25
L’equilibri Àcid/Alcalí, és una clau bàsica per a la salut.
Tema: SalutL’equilibri àcid-alcalí del cos és crític per a una bona salut. No es pot pensar seriosament en individualitzar una dieta sense considerar els seus efectes sobre el pH en el cos de la persona. Estem constantment generant deixalles àcides del metabolisme que han de ser neutralitzades o excretades d’alguna manera perquè la vida sigui possible. Els humans, per tant, necessitem un constant consum d’aliments alcalins per neutralitzar aquesta contínua generació àcida.
La nostra vida i salut depenen del poder fisiològic per mantenir l’estabilitat del pH de la sang en aproximadament 7.4. Aquest procés s’anomena homeòstasi. El terme pH significa “potencial” de “Hidrogen”. És la quantitat d’ions d’hidrogen en una solució concreta. Quan hi ha molts ions d’hidrogen, el pH indica una solució àcida. Quan la quantitat d’ions d’hidrogen és petita, el pH indicaria una solució alcalina. El pH es mesura en una escala de 0,0 a 14.0 Qualsevol nivell sobre 7.0 es defineix com alcalí i qualsevol nivell per sota de 7.0 és considerat un pH àcid. El pH de 7.0 es defineix com neutre. El pH de l’aigua pura és 7.0
El pH normal per a tots els teixits i fluids en el cos, excepte l’estómac, és alcalí. Les secrecions digestives del fetge i la seva bilis estan entre 7.1 i 8.5. La bilis de la vesícula està entre 5.0 i 7.7. Si qualsevol d’aquests sistemes de pH no està en el seu rang òptim, els enzims digestius i metabòlics en aquestes àrees i òrgans funcionen per sota del nivell òptim i s’experimentarà una davallada en la salut. Amb l’excepció de la sang, tots aquests sistemes tenen un rang ampli de pH, en part, perquè puguin canviar el pH per mantenir l’equilibri del pH de la sang, que ha de mantenir-se entre 7.35 i 7.45. Com que el pH de la sang té un rang tan petit, el cos dóna una gran prioritat per mantenir la homeòstasi del pH de la sang en 7.4. Malgrat que tots aquests teixits i fluids tenen la seva funció enzimàtica òptima a la part alcalina del seu rang, canviaran a un menor rang àcid òptim si necessiten deixar anar minerals alcalins per evitar que la sang es torni molt àcida. Per exemple, si el sistema es torna molt àcid, la sang prendrà els elements de formació alcalina dels enzims del sistema digestiu de l’intestí prim. Per tant, un pH equilibrat de la sang, està íntima i críticament relacionat amb una bona digestió.
La segona prioritat del delicat sistema homeostàtic és la de mantenir la digestió de tal manera que els nutrients puguin ser assimilats i transportats a les diverses parts del cos per mantenir un equilibri àcid-alcalí adequat de la sang i del cos en general. Una digestió adequada proveeix els electròlits essencials i altres nutrients necessaris per a un equilibri òptim en el fluid que envolta les cèl·lules. Aquest fluid important es diu fluid extracel·lular (ECF). Si hi ha desequilibris digestius, usualment hi haurà un desequilibri d’electròlits, particularment d’ions de sodi (Na), potassi (K), magnesi (Mg) i calci (Ca). Aquest desequilibri d’electròlits afecta el sistema de transport de fluids que ajuda a treure les deixalles fora del cos. Els electròlits i altres nutrients són necessaris per realitzar l’oxidació cel·lular i altres funcions metabòliques crítiques relacionades amb la vida d’una cèl·lula.
El fluid total dels nostres cossos és aproximadament el 70% del pes del cos. Aquest és, pràcticament, el mateix percentatge d’aigua que té el planeta. Els fluids dins de les cèl·lules del nostre cos tenen el 55% del pes corporal. El fluid extra cel·lular és aproximadament 15% del pes corporal. 5% del fluid extracel·lular és la sang i 10% és el fluid en els teixits que banyen les cèl·lules. Si el sistema de transport de fluids o el fluid extracel·lular té una concentració desequilibrada de minerals, nutrients insuficients, o oxigen insuficient, llavors les cèl·lules no poden funcionar adequadament i comencen a morir.
