No són pocs els anuncis que, aromatitzats sabons, prometen protegir el pH de la teva pell corporal. No obstant això, la cura del pH vaginal no està tan estès, moltes vegades per mer desconeixement del tema. Això pot ocasionar problemes i ser caldo de cultiu de fongs com les càndides.

El pH (potencial d’hidrogen) dels genitals de la dona és la defensa que la vagina utilitza davant les infeccions o invasions de microorganismes externs, per lo que és molt més que recomanable que se li concedeixi atenció.

És un paràmetre que va canviant, segons la etapa evolutiva. Abans de l’edat fèrtil és neutre (7), durant l’edat fèrtil és de 4,5 – 5, i en la menopausa és de 7. D’altra banda, hi ha moments en que sol oscil·lar: en la menstruació puja lleugerament, i en l’embaràs es torna més àcid (4 – 4,5) per incrementar la protecció.

En general, tendeix a ser més baix i equilibrat si es realitza exercici físic o es porta una vida sexual satisfactòria. Per això, al final el pH de les zona íntima femenina es converteix en una mena de document identificatiu, que dóna compte de l’edat, i l’estil de vida de la persona.

A més, existeixen altres situacions habituals que poden alterar el pH fisiològic de la zona íntima: ús de substàncies químiques o teixits que irriten o provoquen reaccions al·lèrgiques locals (espermaticides, làtex, roba interior de fibres sintètiques …); factors tèrmics; traumatismes (rascades per l’ús de peces ajustades); diabetis; ús d’antibiòtics d’ampli espectre; anticoncepció (preservatius, DIU, píndoles) …

És més, les alteracions del pH poden ser indicatives de diferents infeccions vaginals (càndides o vaginitis), ja que el seu augment va acompanyat de molèsties, picors o canvis al fluix vaginal. Quan això succeeix, acaba repercutint en les relacions sexuals, disminuint la lubricació en el coit fent-lo dolorós, amb el conseqüent rebuig al sexe o afectació en el desig sexual.

No són símptomes que s’hagin d’obviar, o pensar que amb el temps passaran. Et proposo, tan sols que tinguis en compte algunes pautes d’ higiene íntima :

.- Mesures generals com: dutxa diària sense ensabonar entre els llavis (per evitar irritabilitat en els teixits); assecar bé la zona genital amb una tovallola personal; netejar en sentit descendent (en direcció vagina-anus) per no escampar els gèrmens procedents del recte .

.- Adequar el sabó que preservi l’ecosistema vaginal i el pH, segons el moment vital. En el mercat ja hi ha productes especialitzats: amb sàlvia per a l’edat reproductiva, amb farigola en èpoques de defenses baixes, i amb camamilla per a la menopausa.

.- Compte amb el rentat reiterat i obsessiu després de les relacions sexuals! Pot provocar irritacions genitals, ia més disminuir la flora vaginal.

Una de les proves que faig quan es presenten problemes de càndides vaginals, és la mesura del pH del flux i la mesura de pH general del cos. A més recentment he incorporat un test reactiu que detecta la presència de càndides vaginals en aquells casos que o no són evidents o poden estar emmascarades amb infeccions d’altres tipus.