Si no vas cremar el teu sostenidor durant l’època dels “Hipies” [quan es va fer als EUA com a acte de revolta], l’hauries de guardar ara. “Els sostenidors poden provocar el càncer de mama. Així és la realitat, ni més ni menys. Segons l’investigador mèdic Syd Singer”.

Syd Singer i la seva dona Soma van començar a investigar les causes del càncer el 1991. Quan la dona va trobar un grumoll al pit, la parella estava estudiant els efectes de la medicina dels països industrialitzats en la gent de les Illes Fiji. Quan Soma es banyava, el seu marit va notar les marques vermelles que els sostens li van deixar a les espatlles i a l’esquena de la seva dona. Al mateix temps va recordar la vegada que una dona de Fiji li va preguntar a la seva dona “no se sent ajustada?” i Soma li va contestar “Una s’acostuma”.
Amb això Syd es va preguntar, “seria possible que els sostenidors comprimeixen el teixit dels pits, i amb això disminueixen el drenatge limfàtic dels pits?   Seria possible que això fomenti el deteriorament del teixit?

En aquest moment Soma va deixar de portar sostenidor. Però Syd no va poder trobar, entre els articles professionals de les investigacions mèdiques, una explicació de les causes del càncer de mama. En general aquest càncer afecta les dones majors de 35 anys en els països més desenvolupats. No obstant això, l’índex d’aquest tipus de càncer disminueix ràpidament en els països subdesenvolupats on no s’acostuma portar roba de l’estil occidental.

L’Organització Mundial de la Salut OMS diu que l’augment dels verins químics en el món és la causa principal del càncer. Però els verins presents en els pits no s’acumulen en els pits “normals” perquè el teixit es neteja amb el líquid limfàtic cap a grups de nodes limfàtics concentrats a la base dels braços i al pit. El que van descobrir els Singer és  que “les venes limfàtiques són molt delicades i no funcionen sota pressió”. La pressió constant contra els pits pot fer que les venes limfàtiques deixin de funcionar i es tanquin. “Menys oxigen i menys nutrients arriben a alimentar les cèl·lules, i menys residus es treuen [del teixit dels pits]”. Després de 15 o 20 anys de pressió constant contra les venes limfàtiques, el càncer pot aparèixer.

Quan ells van investigar els casos de càncer entre les cultures subdesenvolupades, on hi ha poc control dels residus químics i plaguicides, els Singer es van sorprendre per la manca de casos de càncer de mama entre les dones. Per exemple, a Nova Zelanda  van notar un índex més elevat entre les dones dels Maori, un poble ja incorporat a la cultura occidental, que en les dones aborígens d’Austràlia, d’un poble marginat, que gairebé no pateixen casos de càncer. El mateix va ser evident entre les japoneses, les dones de Fiji que porten roba occidental, i altres cultures on les dones s’acostumen a utilitzar sostenidor.

En el seu estudi els investigadors van descobrir que, poc abans que una dona comença amb la menstruació, el seu cos s’omple d’estrògens, i per això s’inflen els pits. Si la dona no canvia la mida del sostenidor, es comprimeixen més encara les venes limfàtiques i la seva funció important de neteja del teixit no la fan. És possible que els investigadors vaguin descobrir una relació entre els estrògens i el càncer? Se sap que el sistema limfàtic dels pits mai es desenvolupa completament en les dones que mai tenen fills. Tampoc es desenvolupa entre les dones que utilitzen llet de fórmula per alimentar els seus nadons o sigui que no donen de mamar. Les dones que treballen i no tenen fills fins més tard en les seves vides poden patir un risc més elevat, segons els Singer.

Encara pitjor, segons ells, és pràctica en els països occidentals celebrar “el pas cap a ser dona” amb el primer sostenidor. Els investigadors fan la comparació [del sostenidor per a formar els pits] amb el costum dels xinesos antics de [embolicar els peus de les noies amb benes perquè els peus fossin petits]. Les dues costums, segons els autors, es transformen en problemes mèdics seriosos més tard en la vida de la dona.

