Roncar és un trastorn que afecta a milions de persones al món. En general afecta als homes i als qui tenen sobrepès. Encara que no existeixen remeis definitius contra aquest problema, els adults que pateixen de roncs lleus o ocasionals poden provar algunes ajudes naturals, o fins hi tot sotmetre’s a una operació.

Per què es ronca

Tal com he dit roncar és un trastorn del son molt comú que afecta a milions de persones al món. Un 45% dels adults normals ronca almenys ocasionalment, i un 25% ho fa de manera habitual. Els problemes amb els roncs són més freqüents en els homes i en persones amb sobrepès, i en general empitjora amb l’edat.

El fet de roncar succeeix quan s’obstrueix la circulació de l’aire en els passatges situats darrere de la boca i el nas. És la manifestació sorollosa de la vibració produïda pel xoc entre el paladar tou i l’úvula (campaneta) quan l’aire que ha de passar per la part posterior de la boca i el nas no troba el camí lliure. El roncar no és una malaltia, però sí perjudica de manera notable el descans i constitueix una alarma de que alguna cosa no funciona com caldria.

Les persones que ronquen poden patir de:

.- Baixa tonicitat muscular a la gola i la llengua. Quan els músculs estan massa relaxats, ja sigui per la ingesta d’alcohol com per drogues que produeixen son, la llengua cau cap enrere en els passatges aeris o els músculs de la gola es traslladen des dels costats cap al passatge aeri. Això també pot ocórrer durant el son profund.

.- Inflor excessiva dels teixits de la gola. Els nens que tenen adenoides i amígdales grans, en general ronquen. Les persones amb sobrepès també tenen inflor dels teixits del coll.

.- Vies aèries nasals obstruïdes. Un nas que està tapat necessita fer un esforç extra per que l’aire circuli. Això produeix un buit exagerat a la gola i uneix els teixits que la componen, produint els roncs.

.- Les deformitats del nas. Per exemple, una deformació del cartílag del septe nasal que separa una obertura del nas d’una altra també pot produir una obstrucció semblant.

Moltes vegades el ronc amaga l’apnea obstructiva del son, una patologia que eleva el risc de mort cardiovascular a causa del perjudici que suposa per a l’organisme quedar privat d’oxigen en intervals regulars i repetits durant el descans.

Quan el ronc persisteix

El ronc, al qual se’l sol prendre a la lleugera, és un problema seriós. Els metges indiquen que el ronc eleva la tensió arterial, el risc d’infart, accident vascular al cervell, cefalees, etc. Pel que és convenient abordar aquest problema tot just s’inicia. De vegades, cal extirpar unes amígdales o unes vegetacions (adenoides) massa grans -encara que aquest cas no és freqüent en adults-, i en altres n’hi ha prou amb reduir el consum d’alcohol i tabac, perdre pes i corregir la postura al dormir (fer-ho de costat i no cap per amunt). Si el problema persisteix, podeu provar diverses pròtesis dentals que desplacen la mandíbula cap endavant per aclarir el camí de l’aire. Si això tampoc serveix queda la cirurgia, la qual, explica un expert, “és efectiva en un 70% dels casos però, en realitat, el ronc persisteix, encara que el so que perdura és menys molest”.

A més, la radiofreqüència o el bisturí, resulten doloroses i poden ocasionar alguns problemes, com canvis en la veu i alteracions en la conducció dels fluids de la boca i el nas. Es tracta d’una cirurgia mitjana i té els seus riscos.

Si després de molts intents, els molestos roncs segueixen pertorbant el somni de l’afectat és necessari avaluar l’existència de l’apnea obstructiva, cosa que sol passar amb freqüència. aquesta es produeix quan els roncs sonors són interromputs per episodis freqüents de respiració totalment obstruïda. Els episodis seriosos duren més de deu segons cada un i ocorren més de set vegades per hora. L’efecte immediat de l’apnea obstructiva del son és que qui ronca es veu forçat a dormir lleugerament i a tenir els seus músculs tensos per mantenir el corrent d’aire als pulmons. Com que no descansa bé, està somnolent durant el dia, perjudicant el seu acompliment tant en el treball com en la vida personal. Després de diversos anys, aquest desordre pot produir hipertensió arterial i eixamplament del cor.

Valoració i tractament

Els roncadors severs, aquells qui ronquen en qualsevol posició, han de consultar a un professional per assegurar-se que no sigui l’apnea el problema. Un otorinolaringòleg realitzarà un examen complet del nas, boca, gola, paladar i coll. Pot ser necessari un estudi del son en un ambient de laboratori per determinar com de seriós és el problema i quins són els efectes en la salut.

El tractament depèn de la valoració. Un examen revelarà si els roncs són causats per una al·lèrgia nasal, una infecció, una deformació o amígdales i adenoides. Els roncs -apnees del son- poden respondre de forma favorable a una cirurgia en la gola i paladar que estira els teixits tous i expandeix els passatges aeris, coneguda com úvulopalafaringoplastía (UPPP). Si la cirurgia és molt arriscada o no és desitjada, el pacient pot dormir cada nit amb una màscara nasal que lliura pressió aèria a la gola. Un nen que pateix de roncs crònics ha de ser examinat per detectar problemes amb els seus adenoides o amígdales.

Tot i que no existeixen remeis definitius contra aquest problema, els adults que pateixen de roncs lleus o ocasionals poden provar aquests remeis:

.- Adoptar un estil de vida saludable i atlètic per desenvolupar una bona tonicitat muscular i perdre pes.

.- Evitar els tranquil·litzants, píndoles per dormir i antihistamínics abans de dormir.

.- Evitar l’alcohol, el cafè i els menjars pesats tres hores abans d’anar a dormir.

.- Deixar de fumar és fonamental.

.- Establir patrons de son regulars.

.- Dormir de costat en comptes d’esquena. Es pot fer una butxaca al darrera del pijama i cosir-hi a dins una pilota de tennis, això farà que a l’hora de dormir d’esquena inconscientment la persona s’hagi de girar de costat.

.- Pujar la capçalera del llit deu centímetres -posar-hi a les potes un parell de totxos.

.- Utilitzar tires nasals per anar a dormir doncs ajuden a obrir les vies respiratòries.

.- Beure un glop de oli d’oliva abans d’anar-se’n al llit. L’efecte és doble: d’una banda contribueix a lubricar els músculs de la gola, reduint els roncs. De l’altra, com ja sabem la seva potencialitat antiinflamatòria, produeix alleujament i treu tensió a la zona.

També hi ha un remei casolà amb ruda, una planta molt comuna, que us pot ajudar. Utilitzar aquests ingredients: un got d’oli d’oliva i 50 grams de ruda. En un recipient, de tancament hermètic, es posa la ruda i se li afegeix oli d’oliva fins cobrir-la. A continuació, es deixa macerar durant catorze dies al llinda de la finestra, al pati, o al terrat, al sol del dia i a la llum de la nit. -a sol i serena- Passat aquest temps, es guarda en una ampolla fosca, per preservar les seves propietats. S’ha d’aplicar abans d’anar a dormir, untant tres zones: les aletes del nas, el coll i el clatell.