Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


La cistitis.

Cremor en orinar, picors, mala olor a la zona, dolor en les relacions sexuals …, en una paraula: cistitis. Aquesta infecció afecta la majoria de les dones en algun moment de la seva vida i si bé no resulta greu si es tracta a temps, sí que és molt molesta. Dos de cada cent persones pateixen cistitis, i la majoria són dones.

Aquesta inflamació en la bufeta i les vies urinàries, pot resultar molt incòmoda. Conèixer en què consisteix i quins són els seus símptomes, et permetrà aturar-la a temps abans que la infecció provoqui danys més seriosos. També hi ha unes pautes que us ajudaran a prevenir la seva aparició.

Una infecció molt incòmoda

La cistitis és una infecció en el tracte urinari que es produeix per la penetració de bacteris a la uretra o bufeta provocant la irritació i inflamació d’aquestes zones. En general, la uretra i la bufeta no tenen bacteris i si aquestes aconsegueixen entrar són eliminades per l’orina. Però si per algun motiu aconsegueixen assentar-hi, creixen i es multipliquen amb molta facilitat, originant la infecció.

El bacteri Escherichia coli sol ser la causant habitual de la major part de les cistitis (de més del 90%). Se sol allotjar en el tracte gastrointestinal i si bé resulten inofensives per als intestins, en introduir-se el aparell urinari, originen aquesta malaltia amb l’agreujant que si no s’agafa a temps pot arribar als ronyons.

La cistitis és més freqüent entre les dones per l’anatomia del seu sistema, amb un conducte de comunicació entre la bufeta i l’exterior més curt i recte i un tram reduït entre la uretra i l’anus. En els homes, afecta especialment a la gent gran a causa de l’engrandiment de la pròstata. L’obstrucció del flux d’orina per això impedeix el buidatge total de la bufeta, de manera que aquesta és més susceptible d’infectar-se.

Factors de risc

Hi ha uns factors de risc que faciliten l’aparició d’aquesta infecció de les vies urinàries:

.- Situacions de restrenyiment.
.- Toma de determinats antibiòtics (nefropatia analgèsica).
.- Ingesta insuficient de líquids al llarg del dia.
.- Anormalitats en el sistema urinari que obstrueix el funcionament normal de la bufeta o la uretra: irritació causada pels dipòsits cristal·lins de l’orina (càlculs), reflux d’orina cap el ronyó (neuropatia del reflux) …
.- Inserció d’instruments en el tracte urinari, com ara cateterització o citoscòpia.
.- Malalties com la diabetis, esclerosi múltiple o altres malalties neuromusculars que afecten la bufeta …

En les dones, la pressió sobre la bufeta durant l’embaràs, l’acte sexual, durant el qual es poden introduir en la bufeta bacteris a través de la uretra, falta d’higiene en la masturbació, o l’ús d’un diafragma, augmenta el perill de cistitis.

En la gent gran el risc de contraure cistitis augmenta fins arribar a 33 per cada 100 persones. Això es deu a un buidatge incomplet de la bufeta associat al engrandiment de la pròstata, en el cas dels homes, a una estretor uretral, a la manca de consum adequat de líquids, incontinència intestinal o la manca de mobilitat.

Símptomes que la delaten

Hi ha una sèrie de símptomes que delaten l’aparició de la infecció i davant els quals cal reaccionar ràpidament:

.- Cremor o dolor en orinar, augment de la freqüència, poca emissió d’orina o dificultosa, amb canvis de color o olor, incontinència o manca de control urinari o orina tèrbola o amb sang.
.- Dolor abdominal per sobre de la bufeta, a la zona lumbar, al costat del cos o durant l’acte sexual.
.- Febre lleugera, falta de gana, fatiga, debilitat, calfreds i vòmits.
.- En persones grans, pot haver-hi també confusió mental.

De l’ocasional a la lluna de mel

No totes les cistitis són iguals ni tenen la mateixa gravetat. Les més comunes són:

.- Ocasional: Quan és de tipus passatger i els efectes es passen en dos dies, sobretot si s’ha begut molta aigua. Estar molt de temps amb un banyador mullat o una mala higiene en un moment determinat en són les causes habituals.

.- Recurrent: Quan almenys han ocorregut dos episodis d’infecció en sis mesos o tres en un any. Cal fer proves per descartar qualsevol anomalia física.

