A la naturopatia es considera toxina a tota aquella substància que pot penetrar les cèl·lules i que entorpeix el funcionament normal del metabolisme. Hi ha sis grans categories de toxines que són els residus de pesticides, els nitrats, els antibiòtics, els residus d’hormones, els hidrocarbonis policíclics i els metalls pesats. Aquestes toxines ataquen la cèl·lula en les seves parts més vulnerable com són els enzims, les membranes i els àcids nucleics.

La veritable nutrició hauria d’abastar a tot el que absorbim del medi ambient i no només als aliments. Els avenços en els coneixements de nutrició exigeixen, avui en dia, una revolució no només de la indústria alimentària sinó també de les pràctiques agrícoles i la contaminació industrial.

Moltes toxines inhibeixen o destrueixen els enzims. Els resultats de la intoxicació cel·lular són la manca de vitalitat cel·lular i la incapacitat per sintetitzar proteïnes mòbils essencials. Aquestes dues funcions bàsiques de les cèl·lules, que són la producció d’energia i la capacitat per sintetitzar proteïnes, es veuen més o menys afectades segons el grau de toxicitat. A mesura que hi ha més toxines es va perdent més energia vital i la cèl·lula perd la seva capacitat per regenerar-se. Si el dany és molt extens la cèl·lula pot fins i tot morir.

Algunes toxines tendeixen més a afectar els àcids nucleics com el DNA. El dany produït per les toxines en el DNA de la cèl·lula és molt més perillós ja que el DNA porta incorporat una sèrie de complexos missatges en codi que determinen el tipus de cèl·lula i el que la cèl·lula pot o no fer. Les toxines que afecten el DNA es diuen mutàgens i el dany al DNA es diu mutació ja que es transmet a totes les cèl·lules filles. Hi ha un tipus d’enzims que es dediquen a reparar el dany al DNA, reemplaça les seccions danyades per altres que tenen l’estructura correcta. Però aquesta increïble capacitat de regeneració es veu també afectada quan s’abusa d’ella i també pot passar que els enzims reparadores es vegin al seu torn danyats per les toxines.

Altres toxines afecten les membranes cel·lulars danyant la seva estructura i les seves funcions, com per exemple, la permeabilitat de la membrana o la seva sensibilitat als missatgers químics. Aquest tipus de dany cel·lular també pot acabar amb la vida d’una cèl·lula. Les toxines que afecten a les membranes són aquelles que tenen un caràcter lípid o lípid-soluble, és a dir que es poden dissoldre en els greixos, com per exemple els àcids grassos oxidats (exposats a la llum o la calor) i també els àcids grassos trans que es troben en les margarines, els olis refinats i greixos saturats.

La manera com les toxines afecten les cèl·lules és a través de la generació de radicals lliures. Els radicals lliures són unes molècules altament reactives que reaccionen ràpidament amb qualsevol altra molècula que es trobi en la seva proximitat. Poden inactivar un enzim o danyar una estructura cel·lular. Les proteïnes danyades pels radicals lliures carreguen el metabolisme ja que interfereixen amb el funcionament d’altres molècules. Els radicals lliures danyen les cèl·lules i alenteixen el metabolisme, l’efecte sobre l’individu és l’acceleració de l’envelliment. Aquest envelliment causat per un excés de radicals lliures no només afecta la persona en el seu aspecte extern sinó que també afecta els teixits i òrgans. L’individu es torna per tant més susceptible a patir malalties cròniques de tot tipus. Les malalties cròniques que més es relacionen amb l’exposició alta a radicals lliures són el càncer, la diabetis, l’artritis reumatoide, la malaltia de Parkinson i l’Alzheimer.

D’aquí la importància de ser crítics a l’hora d’escollir qualsevol activitat, aliment, tipus de feina, ubicació de l’habitatge, producte de neteja, roba, ………., etc. i també de fer una o dues depuracions a l’any. D’aquesta manera ens garantim un millor funcionament del cos, augmentar  la nostra força vital, i evitar un envelliment prematur a tots els nivells.