Un fluid extracel·lular saludable és recolzat per una funció adequada dels òrgans eliminatoris (emuntoris) com els ronyons, el fetge, l’intestí gros i la pell. Aquests òrgans no només eliminen deixalles i toxines, sinó que són el principal mètode que el cos té per eliminar un excés d’elements àcids o alcalins amb la finalitat de mantenir al cos dins dels rangs normals de pH. Estudiant el que s’elimina en l’orina, es pot veure un reflex del mecanisme que poleix els electròlits i la relació àcid-alcalina. Per exemple, si el cos està molt àcid, els ronyons eliminaran àcid a través de l’orina com un esforç perquè la sang es torni més alcalina. En aquest cas, el pH de l’orina és àcid. A més, els canvis significatius de pH en la sang són usualment indicadors de malaltia.
La importància de la dieta per l’equilibri Àcid-Alcalí:
Hi ha una limitació en relació amb el que pot compensar el cos en un desequilibri d’àcid-alcalí si no canviem la dieta per equilibrar aquesta relació en el pH, que entra en el sistema per mitjà dels aliments. Per tant, la ingestió d’aliments juga un paper molt important en l’equilibri del cos. Si el cos no pot compensar una dieta desequilibrada, l’ambient intern baixa la seva capacitat òptima i, eventualment, assoleix una condició en la qual les cèl·lules no poden viure. Moltes malalties són el resultat de l’intent del cos per a re-equilibrar aquest ambient intern. Algunes persones pensen que el càncer és una condició que s’accelera mitjançant una condició àcida dels fluids del cos. Les cèl·lules cancerígenes poden viure millor que les cèl·lules normals en un fluid extracel·lular àcid i de baixa oxigenació.
Hi ha una varietat de causes per al desequilibri àcid-alcalí, però la dieta és el factor principal. Generalment, si la nostra dieta inclou molts aliments àcids com ara: grans quantitats de carns, embotits, grans, llet pasteuritzada, greixos, sucre, i excés de proteïna en general, en persones de certa estructura, el seu cos es torna àcid. Si es consumeix molts aliments alcalins com ara: fruites, vegetals, miso i vegetals de mar (algues), amb aquesta mateixa estructura, es pot tornar el cos alcalí. Investigacions arreu del món concorden que una relació òptima d’ingestió àcid-alcalina és aproximadament de 80% aliments alcalins i 20% aliments àcids. Però, cada individu ha de trobar el seu propi equilibri. Així i tot, es pot dir que, generalment, aquelles persones que consumeixen carn diària, tenen un percentatge major d’acidesa en el seu cos que aquelles persones que consumeixen carn ocasionalment. Una dieta vegetariana pot mantenir un equilibri adequat del pH àcid-alcalí sense importar la constitució. De tota manera, cal tenir en compte l’estat mental de la persona ja que juga un paper important en el pH observat en l’orina. El Dr Cousens ha notat que aquelles persones que són vegetarianes i que, per tant, haurien de tenir un pH alcalí, quan tenen pensaments negatius, el seu pH es torna àcid. També s’ha de prendre en consideració l’habilitat per a digerir proteïnes i hidrats de carboni complexos.
La producció de l’acidesa és normal:
El metabolisme corporal normal sempre està produint àcids. L’organisme humà produeix àcid làctic i diòxid de carboni quan es fa exercici. En el fluid extracel·lular, el diòxid de carboni es deixa anar com un producte de rebuig de les cèl·lules i es converteix en àcid carbònic. El sofre i el fòsfor en les proteïnes i en el nostre propi àcid es converteixen mitjanant l’oxidació en àcid sulfúric i àcid fosfòric. La completa digestió de proteïnes posa a disposició els ions d’hidrogen en el sistema que el fa més àcid. La descomposició metabòlica de proteïnes també produeix àcid úric, que de passada acidifica el sistema. La urea és un altre derivat de la proteïna. Incrementa l’excreció de fluids dels ronyons en una manera que causa la pèrdua dels molt necessaris minerals de formació alcalina.
El greix, en general, tendeix a ser àcid per la seva lenta digestió, que crea més putrefacció i, per tant, més acidesa. En el cas del sucre blanc, a causa del procés de refinament, no té minerals alcalins. El seu consum incrementa l’acidesa perquè el cos ha d’utilitzar els minerals alcalins que te el cos (generalment calci) per neutralitzar l’acidesa. Els carbohidrats complexos com els grans, es metabolitzen més lenta i regularment i no produeixen els àcids orgànics produïts pels carbohidrats simples com el sucre.
