Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Candidiasi.

candida-albicans

Si pateixes de símptomes crònics inexplicables com cansament, molèsties intestinals, migranyes, dolors musculars, al·lèrgies, picors inexplicables, …? Les proves i analítiques mèdiques que t’han fet no revelen res? T’han dit que els teus símptomes són fruit de l’ansietat, de l’estrès o de la depressió que “suposadament” pateixes? Si és així, és probable que, igual que moltes altres persones, tal vegada sofreixis de candidiasi crònica.

Avui dia, després d’anys d’investigació i estudi, el tema de la candidiasi segueix sent ignorat per molts professionals de la salut. De fet, ha estat severa i injustament criticada per molts metges al·lòpates.
No obstant això, no podem negar que aquesta malaltia és un mal del nostre temps. És un desequilibri fruit del nostre estil de vida modern: mai hem tingut tanta abundància de menjar i, alhora, hem estat tan desnodrits com avui dia, i mai hem pres tants antibiòtics, hormones sexuals sintètiques (a través de fàrmacs i de la carn que mengem) i cortisona com en l’actualitat. Precisament, aquests factors són alguns dels més importants en el desenvolupament d’aquest desequilibri.
Es caracteritza per presentar una simptomatologia molt extensa, confusa, cíclica i recurrent, però, no obstant això, les analítiques i proves de laboratori solen ser normals. Les persones que en pateixen poden dur una vida relativament normal, a pesar de que sempre se senten per sota de les seves possibilitats. A causa de aquesta falta de diagnòstic, i, per tant, a l’absència de tractament, la candidiasi sol fer-se crònica.

candides-boca

Què és la candidiasis?

La candidiasis és una infecció causada per un llevat de la família de les Càndides. La més comuna en el nostre organisme és la Càndida Albicans.
Els llevats estan presents en tots nosaltres poc després de néixer i viuen en harmonia amb nosaltres. Es troben a la pell, aparell digestiu i genitourinari. La seva funció és absorbir certa quantitat de metalls pesats perquè no entrin a la sang, ens ajuden a degradar restes de carbohidrats mal digerits, i juntament amb els bacteris mantenen el nostre equilibri intestinal i el pH. La flora intestinal i vaginal juntament amb el sistema immunitari ens ajuden a mantenir aquests llevats sota control. No obstant això, existeixen una sèrie de factors que poden deprimir-nos el sistema immunitari i desequilibrar la flora intestinal, causant el creixement excessiu d’aquests llevats i, per tant, la malaltia. Aquests factors són:
Excés de sucre o carbohidrats refinats: Aquests són l’aliment principal de les càndides. A part d’alimentar-les directament, els sucres i farines refinades augmenten els nivells de glucosa en la sang, a través de la qual, també podem alimentar-les.
Consum habitual d’aigua de l’aixeta: El clor destruïx la flora intestinal, i el fluor deprimeix el sistema immunitari.
Ús d’antibiòtics, cortisona i hormones sexuals sintètiques: Els antibiòtics destruïxen la flora intestinal bacteriana, però no les càndides. Això fa que puguin créixer sense cap microorganisme que les controli. D’altra banda, la cortisona deprimeix el sistema immunitari, i les hormones sintètiques, entre altres danys, destruïxen certs nutrients (com la vitamina B6) vitals per a la salut del sistema immunitari.
Embaràs: Durant aquest etapa els nivells de progesterona augmenten, induint a les glàndules endometrials a produir glucogen, la qual cosa afavoreix el creixement de les càndides vaginals.
Estrès continu: Un excés de cortisol deprimeix el sistema immunitari, augmenta els nivells de glucosa i destruïx la flora bacteriana intestinal.
Disminució de les secrecions digestives: La falta d’àcid clorhídric i d’enzims digestius impedeix la correcta digestió dels aliments, produint fermentació i putrefacció intestinal. Això genera substàncies irritants per a la mucosa intestinal, afavorint el desequilibri de la flora intestinal i el creixement de les càndides.
Falta de nutrients: Necessitem una gran quantitat de nutrients per a mantenir el sistema immunitari sa, regular les hormones, mantenir una producció sana de secrecions digestives i regular la glucosa, factors tots de vital importància per al control de les càndides. Quan sofrim desnutrició, les càndides tenen més oportunitat de créixer.

Símptomes:

Existeixen moltes persones amb candidiasi que no han estat diagnosticades i, en canvi, són tractades com pacients hipocondríacs, deprimits i/o ansiosos. Malauradament, aquestes persones estan prenent Prozac, Seroxat o ansiolítics, en comptes de seguir un tractament per a la candidiasis. Part d’això, és degut al fet que, normalment, la candidiasi es relaciona únicament als símptomes propis i localitzats que crea la infecció. Per exemple, en general amb la candidiasi vaginal només es contemplen els símptomes localitzats en la vagina; amb una candidiasi oral, es para esment únicament als símptomes pròpiament de la boca… i els tractaments són locals. No obstant això, la candidiasi cal analitzar-la en el seu conjunt, cal anar més enllà de la seva manifestació localitzada.
Un punt molt important que normalment sol ser ignorat a l’hora de diagnosticar i tractar la candidiasi, és que el seu origen sol ser intestinal, encara que estiguem contemplant una candidiasi vaginal.
Els símptomes més comuns en pacients amb candidiasis crònica són: Fatiga, Malestar general, Mals de cap, Distensió abdominal, Diarrees i/o restrenyiment, Indigestió, Cremor estomacal, Desig per a menjar carbohidrats (dolços, pasta, pa, etc), Depressió, Mareig, Sensació de ressaca pels matins, Dolor d’articulacions i músculs, Molèsties vaginals (picors, irritació, ferides etc), Retenció de líquids, Insomni, Infeccions cròniques, Al·lèrgies, Picor anal, Afonia, Congestió nasal, Ofec, Problemes d’ungles, Molèsties oculars i d’oïdes.
Les malalties i desequilibris relacionats amb una candidiasis crònica són: Malaltia de Crohn, Colitis, Síndrome de l’Intestí Irritable, Artritis reumatoide, Asma, Psoriasis i èczemes, Sinusitis, Esclerosi múltiple, Fibromiàlgia, Síndrome de la fatiga crònica Hipotiroïdisme, Hipoglucèmia, Depressió i estats d’ansietat, Anèmia.

candides-vaginals

Diagnòstic:

Les proves de laboratori no garanteixen el diagnòstic fiable d’una candidiasis crònica intestinal. Per exemple, la majoria de les cèl·lules de les càndides s’adhereixen a la paret de la mucosa intestinal, per la qual cosa és difícil que apareguin en les anàlisis de femta. I, en alguns casos, moltes d’aquestes cèl·lules moren mentre el espècimen es transporta o durant l’espera de l’anàlisi. És important no descartar la malaltia, només pel fet que les proves de laboratori resulten negatives. És millor basar el diagnòstic en una avaluació detallada del pacient: símptomes, historial clínic, anàlisi de la seva dieta… Als EUA molts metges i terapeutes opinen que el protocol clínic per a la candidiasis presenta tan poc risc i cost (sobretot la dieta) que hauria de considerar-se en qualsevol malaltia crònica.

Tractament:

Es tracta d´eliminar i prevenir. Per això hi ha un protocol de 4 pasos bàsics:

1.- Preparació: és vital que debilitem les càndides abans d´atacar-les amb un antifúngic. Si no, si estan fortes podran combatre´l i amb el temps es faran resistents. La millor manera de debilitar-les és fent-los passar gana.
És fonamental eliminar: Productes i aliments que portin sucres o siguin dolços. Fruita. Tots els làctics. Alcohol. Llevats. Patates, bolets, carabassa i moniatos. Cacauets i festucs. Productes fermentats. Farines refinades.
A canvi es poden menjar: Carns, peixos i ous. Vegetals. Llegums. Fruits secs i llavors. Arròs, quinoa, blat serrahí, amarant i mill. Torrades de sègol o “tortas” d´arròs. Llimona i alvocat. Llet de soja, arròs i avena. Tofu i soja texturitzada. Oli d´oliva. Sucs vegetals (menys de pastanaga i remolatxa). Aigua embotellada. Te verd, rooiboss i tisanes.
Durant el temps de canvi de dieta és molt possible que s´empitjori temporalment, això és degut a la desintoxicació i a que les càndides protesten de gana. Si hi han problemes per digerir bé, s´han de prendre enzims digestives.
Al cap d´un mes d´haver començat la dieta (mantenint-la), es pot passar al segon pas.

2.- Eliminació: Una vegada debilitades les càndides, és important introduir un antifúngic per destruir-les (a les dietètiques s´en pot trobar). És necessari començar amb dosis petites i anar canviant d´antifúngic en funció de com reacciona el cos.

3.- Equilibri: Quan la majoria de símptomes han remès, és molt important reequilibrar la flora intestinal amb “Lactobacilus” (en dietètiques). També cal reequilibrar la flora vaginal, existeixen pastilles i òvuls vaginal per repoblar aquesta flora.
En aquesta alçada del tractament, és aconsellable començar a introduir lentament i amb molta cura alguns aliments com fruita, patates, xampinyons i alguns fermentats i observar si es toleren bé. Encara no és aconsellable reintroduir ni els sucres ni els làctics.

4.- Reparació: L´últim pas consisteix en introduir certs nutrients reparadors de la paret intestinal. Els més efectius son La vitamina A i la L-glutamina. Aquests nutrients s´encarreguen de reparar, segellar i enfortir la paret intestinal.

candides-dits-peus

Observacions:

El tractament de la candidiasis sol durar mesos i requereix molta paciència. Al final del tractament la persona, a més de trobar-se fabulosament, també haurà descobert el seu tipus d´alimentació ideal i li servirà com a prevenció d´altres candidiasi.
Normalment gràcies a les càndides s´aprenen tres coses molt importants: saber alimentar-se, saber escoltar-se i conèixer-se millor.

Extracte de: Candidiasi Crònica, de Cala Cervera

NOTA: AQUESTA ÉS UNA DISFUNCIÓ QUE CADA VEGADA MÉS EM TROBO A LA CONSULTA

152 comentaris per a

Candidiasi.

  • Margarida |

    Sempre que vaig el ginecolec em troba candides, però diu que ja són cròniques i si no em molesta no em fa tractament, si no em dona uns ovuls vaginals. Tinc alguns dels sintomes que es descriuen a l’article encara que ara potser que no en tingui i m’agradaria tenir més informació sobre com eliminar-los- No hi ha algun medicament que els mati sense haver de canviar tant l’alimentació ? . Hi ha algun llibre que ho expliqui bé ?. Gràcies. Margarida.

  • Angel Perera |

    Els ginecòlegs solament reconeixen les càndides quan es fan evidents i provoquen picors vaginals, llavors actuen amb algun tipus de tractament, amb aquest tipus d’actuació el que fan és treure els símptomes momentàniament però no actuen en l’origen del problema que s’ubica en els intestins ¡no en la vagina!.

    En quan als símptomes, cada persona (dona) és un mon, a més com que és un quadre en el que hi intervenen moltes variables els símptomes no sempre es manifesten, però el focus existeix.

    Les càndides són uns llevats que al cronificar-se es tornen fongs, aquests llevats o fongs s’alimenten de hidrats de carboni refinats (principalment sucres) i d’altres llevats que es troben en els aliment fermentats. Són uns elements molt resistents als que costa molt de eliminar-los. Com a condició fonamental per poder-los atacar, s’ha de fer un debilitament d’aquests a base de no alimentar-los (fer-los passar gana) i així debilitar-los, en aquest punt és quan es pot actuar a base de fungicides.
    T’explico això per què vegis que és absolutament indispensable tocar l’alimentació.

    Si em vols creure, com que el tractament per fer-les desaparèixer és complicat doncs és llarg i s’ha de fer molt bé (si no es perd el temps, els diners i a més avorreix doncs no s’acaba mai) i com que a més d’actuar amb la dieta i antifúngics s’han d’observar altres coses com netejar el fetge constantment per exemple. crec que la millor decisió és posar-se en mans d’un professional que estigui avesat a tractar-les. Si vols jo mateix et puc ajudar si vens a la consulta, o si en coneixes algun altre doncs algun altre, però no ho encaris tu sola perquè t’avorriràs i ho passaràs malament.

    Salut i una abraçada.

  • Magda |

    Hola Angel, ets dels pocs que ho expliquen tant i tant bé
    Jo estic segura que en tinc de candidasi crònica…
    el fet és que ja comenzo a estar farta, i vull possar remei…però tb reconec que no tic força de voluntat per fer una dieta com cal en aquests casos…
    la tev aconsulta on és exactamen? ho dic pq si he de venir setmanalment no, pero si fos cada 15 dies m’apuntaria pq em fessis tractament… lo de la limpieza hepatica ho he estat mirant i es “extraordinari” però em fa molt de yuyu… tu què hi dius? em contestes per favor?
    moltisimes gràcies i felicitats per la teva web, transmet molta pau.
    un petó
    Magda

  • Angel Perera |

    Bona tarda Magda,

    Gràcies per dir-me que ho explico molt bé, però en realitat ets tu que ho entens molt bé.
    T’animo a posar fil a l’agulla i a que et treguis de sobre aquest patiment, pensa que el tema de la dieta és transitori i més endavant ja tornaràs a menjar de tot.
    La consulta està al C/. Arimón, 24 de Sabadell tel. 672 472 255 hi sóc els dilluns i dimecres a la tarda.
    El tractament dura uns 4 mesos i en teoria has de venir com a mínim 4 vegades, de mes en mes.
    Lo de la “limpieza hepática”, de moment, deixa-ho de banda i centrat amb les càndides. De fet al fer el tractament de les càndides ja és obligat fer una neteja de fetge contínua, doncs es provoquen molts subproductes que el fetge ha de metabolitzar i per tant se l’ha d’ajudar.
    Quedo a l’espera dels teus comentaris al respecte.

    Salut i una abraçada,

  • Lali |

    Hola,

    Tinc 23 anys i ja fa un any que m’estic enfrontant a les càndides. El problema és que estic en un punt que no estic segura de si ja m’he curat o no. M’explicaré: les picors vaginals m’han baixat moltíssim, però hi ha dies que encara tinc molèsties. He llegit per alguna banda que això és normal, però tot i així no ho acabo de veure clar. Jo he fet dues neteges hepàtiques i estava pensant de fer la “dieta de la poma” de tres dies pq he llegit que va molt bé pel fetge i també ajuda pel tema de la càndida. Hi ha dies que n’estic molt farta de la dieta i d’altres que ja hi estic tan acostumada que ni tan sols em molesta. De fet, sempre he menjat de manera força natural (ni “bolleria industrial” ni res d’això), però trobo a faltar la xocolata. També tinc por que aquesta alimentació tan restrictiva de forma continuada afecti a la meva salut. No és dolent menjar tan pocs hidrats de carboni? o no menjar fruita?? ja sé que l’enciam i la verdura també en porta d’hidrats, però en molt poca quantitat. Ho dic perquè hi ha dies que em noto feble, com si em costés més pujar escales o fer exercici…i tinc por que sigui culpa d’això.

