4
Pesticides en els aliments: situació actual.
Tema: SalutEls pesticides són substàncies químiques utilitzades en la lluita contra els paràsits animals o vegetals nocius per als cultius i que s’utilitzen per aconseguir uns millors rendiments. Els principals pesticides són els herbicides, els fungicides i els insecticides.
Els pesticides són productes tòxics per naturalesa que, en dispersar-se en el medi ambient, poden contaminar el medi i introduir-se en la cadena alimentària. A Europa, França és el país que més pesticides utilitza, amb 78.000 tones de productes fitosanitaris expandits pel seu territori.
Els agricultors, segons la mútua Social Agrícola francesa, corren major risc de contraure la malaltia de Parkinson causa de la seva exposició a llarg termini (més de 15 anys) als pesticides. Malgrat les reticències de la indústria química, especialment a Alemanya, el nou text europeu REACH té com a objectiu protegir els consumidors obligant a les indústries a demostrar la innocuïtat de les substàncies que s’introdueixen en el mercat. No obstant això, aquestes empreses no estan obligades a retirar del mercat els productes que s’estan comercialitzant i que poden resultar cancerígens, mutagènics o ser causants d’alteracions de la funció reproductora.
La directiva europea 98/8/CE del 16 de febrer de 1998 sobre el mercat de productes biocides defineix els pesticides com “Substàncies actives o preparats que contenen un o diversos productes que s’utilitzen per destruir, rebutjar o convertir en inofensius aquells organismes nocius, per prevenir la seva acció o combatre’ls de qualsevol altra forma mitjançant una acció química o biològica”.
23 tipus de biocides, 4 categories
.- Desinfectants i productes biocides generals. Aquesta categoria inclou els productes biocides destinats a la higiene humana, desinfectants utilitzats en l’àmbit domèstic i en la salut pública, així com altres productes utilitzats per a desinfectar l’aire, les superfícies, els materials, l’equipament i el mobiliari i que no s’utilitzen en contacte directe amb els productes alimentaris o aliments per a animals en llocs privats, públics o industrials.
.- Productes de protecció utilitzats en l’interior de contenidors, els productes de protecció per al cel·luloide, la fusta, les fibres, el cuir, el cautxú i els materials polímers, etc.
.- Productes antiparasitaris. Dins d’aquesta categoria es troben els raticides, els insecticides i altres preparats per lluitar contra els ocells, els musclos, els cargols, els àcars, etc.
.- Altres biocides. Hi ha altres biocides com els utilitzats per a la protecció d’aliments o els aliments per a animals, els productes llevataques, els productes utilitzats per embalsamar (taxidèrmia) o els utilitzats contra els diferents paràsits.
Pesticides en fruites i verdures
Entre les 169 mostres de fruites i verdures analitzades per la Direcció General de la Competència, del Consum i de la Repressió de Fraus francesa (DGCCRF), la meitat contenia residus de pesticides, un 10% dels quals van registrar índexs més elevats que els que permet la llei.
Segons l’informe anual de l’EFSA (Autoritat Europea de la Seguretat dels Aliments), publicat el passat mes de juliol de 2010, un 3,5% dels aliments a la UE no va passar la prova dels pesticides. En aquest estudi es van analitzar més de 70.000 mostres de més de 200 tipus d’aliments.
Quantitat de pesticides trobats en certs aliments:
.- Cebes: 10,9 mg / kg de residus de fungicida mentre que el límit LMR (límit màxim de residus de pesticides) és de 1 mg / kg.
.- Patates: 12,8 mg de residus de fungicides per a un LMR de 5 mg / kg.
.- Carn: el 2003 es van registrar 0,4% de anàlisi no conformes a causa de la presència d’insecticida lindà.
.- Tomàquets: 1 mg d’insecticides per a un LMR de 0,5 mg.
.- Enciams: fins 4,3 mg d’insecticides (acefato) per a un LMR de 0,02 mg / kg.
.- Pa: en algunes ocasions es troben traces de Clorpirifòs o de dichlorvos en el blat i el sègol.
.- Julivert: 12,8 mg de fungicides per a un LMR de 5 mg / kg.
.- Ous: el 2003 un 1,3% de controls van demostrar quantitats de proximitats superiors al límit legal (0,1 mg per kg).
.- Formatges: un estudi va mostrar traces de contaminació per organoclorats.
.- Mandarines: 0,17 mg d’insecticides, especialment el fentiò.
.- Maduixes: en moltes ocasions contenen fungicides (benomil, 0,25 mg per a un LMR de 0,1 mg / kg o cyprodinil, 3,1 mg per a un LMR de 2mg).