És possible que els sostenidors siguin el “enllaç amagat” a l’epidèmia actual del càncer de mama?   En el seu estudi “Bra and Breast Càncer”, que va començar el 1991 i va durar 30 mesos, els Singer van entrevistar 4,000 dones nord-americanes en cinc ciutats. Totes van ser dones blanques entre 30 i 79 anys d’edat, i la majoria van ser de la classe mitjana. La meitat van tenir càncer de mama. Gairebé totes les dones estaven disconformes amb la mida o amb l’aparença dels seus pits. Les dones que utilitzaven el sostenidor per millorar la seva aparença, malgrat el dolor en els pits, van tenir dues vegades l’índex de càncer de mama que van tenir les dones  que no utilitzaven sostenidors per millorar l’aparença.

Si és absolutament necessari que utilitzis el sostenidor, de cap manera utilitzis un sostenidor esportiu o els sostenidors de l’estil “push-up” (els que canvien l’aparença del els pits). Es recomana utilitzar sostenidors de cotó amples. Utilitza’n un en el que si puguin ficar dos dits entre la pell de les espatlles i les tires, i també dos dits entre la pell dels costats de les mamelles i les costelles. Els sostenidors amb els costats més alts són pitjors perquè afecten més la circulació dels nodes limfàtics sota els braços. No utilitzeu aquest terrible mecanisme a casa vostra. Treu-te’l al entrar del carrer. És important donar-se massatges als pits en treure’s el sostenidor i respirar fondo per re-establir la circulació de les venes limfàtiques.

La dada més sorprenent va ser que, entre les dones que portaven suport mentre dormien, el 75% van patir càncer de mama, segons els Singer. Entre les dones que porten suport durant 12 hores o més per dia, l’índex de càncer va ser una de cada set dones. Les dones que no utilitzen suport tenen un índex de càncer d’un cas de cada 168, un índex semblant al índex dels homes. “No portis sostenidor mentre dorms!”. “Les dones que volen evitar el càncer de mama han de portar sostenidor el mínim possible; és clar que menys de 12 hores cada dia.”

Syd Singer també diu que un 80% de les dones que es troben nòduls al pit o altres dolors es lliuraran dels problemes “dins un mes de treure’s el sostenidor.”

Són moltes les dones que no se senten conformes de deixar de portar-lo. Una dona va dir als investigadors; “Els meus pits pengen fins al melic sense el sostenidor.” Però la cirurgiana Christine Haylock a la Facultat de Medicina de Nova Jersey diu que ni la genètica, ni la mida, ni la falta de sostenidor, és el que determina els canvis en els pits a través del temps. El mateix moviment sense sostenidor ajuda la circulació limfàtica i el drenatge dels pits.

Els Singer es van adonar de la polèmica dels resultats de la investigació. No obstant això, es van comunicar amb els directors dels instituts més importants de la investigació de càncer als Estats Units. Cap va respondre. Igual que el negoci del càncer, el negoci dels sostenidors és molt gran. Si multipliquem la quantitat de dones a través del món que compren sostenidors per 15€ de cada sostenidor, ens quedem amb la xifra de 6 mil milions de euros de guany cada any per als fabricants.

Syd Singer creu que els mateixos empresaris van aconseguir censurar la veritat dels efectes dels sostenidors, cosa que resulta decisiu en les morts de moltes dones. També està convençut de l’enllaç entre l’ús sistemàtic dels sostenidors i el seu efecte als nodes limfàtics amb el càncer de mama. Ella va deixar de portar-ne, i portava roba solta per amagar els pits. Ella va començar a donar-se massatges als pits i a anar amb bicicleta, prendre vitamines, i només beure aigua purificada. Enutjada [amb el sistema que la va censurar] Syd Singer diu “Al trobar un nòdul al pit, les dones haurien de treure’s el sostenidor abans de treure’s el pit”. Perquè esperar, allibera els teus nodes limfàtics ja”.