    Gràcies avançades, és veritat que el teu blog s’entén molt bé i també és d’agrair trobar informació en català per variar :)

    Lali

  • Angel Perera |

    El fet de tenir tant desig de xocolata ja ens indica de que el problema encara existeix, de fet a les persones que arriben a solucionar-lo els hi canvien els hàbits alimentaris per si sols no cal que facin cap esforç per dominar el desitjos, ans al contrari molts desapareixen completament.

    Normalment, per desconeixament, moltes dones i professionals de la salut es centren en els símptomes de les picors vaginals i prou. Haig de recordar que la candidiasi és una colonització desmesurada per part de un tipus de flora intestinal de tot el tracte digestiu des de la boca fins el anus, i bona part de la colonització vaginal (que origina les picors) es fa per proximitat i per haver-hi un terreny abonat, l’anus i la vagina quasi estan a tocar i a més hi ha un terreny humit que ajuda a la colonització, a més amb les regles i les compreses encara es facilita més el procés (per aquests casos és millor la copa menstrual). A més tingues en compte que amb les relacions sexuals l’altre persona en pot resultar contagiada per tant és important fer servir preservatiu. Amb això et vull dir que no perquè els símptomes de la picor disminueixin el problema està arreglat.

    Jo no sé quin tractament has fet, comentes que has fet neteges de fetge que són molt interessants però no van de cara a la eradicació del problema ocasionat per el excés de càndides. El que és interessant és fer un tractament eficaç i ben fet, doncs si no el tema s’eternitza, acaba cansant, produint sensació de pèrdua de temps i diners i a més es cronifica el problema. El tractament que jo utilitzo dura quatre mesos.
    No sé d’on ets, si tinguessis possibilitat de venir a la consulta en podríem parlar més profundament.

    Salut i una abraçada

  • AAC |

    Bona tarda,

    Jo fa molt de temps vaig començar el tractament però la persona que em portava crec que va fer uns quants errors perquè tot i ser molt estricta amb les indicacions, les candides van persistir. L’octubre passat vaig començar el tractament de nou, després de molta desesperació, amb una professional que em donava molta més confiança. Vaig tornar a passar la Crisi de desintoxicació que va ser terrible. Sense forces i sense ànims seguia el tractament. Ara em trobo en un punt on començo a estar farta de tanta dieta i per sort la setmana vinent tinc visita. Ho vam combinar amb la Cura Tibetana d’All i vaig notar moltes millores.

    Suposo que ara passo per un altre estadi i podrem incloure altres coses ja que des d’abans de Nadal tan sols prenc Citrobiòtic. És important que la parella també prengui consciència i estiguem segurs que ell no en té ja que l’esforç no servirà de massa.

    Ara tinc un dubte, si estigués embarassada, seria molt perjudicial? Es que no n’estic segura. Esperaré uns dies més i em faré el test però m’agradaria saber què pot passar en cas que ho estigués.

    Gràcies per un blog tan entenedor.

  • Angel Perera |

    Holaa Antònia,

    Les càndides són molt punyeteres i costen de treure, el tractament s’ha de fer correctament, jo sé com faig el meu protocol però el dels demés no. El que si que sé, es que em venen a veure persones que han fet altres tractaments i no s’en surten. El que passa és que això cansa molt i és una pèrdua de temps i diners, per tant és important saber primer com treballa el terapeuta.

    La Cura Tibetana d’All, et va anar bé perquè l’all és un antifúngic potent, però hi han més coses a fer que prendre antifúngics. El Citrobiòtic també actua d’antifúngic, però com t’acabo de dir no tot es redueix als antifúngics, s’ha de netejar el fetge constantment, s’ha de re-equilibrar la flora intestinal altre vegada, s’ha de potenciar el sistema immunològic -si cal-, ………..

    Evidentment que la parella s’ha de tenir en compte, doncs pot ser que et torni a infectar. Els símptomes en els homes no són tant evidents i pot ser que no es contempli una infecció d’aquest tipus. En casos de candidiasi d’algun dels dos és imprescindible utilitzar el preservatiu, que moltes vegades no és necessari doncs la libido en vosaltres desapareix a causa del malestar i normalment no hi han trobades sexuals.

    En el cas d’embaràs, en principi no hi ha cap problema per el fetus. Pot haver-hi problemes a l’hora del part doncs es pot contagiar i possibilitar que li surtin càndides a la boca que si no es detecten poden infectar els mugrons de la mare i transformar-se en un problema. En aquest cas el tocòleg que et porti ja farà el que hagi de fer uns dies abans del part.

    Espero haver-te ajudat, quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte al respecte.

    Salut i una abraçada,

  • AAC |

    Gràcies per contestar, Angel.
    Primer de tot, dir-te que no em dic Antònia.
    En segon lloc, crec que em vaig deixar de comentar que des del primer moment vam començar a fer neteja de fetge i repoblació de la flora intestinal, suposo que mentre anava escrivint em va passar per alt.

    Si la líbido ha tornat a aparèixer, és un bon símptoma, ja que tens raó i recordo haver estat un temps llarg sense tenir gens de ganes de res, ni trobades sexuals ni res en general.

    Fins aviat i gràcies pel temps dedicat!

  • Angel Perera |

    Hola de nou AAC,
    Perdona al batejar-te com Antònia, rebobinant veig que abans de contestar-te he acabat una consulta amb una senyora que es deis així i suposo que la inèrcia m’ha fet una mala passada.
    Bé el que és important és que treguis el cap d’una vegada, pel que comentes vas millor.
    El fet de netejar el fetge des del principi és una molt bona acció, doncs les càndides amb el seu metabolisme excreten moltes substàncies que el fetge ha d’eliminar i ajudant-lo una mica li facilitem la feina.
    En quan a repoblar la flora des de el principi hi han dues tendències:
    .- Una que diu que, per repoblació excessiva amb altres bacteris o fongs les càndides no tenen tanta possibilitat de sobreviure i així com més invasió hi ha menys capacitat tenen de créixer i viure. Aquesta la respecto però no la comparteixo, crec que és millor repoblar al final, doncs amb les tomes posteriors d’antifúngics tirem per terra la feina que hem fet, per tant perdem temps i diners.
    .- La segona és òbvia, repoblar al final del tractament quan ja no prendrem més antifúngics i per tant la flora podrà repoblar amb tranquil·litat tot el tracte digestiu. Aquesta és la que practico jo, no obstant abans de començar a prendre antifúngics faig un més de debilitament de les càndides solament amb dieta, doncs si els prens directament i “elles” estan fortes no és gaire efectiu. Primer sempre debilitar.
    Espero que et vagi molt bé i que el tema del possible embaràs segueixi el curs que a tu t’interessi.
    Salut i una abraçada.

  • cosmo |

    Hola,

    Felicitar-te per la web!

    M’agradaria que hem diguessis si els síntomes següents són de càndides ò no:
    – molèsties vaginals ò externes (picors). Tot i que els anàlisis surten negatius
    – Picors anals
    – Molts gassos intestinals sempre
    – El còs hem rebutja els sucres
    – Estic passant un estat d’estress fort
    – Normalment tinc molt fluxe

    Gràcies

  • Angel Perera |

    Hola cosmo,

    Efectivament són els típics símptomes de la candidiasi.
    Et recomano que ho tractis el més aviat possible, doncs a part del mal estar que estàs passant pot degenerar en problemes més greus.

    .- Et recordo que l’origen de les càndides és digestiu i no pas vaginal, tractar la picor a l’àrea genital és perdre el temps i els diners.
    .- Les picors anals, les tens sobre tot al vespre, oi?
    .- El fet de que el cos et rebutgi els sucres és que ja està saturat i no n’accepta més (per entendre’ns), no obstant i això tu tens desig de sucres, no?
    .- L’estat d’estrès no t’ajuda en absolut, això és molt clar.
    .- El flux que tens en desmesura, a més és lletós (tirant a blanc amb i força viscós)?

    Diguem alguna cosa al respecte.
    Salut i una abraçada.

  • Lourdes |

    bona nit!
    mai havia tingut simptomes vaginals de la candidiasi, però fa tres anys vaig començar a tenir-los un parell de vegades l’alny o tres. vaig decidir que calia posar-hi remei i porto 8 mesos fent la dieta de manera estricta. viatgo amb el meu pa sense blat ni llevat a tot arreui miro de no passar-me ni una mica, tot i que quan surto de casa és molt difícil.
    tot i així, en aquests vuit mesos he tingut candidiasi en unes quatre ocasions i estic desesperada. he anat fent la neteja de fetge, prenent probiòticsnaturals, reforç de minerals, antifúngics, el Citrobiotic, etcètera. I ja no sé què més fer. Rento la roba sense sabó, no faig servir sabó per a la higiene íntima, no porto roba ajustada i la roba interior és de cotó sempre.
    és cert que prenc anticonceptius i que per un problema d’endometriosi no els puc deixar, però no crec que aquesta sigui tota la causa, oi?
    Hi ha alguna cosa més que pugui fer?
    moltes gràcies per avançat per la teva atenció i per la generositat de contestar a tots els comentaris de la teva pàgina.

  • Angel Perera |

    Hola Lourdes:
    És evident de que alguna cosa falla, amb 8 mesos hauries de haver millorat substancialment per no dir eradicat els símptomes del tot. Els anticonceptius no t’ajuden això està clar, et deixo un link perquè tinguis una visió més amplia de l’endometriosi: http://www.dsalud.com/numero66_3.htm Observant el protocol de tractament de les càndides, com sembla que tu fas, hauries de millorar molt. Veig que de lo que més et queixes és de la seva expressió vaginal, aquí també fa falta una intervenció a nivell de repoblar la flora de la vagina i observar comportaments profilàctics a l’hora dels contactes sexuals -utilitzar sempre preservatiu i oblidar de moment els contactes buco-genitals-, doncs hi han dones que es tornen a infectar o contaminar per culpa del company doncs ell o ella també esta infectat/da. No sé exactament quin protocol utilitzes tant a nivell dieta com d’antifúngics, el que si et puc comentar és que una vegada has debilitat les càndides i les has tractades amb diferents antifúngics, s’ha de fer una toma massiva de flora d’ampli espectre, suplementar la dieta amb un complexe potent de vitamines i minerals, aixecar el sistema immunitari, prendre un desparasitant potent i finalment reequilibrar els cos al seu pH normal. La candidiasi si està cronificada és difícil d’eradicar per tant és indispensable controlar tots els paràmetres que hi incideixen.
    Salut i una abraçada.

  • lourdes |

    gràcies per la teva resposta, angel.
    el repoblament de flora vaginal també l’estic fent, amb femina flor i també amb isadin ovulos després de la regla, tres mesos. prenc el ferzym plus per repoblació de flora intestinal.
    potser hauria de revisar, com suggereixes, els comportaments sexuals.
    de moment, continuare com fins ara amb la dieta i tots els tractaments naturals complementaris. si veig que no millora el tema… em posaré en contacte amb tu per veure alguna altra solució.
    gràcies de nou per la teva dedicació aa aquest tema. i per la teva ràpida i complerta resposta.

  • Anna |

    Hola!
    Tenia una pregunta per fer-te, fa una setmana que em vaig començar a pendre antibiòtic perquè tenia angines, al cap de quatre dies vaig haver de deixar de pendre’n perquè em van sortir “fongs” degut a la medicació. M’agradaria saber si es tracta del mateix. I també m’agradaria saber si això s’encomana a la parella. Gràcies

  • Angel Perera |

    Anna,

    Em parles de fongs i em parles de parella, intueixo doncs que els fongs deuen ser vaginals, és així?

    Si us plau, expliquem si normalment tens altres símptomes.
    Ets molt llaminera?
    Tens aftes “llaguetes” a la boca habitualment?
    Tens problemes digestius com gasos?
    Vas normalment al WC?
    Tens mal de caps esporàdics?
    Quins altres símptomes et preocupen? -si en tens,clar-.

  • Alòdia |

    Hola,

    Tinc gasos, inflor i cremor pràcticament sempre. A mi em fa l’efecte que els cereals i la llet se’m posen malament. Com puc saber si tinc càndides?

  • Angel Perera |

    Bon vespre Alòdia,

    Els gasos i la inflor abdominal són dos dels símptomes típics de la candidiasi, però n’hi han d’haver més:

    .- Quants anys tens?
    .- Ets molt llaminera?
    .- Tens episodis d’estrenyiment o diarrees aleatoris?
    .- Tens normalment aftes “llaguetes” a la boca?
    .- Tens mals de cap esporàdics?
    .- Tens picors vaginals?
    .- Tens picors al anus -sobre tot al vespre-?
    .- Et sents especialment cansada?
    .- Quan vas al W.C., les femtes floten?
    .- Tens la llengua especialment bruta -blanca-?

    La cremor, és un altre tema.
    Contestem les qüestions i tornem a parlar-ne.

    Salut i una abraçada,

  • Alòdia |

    Gràcies per la teva ràpida resposta. Contesto per ordre:
    -44
    -No, gens. Només de xocolata negra.
    -Només d’estrenyiment.
    -Sovint.
    -Molt poc.
    -Alguna vegada esporàdica.
    -Hi ha dies que sí. Ara, per exemple, ho atribuïa a l’astènia primaveral…
    -Hi ha dies que sí, no habitualment.
    -Molt sovint.
    Mil gràcies!

  • Angel Perera |

    Alòdia,

    Si t’hi fixes hi han 10 qüestions i 9 respostes, alguna ha quedat sense contestar. No obstant i això me’n faig capaç. Per si pots torna-hi.

    Fem un altre pas:

    .- Des de quant tens aquests símptomes?
    .- Recordes haver pres antibiòtics?
    .- Utilitzes anticonceptius orals?
    .- T’agraden molt els hidrats de carboni tipus cereals, pasta, pa, ………
    .- Portes “empastos” dentals grisos -metàl·lics-?
    .- Tens l’abdomen especialment inflat desprès dels àpats, o sigui quant fas la digestió?
    .- Tens algun motiu especial per tenir un estrès important?

    Quedo a l’espera,
    Salut i una abraçada.

  • Alòdia |

    Perdona, tens raó, no vaig contestar la del mal de cap! La veritat és que no en tinc gaire sovint, potser els dies de molta sequedat ambiental i vent.

    Contesto les d’ahir:
    -Fa anys!
    -No n’he pres fa molt de temps, potser 6 anys.
    -No n’utilitzo.
    -Els hidrats de carboni noto que se’m posen malament per tant, els redueixo a l’entrepà de mig matí.
    -Sí, un parell d’empastos metà·lics.
    -No, la inflor la tinc sempre, no noto gaire diferència en el moment de la digestió.
    -Tinc estrès crònic, sí, per manera de ser!
    Una abraçada per a tu també i gràcies de nou!

  • Angel Perera |

    Bon dia Alòdia,

    Tens molts números per tenir càndides, podríem parlar d’un 75%. Cadascú te uns símptomes més desenvolupats que altres. No obstant i això com que centres molt el tema en inflors, gasos i cremors i el protocol per la candidiasi és “durillo”, abans faria una depuració i posterior reestructuració del sistema digestiu per veure com queda el tema.
    Com a normes bàsiques et recomano mastegar bé, no beure molts líquids durant els àpats i quant facis l’acte de menjar estigues per el menjar -vull dir que t’oblidis d’altres problemes o coses que et puguin preocupar. Si et decidissis per fer la depuració o encarar el protocol de càndides, hauríem de veure’ns a la consulta per poder fer un reconeixement en directe.