Definició i discussió sobre els aliments àcids-alcalins:
És important comprendre que no es pot dir quins aliments són àcids o alcalins pel seu sabor. Hi ha diversos factors que determinen si un aliment especific acidifica o alcalinitza al cos. Per exemple, una llimona orgànica madura, que és un aliment que conté altes concentracions d’àcids orgànics, té sabor àcid i és classificada com una fruita àcida, però en realitat és un aliment de formació alcalina. Això es deu al fet que la seva alta concentració de minerals alcalins té un efecte general d’incrementar la reserva alcalina del cos, per tant, fa tornar al cos més alcalí. Els suaus àcids orgànics de la llimona actuen com a agents de neteja a l’estómac. En el procés digestiu, aquests àcids es converteixen en diòxid de carboni i aigua i, per això, no creen una condició àcida en el sistema. El calci, el magnesi, el sodi, el potassi i el ferro són els minerals alcalins principals. Els aliments que tenen altes concentracions d’aquests minerals són considerats aliments de formació alcalina. Aliments que són alts en sofre, fòsfor, iode i clor són aliments de formació àcida. La major part d’aliments naturals tenen minerals de formació àcida i alcalina en ells. Les carns són de formació àcida. La major part de grans i de productes lactis també, especialment si són pasteuritzats. La llet de cabra fresca i la llet de vaca fresca són lleugerament alcalines. Els formatges processats són àcids. La mantega és neutral a àcida. La major part d’olis són lleugerament àcids a neutrals. La major part de nous, mongetes seques, veces, sucres simples, i proteïnes vegetarianes són àcides fins a cert punt. La soja és alcalina.
Hi ha una confusió considerable sobre l’acidesa o alcalinitat de les fruites. Gairebé tots els vegetals i fruites madures són de formació alcalina. Les fruites i vegetals que han crescut en terres inorgàniques i preparades comercialment són menys alcalines perquè creixen en terres desmineralitzades. Les prunes, i els nabius tenen àcid benzoic i altres àcids que les fan de formació àcida. També, la major part de fruites que no estan madures són de formació àcida. Altres aliments que tenen un efecte acidificant són la farina blanca, les vitamines sintètiques, la sacarina, els additius químics, colorants, conservants i aliments refinats i processats, drogues psicodèliques, gasoses i altres drogues sintètiques. Aquests productes són de formació àcida perquè mai van tenir minerals de formació alcalina o els minerals van ser extrets durant el procés químic o de refinament.
Perquè el cos pugui excretar del sistema els àcids metabòlics tals com l’àcid sulfúric i l’àcid fosfòric, sense fer mal als ronyons o als intestins, se’ls neutralitza amb sals minerals de formació alcalina com el calci, el magnesi, el sodi i el potassi. Quan aquestes reserves alcalines disminueixen o són utilitzades pel sistema, el cos es comença a tornar més àcid, ja comença a absorbir aquests minerals de les cèl·lules per poder netejar la sang. El resultat d’això porta a un desmillorament del sistema nerviós i disminueix la claredat mental. La ment es fa més lenta i eventualment pot passar un coma amb una sang àcida per sota de pH 6.95. Una ment lenta i la manca de claredat mental són senyals típiques d’aquelles persones que tenen una dieta àcida. Per això és important mantenir una reserva alta de sals minerals alcalines, ja que neutralitzen situacions emergents en què el cos es pot fer molt àcid. Això es fa consumint una dieta alta en fruites i vegetals.
La major part de vitamines sintètiques tenen efectes acidificants. Una de les més acidificants és l’àcid ascòrbic, que és una forma sintètica de vitamina C separada dels seus components naturals. La vitamina A, sigui sintètica o no, també és àcida, però això no s’aplica al beta carotè. La vitamina K és alcalina i ajuda a mantenir el calci, que és un dels minerals alcalins principals.
Símptomes d’excés d’acidesa:
Hi ha diversos factors que ens fan el cos àcid a més de les carns, els grans, el sucre, el greix i els aliments processats i refinats. La major conseqüència d’una acidosi sistèmica és una depressió del sistema nerviós central. Una persona àcida sovint experimenta una mentalitat poc clara, processos de pensament lents, mals de cap i depressió. Fatiga i tensió muscular són uns dels símptomes principals. Dolors a la zona lumbar de l’esquena i dolors musculars generalitzats són conseqüència d’un estat de calci baix. Com més acidesa té una persona, més irritable es torna ja que es perd el Ca, Mg, K, Na dels músculs i de les cèl·lules nervioses. Tensió en el coll i espatlles, artritis i osteoporosi també són problemes típics. Espasmes i sobresalts musculars poden ocórrer quan hi ha un nivell baix de calci. La sensació de fatiga i debilitat sorgeix de la toxèmia que es desenvolupa perquè els ronyons estan treballant tan dur per excretar els àcids que no funcionen tan bé en eliminar un altre tipus de toxines sistèmiques que es van acumulant en el dia a dia. Mals d’estómac, nàusees, vòmits i dolor de pit també són altres símptomes de persones amb dosis altes d’acidesa. El restrenyiment és un símptoma que pot passar de vegades.
