Molts ens preocupem seriosament pel que mengem, però el que no sempre podem controlar és el nivell de metalls pesants i pesticides dels aliments que tenim al mercat. Aquests es veuen afectats durant la collita, transport, manipulació, envasament o cuinat, ja sigui d’origen vegetal o animal.

Dels 106 elements coneguts per l’home, 84 són metalls, per la qual cosa no és d’estranyar que les possibilitats de contaminació metàl·lica en l’ambient siguin nombroses. Entre els metalls pesants els més importants en qüestió de salut són el mercuri, el plom, el cadmi, el níquel i el zinc. Alguns elements intermedis com l’arsènic i l’alumini, els quals són molt rellevants des del punt de vista toxicològic, s’estudien habitualment amb els metalls pesants.

Les fonts dels metalls pesants

Els metalls pesants són als aliments i provenen de diverses fonts, les més importants són: el sòl contaminat en què es produeixen els aliments per a l’home i els animals, els llots residuals, els fertilitzants químics i plaguicides utilitzats en agricultura, l’ús de materials durant la munyida, emmagatzematge i transport de la llet, així com la contaminació per metalls pesants dels aliments i l’aigua que ingereixen els bovins afecten la qualitat de la llet. La presència de metalls pesants en aliments i particularment en productes lactis, constitueix un tema d’actualitat a causa de la contaminació de la cadena tròfica involucrada i als danys que ocasionen a la salut pública. Cal emfatitzar que els riscos a la salut de la població infantil necessiten ser avaluats d’una manera integral, considerant l’exposició crònica de metalls pesants en aliments que regularment es presenta asimptomàtica durant un temps prolongat de vida.

Les fonts principals del mercuri són les següents: el peix (a causa de la contaminació dels mars), els insecticides (que contenen normalment un o dos metalls pesants, que es colen en la cadena alimentària); l’aigua ‘potable’ (tenim de suposar que tota l’aigua conté tòxics a menys que s’hagi comprovat mitjançant anàlisi el contrari), alguns medicaments (especialment els que regulen l’alta pressió sanguínia i la vacuna contra el tètanus), i l’aire contaminat per la indústria i els cotxes (per la tecnologia de combustió). Una altra font de mercuri molt important és el traspàs de la mare al fetus a través de la placenta i al nadó a través de la llet materna per processos hormonals. Mitjançant aquests processos la mare traspassa del 40 al 60% de la seva càrrega al nen.
Però la quantitat més gran entra en els nostres cossos pels empastaments metàl·lics de les dents. L’amalgama utilitzada en aquests conté normalment un 50% de mercuri.

Com poden incorporar-se els metalls en els aliments?

Un exemple seria el següent: un tomàquet cultivat a prop d’una autopista de molt trànsit incorporarà plom (encara que la gasolina amb plom estigui prohibida en alguns països, els seus efectes contaminants encara perduraran per molt temps). Si a més, l’aigua de reg que s’utilitza prové d’un riu que travessa una antiga zona minera a la que s’aboquen residus d’una fosa, i si a més el sòl agrícola ja era de per si molt ric en coure i va ser tractat temps enrere amb plaguicides mercurials, ja tenim alguns metalls més incorporats.

Si d’aquell tomàquet es fa una salsa i s’envasa en una conserva de llauna, també apareixeran estany i igualment una mica de ferro. I si finalment el consumidor obre la llauna i bull el contingut en una cassola d’alumini, invariablement una mica d’aquest metall lleuger es dissoldrà en la salsa, afavorida per la mateixa acidesa del tomàquet i per la calor del foc.

Necessitem els metalls?

Els metalls no són dolents per definició, ja que molts són essencials en la nostra dieta. Però estant presents en el medi ambient de manera natural o per l’acció de l’home, la nostra exposició a través dels aliments difícilment pot evitar-se.

.- Metalls essencials (la seva absència o la seva insuficiència en la dieta humana indueix després de cert temps algunes modificacions als processos metabòlics i llavors apareixeran algunes malalties) per exemple: el sodi, potassi, calci, coure, zinc i manganès i

.- Metalls no essencials com el plom, cadmi, mercuri, alumini entre d’altres; quan aquests metalls són absorbits en petites quantitats hi ha la possibilitat d’eliminar-los a través de l’orina, sucs gàstrics, etc. L’increment en la concentració dels metalls pesants en els aliments pot causar un efecte tòxic a qui els consumeix, la gravetat d’aquest efecte dependrà de la naturalesa, quantitat i forma química dels metalls, de la concentració del metall en l’aliment i de la resistència de l’organisme als efectes sinèrgics o antagònics a altres contaminants químics.

Algunes causes de la seva toxicitat

Produeixen greus efectes en el cervell i en l’evolució mental dels nens. Entre molts altres símptomes la intoxicació per plom provoca una pertorbació de la formació de la sang i així leucèmies i anèmies, insuficiències renals i malalties neurològiques.