.- Intersticial (CI): Quan no se saben les causes de la inflamació crònica de la paret de la bufeta. A diferència de la cistitis ordinària, es creu que la CI no és causada per bacteris, de manera que no respon a teràpia antibiòtica tradicional. És una de les més greus ja que té difícil tractament.

.- De la lluna de mel: Quan els símptomes de la cistitis i les miccions doloroses se solen donar després de les relacions sexuals, d’aquí el seu nom. Els símptomes solen durar un o dos dies i poden tornar a aparèixer en tornar a practicar sexe. Realment és una forma de uretritis crònica, sent la uretra, i no la bufeta, la que s’inflama. Cal anar a l’especialista perquè la infecció pot ser deguda a una malaltia de transmissió sexual causada pel bacteri Clamidia trachomatis.

Recomanacions generals i consells naturals

.- Beveu molts líquids: A major quantitat de líquids que begui, més aviat s’aturarà el dolor. I un suggeriment si la teva orina és clara, és que estas bevent suficient, si té color, et falten líquids.

.- A l’hora d’anar de ventre, netejar-se del endavant cap enrere -vulva/anus- ajuda a impedir que la infecció sigui recorrent, fer-ho en sentit oposat -anus/vulva- és una de les causes més freqüents d’infecció i una bona manera de fer que les infeccions es repeteixin

.- Aneu al bany -orineu- abans del coit; això ajuda a eliminar els bacteris que puguin estar presents a la vagina, bacteris que d’una altra manera durant el coit podrien ser portats a la bufeta.

.- Aneu al bany -orineu- després del coit. El penis de l’home pot introduir per fregament bacteris presents en l’obertura de la uretra cap a la bufeta. Buidar la bufeta renta la bufeta. “No hi ha dubte que les infeccions del conducte urinari són més freqüents en les dones sexualment actives”.

.- Reconsidereu si el diafragma us convé: S’ha demostrat que els diafragmes són els principals causants de les infeccions persistents en bufeta. Penseu en canviar de mètode anticonceptiu.

.- Utilitzeu compreses o copes menstruals  en lloc de tampons durant el període menstrual.

.- Practiqueu una bona higiene; mantingueu-vos assenyadament netes.

.- Utilitzeu roba interior de cotó que es mantingui seca, no utilitzeu pantalons estrets i que estrenyin doncs disminueixin la ventilació.

.- Utilitza només paper higiènic blanc i si pot ser que no s’hagi blanquejat amb clor.

Recomanacions alimentàries

.- Preneu sucs d’avajonera vermella -arándano rojo- ja que te propietats antibiòtiques i diürètiques. Pren-ne un got de suc concentrat diàriament.

.- Mengeu sopes de julivert, api, pastanagues i/o créixens. Tenen alt contingut de minerals, particularment potassi, són diürètics i nutritius al tracte urinari.

.- Eviteu les fruites cítriques i aliments àcids, els quals poden irritar al tracte urinari.

.- Eviteu les begudes alcohòliques i tots els sucres refinats.

Prepareu els sucs: de pastanaga, de remolatxa, i de cogombre, feu-los en un extractor o liquadora, es recomana ingerir-ne una o dues vegades al dia.

Fitoteràpia.

Els antisèptics i antibiòtics continguts en les plantes medicinals tenen una acció menys intensa que els sintètics, però provoquen menys fenòmens de resistència en els gèrmens, no deprimeixen les defenses de l’organisme i desinflamen els òrgans urinaris. Correctament utilitzats, poden resoldre infeccions urinàries de diversos tipus, especialment en els casos crònics i de repetició.

.- All: Cru, en extractes o en decocció de grans d’all, és un bon antibiòtic enfront de bacteris com la E. coli

.- Avajonera: El suc fresc dels fruits o en extractes, és antisèptic urinari i evita la cistitis de repetició

.- Murta: La infusió de fulles i baies actua com antisèptic urinari.

.- Bruc: Decocció de summitats florides, és antisèptic urinari, calma la coïssor en orinar.

.- Cirerer: La cura de cireres- infusió de les cues-, és diürètic i desinflama les vies urinàries.

.- Equinàcia: La decocció de la seva arrel triturada i extractes, augmenta les defenses orgàniques

.- Farigola: Infusió, cataplasmes calents en el baix ventre, són diürètiques i antisèptiques.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web