    Espero haver-te ajudat, no obstant quedo a la teva disposició per si tens més consultes a fer.
    Salut i més abraçades.
    Àngel Perera Izquierdo

  • Alòdia |

    La veritat és que ara no em veig amb gaires forces per al protocol que mig expliques en aquest blog. Miraré de complir les normes bàsiques i fer passar ganona a les càndides, si n’hi ha! Ah, una curiositat, això dels empastos metàl·lics: quina relació hi té?

    Moltes gràcies per tot!

  • Angel Perera |

    El que et recomano és que no ho deixis estar, vull dir que d’alguna manera o altre intentis solucionar el problema. Aquests quadres si es deixen cronificar poden comportar problemes més importants, en el cas de les càndides hi poden haver problemes de tiroides, al·lèrgies, desnutrició, ……. Els empastos metàl·lics porten -a part d’altres metalls perillosos- mercuri, i aquest és una de les causes que ocasionen candidiasis.
    Salut i una abraçada.
    Àngel

  • Alòdia |

    Gràcies, Àngel. Jo crec que, sigui el que sigui, ja ho dec tenir cronificat… És que va a dies però avui, per exemple, els gasos se senten des de fora! I, si més no, és poc elegant. En fi… Ostres, i els empastos metàl·lics, és el primer cop que ho sento! Miraré de fer guardiola per canviar-me’ls!

    Una forta abraçada!

  • Pilar |

    Hola! Doncs jo sóc una més que pateixo de fongs.
    Fa un més que vaig acabar la dieta, que en vaig fer 2 mesos, i ara em sembla que en torno a tenir. Què puc fer per estalviar-me la dieta? em sembla que van ser els pitjors mesos de la meva vida, i no vull tornar a passar per això.
    Salutacions,

  • Angel Perera |

    Bon dia Pilar,

    Doncs la dieta junt amb els antifúngics, les ajudes al fetge, el evitar les causes que propicien les càndides i tenir en compte a la parella perquè no hi hagin recidives, és la única manera de treure’s de sobre aquest problema.

    No sé si ho has fet tu sola, però és molt millor tenir un naturòpata que et guii, si no es pot eternitzar el tractament amb la conseqüent pèrdua de temps, de diners, i patiment gratuït. El protocol que utilitzo jo és de quatre mesos, faig unes 5 ó 6 visites -espaiades de mes en mes-, dono totes les pautes a observar, adequo el protocol a cada persona, i al final actuo sobre la flora -tant intestinal com vaginal-, sobre el pH, sobre el sistema immunològic, faig una desparasitació exhaustiva, dono un complexe vitamínic i mineral orgànic, …………

    Referent a la dieta, està clar que és “durilla”, si s’explica bé hi ha una mica de desgavell al principi, però al cap de 10 ó 15 dies ja està superat. Hi han ajudes puntuals per la dependència als dolços, val a dir que no són un miracle però si que ajuden.

    Cada persona te uns símptomes més agreujats o menys, això depèn de cadascú i del temps que es porti amb el problema. Hi ha gent que te sobre tot problemes digestius, d’altres de infeccions i al·lèrgies, altres cansament crònic, altres tenen simptomatologia de tiroides, algunes dones tenen molts problemes vaginals, falta de libido, …………….

    Amb això et vull dir que s’ha de fer bé, si es fa bé amb 4 mesos de dieta n’hi ha prou, lo altre són suplements i pautes de comportament. Al acabar el protocol, es torna a la alimentació normal i si tot s’ha fet correctament i no es tornen a donar les circumstàncies desencadenats del problema, es torna a la normalitat absoluta en tots els aspectes.

    Salut i una braçada molt forta, Àngel.

  • Marta |

    Bona tarda,

    jo el que fa molt de temps que arrastro és que cada dos per tres tinc cistitis i mal de coll, ni fong vaginals ni bucals però no se si podria ser degut a candides?

  • Angel Perera |

    Hola Marta,

    Una de les conseqüències de les càndides és la inhibició del sistema immunitari i per això patir infeccions recidives -en el teu cas cistitis i coll-.
    Pot ser que el sistema immunitari s’inhibeixi per altres causes.
    Si hi ha candidiasi, a més has de tenir més símptomes.
    Ten problemes digestius tipus gasos i abdomen inflat?
    Prens antibiòtics cada vegada que agafes infeccions?
    Tens problemes d’algun tipus d’al·lèrgia?
    Ets molt llaminera?

    Salut i una abraçada,

  • Marta |

    Responent a les teves reguntes:

    – problemes digestius crec no tenir-ne, bé quan fa molta estona que no menjo si que se m’infla l’estòmac com d’aire (però sempre he pensat que era perquè feia estona que no menjava)
    – Vaig pendre bastants antibiòtics fa anys ara ja no.
    Al.lergia no en tinc cap.
    – Llaminera crec no ser-ho massa, prefereixo un entrepà a un croasant de xocolata la veritat.

    Ahh unaltre cosa que em passa, no se si tindria res a veure ées que soc molt propensa a tenir llagues a la boca.

    Moltes gràcies!

  • Angel Perera |

    Marta,
    Tens molts números de que siguin càndides. Valdria la pena que un naturòpata t’ho mirés millor amb una visita a la seva consulta. Fixa’t que estas en una espiral negativa, tens cistitis i mal de coll, prens antibiòtics, el sistema immunitari i la flora intestinal es desequilibren, per tant tornes a tenir problemes d’infeccions i tornes a prendre antibiòtics, …………
    Aquí hi ha d’haver un trencament.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Maria |

    Hola!
    Vull comentar el meu problema: fa dues setmanes em vaig prendre un antibiòtic perquè tenia una infecció al queixal i, finalment, me’l van arrencar. Al cap de dos dies de deixar de prendre l’antibiòtic em vaig començar a notar molèsties a la llengua: em cremava i cada dia hi veia més granets i estava més blanca. Vaig anar al dentista i em va receptar Mycostatin: ho he de glopejar i al cap d’una estona m’ho he d’empassar. Això són fongs i, pel que he llegit aquí, el tractament ha de ser molt més complex que prendre un medicament. De moment, no noto millora. Al contrari, em fa molta picor la llengua i això fa que estigui nerviosa. Què m’aconselles?
    Gràcies per endavant!

  • Angel Perera |

    Bon dia Maria,

    Tal com dius són fongs -infecció micòtica-, segurament de la família càndida albicans.
    Generalment es manifesten amb virulència després de prendre antibiòtic.
    El Mycostatin és un antifúngic.

    Normalment el tractament és mes complex que prendre un antifúngic, aquest el que fa és tapar el problema local, però realment el focus de base està al sistema digestiu.
    Les càndides són part de la flora intestinal que per una sèrie de circumstàncies -una és la toma d’antibiòtics com hem dit- es desenvolupen amb excés i colonitzen tot el tracte intestinal produint una sèrie de problemes. N’hi han de comuns i d’altres es manifesten a cadascú diferent.
    Hauríem de saber si tens més símptomes:

    .- Gasos i inflor abdominal?
    .- Ets molt llaminera?
    .- Tens infeccions d’orina sovint?
    .- Mal de coll amb freqüència?
    .- Al·lèrgies d’algun tipus?
    .- Cansament inusual?
    .- Mal de cap esporàdic?
    .- Picors vaginals?
    .- Picors en altres parts del cos?
    .- ……………..

    Espero respostes,
    Salut i una braçada.
    Àngel

  • Maria |

    Àngel, aquest hivern em van fer una endoscòpia perquè sovint tenia mals d’estómac i em van trobar un bacteri (helicobacter) que per tal d’eliminar-lo també em van donar antibiòtics. És a dir, que aquesta temporada vaig carregada d’antibiòtic. El bacteri no sé si s’ha mort o no ja que amb la retallada no m’han fet cap altra prova. Per altra banda, de vegades les femtes estan una mica tacades de sang, però, segons el metge, és una morena. Pel que fa als altres símptomes, sovint estic cansada però penso que és normal: dues filles, casa, professora d’institut, m’estic preparant per presentar-me a oposicions… I sóc propensa a tenir grans a la cara. Tot això hi deu tenir alguna relació?
    Moltes gràcies pel teu interès!!!

  • Angel Perera |

    Maria,
    Per el que intueixo tens un component important d’estrès, això no et va bé per res ni per les càndides, ni per les morenes -si en tens-, ni per el cansament, ni per els grans a la cara, ni ……….
    Referent al tema de les càndides, no m’has dit coses fonamentals com:
    .- Gasos i inflor abdominal?
    .- Ets molt llaminera?
    .- Picors vaginals?
    .- Al·lèrgies?
    .-

  • Maria |

    Hola!
    No tinc gasos ni inflor abdominal, tampoc sóc llaminera i no tinc picors vaginals.
    Quan tinc la regla, tinc una mica de mal de cap. I que jo sàpiga, no tinc cap al·lèrgia.
    Salutacions,
    Maria

  • Angel Perera |

    Maria:
    Amb el Mycostatin segurament anirà disminuint el tema de la cremor i els granets a la boca.
    El que si t’aniria molt bé seria una depuració.
    Si t’interessa, jo faig fer una setmana de fruita i tres de vegetarià prenent un xarop que es diu “Depurativo Antártico”, és una bona manera de depurar.
    Només has de tenir en compte les crisis curatives
    Salut i una nova abraçada.
    Àngel

  • anònim |

    hola m’agradaria saber la probabilitat que hi ha per transmetre-ho,només per contacte i no arribar fins el final de l’acte sexual.
    gràcies

  • Angel Perera |

    Bona tarda Anònim/a,

    Si hi ha possibilitat de contagi, sobre tot a nivell de sexe oral -contacte buco-genital-.
    De fet el semen aquí hi te ben poc a veure.
    O sigui que arribar al final o no, en principi no te importància per contagiar-se.
    Si hi han problemes de càndides, el més assenyat és utilitzar el preservatiu i derivar cap a tocaments i carícies.

    Et passo un link per si et pot ajudar: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=7665

    Et recordo que el problema de la candidiasi no està a la vagina, està al sistema digestiu. I és aquí on s’ha de treballar de valent.

    Salut i una abraçada,
    Àngel

  • Marta |

    Si després d’un tractament per les candides (amb dieta, i posterior elimincació), el primer dia que afegeixes fruita et trobes amb els síntomes pels quals vas començar tot aquest procés, que has de fer continuar amb la dieta sense sucres, làctis…. o buscar altres fruites?? N’hi ha prou amb 4 meses per erradicar la candida quan portes 10 o més anystenint-ne??

  • Angel Perera |

    Bona tarda, Marta:

    Si després de quatre mesos de tractament, al començar a introduir aliments altre vegada, tens els mateixos símptomes que tenies al principi és que hi ha alguna cosa que falla.

    Jo he tingut Clients/es que al començar a re-introduir certs aliments, han tingut algun tipus de “rebombori”, però mai els mateixos símptomes que al principi.

    Comentem coses sobre:
    .- Quin tipus de tractament has fet? Quins aliments has deixat d’ingerir? Quins suplements has pres?
    .- Has tractat al fetge al mateix temps que feies el tractament anti-càndides?
    .- A nivell sexual, has tingut en compte la salubritat del teu company?
    .- Quins símptomes tenies i t’has tornat a trobar?
    .- Has portat tot el protocol perfectament o has fet de més i de menys?

    En teoria quant portes 10 anys amb candidiasi, hi ha una cronificació del problema, les càndides passen a un estat micòtic -fongs- que arrelen en les mucoses -ja sigui del sistema digestiu, reproductor, o altre- i són més difícils de eliminar. Però et puc assegurar que fent un protocol ben fet les càndides s’eliminen amb més o menys dificultat i es torna a fer una vida normal.

    Quedo a l’espera dels teus comentaris.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Monica |

    Hola Angel,
    Felicitats per la web!
    M’agradaria venir a la consulta per saber si pots ajudar-me però abans voldria explicar-te el meu cas (que no sé si és candidiasi) i demanar-te si necessites alguna altra informació per saber què em pot estar passant. Intento contactar-te via mail i no puc. Moltes gràcies!

  • Joana |

    Hola Àngel! El meu cas és una mica complicat doncs no sé si és candidiasi o bé una carència d’alguna vitamina del grup B o ferro. T’explico, va un any i mig que soc vegana i tot i que penso que ho faig bé, tinc cronificat un problema de queilitis (boqueres, se’m fan unes ferides i crostres a les comisures labials) i de llengua geogràfica (són com unes taques on no hi ha papiles, forman com cercles i van canviant de lloc, uns dies ho tinc, d’altres no..). Sé que tinc una mica malament el sistema digestiu, m’ho noto i sempre, inclús quan menjava carn cada 2 x 3 tenia anèmia i quan prenc antibiòtics perquè tinc tendència a tenir cistitis, de seguida agafo candidiasi vaginal. Per tot això el tema de la boca no sé si pot ser deficiència d’algun nutrient o bé candidiasi, o les 2 coses! Fa temps que em vaig estar tractant amb tu i penso en tornar-hi tot i que per fer-ho bé, al principi és una mica dur. Però em fa por que estiguem tractant candidiasi quan pugui ser carència de nutrients. Com ho puc saber del cert?

  • Angel Perera |

    Bon dia, Mònica:

    En principi, que jo sàpiga, no tinc cap problema amb rebre correus. No obstant i això, la informàtica és un món molt esotèric.
    Moltes gràcies per felicitar-me. És la meva feina i a més gaudeixo molt fent-la.

    Diga’m què et passa, intentaré ajudar-te en lo que pugui.

    Quedo atent als teus comentaris.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Angel Perera |

    Bon dia, Joana:

    Et recordo perfectament, vas començar a prendre el primer antifúngic i ho vas deixar. Gens interessant per cert, doncs com en qualsevol batalla els primers enemics que cauen són els més dèbils, i conseqüentment els que queden són els més forts. Si no guerreges fins el final i els aniquiles a tots, els que queden vius són els que es reprodueixen. I evidentment els fills de pares forts també són forts i possiblement més.
    Amb això et vull dir que si ho tornem a començar no et plantegis la possibilitat de deixar-ho a mitges. Si no cada vegada tindràs càndides més potents i més difícils de vèncer.

    No ho dubtis, tens una candidiasi en tota regla. No li donis més voltes i actua.

    Jo, per a la meva banda, t’ajudaré amb tot el que pugui. El que si és veritat, és que cal sacrifici per afrontar el protocol, però també val a dir que val la pena.

    El fet de que siguis vegana -si ho fas bé-, no implica que hagis de tenir cap carència nutricional. En aquest terreny et puc aconsellar amb tota garantia.

    T’animo a que passis per la consulta -Torras i Bages, 2A-, i tornis a posar fil a l’agulla. Et trobaràs molt millor, i evitaràs que altres problemes de salut es puguin transformar en greus.

