Actualment vivim en una època en què el progrés és ràpid. La nostra font de coneixement des del Renaixement ha culminat en una tecnologia molt avançada, l’exploració de l’espai i la manipulació de l’ADN, el que ens ha posat una bena als ulls pel que fa a un major coneixement de la nostra relació amb la terra.

El més il·lustratiu de la popularitat del vegetarianisme ha estat el creixent nombre de llibres publicats sobre la matèria, que ha assolit la seva maduresa en els darrers vint anys. De 1960-1980 van ser publicats 183 llibres vegetarians en llengua anglesa, 35 d’ells van aparèixer al Regne Unit, la majoria en els setanta. En els anys vuitanta va tenir lloc un “boom” amb l’aparició de centenars de llibres cada any en totes les llengües. Avui dia fins i tot hi ha llibres de cuina vegetariana escrits per carnívors.

L’existència d’aquests llibres ha acostat la dieta vegetariana a moltes persones que simplement gaudeixen cuinant o s’interessen per saber més.

Ningú no pot conèixer el futur, el que sí és segur, a la vista del que ens mostra la història recent del vegetarianisme, és que seguiran sorgint grups i persones per promoure de forma activa l’alimentació vegetariana.

Un punt de vista menys positiu, ens llança absurdes xifres en els costos que per a la salut pública comporta l’alimentació carnívora. Les anomenades “malalties de la civilització” (obesitat, restrenyiment, hemorroides, diabetis, càncer de còlon, infart i altres malalties coronàries …) es situen a la cresta de l’onada. Els metges recomanen medicines abans que canvi d’hàbits. La medicina tracta les causes de les malalties, però no les preveu. A més no les tracta naturalment.

El futur de la proteïna animal recau en l’enginyeria genètica; totes les companyies multinacionals estan desenvolupant, i ja s’han “fabricat” alguns animals que tenen el codi genètic modificat: Per exemple un porc amb gens humans, que pateix d’artritis, és coix i gairebé no es pot moure. Hi ha diverses tècniques, com la clonació, que permeten obtenir una vaca perfecta, una màquina de llet i carn, que pot ser reproduïda idènticament un milió de vegades o més. Ja és possible reduir éssers que senten a màquines de producció de menjar, fins al punt de “fabricar” pollastres sense plomes, sense cuixes, sense bec, als quals se’ls subministra menjar i que simplement creixin i engreixen, durant la seva curta vida de només set setmanes. Els experiments genètics sobre els animals òbviament ofereixen atractives possibilitats per a la insaciable fam de comerç.

El món està sumit en una crisi mediambiental. La ramaderia produeix una salvatge quantitat de fems que va a parar als nostres rius, llacs i mars, i també enormes quantitats de pesticides i fertilitzants químics que s’utilitzen per conrear menjar per a animals. Des de 1970 s’han cremat més del 25% dels boscos del planeta per poder sembrar-hi aliments per a bestiar. La sequera, principal problema contemporani, es veu accentuada amb la quantitat d’aigua que s’utilitza per conrear aquests camps. Més de la meitat de l’aigua que es consumeix al món es destina a aquests cultius.

La salut, el benestar dels animals i l’ecologia, seguiran jugant un important paper en influenciar les persones sobre l’adopció d’una dieta vegetariana. Però també hi ha una quarta raó, que és l’impacte que produeix al Tercer Món el consum massiu de carn que fem a Europa i Amèrica del Nord. El llibre de la Dra Susan George, How the Other Half Dies (Com Mor l’altra meitat), explica i analitza les formes en que les estratègies dels països dominants creen i fomenten la pobresa en els dominats. Cada any, mor de desnutrició un nombre de persones equivalent a la meitat de la població d’Espanya. Als Estats Units, el 70% dels cereals cultivats es destinen al bestiar, mentre que hi ha 20 milions de persones al món que pateixen de fam crònica.

Però el vegetarianisme ha de ser entès com una de les accions fonamentals que tot individu pot desenvolupar per sembrar harmonia. És una forma directa per contribuir a millorar el món. Creu-me, el canvi individual que pots fer cap a una dieta vegetariana t’atorga el poder per crear un món millor. Ja ho saps, mai subestimis el poder de les teves accions, ja que amb un petit gest, pots canviar la vida d’una altra persona, per bé o per mal. L’Univers ens posa a cada un davant de la vida d’altres per alguna cosa. Veu al Creador en els altres. Percep el seu reflex en totes les criatures vivents: Persones i animals. Tots formem part d’un Tot.

Tal com funcionen les coses i amb el tipus de mentalitats que existeixen, no es pot assegurar res de res envers al futur. El que si es pot assegurar és que amb una alimentació vegetariana les coses anirien més bé a tots nivells: de salut, econòmic, de relació, de desenvolupament, de creixement, de …… Per tant no podem dir si el futur serà vegetarià, el que si podem dir es que seria molt desitjable que ho fos.