Símptomes d’excés de alcalinitat:
El símptoma principal de alcalosi en els vegetarians que ha observat el Dr Cousens és la sobre excitació del sistema nerviós. Un senyal inicial d’això és el sobresalt muscular especialment a la cara i l’avantbraç. Hi ha una tendència general incrementada d’espasmes musculars i rampes. Les disfuncions del sistema nerviós central es poden manifestar com nerviosisme extrem. Una altra tendència és la de anar sempre ràpid, acompanyat de la inhabilitat per a concentrar-se.
Com mesurar l’equilibri Àcid-Alcalí:
Mesurar l’equilibri àcid-alcalí del teu cos a casa teva es realitza fàcilment recollint l’orina produïda en un període de 24 hores. S’usa des de la segona orina del matí fins a la primera orina del dia. Es barreja bé la recollida total i després es posa un paper de mesura de pH i es llegeix el resultat. No cal ser tímid, és bo conèixer-se un mateix en tots els sentits i a més l’orina és estèril. Tambéses poden anar fent lectures parcials de cada micció i treure’n una mitjana.
Per als no vegetarians i els lacto vegetarians, un pH general bo pot anar de 6.3 a 6.9. Per a vegetarians que no mengen lactis o per a vegetarians d’aliments crus, un rang segur està entre 6.3 i 7.2.
També, es pot realitzar una prova de la saliva. Es pensa que el pH de la saliva és un indicador de la reserva alcalina en el cos i de la condició del pH de les cèl·lules. Un pH normal de saliva pres abans de dinar al matí és de 6.8 a 7.2. Ha d’estar més alcalí després de menjar. Les investigacions del Dr Morter indiquen que si el pH de la saliva matinal està sota 6.2, indica un sistema àcid amb una inadequada quantitat de minerals alcalins, però amb certa reserva alcalina. Si el pH de la saliva està entre 5,5 i 5,8 sense que s’elevi el pH després de menjar, significa que el cos està extremadament àcid i no hi ha reserves alcalines.
Els indicadors per a una funció de pH òptima són:
.- Bona energia.
.- Un sistema nerviós i muscular calmat.
.- Digestió efectiva i moviment regular dels intestins.
.- No agafar refredats.
.- Sensació general de claredat i vitalitat física, mental i espiritual.
Com equilibrar el pH
Els nostres cossos són simultàniament àcids i alcalins. Preocupar-se en donar al cos un percentatge òptim d’aliments de formació àcida o alcalina ajuda a mantenir l’equilibri. Basat en el resultat del pH de l’orina presa en el lapse de 24 hores es pot començar a organitzar una dieta que equilibri el pH. Portar l’orina al pH normal no és una cura per a totes les malalties sinó una mesura preventiva. En el rang normal de pH, tots els enzims i electròlits dels sistemes digestius, els òrgans i el sistema glandular, funcionen òptimament. Quan els enzims i electròlits funcionen òptimament, les cèl·lules de les glàndules i òrgans també treballen en òptim rendiment. Els desequilibris del pH de l’orina ens parlen més sobre el cos en un nivell preventiu. Les anormalitats en el pH de la sang reflecteixen la patologia del cos.
Hi ha dos enfocaments primaris i complementaris per a equilibrar el pH. L’un és menjar aliments i herbes que ens mantinguin en estat de bona salut i que restableixin l’equilibri àcid-alcalí correcte. Això, és clar, assumint que s’estan digerint els aliments que es consumeixen. El segon enfocament és el d’utilitzar enzims digestius de plantes vives per ajudar a la digestió d’aliments que no estan sent digerits. Per exemple, si s’està molt alcalí, és beneficiós menjar més proteïna perquè quan la proteïna està completament digerida, aporta elements àcids al sistema. Això passa quan es té l’habilitat per a digerir adequadament la proteïna. I quan no es digereix la proteïna es suggereix consumir enzims digestius de plantes proteiques el mateix succeeix si el cos està molt àcid i no es pot digerir carbohidrats complexos. Els enzims de plantes adequades activen aquesta digestió perquè els minerals alcalins d’aquests aliments puguin deixar-se anar al sistema i es construeixi una reserva alcalina en el sistema.