    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Laia |

    Hola, Àngel:

    El meu cas és el següent: Sóc Cantant. Vaig tenir un costipat molt fort, segurament un principi de bronquitis. El metge em va tractar amb antibiòtics durant 6 dies, i com que més aviat em trobava pitjor i estava molt afònica (tot i que em va marxar la febre), em va canviar l’antibiòtic per un altre i em va donar cortisona (3 dies). Com que no les tenia totes, vaig anar al foniatre, que de seguida va veure que tenia fongs, em va dir que deixés tot el tractament i que comencés a prendre Mycostatin cada 8 hores. Al cap de dos dies vaig tornar al foniatre i em va dir que ja estava millorant, i que seguís el mateix tractament durant 15 dies. I que mirés de no parlar. I és el que estic fent. Però volia saber si també hauria de fer dieta, o si puc fer alguna altra cosa per ajudar a la recuperació i a no recaure-hi.
    Moltes gràcies,
    Laia

  • Angel Perera |

    Bona tarda, Laia:

    Ves per on, jo també he estat cantant -amateur però-, en un cor gran i en un doble quartet. Vaig gaudir molt i molt.

    Per saber com d’instaurades estan les càndides i així poder ponderar, hauríem de saber:
    .- Tens problemes digestius tipus inflor abdominal o gasos?
    .- Ets molt llaminera?
    .- Pateixes algun tipus d’al·lèrgia?
    .- Pateixes infeccions -d’orina, angines, …..- sovint?
    .- Tens aftes -llaguetes- a la boca amb normalitat?
    .- Tens la llegua anormalment blanca?
    .- Mals de cap esporàdics?
    .- Cansament inusual?
    .- Picors vaginals?

    Podria demanar-te més, però amb això ja em puc fer una composició de lloc.
    Quedo a l’espera dels teus comentaris.

    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • montse |

    Bones Angel, el meu cas esque sempre he tingut problemes de tipus vaginals, (picors) per causa de un antibiotic o per l’estres…
    Ultimament em trobo molt cansada i de tant en tant amb dolrs articulacions, musculars..He anat a dos reumatolegs ( fibromialgia ), llavors vai a una de medicina ortomolecular i em diu que tinc dos tipus de candidiasis, sorpressa que veig que els efectes son bastant iguals, ja tinc la dieta preparada, la meva pregunta es, com puc fer per no passar gana?? ja que soc una noia que menja molt..
    i l’altra es possible que llavors no tingui fibromialgia??

  • Angel Perera |

    Bon dia, Montse:

    Quan fa temps que les càndides estan instaurades es cronifiquen, a partir d’aquí -o inclús abans- comencen a aparèixer altres problemes conseqüència d’aquestes. Aquest problemes poden ser: al·lèrgies, de tiroides, infeccions recidivants, digestius profunds, fibromiàlgia, desnutrició important, ginecològics, ………., i un llarg etc.

    Normalment la medicina tradicional tracta els problemes perifèrics (tiroxina, antibiòtics, cortisona, antihistamínics, ansiolítics, …… ) i no tracta l’arrel dels desequilibris. Així es cronifica encara més la candidiasi i pot arribar a acabar bastant malament. Si es tracta directament la candidiasi, normalment totes les altres patologies desapareixen.
    És per aquesta qüestió que t’aconsello que t’oblidis de tot i et centris fermament en resoldre la candidiasi.

    Segons intueixo uns dels símptomes que més t’atabala són els problemes vaginals, aquí també hi pot tenir a veure la parella per qüestions sexuals -si n’hi ha, clar-. Tingueu en compte, doncs de vegades es treballa molt bé a nivell digestiu però sembla que no es faci feina. Hi ha un protocol amb normes específiques per aquesta qüestió.

    Referent als dos tipus de candidiasi, no ho entenc. Amb nosaltres cohabiten moltes famílies de càndides, però les que normalment produeixen problemes són les càndides àlbicans.

    Durant tot el tractament -el que utilitzo jo, dura 4 ó 5 mesos-, s’ha de prestar especial atenció al fetge. Aquest òrgan ha de metabolitzar tots els subproductes que produeixen les càndides i per tant normalment està estressat i esgotat. Així doncs, s’ha d’ajudar-lo amb un bon drenatge i facilitar-li la regeneració.

    No sé quin tipus de “dieta” t’han prescrit, però de gana no n’has de passar en absolut. Si tens gana menja del que puguis menjar, i punt.

    També t’haig de dir que si comences el tractament no el deixis fins haver solucionat el problema. Tal com sembla, tens cronificat el tema i en aquests casos desistir o rendir-se a mig tractament és molt perillós, doncs les càndides que queden són les més fortes i aquestes seran les que es reproduiran posteriorment amb filles també fortes. Per tant considera-ho com un camí sense retorn.

    Montse, repeteixo, centrat amb les càndides i deixa estar tots els altre temes.

    Salut, força, i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • montse |

    Moltes gràcies per la teva rapidesa, la meva dieta consisteix en eliminar els llevats (pa, pizzes, arros,pastes (hidrats de carbó), el que passa que no se si em puc menjar de integral, res de embotits, formatges, yougurs,llet de vaca, fruita, alguns fruits secs, de segur que acabaria més ràpid amb el que si puc menjar..jeje!!
    llavors me de beure 1.5l d’aiguA amb extractes de pomelo, arandano,eginesea? i ergydren, a més de 2 pastilles de ergyplyles plus ( per la flora )i 2 més my’cohyl, tant per dinar com per sopar..la veritat que em va trobar molt fuixa, tant el pancreas i el fetge no els va veure bè, i les subrenals les tenia a tope de adrenalina, ni flora intestinal..vamos un cuadro..he vist que tens consulta però ja que sóc de Lleida em va millor continuar la visita aquí.. a veure com ho portarè perque la veritat avui he tingut que marxar de classe pq me començat ha marejar, com et deia sóc una noia que menjo molt, llavors la meva pregunta, no em pot donar una baixada de sucre??

  • montse |

    Angel el tpus de candidis es ( cándia parapsiliosis)que aquesta la tinc al sistema linfatic, potser?? i l’altra es la de la vagina que no ja no me’n recordo. gràcies

  • Angel Perera |

    Montse, veig que la teva terapeuta no va desencaminada -sota el meu punt de vista-, cadascú te les seves estratègies. Jo no començo a donar antifúngics fins al cap d’un més de fer dieta, així les càndides estan dèbils i ells fan millor la feina. No obstant en aquest aspecte ella sabrà el protocol que ha d’utilitzar.
    Referent a les hipoglucèmies -baixades de sucre-, si es poden donar. De fet normalment les persones amb candidosi sistèmica -càndides de fa molt de temps- de per si ja presenten un índex de glucèmia baix, doncs les càndides en viuen -del sucre- i per tant no en deixen arribar al cos, a més de sobte tanquem totes les fonts de glúcids. Si tens problemes en aquest aspecte, comenta amb la teva terapeuta la possibilitat de prendre picolinat de crom, aquest producte ajuda en casos d’hipoglucèmia i a més fa que no es tingui ganes d’ingesta compulsiva de dolços.
    Espero haver-te ajudat.
    Salut i molta força.
    Àngel

  • Angel Perera |

    Referent al tipus de càndides, tot es molt ambigu, pot ser???????????

  • montse |

    Dons un altre cop moltes gracies, suposo que va molt a saco, com te comentat em va veure molt apurada, te parlo que em vaig visitar el dia 15/10/2011. La veritat que estic molt agraida per aquest foro mena de debat i que ajuda a orientar a les persones afectades.
    mil gràcies!!

  • Olga |

    Bon dia Àngel,
    He llegit el teu article sobre candidasi i em sembla reconèixer alguns del simptomes que s’han anat exposant. He perdut bastant la libido, tinc atacs continus de dolços però estic baixa de sucre, gasos, picors vaginals de tanat en tant, llengua blanca…Sento bque em cal fer un canvi en l’alimentació, el és però que estic alletant encara (té 18 mesos) i no sé si prescindir dels cereals (integrals i ecològics tampoc?) i la fruita és convenient.Tu què creus? Pot ser també que l’alletament provoqui moltes d’aquestes alteracions? Moltes gràcies.

  • Angel Perera |

    Hola Olga,

    Si, la veritat és que la simptomatologia és de candidiasi. Cal aprofundir una mica més, però el que és seguríssim és que necessites fer una bona depuració i fer canvis d’hàbits profunds.

    Abans d’opinar, unes qüestions:
    .- Tens problemes de càndides als mugrons?
    .- La criatura, te boqueres? -secrecions blanques a les comissures de la boca-
    .- Penses alletar molt de temps?
    .- Segueixes algun tipus d’alimentació concreta?
    .- Quan de temps fa que notes els símptomes?

    L’alletament no te perquè ocasionar un quadre de desequilibris d’aquest tipus.

    Quedo a l’espera dels teus comentaris.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Olga |

    Bon dia de nou,
    no tinc problemes als mugrons i la nena tampoc té boqueres. No tinc plantejada cap data limit de moment per a l’alletament. Anem fent mentre ens trobem bé les dues. Et diria que sobretot al quedar embarassada vaig notar bastant els canvis tot i que uns anys abans de quedar-ne havia tingut algun episodi de candidiasi vaginal i alguna altra simptomatologia, però, amb anades i vingudes. No segueixo cap alimentació concreta, si bé fa uns mesos que faig cerelas tot integrals i he reduït el consum de carn i peix a 1-2 cops la setmana i augmentat molt el de llegums. Consumeixo això si molts cereals (pa, pasta..etc), embotits i formatges.
    Moltes gràcies per respondre tan ràpid.

  • Angel Perera |

    Hola Olga,
    Si continues alletant jo no sóc partidari de fer una dieta restrictiva, a no ser que fos estrictament necessari. Per tant, si la cosa no va a més, jo aniria fent fins que deixis d’alletar.
    Tingues en compte que tant els dolços, com la pasta, el pa i els formatges, no et convenen gaire -les càndides en viuen, per això t’agraden tant-, utilitza el sentit comú.
    No obstant i això, et recomano que quan decideixis acabar l’alletament, encaris el tema i et treguis les càndides de sobre. Ja veus que són una font de molèsties continues, però el pitjor és que poden degenerar en problemes de salut molt més perillosos.
    Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte o consulta.
    Salut i una abraçada per a totes dues.
    Àngel

  • Cristina |

    Bona nit Ângel,
    perdona que no me dirija a ti en catalán, pero aunque vivo en BCN y hablo y leo catalán, no lo escribo como me gustaría, así que prefiero hacerlo en castellano…
    Quería comentarte que este agosto empecé a tomar hierro por una anemia y estuve 15 días con antibióticos por unas anginas. Al poco tiempo, empecé a tener síntomas de candidiasis. Usé antihongos según consejo del farmacéutico y remitieron los síntomas pero volvieron al cabo de un mes junto con molestias intestinales. Hace unos 20 días visité a mi ginecóloga quien me recetó de nuevo antihongos durante 5 días y después lactobacillus vía vaginal para repoblar la flora. Y en ello estoy. Ya no tengo sofocos, ni agobios, ni sensación de hinchazón, pero todavía queda un ligero picor vaginal (aunque no tiene nada que ver con el incial, todavía me molesta 2 ó 3 veces por día), lo cual parece indicar que la cosa no está curada. No suelo tomar dulces pero sí pan, pasta, arroz…, que después de leerte, tengo intención de eliminar de mi dieta. ¿Esto puede ayudarme? ¿Cuál es el siguiente paso que debería seguir para olvidarme de la candidiasis?

  • Angel Perera |

    Bona tarda Cristina,

    No pateixis per l’idioma, l’important i essencial és que ens entenguem.

    Les càndides vaginals són una extensió de les càndides intestinals. Realment el problema està ubicat al sistema digestiu, aquí és realment on hi ha una veritable colonització, i on les càndides s’instal·len, es reprodueixen i provoquen desequilibris. El que passa és que vosaltres -les dones- teniu l’anus i la vagina molt a prop, i per aquesta proximitat hi ha contaminació.

    El que et vull fer veure és que si vas tractant les càndides a nivell vaginal, tractes els símptomes però no la causa. Així doncs, trobaràs millora temporal i et marxaran les frisances i picors, però al cap de un temps tornaràs a tenir problemes.

    Si vols acabar amb aquest tema has de seguir un protocol que dura uns quatre o cinc mesos, el qual comporta tocar dieta, prendre antifúngics, tenir cura del fetge, i seguir unes pautes quotidianes d’ordre sexual, a l’hora de vestir, i consideracions envers la parella -si n’hi ha-.

    És l’única manera d’abordar el tema amb amb un mínim de garanties, i així treure’s de sobre un desequilibri que a la llarga pot produir problemes de salut molt importants.

    Salut, i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Marga |

    Hola Àngel.
    Soc una alumne d’auxiliar d’enfermeria, i he de fer un treball sobre la candidiasi, el teu article m’ha servit de molta ajuda, però a internet hi ha un munt de pàgines que es contradiuen unes amb les altres. ALgunes diuen que el seu origen i maniifestacions es concentra domés en la vagina i d’altres li donen un origen intestinal. Hem podries ajudar amb alguna web de la que hem pugui fiar?
    Moltes gracies!

  • Angel Perera |

    Bon dia Marga,

    Primer de tot comentar-te que, dins el meu bloc tots els articles i opinions que hi penjo estan fets des d’un punt de vista naturopàtic doncs sóc naturòpata i practico la naturopatia.

    No vull fer apologia de res, però com que dels diferents punts de vista en surten noves conclusions et comento que:
    .- La naturopatia no treballa sobre els símptomes, si no sobre les causes.
    .- La naturopatia no tracta la malaltia, si no al malalt.
    .- La naturopatia te molt en compte la simptomatologia.
    .- Una de les màximes de la naturopatia és: Primum non nocere (http://es.wikipedia.org/wiki/Primum_non_nocere)
    .- Una altre d’important és tenir en compte la “Vix Natura Medicae”:http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=2666

    Això t’ho explico perquè entenguis que de vegades la medicina convencional o al·lopàtica i la naturopatia no coincideixen amb algunes coses. Per tant trobaràs versions diferents sobre un mateix aspecte.

    Fet el preàmbul, referent a la candidiasi et comento que -des de la pràctica del dia a dia- l’origen està al sistema digestiu. He tingut molts casos a consulta de càndides bucals, càndides vaginals, càndides als mugrons, càndides a la pell, balanitis candidiàsica, a les mucoses, a les extremitats en ungles, ……….., i sempre, sempre, sempre, hi havia infecció al sistema digestiu.
    Una altre cosa que també cal tenir en compte és que si tractes el sistema digestiu totes les altres manifestacions desapareixen. En canvi si tractes concretament una manifestació sense tenir en compte el sistema digestiu, pot ser alleugeres durant un temps la simptomatologia però el problema torna segur.

    No em vull fer el pinxo ni molt menys, però porto molts casos tractats i concretament ara estic fent una tesina per acabar un curs d’expert en Nutrició Cel·lular Activa, on precisament el subjecte d’aquesta és La Candidosi Sistèmica.

    Et deixo uns quants links del bloc on trobaràs més informació al respecte:
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=1147
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=4342
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=5162
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=5225
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=5849
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=7642
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=7665
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=7916
    http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=8566

    Amb tot això Marga, no et vull dir que jo ho sàpiga tot o que ja no hi hagi res més, al contrari. Et demano també que quan acabis el treball m’el facis arribar i així el comentem -si vols-.
    El que si et puc assegurar, és que fa molt de temps que em barallo amb aquest problema, i que la clau de tot plegat està al sistema digestiu.
    No cal dir-te que quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte o consulta. Jo també sóc un alumne, i com tu també tinc ganes d’aprendre.

