En els últims anys ens hem acostumat a veure, sentir i prendre determinades actituds que veiem com a normals o admissibles, sent aquestes actituds i els seus efectes tremendament negatius per a la nostra salut. Ens referim a aquelles actituds que danyen l’ambient.

Són moltes, masses, les accions humanes que estan atacant l’ambient, de manera irreversible moltes d’elles. La demostració d’això és en molts casos evident, en altres casos està avalada per estudis científics i en alguns casos, aquesta demostració és difícil de fer a curt termini, però tots els indicis apunten a la seva perillositat.

La humanitat contemporània comprova com es desenvolupen la tècnica i el progrés, però, també al voltant d’ella, hi ha preocupacions pel progressiu deteriorament de l’ambient. El problema ambiental està profundament relacionat amb el vincle que tenen els homes amb el seu entorn i depèn també de la relació dels homes entre si. El factor demogràfic i l’ús i consum de tots els recursos naturals i industrialitzats que utilitzem els humans a tot el llarg de la nostra vida, a més de la infraestructura social, econòmica i cultural que això implica, són factors determinants en l’emissió de contaminants, afectació de l’ambient i la salut de l’home.

Que l’ambient deteriorat fa emmalaltir no és una novetat, però sí representa un nou escenari. Abans la salut ambiental es vinculava a condicions puntuals com els efectes de la contaminació nuclear o certes professions perilloses, i es creia que la ciència resoldria qualsevol problema. Ara, el forat d’ozó, la gestió de residus, la qualitat de l’aigua, i els riscos ambientals que l’ésser humà encara no sap utilitzar, sumats a la pobresa i la marginació, ofereixen un panorama molt més complex que afecta la salut pública.

La pobresa generalitzada és el comú denominador que afecta als medis tant urbans com rurals, en molts països estan augmentant els percentatges de famílies pobres i la pobresa comunitària afecta la gent de tots els nivells econòmics. Les estretes relacions que uneixen a la pobresa, la mala salut i el deteriorament ambiental són una cosa que els estudis epidemiològics de salut pública i altres estudis sectorials han deixat perfectament establert. Aquestes relacions són recíproques i es reforcen entre si, en el sentit que cada factor és alhora causa i efecte dels altres, i els pot intensificar. La lluita per sobreviure amb escassos ingressos i un suport social insuficient no els deixa a molts pobres més remei que utilitzar els recursos bàsics en forma excessiva e indeguda i acceptar el veure’s exposats a situacions perilloses per a la salut, a les quals poden contribuir involuntàriament.

A nivell comunitari, la pobresa s’expressa com la manca de recursos financers, tècnics i de gestió per subministrar infraestructura i serveis bàsics. Sigui real o bé funció de les prioritats financeres, aquesta pobresa té un cost en termes de l’exposició de la gent a situacions perilloses per a la salut, les necessitats d’atenció de salut i el deteriorament de l’entorn material. L’escassetat pel que fa al subministrament d’aigua, els serveis de sanejament bàsic, el tractament dels residus sòlids i l’habitatge constitueix una preocupació primordial.

És clar que no n’hi ha prou amb el diagnòstic sense una encertada via de solucions ja que el desenvolupament humà i amb això la salut, es construeix sobre bases dinàmiques i multidisciplinàries. Salut, ingressos econòmics i l’ambient interactuen en el desenvolupament humà. El llenguatge global que parla d’atorgar salut al conjunt de la població exigeix igualment models globals d’estudi. L’absència d’aquests models de desenvolupament humà sostenible, que involucrin les variables de salut i pobresa, amenaça la disponibilitat de recursos per al desenvolupament en els països que estan fora del marc dels països desenvolupats.

La puresa de l’ambient és essencial per a la salut i el benestar. No obstant això, les interaccions entre el medi ambient i la salut humana són molt complexes i difícils d’avaluar, el que fa especialment útil l’ús del principi de precaució. Els efectes sobre la salut més coneguts són els relacionats amb la contaminació de l’aire, la mala qualitat de l’aigua i les condicions higièniques insuficients. Els efectes sobre la salut dels productes químics perillosos es coneixen molt menys. El soroll va guanyant importància com a problema per al medi ambient i la salut. El canvi climàtic, la disminució de l’ozó estratosfèric, la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels sòls poden afectar també la salut humana.

Entre els factors mediambientals que exerceixen una influència negativa sobre la salut humana es compten els següents:

.- Escalfament de la Terra. El clima i el temps afecten la salut humana de moltes maneres. La incidència de les condicions meteorològiques extremes està augmentant. Tempestes, huracans i inundacions causen la mort de mils de milers de persones cada any i augmenten el perill d’aigües contaminades.

.- Aigua potable perillosa i escassa i sanejament inadequat. S’estima que més de 1.000 milions de persones no tenen accés a subministraments adequats d’aigua neta, i que 3 milions de persones moren cada any de malalties transmeses per l’aigua. Al voltant de 90% dels casos de malària en el món són atribuïbles a factors mediambientals.

.- Seguretat alimentària. (Aliments sans i seguretat de subministrament a llarg termini). Un medi ambient sa per a la producció d’aliments és essencial per a un subministrament d’aliments sostenible i una bona nutrició. La contaminació dels aliments és un problema creixent. Les substàncies químiques orgàniques i els metalls pesants que persisteixen en l’ambient i s’acumulen a través de la cadena alimentària tenen efectes adversos sobre la salut humana, portant el càncer, fertilitat reduïda i dany neurològic. La seguretat de subministrament depèn de la conservació de la productivitat del sòl, la protecció de la diversitat genètica així com de la manera en què s’utilitzen els recursos.

.- Contaminació en locals tancats i contaminació de l’atmosfera local. Moltes de les llars en el món utilitzen combustibles sòlids sense processar per cuinar i escalfar casa seva i tenen poca ventilació. S’estima que 2 milions de persones moren cada any a resultat d’exposició a contaminació en locals tancats. La contaminació de l’atmosfera local també planteja un perill per a la salut en moltes grans ciutats, i la major urbanització podria portar a problemes de salut encara més greus causats per factors mediambientals.

Trobar una solució no és tasca fàcil a causa del increment demogràfic i al vertiginós desenvolupament tecnològic, a més que no és possible responsabilitzar del problema a un sol sector, ja que tant les indústries com les llars i els automòbils participen en la generació de contaminants. Però, un primer pas consisteix a difondre informació sobre el funcionament dels ecosistemes i de la relació que aquests tenen amb l’ésser humà i la seva salut, ja que només així és possible comprendre que el sanejament ambiental ha de ser una responsabilitat compartida per tots.

La salut de les persones és alhora un objectiu i un requisit primordial del desenvolupament. Els individus sans són més productius, i un nivell elevat de salut en la comunitat evita el haver de gastar la riquesa social per fer front a malalties, dolors i alteracions socials.

La relació que hem establert amb la Natura ha posat en perill la nostra permanència a la Terra, esforços aïllats no podran revertir la situació actual. Estem a temps de frenar aquest procés, hem de proposar-nos que l’ambient es converteixi en una via més per unir voluntats, establir pautes, escometre accions i sobretot, mesurar resultats.