Les dietes hiper-proteïques són molt populars en el tractament de l’obesitat des dels anys 60. Es basen en permetre els aliments rics en proteïnes, que habitualment són també rics en greixos, però són restrictives en altres aliments que contenen carbohidrats. Concretament ara tornen a estar de moda i en fan anuncis per la TV, doncs ens traiem la roba i ens veiem els “michelins”.

Es coneixen variacions del mateix concepte de dieta hiper-proteica. Des de la famosa dieta del Dr. Atkins a la més recent de Montignac. Cap llibre sobre dietes ha estat tan seguit com el del Dr. Atkins, del qual es van vendre més de 10 milions de còpies. No obstant això, malgrat la seva popularitat, s’han realitzat pocs estudis científics sobre l’eficàcia i seguretat de les mateixes.

Les dietes “low-carb”, riques en greixos i proteïnes, i pobres en hidrats de carboni, indueixen cetosi i acidosi metabòlica i són atractives perquè porten a una pèrdua relativament ràpida de pes. Aquesta pèrdua inicial es deu a l’eliminació de líquids que s’associa a la menor ingesta de carbohidrats. A les poques setmanes es segueix aprimant-se, però més lentament perquè la pèrdua de pes comença a ser deguda a què es menja menys calories. Ajuda a menjar menys la disminució de la gana produïda per la cetosi i algunes dietes afegeixen a això altres restriccions, com per exemple no poder prendre la fruita després d’un àpat. No hi ha cap evidència que la dieta sigui efectiva a llarg termini. D’altra banda, una ingesta elevada de greix saturat augmenta el risc cardiovascular i els estudis no examinen aquest tema a llarg termini.

Problemes de les dietes hiper-proteïques:

.- Restringeixen aliments sans que proporcionen nutrients essencials.

.- No són variades i no es cobreixen els requeriments nutricionals de micronutrients, com vitamines i minerals.

.- No aporten substàncies antioxidants.

.- Solen associar-se a una ingesta elevada de greix saturat (lo que eleva el colesterol) ja que la proteïna sol ser principalment d’origen animal.

.- Sovint afavoreixen idees errònies sobre la manera d’acció dels carbohidrats, les proteïnes, la cetosi i la resistència a la insulina.

.- La pèrdua de pes és inicialment alta però sobretot és deguda a la pèrdua de líquid que es produeix en suprimir els carbohidrats.

.- L’excés d’aportació de proteïnes afavoreix la pèrdua de calci pel ronyó (que prèviament s’ha extret dels ossos) i es pot afavorir l’osteoporosi.

.- És possible que es produeixin problemes del sistema de conducció elèctrica cardíaca i arítmies.

.- Realment la pèrdua de pes es deu a la disminució de la ingesta de calories totals i no al repartiment dels macronutrients.

.- No hi ha cap evidència científica que la dieta sigui efectiva a llarg termini, ni estudis sobre els efectes a llarg termini.

.- Una ingesta elevada de greix saturat augmenta el risc cardiovascular.

Avantatges de les dietes hiper-proteïques:

.- Al estar permesos aliments que habitualment es prohibeixen en altres dietes, són més atractives per a persones que ja han fracassat amb altres dietes.

.- La cetosi disminueix la gana.

.- La ràpida pèrdua de pes inicial és molt estimulant, encara que gran part és degut a pèrdua de líquids.

Així doncs vigileu el que feu amb les dietes, ja veieu que en principi semblen totalment innòcues i en realitat no ho són. Heu de tenir en compte que l’aprimament sempre ha de comportar un canvi d’hàbits alimentaris, augment del exercici físic i sentit comú en les quantitats de les ingestes.