    Salut, una abraçada, i que et vagi molt bé el treball.
    Àngel

  • Marga |

    Moltes gracies Angel!!
    Intentare fer-te arribar el treball ,però ja et dic que no es molt profund. Moltes gracies un altre cop.

  • Laura |

    Hola, Àngel
    M’agradaria fer-te un parell de consultes.
    Tinc 50 anys. He tingut alguns episodis de candidiasis vaginal, el primer dels quals potser fa 20 anys.
    També solia tenir dolors abdominals aguts que em portaven a urgències per després remetre amb un gelocatil. Em van fer tota mena de proves i van arribar a la conclusió que devia ser còlon irritable.
    Durant el 2008 vaig tenir episodis recurrents d’infeccions genito-urinàries alternats amb episodis de càndides, que vaig solucionar amb ozonoteràpia perquè el ginecòleg va tirar la tovallola.
    Llegint la teva pàgina m’ha fet pensar que potser les tingui cròniques, perquè…
    – tinc la llengua blanca,
    – tinc mals de cap esporàdics,
    – vaig molt cansada,
    – tinc reflux gàstric,
    – tinc gasos,
    – faig retenció de líquids,
    – de més jove havia tingut aftes a la boca, últimament no,
    – acostumo a tenir faringitis recurrents.
    És possible que amb tot això NO fos CANDIDIASI, o SEGUR que ho és??
    I el segon tema, quan vaig veure una de les fotografies del blog, hi vaig veure la meva filla de 7 anys. Pot ser que ja tan petita tingui càndides, o fins i tot, que les tingués ja en néixer???
    Ella sempre està cansada, té picors i irritacions vulvars, té la llengua blanca i es deleix per les pizzes, la pasta, etc, d’altra banda, cosa molt habitual en nens.
    Ja em diràs com veus els nostres casos.
    Molt agraïda.
    Laura

  • Angel Perera |

    Bon dia Laura,

    Anem per parts, primerament en lo que concerneix a tu dir-te que -des de la distància- quasi et puc assegurar que hi ha un quadre de candidosi sistèmica -càndides cronificades-, barrejat amb problemes derivats -sobre tot- digestius-. Et commino a que encaris el problema lo més ràpid possible, doncs pot anar degenerant i acabar amb problemes molt més grossos.

    Referent a la teva filla, pot ser molt bé que es contaminés a l’hora de néixer -part vaginal, càndides als mugrons, muguet, ,,,,,,, -. Per els símptomes que nomenes i la similitud de la fotografia -no sé quina és, però me la imagino-, també quasi et puc assegurar que també te una candidiasi instaurada. De la mateixa manera, també, és molt convenient de posar fil a l’agulla i encarar el problema.

    Salut i una abraçada molt forta per a totes dues.
    Àngel

  • Josep |

    Bona nit Àngel,
    Genial aquest blog!
    T’explico un nou cas. Fa cosa d’un any i mig em van diagnostiar la mononucleosi (a través d’analítiques de sang) i des de llavors no he deixat de sentir-me cansat en cap moment, tot i que bastant menys que mentre passava la malaltia.
    Aproximadament fa un any que vaig començar a notar-me sempre inflat de l’estómac i em costava anar de ventre fins al punt que em va sortir una morena (no n’havia tingut mai cap i no n’he tornat a teniir més). A més, des de fa cosa de mig any em noto sempre amb les aixelles suades (independentment de la temperatura). Posteriorment
    em va sortir una infecció al glan vermellosa que és més o menys vistosa depenent del dia; però que sempre escou (sempre he usat preservatiu en les relacions sexuals). L’uròleg em va receptar Fluconazol i no va marxar i al tornar algun altre cop a visitar-me m’ha dit que no hi veia res, tot i que jo encara ho segueixo veient i segueixo notant la picor.
    I, ara, finalment, m’ha sortit una espècie de durícia blanca molt petita a la llengua, que no em causa cap molèstia; però que no marxa.
    Jo em segueixo sentint bastant cansat des de primera hora del dia, és co si no hagués dormit, tot i que dormo bé.
    I ja que veig que ho preguntes, ja t’avanço que sempre em ve molt de gust qualsevol cosa dolça, tot i que això m’ha passat sempre.
    Creus que es pot tractar de candidiasi?
    Moltes gràcies i endavant amb la divulgació mèdica.
    Josep

  • Angel Perera |

    Hola Josep,
    Doncs podria ser mol bé una candidiasi. Jo en casos on hi han altres manifestacions que poden estar emparentades amb altres problemes i que hi ha el sistema immunològic per el mig, recomano fer el tractament de la candidiasi sempre. De fet a l’escola americana, donada l’escassa existència de efectes secundaris, on mínimament es preveu que hi pot haver infecció es recomana seguir el protocol. De ben segur que millores en tindries.
    Salut, i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • josep |

    gràcies!!

  • Sònia |

    Bones,
    El passat dimarts vaig anar al meu naturopata i em va dir que tenia candidiasi, no hi vaig anar per aquest motiu però ell me l’ha va detectar.
    M’agradaria saber si les fruites estan prohibides, els sucres i els llevats també. Em podries facilitar una llista de tots els aliments prohibits i dels permesoss?
    Jo vaig entendre que podia menjar fruita però les més dolces no com ara les figues, el meló…
    Vaig oblidar de preguntar-li si podia menjar mel i propolis que acostumo a prendre per la meva gola de mestra.

    Moltes gràcies!

  • Angel Perera |

    Bona tarda, Sònia:

    Els aliments no permesos són:

    Els dolços: fruites, sucs de fruita, sucres, mels, melmelades, xocolates, gelats, flams, postres dolços de qualsevol tipus, galetes, pastissos, edulcorants de qualsevol mena, …………., en general qualsevol cosa que sigui dolça.

    Els llevats i ferments: iogurt, formatge, pa, galetes, cervesa, vi, vinagre, salsa de soja, qualsevol panificable amb llevat, …….., en general qualsevol cosa que hagi tingut un procés de fermentació o hagi pujat amb llevat.

    Aquestes dues coses són sagrades.

    A part no són interessants: les patates, la pastanaga, la carbassa, els cacauets, els f
    estucs, els bolets, ……………, aquestes com menys millor, però si alguna vegada -com a cosa extraordinària- s’en menja no és un pecat mortal.

    Tampoc són aconsellables: el làctics, el cafè, i les espècies fortes.

    Els cereals: la quinoa, el mill, el blat sarraí (fajol), la pasta i l’arròs integral. (màxim dos o tres cops per setmana).

    La dieta és tant o més important que els suplements antifúngics.

    Durant tot el procés s’ha de drenar el fetge, i al acabar el protocol s’ha de re-introduir flora, apujar les defenses, segellar el sistema digestiu i normalitzar el pH. Depèn de la persona, fer una última desparasitació preventiva i pot ser donar un multinutrents.

    Ja veus que la mel absolutament no, però el pròpolis si -cap problema-

    Com a última cosa a nivell sexual, si tens problemes de càndides vaginals utilitza preservatiu i de cap manera facis sexe buco-genital. Podria ser que tot lo altre no et servis de res.

    Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubta o consulta.
    Salut i una abraçada molt forta,
    Àngel

  • Sònia |

    Moltes gracies per la informació.
    El fong el naturopata me’l va trobar a la boca i diu que s’origina a l’estomac. O això almenys vaig entendre.
    Tinc dos dubtes més, la pasta pot ser de blat integral (harina de tigro) o és un dels aliments prohibits? Llegums com les llenties, cigrons, soja és poden menjar amb tota normalitat, veritat?

    Em resulta francament complicat seguir la dieta sobretot a l’hora d’esmorzar i berenar. Podries regalar-nos alguna suggerencia per aquests dos àpats??

    Gràcies mil!

    Sònia

  • Angel Perera |

    Hola de nou Sònia,
    Si, realment les càndides estan allotjades al sistema digestiu, i és aquí on s’han de tractar.
    La pasta ha de ser integral i d’espelta. El tractament de la pasta i l’arròs integral com que són carbohidrats -de la mateixa família que els sucres- ha de ser molt acurada, s’en pot menjar màxim un parell de cops a la setmana, intercalats amb quinoa, mill, i blat sarraí (fajol).
    Les llegums, cap problema.
    Realment on més problema hi ha és en l’esmorzar: Utilitzar les torradetes d’amarant (Allos), alvocat com a paté, tonyina, ou dur, olivada, tortitas d’arròs, embotits de qualitat, truita, fruits secs, ………
    Precisament els fruits secs i les llavors, són un comodí molt útil per a berenar i per a picar entre hores: nous, ametlles, avellanes, pinyons, pipes de carbassa, pipes de gira-sol, …….
    Salut, una abraçada i dos petons.
    Àngel

  • Maria Fernanda |

    Bon dia Angel,
    Disculpa que te escriba en castellano, pero soy de Valencia y aunque se leer en catalán y también lo entiendo hablado no me siento capaz de escribirlo.
    Me gustaria consultarte sobre los empastes que llevan mercurio, que como muy bien has dicho en una de las consultas pueden ser una de las causas de la candidiasis ¿sería necesario cambiarlos?. Porque si hacemos el tratamiento y seguimos con los empastes, que en mi caso ya los llevo unos 20 años, pueden seguir haciendonos daño ó despues de tanto tiempo ya son inocuos. Este tema me tiene un poco preocupada, y sinceramente preferiría no tener que pasar por el dentista, aunque si es mejor para la salud tendré que decidirme.
    Te agradezco de antemano tu amabilidad y paciencia respondiendo a tanta gente.
    Moltes gràcies i una forta abraçada.
    Maria Fernanda

  • Angel Perera |

    Bon dia Maria Fernanda,

    Referent al idioma no et preocupis, el més important de tot és que ens entenguem.

    Referent als empastaments metàl·lics, “si” és necessari canviar-los i no tenen data de caducitat. Si n’hi han varis, no es poden treure tots de cop doncs hi hauria un moviment de metalls pesants massa dens al nostre cos, per tant s’ha de fer d’un en un i amb una cadència mínima d’un més -si ho fas, m’ho dius i et donaré un suplement quelant per eliminar els residus de metalls mobilitzats. El que passa és que aquí hi han dues estratègies possibles a seguir:

    .- Si les càndides provoquen desequilibris poc importants i suportables, val la pena de treure’ls primer.
    .- Si les càndides provoquen desequilibris molt importants i per tant problemes importants, s’ha d’actuar primer sobre les càndides i després retirar els empastaments.

    Aquesta és la millor manera d’actuar amb els empastaments metàl·lics.
    Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte.
    Salut, una abraçada molt forta i dues besades.
    Àngel

  • Maria Fernanda |

    Hola Angel,

    Moltes gràcies per la rapida resposta.
    Ahora ya tengo claro lo que tengo que hacer y cuando termine de sustituir los empastes te volveré a pedir consejo para la quelación.
    Me repito dandote las gracias por tu atención desinteresada.
    Una forta abraçada amb molt de carinyo.
    Maria Fernanda.

  • ester |

    Hola Àngel,
    Moltes gràcies per aquest blog tant interessant. He estat llegint tots els comentaris sobre la candidiasis i em sembla que sóc una clara candidata a tenir-ne.
    Pateixo inflor abdominal i gasos,dificultats per fer la digestió,sempre tinc ganes de menjar dolç, cada dos per tres tinc angines, tinc picors vaginals molt sovint i desde sempre he tingut al sensació de que vaig nèixer cansada, cosa que em frustra molt, ja que sóc una persona molt activa, però de vegades no puc seguir el ritme que voldria.
    M’han fet molts anàlisis, sempre em surt anèmia, però amb el que em donen mai noto cap millora.
    Crec que seria encertat posar-me en les teves mans, almenys per intentar-ho.
    Només visites a Sabadell? em queda un pel lluny, però puc fer l’esforç.
    Per demanar hora, puc trucar qualsevol dia de la setmana? he llegit que visites només dos dies.
    Moltes gràcies per tot!

  • Angel Perera |

    Bona tarda Ester,

    Et quedaries sorpresa de la quantitat de dones que estan en la mateixa situació que tu. Dones que estan cansades d’anar al metge de capçalera i sempre sentir el mateix “senyora vostè no te res” -n’hi han que les tracten amb ansiolítics perquè els diuen que volen estar malaltes o que tenen una depressió-, altres estan encallades en les consultes de ginecologia posant-se òvuls i cremetes antifúngiques, altres van a parar a un al·lergòleg i no paren de prendre antihistamínics, altres tiroxina per la tiroides, altres antibiòtics per les infeccions recidivants que mai s’acaben, altres pateixen desnutrició, falta de libido, crisis de pànic, ………..

    Per tant t’animo que d’alguna manera o altre et tractis i solucionis el problema d’arrel i des d’un punt de vista global i natural.

    Referent a les visites només estic a Sabadell, no sé d’on ets però em venen Clients de tot Catalunya. Amb això et vull dir que la gent no s’ho pensa a l’hora de solucionar el problema.
    Visito a Biosfera Salut de dilluns a divendres, menys el dilluns a la tarda que estic a Arimon.
    Per demanar hora pots trucar al 937451141 o envies un e-mail a info@biosfera.cat dient si et va millor els matins o les tardes, i quines hores et són més interessants de venir.

    Quedo a l’espera dels teus comentaris.
    Salut, i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Maria |

    Bona nit:
    He llegit tots els comentaris i m’ha fet pensar en el meu fill(20 anys);li agrada molt el dolç,la pasta,l’arròs integral,la carn,els làctics,el pa,les galetes…
    Sovint té aftes a la boca,picors sobretot al cap,està cansat,es refreda habitualment i quan arriben els freds no deixa la mucositat amb més o menys intensitat.
    Et sembla que pot ser un problema de càndides?
    Gràcies per endavant pel teu temps i dedicació.

  • Angel Perera |

    Bona tarda Maria,
    De símptomes en te, no obstant han d’haver-hi problemes intestinals a nivell de inflors abdominals juntament amb flatulències i gasos. Aquest dos són fonamentals per dictaminar una candidiasi. No obstant tal qual t’expliques, la intuïció de mare crec que ha funcionat -com sempre-.
    Hauríem de perfilar una mica més però des de la distància et puc dir que te molts números.
    Salut i una abraçada molt forta,
    Àngel Perera

  • Maria Fernanda |

    Hola Angel,

    Hace unos días te escribí pidiendote consejo sobre los empastes metálicos y me dijiste que cuanto empezase a cambiarlos te lo dijera para aconsejarme una forma de quelación.
    Voy a empezar con el primer cambio el próximo jueves y después seguiré según me aconsejaste con un cambio mensual, lo que no tengo claro es si la quelación tengo que comenzarla ahora y hacerla durante un tiempo con cada cambio ó si la tengo que hacer al final cuando termine con todos los cambios.
    Una vez termine con los cambios de empastes ya me voy a poner con las cándidas, ya que como llevo una dieta sin azúcar y casi sin harinas, (trato de seguir los consejos alimenticios que recomiendas y también he leido lo que escribe sobre la candidiasis Cala Cervera), actualmente la hinchazón y los gases los tengo bastante controlados y me encuentro bastante mejor que hace unos meses.
    Es muy dificil encontrar a profesionales que sepan de lo que estamos hablando y encontrar personas como tú que hacéis un trabajo tan grande para que mucha gente pueda informarse es algo muy importante.
    Moltes grácies per tot i una forta abraçada.
    Maria Fernanda.