Hi ha altres factors que fan que el cos es torni més àcid. Un és el hàbit de respirar malament Com més profund es respiri més fàcilment es treu l’àcid del sistema perquè surt el diòxid de carboni i, per tant, baixa l’àcid carbònic a la sang. Una raó per la qual la major part de gent està lleugerament àcida al matí és que durant el son es baixa la profunditat de la respiració. Això dona com a resultat una retenció del CO2. Fer molt exercici sense respiració adequada produeix àcid làctic i CO2. Una pobra oxigenació de les cèl·lules crea una pobra oxidació cel·lular del metabolisme i fins i tot la mort cel·lular. El 90% de l’oxidació metabòlica és atorgada per l’oxigen que respirem. Exercicis de respiració profunda en el matí, durant el dia, abans i després de fer exercici, han de reduir la construcció d’àcids. Les emocions reprimides, la ira excessiva, els pensaments negatius, i altres emocions poden incrementar l’acidesa. El stress d’el estil de vida que portem també contribueix a l’acidesa del sistema.
Maneres d’alcalinitzar el sistema:
.- Disminuir o aturar el consum de carns.
.- Disminuir el consum de proteïnes en general.
.- Rebaixar el consum de greixos.
.- Rebaixar el consum de lactis pasteuritzats, incloent el iogurt.
.- No consumir sucre blanc ni productes elaborats amb ell.
.- Menjar més fruites fresques i crues, vegetals i els seus sucs.
.- Menjar aliments crus com brots verds, herbes i certes nous, llavors i grans germinats de formació alcalina
.- Consumir aliments alcalins específics com: suc de llimona pur -almenys dues vegades al dia-, prunes Umeboshi, préssecs i aliments amb vitamina K -les fulles verdes externes de la col té alt contingut de vitamina K-. El suc de l’herba de blat és un excel·lent alcalinitzant
.- Utilitzar enzims digestius vegetarians per millorar la mala digestió de carbohidrats complexos. La font més interessant d’això és alta en amilasa i extreta de fonts vegetarianes.
.- Utilitzar enzims de plantes per a millorar la digestió dels greixos.
.- Mantenir-se emocionalment equilibrat.
.- Desintoxicar i curar els ronyons, el fetge i els intestins.
.- Respirar profund tot el dia.
.- Evitar fer exercici molt forts i prolongats.
Maneres d’acidificar el sistema:
.- Consumir vinagre de sidra de poma que surti directament del suc fermentat de poma. Això té enzims alts en potassi, fòsfor, clor i sodi orgànic natural, magnesi, sofre, ferro, coure, silici i altres minerals. Aquest vinagre estimula la digestió si es consumeix en una mica d’aigua uns 5 minuts abans dels àpats.
.- Millorar la digestió de proteïna amb enzims de plantes.
.- Consumir més proteïnes com nous, llavors, grans, i blat de moro.
.- Les llavors de la síndria són molt àcides.
.- Aliments fermentats com el xucrut, ja que és alt en àcid làctic i dóna suport a un creixement saludable de la flora intestinal.
.- Suc de nabiu. Cebes i all també.
.- Minimitzi l’excés de respiració profunda.
.- Prendre àcid ascòrbic.
.- Fer exercici forçós forts.
+ Inclòs per completar però no-recomanat
+ + Hi ha un desacord sobre els productes de llet crua i el seu efecte àcid-alcalí en el cos.
+ + + Quantitats perilloses de residus de pesticides en cacauet no orgànic, ull. L’aflatoxina és cancerigen
i sovint creix fins i tot en cacauet orgànic. Cacauet assecat al sol prevé que creixi el aflatoxina
* Entre neutral i àcid
** Entre neutral i alcalí
© Copyright Dr Norberto Franklin Feldman, 2001. Tots els drets reservats.
El contingut d’aquesta pàgina pot ser copiat parcialment o totalment, sempre que s’informi sobre drets d’autor, com així també que l’ús o informació d’aquesta pàgina, sigui sense ànim de lucre. Quan es consideri un altre ús que aquest, es requereix permís especial per escrit.
Us dono les gràcies per aquesta informació. És acurada i ben explicada.
El artículo tiene pinta de ser muy interesante por lo q he podido entender por encima, sería posible que lo colgaseis en castellano? Este tema me interesa muchísimo. muchas gracias
Hola Lola,
Con un traductor en linea: http://translate.google.es puedes traducir lo que quieras al idioma que quieras.
Si tienes alguna duda al respecto del pH, quedo a tu entera disposición para -si puedo- ayudarte.
Salud, un abrazo, y dos besos.
Àngel
Hola, molt bé. Per fi he trobat un article ben explicat d’aliments àcids i alcalins, ho passaré als meus amics i familitars. Últimament estem molt interessats en aqeust tema