrat ahir a la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, de Madrid, amb motiu del dia internacional de la Immunologia. El doctor José Ramón Regueiro, catedràtic d’aquesta especialitat de l’Universitat Complutense de Madrid, va assenyalar que el cada vegada menor contacte amb els paràsits i la vida asèptica imposada en la societat moderna està provocant una disfunció del sistema immunitari, “perquè no s’està utilitzant per al que estava dissenyat que era defensar l’organisme de les infeccions “. I va reiterar que l’excés d’higiene, la manca de contacte amb el camp, entre altres qüestions, ha provocat que la població estigui cada vegada menys exposada als patògens, de manera que el sistema immunològic es torna “ociós”. És curiós, va assenyalar, com han baixat les malalties infeccioses mentre creixen les autoimmunes i les al·lèrgies.

“Els científics hem comès un greu error. Crèiem que el sistema immune era atacat pels bacteris i ens hem adonat que són els bacteris els que protegeixen el sistema”. Així ho va indicar el doctor Marc Daeron, director de l’àrea de immunologia i al·lergologia de l’Institut Pasteur de París, centre de referència en la recerca en biologia, microbiologia i immunologia. El doctor Daeron va explicar que en aquest moment els 200 investigadors d’aquest organisme treballen en l’estudi del desenvolupament del sistema immunològic, de les respostes del mateix i les patologies derivades d’ell. “Estem estudiant com funcionen els anticossos i aquests amb els antígens, i hem comprovat que les cèl·lules tenen receptors actius i inhibidors”, va explicar. De tot això, s’espera que algun dia es pugui entendre per què el sistema immune reacciona contra una part de l’organisme, o contra substàncies en principi inofensives, com el pol·len o la pols.

Una de les línies de recerca obertes en aquest moment és com els aliments poden influir en l’activació de les defenses. En aquest sentit, la doctora Ascensió Marcos, professora d’Investigació del CSIC, va apuntar que nombrosos treballs han posat de manifest que els aliments que contenen probiòtics, és a dir, microorganismes beneficiosos per l’organisme si s’incorporen a la dieta diària, ajuden a regular el sistema immune.

Regueiro va aprofitar l’ocasió per exigir un major compromís per la recerca en aquesta àrea i va demanar la creació de l’Institut d’Immunologia, com el CNIO (investigació sobre el càncer) o el CNIC (malalties cardiovasculars). “La immunologia estudia processos que afecten a multitud de patologies, i es necessiten immunòlegs per poder-les entendre”, va indicar. La recerca en immunologia a Espanya no arriba al 3% de la producció científica nacional, enfront del 5% de Itàlia, el 7% de França i el 10% del Regne Unit.

Malalties cròniques

El gran problema per als que pateixen una malaltia autoimmune és, precisament, que de moment no hi ha tractament al desconèixer què és el que fa que el propi sistema immunitari es converteixi en l’agressor del propi organisme. Moltes d’aquestes malalties no tenen efectes directes sobre la salut física del pacient, com és el cas del vitiligen (mort de les cèl·lules responsables de les pigmentació de la pell), però en altres si, i a més, seriosos. És el cas de la diabetis, la fibromiàlgia, l’esclerosi múltiple, el lupus eritematós o l’artritis reumatoide, que afecten diversos òrgans. N’hi ha d’altres específiques d’un òrgan, com l’anèmia perniciosa, l’atròfia gàstrica, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o les diabetis mellitus tipus 1 i 2, malalties serioses que condicionen seriosament la vida dels qui la pateixen i que, en molts casos , arriben a ser invalidants. A aquestes s’uneixen les al·lèrgies, que depenent de la severitat poden arribar a produir asma o mort per anafilaxi.

La Vanguardia | CELESTE LÓPEZ | Madrid | 2010.04.29 |

Fixeu-vos que els problemes del sistema immunitari junt amb els problemes de infertilitat que vàrem tractar ahir, són el taló d’Aquiles de la nostra espècie, doncs per totes dues bandes es compromet la supervivència dels humans. Tant la fertilitat com la immunitat són vitals, així doncs estem jugant amb foc i normalment quan es juga amb foc t’acabes cremant.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web