  • Angel Perera |

    Bona tarda Maria Fernanda,

    Para la quelación -eliminación de metales pesados- a este nivel, siempre aconsejo la CHLORELLA 300 comp. de Sura Vitasan. Esta alga ayuda al organismo en los procesos de desintoxicación y depuración. Se utiliza en programas de eliminación de metales pesados -mercurio, cadmio, plomo, etc.-. La posologia es de 9 comprimidos al dia, distribuidos 3/3/3, con un buen vaso de agua.
    En el caso de extracciones de empastes metálicos, es mejor empezar unos dias antes y seguir 15 dias más. Ya ves que el envase es de 300 comprimidos, No se cuantos empastes tienes, pero la cadencia es la que te he dicho, una semana antes y dos semanas después de la extracción/cambio de cada uno.

    Espero haberte servido de ayuda.
    Saludos, un abrazo y un par de besos.
    Àngel

  • Sandra |

    Hola Àngel,
    Fa uns dies em va arribar a les mans el llibre de cala Cervera sobre candidiasi i crec que pot ser l’explicació de molts dels problemes de salut que tinc. T’explico la història des d’on recordo haver començat amb la candidiasi.
    Fa 3 anys anys vaig tenir un nen. Als 7 mesos d’embaràs em van trobar diabetis gestacional i unes setmanes abans del part em van dir que tenia candidiasi vaginal. El ginecòleg em va receptar un òvul (no recordo de quin medicament) i no en vam parlar més, de candidiasi. Els primers mesos després d’haver tingut el nen, com passa a totes les mares, em trobava molt cansada i em feien molt mal les articulacions, especialment quan em llevava als matins. Durant tot el temps que va durar la lactància (18 mesos) també tenia molta necessitat de menjar coses dolces. Vaig prendre els anticonceptius Cerazet fins que als 10 mesos h’haver tingut el nen em va tornar la menstruació, ho feia cada 15 dies.
    Llavors em van trobar endometriosi, en concret tenia un endometrioma a cada ovari. Fins llavors no n’havia tingut mai. I més o menys alhora em llevava cada matí amb unflors (a les orelles, o al llavi o a l’ull). En aquell moment vaig pensar que eren mosquits, fins que un any més tard vaig tenir un blot més fort i vaig visitar l’al·lergòleg. Em va diagnosticar urticària d’origen desconegut, possiblement hormonal. Em surt cada any entre els mesos d’agost i setembre i després remet fins l’any següent.

    De l’endometriosi, em van operar aquest estiu.

    A l’estiu també vaig tenir una infecció d’orina i després d’aquesta vaig començar a tenir candidiasi vaginal un altre cop. He fet diversos tractaments amb antifúngics des de llavors i no m’han funcionat. L’única cosa que crec que em va anar bé va ser el tractament amb lactibiane candisis que em va donar el meu homeopata. Vaig estar un mes bé, però aquest mes de gener vaig tenir una gastroenteritis i al cap de dos dies va tornar a aparèixer la candidiasi.

    També fa 16 mesos que estem buscant un embaràs, però no hi ha manera.

    Durant tot aquest temps des què vaig tenir el nen he tingut èpoques en què tenia la necessitat de menjar dolços i hidrats de carboni i en diverses ocasions m’havia trobat llagues a la boca blanques que anaven i venien. També recordo, d’abans d’estar embarassada, tenir èpoques de molt cansament i d’anar a la metgessa i tornar sense que em solucionessin res. Aquestes èpoques de molt cansament les vaig tenint, no et sé dir quan, però es van repetint de tant en tant.

    Fins ara m’han tractat sempre els símptomes tots per separat i jo sempre he tingut la sensació que estava tot relacionat i que tenia algun problema, no sé de quin tipus, que era l’origen de tot. No sé si es tractarà de candidiasi o no, però trobar el llibre de Cala Cervera i el teu blog m’han donat moltes esperances. He començat a fer la dieta del llibre completant-la amb les indicacions d’aliments que dones en els teus comentaris. M’agradaria que m’ajudessis, que m’orientessis una mica i que em donessis la teva opinió.
    Gràcies per tota la informació que ofereixes i felicitats pel blog!!

  • Angel Perera |

    Bon vespre Sandra,
    Una de les coses que hi après amb aquests anys és que quan la intuïció us diu “tens candidiasi”, quasi mai falleu.
    La Cala d’alguna manera o altre ha sigut la meva primera mestre, és la que va començar a treballar amb serio i professionalment la candidiasi.
    L’hi acabo de donar unes pinzellades de com és el protocol que utilitzo a la Laureta en un comentari prop al teu. Si us plau llegeix-ho i comentem els teus dubtes. http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=8916
    Seria bo de veure’ns doncs aquestes coses són suficientment importants per tractar-les en directe. No sé d’on ets, però a la consulta em ve gent de tot Catalunya i de fora.
    Molts dels problemes que esmenteu i que aparentment no tenen res a veure amb les càndides, si tenen a veure. Un dels factors clau de tot això és tenir el sistema immunitari deprimit, i quan hi ha candidiasi el sistema ho està. A partir d’aquí el que vulguis, infeccions d’orina, al·lèrgies, problemes auto-immunes, ……..
    Sobre tot s’ha de treballar a nivell digestiu i a nivell d’on provinguin els símptomes més significatius.
    No deixes de ser un cas prototip de problemes de salut varis i importants amb base a la candidiasi.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel.

  • Laia |

    Hola Angel,

    abans que res, dir te que m has donat informacio de molt
    interes i que desconeixia, per tant, gracies per la feina que fas..i el teu blog/pagina web.
    I volia fer te una consulta ja que estem, ja que per algun motiu he anat a parar a aqui!
    Be,t explico :
    en primer lloc, comentar te que sempre he menjat de tot i he tingut bona salut, tot i que reconec que la meva dieta els ultims anys potser ha tingut algunes carencies, i que he patit una mica d estress tambe.
    (cosa de caracter,i situacions de la vida !)
    I aqui començen els problemes…ara fara cosa d un any em vaig començar a notar mes cansada del normal, vaig anar al metge i em va dir que estava un xic baixa de defenses, be ho van dir les analisis…, començo a centrar me mes en menjar millor i en ppi la cosa millora, pero ara fara cosa de 2/3 mesos, per motiu de feina/estudis em vaig haber de passar mitja vida en una piscina, tractada amb clor, donant classes i entrenant…. S enten que l esforç fisic, tot i jo sentir me mes o menys be, em feia anar mes cansada de nou tambe…..be el cas es que vaig començar a patir de llagues a la boca, herpes labial( tot i que sempre n he tingut ) i granets a la cara( que no n havia tingut mai tants ). El pitjor, pero, va ser una faringitis mal curada que va derivar en pneumonia, i amb un posterior tractament d antibiotics ( varis )que m han deixat debilitada i si cal mes baixa de defenses..tot i que intento suplir ho amb una alimentacio molt bona,
    el que passa es que tot i haber se curat del tot la pneumonia, alguns dies encara tinc febricula, i avui el ginecoleg m ha diagnosticat candida vaginal, i el seu corresponent tractament farmaceutic, i probiotic…pero no m ha dit res de l alimentacio i estic veient que es bastant essncial prendre certes restriccions, …i tinc alguns dubtes,
    per exemple, els iogurts tambe estan contraindicats?perque reforçen la flora i el sistema inmune…
    Totes les fruites al principi s han d eliminar?perque la vitamin c de les taronges o de les aranges va de perles pel sistema inmune tambe….i si no m equivoco, els fruits com les mores, cireres,etc..porten quelcom que combat molt be els problemes d orina tipus cistitis i potser tambe vaginals?
    Per altra banda, ¿ Es possible que tingui o tingues candidiasi abans de prendre els antibiotics?i aquests ho empitjoressin mes?
    ¿ Em recomanes parlar ho amb algun metge, a part del ginecoleg?…¿ Un dietista, medecina general,..?

    En fi, temo que he entrat en una espiral negativa i vull tallar ho d arrel, no fer res que encara empitjori mes la situacio…

    Espero la teva resposta doncs! Gracies per llegir me i fins aviat!

    Laia

  • Angel Perera |

    Bon dia Laia,

    Et deixo un recull de entrades del bloc, on trobaràs molta informació al respecte: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?s=càndides

    No obstant i això, et comento:

    .- L’estrès és un element desencadenador del problema de càndides. Per la manera com vivim, cada vegada n’hi ha més. És una epidèmia’
    .- Els antibiòtics també en són un desencadenant, pot ser -tal com tu dius- que “despertessin” el problema.
    .- Quan hi han càndides instal·lades, el sistema immunològic està inhibit, o sigui que pràcticament no funciona, per això moltes vegades s’entra en una espiral d’infeccions i toma d’antibiòtics que no fan res més que agreujar el tema.
    .- No obstant, cal que sàpigues que realment el problema de la candidiasi s’ubica en el sistema digestiu, el problema als genitals és per contaminació -teniu l’anus i la vagina molt junts-, per tant és indispensable treballar en els dos fronts, digestiu i vaginal.
    .- Hi han moltes variables a tenir en compte durant el protocol: Dieta, neteja de fetge, ph del cos, pH de la vagina, antifúngics, flora vaginal, relacions sexual, anticonceptius, maneres de vestir, si hi ha company sexual saber si pot contaminar, evitar l’humitat, banys alcalinitzants o acidificants, etc, etc. I al acabar el protocol: Pujar el sistema immunològic, controlar el pH, repoblar de flora viva el sistema digestiu i la vagina, segellar el sistema digestiu, desparasitar, ………..

    No et vull espantar, el que et vull transmetre és que s’ha de fer bé, si no encara és pitjor. Tot això por desenvolupar problemes de salut més importants.

    Per això et recomano que busquis un naturòpata que estigui especialitzat en el tema. La medicina convencional, o no contempla el problema, o es dedica a tapar símptomes, però mai va a l’arrel del problema.
    Sincerament, jo et diria que vinguessis a la consulta. Tracto a una pila de gent d’aquí i de fora per falta de professionals que es dediquin al tema.

    Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte o consulta sobre la qüestió.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Cinta |

    Bon dia Àngel, fa una setmana hem varen diagnosticar Candidiasis crònica una dra. amb Kinesiología i ara a part de fer detoxificació també he tingut que eliminar força aliments com llevats, sucres, làctics…Si us plau podries penjar alguns menus adequats per tota la gent que ens trobem en aquesta situació.
    Fa dos anys vaig estar 1 mes al hospital degut a una peritonitis i des de llavors no he fet net.
    Moltes gràcies
    Salutacions
    Cinta

  • Angel Perera |

    Hola Cinta,
    Doncs la veritat es que hem dedico a això. Sé que és una mica complicat al principi, doncs desapareixen de la dieta coses força habitual com pot ser la fruita, el pa, el vi, la cervesa, evidentment tot els dolços, iogurts, formatges, etc.
    El feedback que m’arriba dels meus Clients/tes és que la primera setmana és desconcertant, però al cap de res s’acostumen la nou sistema. L’àpat més difícil és l’esmorzar, doncs al desaparèixer el pa, la fruita, el dolç, el cafè, i els làctics que da tot en precari. Aquí s’ha de jugar molt amb les torradetes de sègol de la casa Allos, les galetes d’arròs, els embotits, l’albocat madur per empastifar, l’ou dur, la tonyina, l’olivada, les “llets” vegetals, els cereals inflats s/sucre i amb moderació, ……
    Espero haver-te ajudat.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Ma.Jeús |

    Bona tarda,
    He començat la dieta i el tractament el més de febrer amb un doctor homeopata,i ho porto molt be, crec, no vaig pensar a demanarli al doctor sobre l’estevia per poder fer pastissos, sobre si hi ha cap sistema per fer pa amb algun impulsor, he llegit que el bicarbonat serveix peró no sé amb quines quantitas, el llevat en pols tipus royal és llevat prohibit?

    gràcies per les respostes

    Ma.Jesús

  • Angel Perera |

    Hola Mª Jesús,

    Als meus Clients/tes els hi trec del cap qualsevol tipus de pa, pastis, galetes, ……… El meu protocol és de quatre mesos. i durant aquest temps hi han dues coses que s’han d’esborrar completament del cervell, els dolços en general,i els llevats i fermentats.
    Per tant, oblida’t de fer pastissos, pa, hi altres variants de cap mena. Ja en tornaràs a menjar quan tinguis arreglat el problema.

    Referent a l’estèvia, jo només l’utilitzo en casos en que hi hagi una hipoglucèmia important. Té un efecte lleugerament antifúngic, però per coherència i rigidesa, no l’anomeno mai, si no cal.

    Per tant, el grup d’hidrats de carboni -sobretot dolços- oblida’ls, els cereals són de la mateixa família però si són integrals màxim un o dos cops per setmana, i els fermentats i llevats també oblida’ls.

    Ja en tornaràs a menjar, no pateixis.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • montse |

    Hola Angel,
    Fa tres setmanes que em vaig despertar amb punxades als ovaris i vaig treure molt de fluix. També vaig començar a sentir cremor d’estómac i dolors abdominals, que no desapareixia. També hi ha moments als que me costa respirar bé i els símptomes estomacals persisteixen. Vaig anar al metge i em va donar un xarop (flaturil) per digerir bé i em va fer una citologia. Els resultats van indicar que tenia fongs (candides) i un altre bacteri. En cap moment, però, m’han relacionats els símtpomes, sinó que m’han donat “solucions” per a cadascun d’ells per separat. Em va donar tractament en òvuls (clotrimazol) i en crema, com també metronizadol per a l’altre bacteri. Tot i notar alguna millora, encara tinc símptomatologia. És la tercera vegada en un any que em detecten aquests fongs. Utilitzava l’anell vaginal, però vaig decidir treure-me’l, però tinc dubtes de si els “parxes anticonceptius” també m’en podrien provocar més. Quina és la teva opinió?
    Moltes gràcies.

