Ànima mèdica. No va haver de ser fàcil crear fa 26 anys una fundació (Institut Català de Farmacologia) que investiga i denuncia els fàrmacs que representen algun perill per a la salut. Hi haurà de tot, però en la indústria farmacèutica hi ha sobretot diners, poder i influències. “…. Sembla que hagin perdut la seva ànima mèdica i s’hagin quedat únicament amb la seva ànima comercial”, diu Laporte que sap del que parla, entre altres coses va presidir el comitè de medicaments essencials de l’OMS (2003/04) quan es va aconseguir que s’aprovessin els antiretrovirals genèrics que van salvar tantes vides a l’Àfrica. Aquí ofereixo només una desena part del molt que em va explicar: el negoci de la salut dóna per parlar. (Ima Sanchís).

Joan-Ramon Laporte, cap del servei de farmacologia del Valle Hebron. 62 anys, barceloní, 4 fills i dos néts: Lola i Quim. Sóc doctor en medicina, catedràtic de farmacologia en la UAB i dirigeixo la Fundació Institut Català de Farmacologia. Estic pels drets humans i la llibertat. L’ànima, que tanca les nostres propostes, ens transcendeix.

La diferència entre un medicament i un verí rau en la dosi.

¿Analitza fàrmacs que ja estan en el mercat?

Sí, perquè quan un fàrmac surt al mercat ha estat provat per uns pocs milers de voluntaris, però en comercialitzar-lo a tot el món és pres per milions de persones i és llavors quan poden aparèixer efectes indesitjats, de vegades amb desenllaç mortal.

Quin és el medicament que més gent ha matat?

L’aspirina, perquè és el medicament que més gent ha pres i la percepció del seu risc està distorsionada. A dosis baixes- cent mil·ligrams al dia- és un excel·lent protector cardiovascular, però a dosis analgèsiques -un gram- pot produir hemorràgia gastrointestinal.

Hi ha dades?

A Catalunya es produeixen uns 3.000 casos anuals d’hemorràgia gastrointestinal dels quals un 40% són atribuïbles a l’aspirina i altres antiinflamatoris. Als EUA moren a l’any per hemorràgia gastrointestinal per antiinflamatori unes 15.000 persones, mentre que de sida en moren 12.000.

Impactant.

Qualsevol malaltia pot ser produïda per un medicament: un infart de miocardi per un antiinflamatori i per molts altres fàrmacs, una pneumònia, qualsevol malaltia neurològica o patologia psiquiàtrica pot ser afavorida per medicaments.

Veig que això dels efectes secundaris va de debò.

Molts causen depressió, com alguns que tracten la pressió arterial o els diürètics en persones d’edat avançada. Els medicaments per l’insomni poden provocar crisis d’agressivitat, molts casos d’irritabilitat al aixecar-se es deuen a medicaments d’aquest tipus, com les benzodiazepines o altres hipnòtics d’acció curta.

Estem hipermedicats?

Sí, arribem al punt que quan una persona està trista es diu col·loquialment que està depre. Els antidepressius només serveixen per a una depressió profunda, i la tristesa no és una malaltia, és una reacció saludable.

No hi ha medicament sense efectes indesitjats?

No, cada medicament té el seu peatge. L’Agència Europea del Medicament calcula que cada any moren a Europa 197.000 persones a causa d’efectes adversos. Als EUA els efectes adversos són la quarta causa de mort, darrere de l’infart de miocardi, l’ictus i el càncer, i per sobre de la diabetis, les malalties pulmonars i els accidents de trànsit.

És una loteria?

No, si la presa o la prescripció del medicament fos més atenta als riscos que comporta es calcula que es podria evitar entre un 65% i un 75% d’aquestes morts.

Anunciar fàrmacs per televisió hauria d’estar prohibit.

Opino el mateix. A Espanya només es poden anunciar els que no finança la Seguretat Social, sinó la arruïnarien. Som el país d’Europa que en relació al PIB, més medicaments consumeix.

Parlem dels seus preus.

Són arbitraris. Fabricar el medicament més car, de cent a cinc-cents euros, no costa més de dos euros incloent-hi l’envàs. Suposadament paguem l’esforç de recerca. Però entre un 30% i un 40% de la despesa mitjana dels laboratoris es destina a la promoció comercial.

El preu el negocia el Govern.

Sí, però amb poc èxit. A Espanya el preu del medicament està assolint el d’Alemanya que ens duplica la renda per càpita.

Quin gran negoci.

Segons l’informe de desenvolupament de l’ONU és el tercer sector econòmic darrera de la indústria armamentística i el narcotràfic.

Diuen que s’inventen cada any noves malalties.

Sí, sobretot en relació amb la ment i el sexe. Converteixen la timidesa en malaltia i la medicalitzen. Ara s’han inventat la disfunció sexual femenina: “Pateixes disfunció sexual femenina …, no rigui …

D ‘acord.

… Si en els darrers sis mesos has rebutjat una proposició de relació sexual o no n’has tingut una amb satisfacció plena. Cada vegada que es reuneix un dels comitès d’hipertensió arterial (el nord-americà, l’europeu, o el de l’OMS) baixen el nivell de pressió arterial considerat normal, i el mateix passa amb el colesterol.

Expliqui’m.

En pocs anys s’ha disminuït de tal manera el límit de normalitat del colesterol que cada vegada hi ha més població que s?ha de tractar. Als EUA ha augmentat de 3 milions de persones a 25 en 10 anys.

Sorprenent.

La indústria farmacèutica dedica el doble (a Espanya el triple) del seu pressupost a promoció comercial que a recerca. Una visita del representant comercial ve a generar unes 35 noves receptes del medicament. El sorprenent és que no hi hagi a Sanitat una mena de central de compres de medicaments amb gent formada.

Qui s’ocupa de la formació continuada del personal sanitari?

Els laboratoris, així que és molt difícil assegurar que no hi hagi una influència d’interessos comercials.

Font: La Contra. La Vanguardia. 24 de gener de 2011.