El mercuri en particular es fixa en diferents parts del cos humà. Principalment afecta òrgans com el fetge, els ronyons i el cor, provocant diferents alteracions en ells. Però també afecta les articulacions, el tracte intestinal, als ossos, a la sang i especialment a tot el sistema nerviós inclòs el cervell. Hi ha molts símptomes que estan relacionats amb el mercuri però no directament provocats pel mateix, a causa de la pertorbació de la barrera hematoencefàlica.
Això provoca canvis emocionals (sistema límbic), pertorbacions del sistema auditiu i visual i altres símptomes del sistema nerviós, no sempre provocats pel mercuri mateix. A l’espai intracel·lular el mercuri provoca danys en les mitocòndries, les nostres fàbriques d’energia (fatiga).

Desintoxicació amb Alga Chlorella

La Chlorella té dos efectes: mobilitza metalls pesats i radioactius i altres toxines, com per exemple dioxines, especialment en els espais extracel·lulars, per treure’ls després del cos amb les femtes.
L’habilitat desintoxicant de la Chlorella va ser revelada gràcies a un experiment en el qual es va administrar una dosi letal de quatre substàncies altament tòxiques a un cultiu de llevat de cervesa: mercuri, coure, cadmi i BPC.

Quan es va addicionar Chlorella a aquests verins el llevat va romandre viu. La Chlorella també pot neutralitzar l’efecte verinós de l’urani i el plom. S’han dut a terme molts altres estudis que comproven l’habilitat de la Chlorella per alliberar el cos de substàncies verinoses. Els lectors que s’interessin en aquest tema trobaran prou material científic que doni suport el que antecedeix, a qualsevol biblioteca mèdica seriosa.
Es considera que l’efecte desintoxicant d’aquesta alga es deu tant al seu contingut clorofíl·lic com a l’estructura de la seva membrana cel·lular. Per aquesta raó les membranes de les cèl·lules s’inclouen en la preparació de la Chlorella per a la venda. (S’ha d’assegurar que el seu proveïdor de Chlorella li doni un tractament adequat perquè la membrana sigui digerible).

Les parets cel·lulars de la Chlorella contenen tres capes. Entre elles, la del mig -que és la més gruixuda- conté microfibres de cel·lulosa, mentre que la capa externa mostra un material carotenoide polimeritzat. Aquest material cel·lular és el que fixa a si mateix l’element tòxic i després ho elimina del cos. (A més se sospita una alta activitat enzimàtica capaç de fer que, fins i tot els més poderosos verins no només s’eliminen sinó que s’utilitzin pel cos).

La ingesta recomanada és de 3 grams al dia, però es pot augmentar depenent de les necessitats energètiques i nutricionals. Les persones que consumeixin Chlorella per primera vegada han d’incrementar la dosi gradualment. A aquelles persones que els sigui difícil empassar les pastilles se’ls suggereix que masteguin o les trituren fins convertir-les en una pols fina abans d’ingerir-la.

Altres opcions naturals secundàries:

.- Coriandre: és capaç de mobilitzar molts tòxics de l’espai intracel·lular, especialment de les cèl·lules nervioses i dels ossos. Estudis recents amb animals demostren que el coriandre efectua una mobilització ràpida d’alumini i plom del cervell i de l’esquelet, superior que amb qualsevol altre remei. Encara que l’animal s’anés enverinant constantment amb alumini el contingut d’aquest metall en els ossos disminuïa significativament durant el període d’observació. Per a una eliminació de les toxines mobilitzades pel coriandre és imprescindible prendre també la Chlorella en quantitats suficients per inhibir una reabsorció de les substàncies alliberades.

.- All: protegeix les cèl·lules vermelles i blanques de la sang contra danys per oxidació, provocats pels metalls pesants en el seu transit cap a fora. A més conté el mineral més important en la protecció contra la toxicitat del mercuri: el seleni bioactiu.

És molt important dosificar aquests productes correctament per inhibir la reabsorció de les toxines.

Cal tenir en compte:

.- Buscar dins les nostres possibilitats i com més millor, aliments amb certificat d’ecològic. D’aquesta manera ens assegurem que no ingerim metalls pesants per pesticides o per terrenys abonats químicament.

.- En el cas del peix, mirar de comprar peix petit. Doncs per cadena tròfica, el gran es menja al petit i amb ell incorpora els seus contaminants. Vigilar amb les tonyines, l’emperador, bacallà de grans dimensions, lluços grossos, ……….

.- Amb carn si no és certificada com a biològica deixar els greixos de banda i no ingerir-los, doncs és en el greix on es emmagatzema tots els contaminants.

.- Mirar de -com més millor- sortir al camp o al bosc, a respirar aire sa i que ens toqui el benaurat pare Sol.