  • montse |

    M’he deixat de comentar que em surten com unes urticaries a la pell (però no em piquen, sinó que se’m posa vermell), i molta sequedat vaginal i alguns dies tinc mareig i maldecap. També pateixo molt de restrenyiment des de fa temps, per la qual cosa el metge em va dir que possiblement els meus dolors abdominals, abdomen inflat i cremors estomacals, fossin les conseqüencies de l’estrenyiment.
    Gràcies de nou

  • Angel Perera |

    Bona tarda Montse,
    Quan hi ha un diagnòstic de candidiasi juntament amb problemes al sistema digestiu, s’ha de treballar el origen -sistema digestiu-.
    També a nivell vaginal, però és més secundari.
    Els altres símptomes que nomenes poden ser ben bé resultat de la candidiasi.
    T’escric un correu al teu mail, per concretar una mica més.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Xantal |

    Hola Àngel, acabo de veure aquest blog i voldria fer-te una consulta. Tinc 49 anys i fa aproximadament més d’un any que sovint tinc sensació de mareig, sobretot quan m’aixeco al matí,que a vegades despareix evacuant però no sempre. Soc molt propensa als gasos i sembla com si tingués distenció a la part de l’estomac o almenys és la sensació que tinc, a més molta inflor i o tinc restrenyiment o vaig amb diarrea sovint. Em trobo sense energia i em fan mal les articulacions ara de les mans. No menjo gaire dolç però de tant en tant si, ara a l’estiu bec cervesa com a refresc. No menjo gaire carn ni peix ni ous, básicament menjo verdura i fruita. No sé si aquest malestar que tinc poden ser càdides als budells

  • Angel Perera |

    Hola Xantal,
    Quasi tots els símptomes que nomenes poden ser de càndides, però per certificar-ho seria bo de veure’ns.
    Salut, una abraçada, i dos petons.
    Àngel

  • Gemma |

    Fa quatre setmanes em van treure el queixal del seny i vaig prendre durant 7 dies antibiòtic. N’he pres molt poques vegades d’antibiòtic. La qüestió és que al 6è dia de prendre l’antibiòtic la meva parella es va adonar que tenia la llengua d’un altra color. Blanquinosa amb un color com verdós/marronós a sobre. No em feia mal, només que tenia mal aspecte. Vaig anar al dentista i em va dir que eren fongs provocats segurament per l’antibiòtic. Ens van receptar Myconstatin. Portem tres setmanes fent el tractament i tot i que al principi vam notar millora aquests dies sembla que estiguem com al principi. Estem fent una dieta molt saludable, evitant dolços sobretot. El dentista ens va dir un mes de tractament… encara queda una setmana, però estic preocupada. N’hi ha prou amb el Myconstatin? Hauríem de fer alguna altra cosa? Normalment quan tarden a desaparèixer els símptomes de la llengua? Per altra banda, et volia comentar que al llarg de tres anys m’han trobat un parell de vegades càndides a la vagina però ni molt menys tinc totes les molèsties intestinals que descrius. Tolero molt bé el menjar, vaig bé de ventre, no sóc molt de dolços… Hauria de fer alguna cosa? T’agrairia moltíssim una resposta. Moltes gràcies!!

  • Angel Perera |

    Bona tarda Gemma,

    Primer de tot fes-me arribar una foto de la llengua, si us plau. Te la fas al matí així que et llevis, sense beure aigua ni rentar les dents.

    Comentar-te que tothom en te de càndides, però ni molt menys han d’afectar la llengua ni provocar problemes vaginals.

    Referent al tema digestiu:
    .- Tens inflors abdominals -sensació de panxa inflada-.?
    .- Tens gasos?

    Referent al tema vaginal:
    .- T’han trobat càndides. Quin símptomes tenies?
    .- Has utilitzat algun protocol al respecte?

    El Mycostatin mata simptomatologia però no arregla el problema.

    Et treuen el queixal a tu i tot de sobte em parles amb plural: Ens van receptar …….., Estem fent una dieta ……., ??????
    La teva parella te problemes semblants als teus?

    Espero els teus comentaris i decidim.
    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Maite |

    Hola Angel,
    A veure si em pots ajudar. Des de sempre he tingut molts gasos i mal de pantxa per la inflor que em suposava. De petita vaig tindre parasits i aftes pq menjava moltes xuxes i dolços.
    Fa temps que ja no tinc aftes, però els gasos sempre m’acompnyen. Des de que vaig ser mare he notat que n´hi ha aliments que no els tolero bé com el pà i embarasada m´agafaven còlics abdominlas que ningú no ha sabut explicarme la raó dels quals. Altres símptomes que tinc són sudoració excesiva i “alitosi” que no aconsegueixo millorar amb res. Fins ara els metges no m´han donat cap solució i ni raó.
    ¿Creus que podria tractar-se de candidiasis?
    Perdona el meu català escrit i moltes gracies per anticipat.

  • Angel Perera |

    Hola Maite,

    Molts símptomes coincideixen, i ho pot ser ben bé, però seria necessari que parléssim més per corroborar-ho am més propietat.
    Si vols fes-me un truc i en parlem una mica 937451141.

    Salut, una abraçada, i dos petons.
    Àngel

  • Lluna |

    Hola Angel,

    No n’havia sentit a parlar mai, de les càndides. Tinc alguns símptomes dels que descrius, però no tots, i no sé ben bé si podria ser això o no:

    – Tinc moltes al.lèrgies des de fa molts anys: gats, gramínies, àcars, préssec…
    -Tinc la panxa inflada des de fa uns mesos, tot i que tinc un fill d’un any i tinc uns quants miomes a dins. He notat, però que últimament m’he engreixat una mica, tot i que segueixo sent bastant prima.
    – No tinc gasos.
    – M’agrada molt, però molt la xocolata i els dolços en general.
    – No sóc molt panarra (de pa), ni de cereals.
    – No tinc picors vaginals, només a vegades anals.
    -No prenc antibiòtics des de fa molt de temps, no m’acostumen a sentar bé i a més encara dóno el pit al meu fill.
    -Estic molt i molt cansada tot el dia, amb dolor a les articulacions, però ho associo a tenir un nen petit i estar per ell.
    – No tinc mai mal de cap.
    – No tinc ni estrenyiment ni diarrea.
    – Normalment no tinc aftes a la boca, només em passava quan portava brackets, tot i ara encara porto una conteció metàl.lica a l’interior de les dents.
    – No acostumo a tenir cremor a l’estómac, normalment paeixo bé.

    T’agrairia que donéssis un cop d’ull als símptomes o no símptomes que t’he posat i saber la teva opinió.

    Moltes gràcies

  • Angel Perera |

    Hola Lluna,
    La veritat és que no s’han de tenir tota la simptomatologia, per assegurar amb un si. També val a dir que els s´símptomes que esmentes són bàsics de candidiasi.
    Hauríem d’escarbar una mica més per dictaminar amb propietat.
    El que si et puc assegurar és que des de la naturopatia es poden fer moltes coses tant si és si com si és no.
    Jo quasi t’asseguraria que si, però.
    Si vols em truques i en parlem 937451141
    Salut, una abraçada, dos petons, i cuida’t que la salut és un tresor.
    Àngel

  • Anna |

    Bona tarda,

    Fa poc temps que m’han diagnosticat candidiasi. Tot ha vingut arran de problemes amb el pes, tenia dificultats per aprimar-me i no trobaven el què m’ho dificultava. Finalment, gràcies a teràpies de la medicina alternativa, com la kinesiologia em van trobar els fongs.
    Tinc unes preguntes a fer.
    – amb la dieta que m’han marcat, només m’han eliminat la maduixa com a fruita, és possible que el meu cos toleri les altres fruites? He llegit més amunt que una de les claus de la dieta per arradicar les càndides és suprimir la fruita.
    – també m’han dit que no puc pendre làctics derivats de la vaca però si que provingui de la cabra, iogurts i formatges. La llet m’han recomanat que sigui de soja. Pot ser?
    -pel que fa a les carns, m’han tret totes les carns vermelles, només puc ingerir conill, pollastre i gall d’indi. Com puc paliar aquest dèficit de proteina?
    -en el meu cas, no he notat molesties vaginals en cap moment. Prenc anticonceptives i amb la meva parella mantenim relacions sense preservatiu, és “recomanable” [ja sé que ho és sempre] l’ús tot i no tenir molesties?

    Moltes gràcies

    Anna

  • Marta |

    Bon dia,

    A mi amb un exudat vaginal hem van diagnosticar candidas galabrata. des de llavors m’he posat en mans d’un naturopata desde fa més de 8 mesos i he provat diverses tecniques: injeccions d’ozono, electomagnetisme ( imans), fitoterapia, rentats amb bicarbonat, hidroterapia del colon…. El pitjor es que encara tinc molesties i ara el ultim analisis de sang m’ha sortit hipotiroidisme subclinic i crec que pot estar relacionat amb les candidides oi? Crec que tb a consequència d’això tinc melasma a la cara….doncs he llegit que pot estar lestar relacionat. Que puc fer?

  • Angel Perera |

    Bon dia Anna,

    Primer de tot perdona la demora, vaig una mica saturat.

    .- La fruita s’ha de suprimir tota, “tota” vol dir tota.
    .- Els làctics fora tots, i més els fermentats com el iogurt o el formatge. Les “llets” vegetals són vàlides si no porten cap tipus d’endolcidor.
    .- Les carns, les pots menjar totes. Aconsellable que siguin ecològiques, així t’estalvies ingerir moltes hormones i antibiòtics que en aquest procés no ens interessen en absolut. No pateixis per el dèficit de proteïnes durant el protocol, també n’hi ha en els ous, en els fruits secs, en les llegums, ……
    .- Et recomano que deixis els anticonceptius orals i que durant el protocol utilitzeu preservatiu per si de cas. Al acabar ja tornareu a la normalitat.

    Quedo a la teva disposició per a qualsevol altre consulta o dubte.
    Salut, i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Angel Perera |

    Hola Marta,

    Amb 8 mesos de tractament hauries d’haver solucionat el problema, si més no minimitzar-lo a simptomatologia pràcticament cero.
    No menciones en cap moment el haver fet dieta especial per càndides, i això és clau per l’eradicació del problema doncs la font està en el sistema digestiu quasi sempre.

    Tant l’hipotiroïdisme com el “melasma” poden tenir el seu origen en una candidiasi.

    Doncs jo t’aconsellaria que encaressis el tema d’una manera més holística -general-, i per això hauries de venir a la consulta o buscar algú que ho fes així. Si tens parella, tingues-la en compte a l’hora de buscar solució per si també hi te a veure.

    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • MARTA |

    Hola Ángel, quería comentarte mi situación.
    Hace dos años empecé con problemas en la boca y los médicos no supieron diagnosticarme nada. Desde entonces sigo teniendo molestias en la boca, comenzaron las molestias en el estómago, el cansancio, dolores de cabeza y sequedad de ojos.
    Hace unas dos semanas tenía picores vaginales y me diagnosticaron candidiasis vaginal. Me la he tratado y el nuevo cultivo me da negativo aunque sigo con picores.
    Ahora he asociado todos los síntomas a que pueda ser candidiasis.
    Hoy me ha visto el otorrino y me ha mandado una muestra de la lengua y que tome mycostatin.
    Por todo lo que he leido creo que no debería tomarlo ya que tendría que hacer dieta para debilitar las candidas, ¿no es así?
    Sinceramente no se a que médico acudir ahora para que me guíe en un tratamiento correcto, estoy estudiando en Madrid y estoy asegurada con adeslas. Me gustaría que me indicases las bases de la dieta que tendría que hacer ¿la de Cala Cervera por ejemplo?
    ¿En qué médico podría apoyarme para que me lleve por el camino correcto?

  • Angel Perera |

    Hola Marta,

    Si el cultivo es negativo pero tienes picores, una de dos, o las hay, o el motivo de las picores es otro tipo de infección.

    La dieta es fundamental para arreglar el problema, ten en cuenta de que las cándidas viven sobretodo de carbohidratos -azúcares-, levaduras i fermentos, si las vamos alimentando poco trabako haremos a otros niveles. La dieta de Cala es buena, lo que pasa es que no todo es la dieta hay más, hay que tratar hígado, hay que tomar antifúngicos, hay que prestar atención a hàbitos en el vestir, en las relaciones sexuales, evitar las humedades, cotrolar el pH del cuerpo y el pH de la vagina, ……., es complejo y vale la pena hacerlo bien.

    Jo buscaria un naturópata más que un médico.

    Quedo a tu disposición para qualquier duda o consulta.
    Salud, un abrazo y dos besos.
    Àngel

  • ana |

    Hola Ángel,
    yo también sufro de candidiasis crónica hace más de 7 años con unos cuatro episodios de candida vaginal por año. Este año fui a una naturópata y me dio floro complex( ortomolecular) y me fue bastante bien ya que mis problemas de estómago (hinchazón, gases, dolor…)y de vagina se solucionaron. Ahora acabo de tener otra vez (después de diez meses fenomenales) y me he tratado con óvulos . He estado leyendo mucho acerca de la dieta y los pasos que indicas tú pero mi problema es que estoy buscando embarazo y no tengo mucho tiempo a mi favor para poder hacer las fases como corresponden y la verdad es que no sé si repoblar de nuevo la flora intestinal-vaginal o tomar alguna cosa como el candida forte (para intentar eliminarlas) y eso sí, eliminar los dulces que noto mucho cuando me van a salir porque tengo necesidad imperiosa de comer dulce.
    Me preocupa mucho que me de estando embarazada y antes que llegue el momento quiero hacer todo lo posible.
    Muchas gracias Ángel.
    Te deseo salud y mucha luz para este nuevo año.

  • ana |

    perdona Ángel, se me olvidó comentarte que esta vez he tenido el brote justo cuando llevaba unos dias poniéndome fémina flor (por el tema de repoblar la flora y la búsqueda del embarazo. Un saludo

  • Angel Perera |

    Hola Ana,

    Antes de todo decirte que si no es absolutamente imprescindible te recomiendo que esperes a embarazarte hasta que soluciones las cándidas. Seguramente evitarás inconvenientes i problemas que pueden afectar al bebé. No es que sea absolutamente necesario, pero es recomendable y deseable.

    Para trabajar correctamente hay que seguir una metodologia estricta y compacta, no se pueden dejar cabos sueltos pues es perder el tiempo. Cada dia lo tengo más claro. Hay que trabajar con la dieta, con los antifúngicos a nivel digestivo y vaginal, hay que tratar el hígado, hay que tener presente el comportamiento sexual, la forma de vestir, evitar a toda costa la humedad genital, controlar el pH del cuerpo y de la vagina, ……., tener presente posibles una posible infección de la pareja, ………

    Lo de que hayas tenido una “recaida o brote” justo a los pocos dias de empezar con el Fémina Flor es normal, se trata de una crisis curativa.

    Espero haberte ayudado a aclarar ideas y a tomar decisiones correctas.
    Un saludo i un par de besos.
    Àngel

  • Gemma |

    Hola Ángel!

    És molt interessant tot el que estic llegint. Moltes gràcies per a dedicar-hi tan de temps. Només tinc una pregunteta.
    Jo fa 3 mesos i mig que estic fent la dieta per les candides vaginals. La veritat és que m’està anant força bé…ja no tinc gaires molèsties, no tinc picors i animicament em trobo molt millor. L’únic problema que hi veig és que no podré menjar làctics i sucre fins d’aquí 5 mesos!!!!!! En total, hauré estat fent dieta 9 mesos!!! Àngel, estic anant a un especialista però estic convençuda que no podré aguantar! Tu parles de que el teu tractament són de 4 mesos…com és possible que la meva dieta duri tan???? La podria escurçar d’alguna manera? Gràcies Àngel!!!

    Una abraçada!

    Gemma.

  • Angel Perera |

    Bon dia Gemma,

    Les gràcies no es mereixen, és la meva feina i a més m’agrada molt fer-la.

    No conec el protocol d’aquest especialista i per tant no sé com treballa ni quin pronostic contempla.
    La veritat és que tal com treballo jo, la mitjana de temps de tractament per eradicar el problema sol ser de quatre mesos. També val a dir que si és un problema d’anys, cronificat, sistèmic, i depenent de com està la persona potser és de cinc o màxim màxim sis mesos.
    Per tant no sé que dir-te. Hauria de tenir més elements de judici.

    Salut, una abraçada i molta força!!!
    Àngel

  • mariona |

    Bones, he consultat la teva web perquè fa tot de dies que tinc la llengua blanca I molta set. Això ha anat en augment ara que estic passant la grip.No sé si atribuir-ho a la purificació que el meu cos deu estar fent o si podrien ser aquets fongs. De fet, fa tres dies que m’alimento de taronges i caldos de carbassa, dos aliments que dius que cal evitar.Per altra part, tinc tendència a l’ansietat.Creus que val la pena seguir la dieta que proposes? I durant quant temps? Moltíssimes gràcies per la teva dedicació!