.- Vi: el raïm pot contenir més de 2 mg / kg de thiocarbamat, el vi conté igualment fins a 0,1 mg.
Més que la quantitat de fungicides, insecticides, herbicides i pesticides trobada en els aliments, la qual cosa planteja un problema, és la freqüència del seu consum que, encara que es tracta de quantitats mínimes, a llarg termini poden causar greus perjudicis per a la salut, podent provocar patologies greus. Molts experiments comprovats ha relacionat, especialment en el medi agrícola, l’exposició a aquest tipus de substàncies amb diverses malalties greus.
L’ONG nord-americana «Environmental Working Group (EWG)», amb seu a Washington, va publicar recentment un estudi sobre el contingut de residus de pesticides en 47 fruites i verdures basat en 87.000 anàlisis realitzades entre el 2000 i el 2007. La conclusió de l’anàlisi aporta dades força alarmants: una persona que consumeixi les 12 fruites i verdures més contaminades ingeriria una mitjana de 10 pesticides diaris. Si aquesta mateixa persona consumeix les 15 fruites i verdures menys contaminades, la quantitat de pesticides ingerida seria de 2 per dia.
Les 12 fruites i verdures més contaminades:
El préssec, la poma, el pebrot, l’api, la mandarina, les maduixes, les cireres, la coliflor, l’enciam, el raïm, les pastanagues i les peres.
Les 15 fruites i verdures menys contaminades:
Les cebes, l’alvocat, el blat de moro dolç, la pinya, el mango, l’espàrrec, els pèsols, el kiwi, el bròquil, l’albergínia, el tomàquet, i el moniato.
Les cebes estan entre les verdures menys contaminades. Això és degut a que repelen de forma natural les amenaces externes dels insectes i consegüentment necessiten menys pesticides que qualsevol altra verdura.
Després de les cebes, l’alvocat és la fruita menys contaminada. Això és degut a l’espessor de la seva pell, que exerceix de protector davant l’acumulació de pesticides.
Què es pot fer per evitar els pesticides?
El primer consell és rentar a consciència tant fruites com verdures encara que cal ser conscient que això no és suficient per fer desaparèixer totes les traces de productes químics. És aconsellable utilitzar un raspall especial per a dur a terme la tasca de neteja superficial dels productes. En molts casos els pesticides i els fungicides penetren en la fruita quan no s’han recollit en la data adequada, com el cas de les taronges o les pomes .
Caldria pelar les verdures per desfer-se de restes de pesticida, però llavors, com conservar els antioxidants i les vitamines que conté la pell? A més, moltes substàncies fitosanitàries es troben en la carn de l’aliment. Davant d’aquests fets no cap més que fomentar una agricultura que prioritzi uns mètodes de cultiu nets o raonats, i que no utilitzi substàncies fitosanitàries de síntesi.
Per tant la única manera fiable i segura d’evitar les intoxicacions per aquests productes químics tant nocius és derivar cap una alimentació ecològica, biològica o orgànica -tots tres tremes volen dir el mateix-.
L’impacte dels pesticides en la salut
Un estudi realitzat en el CIML (Centre d’Immunologia de Marsella-Luminy) en col·laboració amb la Unitat Mixta de Recerca del CNRS (Centre Nacional d’Investigació Científica) amb l’INSERM (Institut Nacional de la Salut i de la Recerca Mèdica) i amb la Universitat de la Mediterrània, va confirmar la relació entre pesticides i diversos tipus de càncer. Molts altres estudis epidemiològics han demostrat que l’exposició als pesticides augmenta de forma important el risc de contraure càncer, alteracions de la funció reproductora i malalties neuro-degeneratives (Parkinson). Els agricultors tenen el doble de risc de patir Parkinson causa de l’exposició a pesticides, especialment als insecticides de tipus organoclorats.
Segons els investigadors marsellesos del CMIL Dandrine Roulland i Betrand Nadel, “Els nostres resultats aporten una visió nova de les etapes de progressió cap al limfoma i ens informen sobre el paper que exerceix l’exposició als pesticides en aquestes etapes”.
Un professor del Centre Hospitalari Universitari de Montpeller va trobar 300 substàncies contaminants a la sang del cordó umbilical de 30 nadons. ¡¡¡NO T’HO PERDIS!!!
[…] hores extra no remunerades, i una exposició a tota classe de riscos per la salut. El contacte amb agrotòxics provoca al·lèrgies, irritacions de la pell, problemes respiratoris, etc. En la majoria de conreus […]