  • Angel Perera |

    Bona tarda Mariona,

    Hi haurien d’haver altre símptomes associats, com gasos i inflor abdominal, entre d’altres.
    Dius que tens molta sed, notes especialment la boca seca? I els ulls? I la vagina?
    No obstant, fes-me arribar una foto de la llengua acabada de llevar, sense rentar la boca ni haver begut aigua, tal qual.
    I llavors en parlem, val?

    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • paz |

    Hola angel, lo primero no soy catalana así de que catalán ni papa ;) de hecho he tenido que poner el traductor de google, así que me voy a explicar en castellano y aun asi no se ni como empezar ;)

    LLevo varios años con un peregrinar por médicos… ginecologo, endocrino, alergologo, digestivo (varios) y sus tantas pruebas … 1 colomnoscopia, 1 endoscopia, radiografias digestivas, tac digestivos, etc.

    Soy alergica a los ácaros, tengo bruxismo.. aprieto no desgasto. Y ahora viene los sintomas raros…

    En cualquier momento del día hincho, y deshincho al rato, al rato que puede ser media hora, o 4 horas… no hay patrón… como sufro de estreñimiento la única forma de que me pase es tomando un laxante y entonces puede que aguante un tiempo normal sin sintomas. Para que hinche no significa que haga nada en especial, beber, comer… Evidentemente estoy diagnosticada de colón irritable porque no soy celiaca ;)En cuanto a si soy golosa.. si pero por temporadas hay temporadas que prefiero las cosas saladas. No suelo tener llagas en la boca, no me duele la cabeza normalmente, y cuando estoy hinchada si estoy cansada pero yo creo que me cansa mentalmente porque de servirme la ropa paso a no entrar en ella. He tenido una época mejor donde como no tenia muy claro lo de la celiaquía no comía nada con gluten, así que todo proteína y verduras… poca fruta pero si muchos lacteos…
    De casualidad he encontrado lo de la candidiasis… pero no se…. tu que crees??

  • Angel Perera |

    Bon dia Paz,

    El idioma no es ningún problema si hay voluntad de entendimento. Como más idiomas sepamos y dominemos mejor!!!

    Nombras al ginecólogo, que problemas tienes al respecto?
    Cuantos años tienes?
    Si trabajas, que oficio haces?
    Tienes pareja estable?

    Lo de los gases e hinchazón abdominal, es porque no digieres bién. Comes muy deprisa?

    A ver si vemos un poco de luz, de momento quedo a la espera de tus comentarios.
    Salud, y un abrazo muy fuerte.
    Àngel

  • paz |

    Hola Ángel,
    muchas gracias por contestar tan rápido… El ginecologo fue una de las visitas porque aproximadamente una semana de la regla y no siempre me suele dar un cólico de gases.. siempre entre las 3 y 8 de la mañana… nunca a otra hora…. tengo que poner algo muy caliente para que se me pase. Y es del lado izquierdo de la tripa.. siempre en el mismo sitio.. pensé que podia ser de los ovarios. Tengo 40 años y trabajo en una oficina donde me muevo bastante. Y todos los días ando como mínimo 1 hora. Tengo pareja estable y si, como muy deprisa desde siempre.
    Cuando hincho y deshincho no suelto gases, ni ventosidades, ni eruptos, nada…. no se donde se van esos gases que vuelven al rato. Los médicos no me creían hasta que lo vieron.

    Muchas gracias

  • Angel Perera |

    Hola de nuevo Paz,
    Por sintomatologia creo que un problema de candidiasis no es muy provable, aunque puede ser que esté a nivel incipiente.
    Jo haria un ayuno o una buena depuración del organismo, y seguidamente una reintroducción de enzimas y flora digestiva de calidad, haciendo especial énfasis en regular el tránsito intestinal y mantener un pH del cuerpo neutro.
    Una cosa muy importante a tener en cuenta i que parece una tonteria es el masticar bien. Las ingestas importantes de agua -líquido- deben ser fuera de las comidas.
    Espero haberte ayudado a orientar un poco la solución a tu problema.
    Saludos, y otro abrazo.
    Àngel

  • paz |

    Muchas gracias Angel por tu respuesta intentaré seguir tu consejo a ver que tal… gracias por tu tiempo

  • Blanca |

    Hola Angel, lo primero felicitarte por tu blog, he leído de principo a fin todos tus artículos y los foros sobre este tema y me ha ayudado muchísimo. Si pudiera me acercaría a tu consulta pero por el momento me es imposible, vivo en Cantabria. Tengo candidiasis vaginal desde hace una año y medio, se me ha pasado a la uretra también. He estado con alergias y todo tipo de virus hasta que empecé con la dieta antifúngica.Ahora estoy mejor pero me pregunto si si la uretritis desaparecerá siguiendo todos los pasos que explicas en tu blog. También me pregunto si se considera sistémica cuando afecta a vagina, intestino y uretra. Llevo un mes con la dieta y noto manos secreción y más ardor en la uretra. Me recomiendas sello de oro para limpiar? te agraderia enormemente tu consejo, puedes contestar en catalán, lo leo sin problema.
    Abrazos,
    Blanca

  • Angel Perera |

    Bon dia Blanca,

    En principio debe desaparecer, pues todo el problema de alergias e infecciones en general, viene dado por la inhibición del sistema inmunológico. Una vez terminado el protocolo de càndidas i resuelto el problema de candidiasis, una de las cosas que hay que hacer es volver a “levantar” las defensas y así desaparecen todas las dolencias ocasionadas por este factor.

    El hecho de considerar una candidiasis sistémica o no, depende de la cantidad de órganos que afecta, en tu caso -sistema digestivo, vagina/uretra- no la calificaria como tal. Por eso hay que hacer un buen trabajo para que no se expanda más.

    Para el tema de la uretritis/cistitis puedes utilizar sello de oro junto al arándano rojo -NOCYST de Trepat Diet, una caja a razón de dos comprimidos por la noche y otra caja uno cada noche. Debes de beber mucha agua -2 litros entre comidas por lo menos, del grifo NO-.

    Ten en consideración, mientras estés tratando las cándidas, el tema sexual. Utiliza preservativo, buco/genital nada, i evita contacto ano/vagina. Considera si tu pareja tiene posibles síntomas de cándidas para minimizar las recidivas i en su caso también tratarse.

    Espero haberte ayudado, quedo a tu disposición para cualquier tema al respecto.
    Salut, una abraçada i dos petons.
    Àngel

  • Blanca |

    Te agradezco muchísimo la ayuda y los consejos Angel. Me gustaria pasar por tu consulta en julio, aprovechando que viajo a Cataluña.¿Hay que llamar con mucha antelación para citarse?Saludos y gracias de nuevo!

  • Angel Perera |

    Blanca, llama con un poco de antelación para poder escoger dia y hora a tu medida, ya que vienes de lejos.
    Salud, fuerza i un abrazo muy fuerte.
    Àngel

  • Estela |

    Bona tarda,
    Un bloc molt interessant, enhorabona!
    El meu cas és bastant semblant al de la resta, però exposaré la meva particularitat:
    Fa 9 anys van diagnosticar-me gastritis crònica perquè vaig tenir helicobacter pilori (No sé si té gaire a veure…?). Ho vaig tractar amb medicaments convencionals i encara vaig patir algunes gastritis al llarg de dos anys. Ara estic bé.
    Farà 8 anys, al iniciar la relació amb la meva actual parella vaig tenir infecció d’orina i fongs vaginals. La infecció va costar de treure perquè no em feien anàlisis i em donaven un medicament per tractar bacteris/virus comuns; el meu bacteri suposo que no era comú.
    Penso que es va curar, però vaja, ara ja no n’estic del tot segura.
    Al gener de 2012 li van dir al meu home que tenia fongs als genitals i fa un parell de setmanes li van dir que també en tenia a la llengua. Ara bé, els fongs a la llengua els té des de fa 6 mesos o més; és a dir, que tot i visitar varies vegades el metge, va tardar sis mesos en adonar-se que allò era càndida.
    Per precaució, a principis d’aquesta setmana vaig anar a la llevadora i, efectivament, em va dir que tenia càndida. Em va donar la medicació convencional, però no me l’he pres perquè em va venir la regla el dia següent. Abans d’aquesta visita, m’havia fet una sitologia el juliol del 2012 i no van trobar-m’hi res.
    El que em fa escriure’t és pensar que la candida, al originar-se a l’aparell digestiu, potser ja fa temps que la tinc i jo mateixa li he passat a la meva parella.
    Aquests símptomes que t’escric a continuació no són nous, hi són des de fa anys, però sempre havia pensat que era natural: No tinc la llengua blanca, ni tendència a tenir llagues, la picor vaginal no és constant i apareix amb el cicle menstrual. Un parell de vegades al mes tinc el fluix blanquinós i mocós. Sempre tinc gana de sucres i hidrats de carboni (és incontrolable), el mal de cap el tinc molt de tant en tant; des del problema amb l’helicobacter tinc sensació d’inflor i tinc digestions pesades (no puc atipar-me perquè tinc malestar).
    D’altra banda, el meu home té llaguetes a la boca des que era un bébé. Sempre les ha tingut. Ell en diu “stamatites” o alguna cosa per l’estil. També té molts grans i a més, són grossos. Li surten especialment a la cara, però també li poden sortir a qualsevol lloc del cos. És amant de la pasta. Capaç de menjar-ne tres dies seguits per sopar i dinar. Ell està fent un tractament per càndida i no li acaba de marxar. Al començament li van dir que es rentés la boca amb betadine oral (quan encara no sabien el diagnosi), també li van receptar crema Micetal (flutrimazol)pels genitals.
    Ara li han receptat Supradyn (complement), fluconazol Bexal oral (és la tercera caixa que es pren) i Mycostatin oral. La crema dels genitals ja no se la posa, tot i que diu que encara hi veu taques blanques.
    Un correu molt llarg, em sap`greu.
    A veure què hi dius…

  • Estela |

    Ai per cert,
    La meva parella, per tot plegat, es va fer una anàlisi de sang i va sortir el colesterol molt alt, a 264. A més, al resum de l’anàlisi hi han molts valors que estan per sobre o per sota de lo normal, tot i que el metge ens va dir que no passava res. No sé si tot això té relació i si la dieta que ha de fer pel colesterol pot perjudicar el tractament de la càndida.
    Moltes gràcies!!!

  • Angel Perera |

    Bona tarda Estela,

    En el teu cas, quasi no hi ha dubte, després d’haver pres tans medicaments per l’helicobacter i per l’infecció d’orina el sistema immunològic s’inhibeix, i a partir d’aquí -o abans- comença una colonització de les càndides a tot el sistema digestiu. Automàticament per proximitat al anus, la vagina es contamina y comença a donar símptomes. La medicina convencional tracta els símptomes a nivell genital però no la font dels problemes i és per això que hi han recidives cada dos per tres, o de tant en tant.

    Referent al teu home, pot ser molt bé que els hi hagis passat. De fet a nivell genital no hi ha dubte i a nivell digestiu tampoc -al menys a la llengua-. A més per el que intueixo li cal de fer una depuració, sobretot de fetge.

    Això no ho aturareu fins que tots dos feu un tractament holístic de la candidiasi. Amb això vull dir que heu de treballar a nivell dieta, a nivell genital, a nivell fetge, a nivell pH del cos i genitals, i a nivell de comportament sexual i d’hàbits en general. És l’única manera de fer-hi front amb garanties, si no és una pèrdua de diners, temps i salut. A més si es va deixant passar es cronifica i encara és pitjor.

    No sé d’on sou, però seria interessant de que si no trobeu a ningú que conegui els protocols holístics -abordar el problema de manera integral- ens veiéssim per encarar-ho el millor possible. Em ve gent a la consulta de tot arreu i les visites son de mes en mes.

    Quedo a la teva disposició per a qualsevol altre aclariment.
    Salut, i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Angel Perera |

    Estela, en principi la dieta que ha de fer per el colesterol no te perquè complicar la candidiasi. Això si, hauria de controlar la ingesta de carbohidrats, llevats i fermentats.
    Salut, i una altre abraçada.
    Àngel

  • lluis el serrallonga |

    el bicarbonat amb aigua ben remogut ho cura tot aixó.. amb un o dos dies a sobre..

  • Angel Perera |

    Benvolgut Lluis el Serrallonga,

    Dir-ho com ho dius tu, és pura demagògia!!!

    L’aigua amb bicarbonat contribueix a alcalinitzar el cos quan presenta nivells de pH que no són interessants per a una infecció de càndides. Per lo tant és un front dels varis que s’ha de tenir en compte en aquesta batalla, però ni molt menys el més important. Que consti que no el banalitzo, però no podem dir que “cura tot això”.

    Gràcies per la teva aportació.
    Una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Rocío |

    Buenas noches, Ángel, buscando por internet encontré su página y me ha dado algo de esperanza. Le cuento mi caso:
    Soy una chica de 28 años. Hace más de cuatro años comencé con pérdidas de sangre (vaginales) y me diagnosticaron ovarios poliquísticos; a partir de aquí comencé con anticonceptivos y al poco empezaron las infecciones de candidiasis y de orina; ahí empezó el infierno .Tras muchas visitas a mi médica de cabecera me diagnosticó candidiasis vagina crónica; al principio los óvulos y las pastillas me hacían algo, ya no me hacen nada; al contario me molesta tanto cremas como óvulos.
    Bueno, viendo que mi médica no me daba solución comencé la peregrinación por ginecólogos, homeópatas y no me he logrado aliviar, estoy realmente desesperada, no sé ya dónde ir. Ah, las infecciones vaginales no son lo único; al año de ser diagnosticada comencé con problemas de piel(piel atópica), al poco tiempo comencé con molestias de estómago (intestino irritable), hace unos meses dolores articulares, en fin, hecha un cromo.
    A día de hoy tengo todo lo dicho, pero lo que más me afecta son los picores y irritación de la zona íntima, puesto que son constantes (picor, hinchazón y dolor vaginal, zona del perineo, ano).
    Ah, yo estoy diagnosticada de candidiasis vaginal crónica, no intestinal; pero yo creo que puede ser algo intestinal…
    Siento haberme extendido tanto pero es que no quería dejarme nada.
    Decirle que no soy de Sabadell, ni siquiera de cerca, soy de Málaga…
    Ojalá me pueda ayudar de alguna manera o decirme algún lugar dónde acudir, porque yo ya no sé dónde.
    Un cordial saludo y gracias por su tiempo.

  • Sandra |

    Hola Ángel,
    Le escribo porque me alegra saber que existen profesionales que saben del tema. Tengo 23 años y desde septiembre tengo una infección en la vagina. Me han hecho muchas pruebas pero nunca salía nada, y me han puesto todo tipo de tratamiento en estos 6 meses y ninguna mejora. En el último cúltivo me ha salido que tengo la Cándida Glabrata. Pero los tratamientos no me hacen nada. Estoy haciendo una dieta para no favorecer el desarrollo del hongo (sin azúcar, ni carbohidratos, lácteos…) pero me he quedado en 42 kilos y me preocupa seguir adelgazando.
    Le escribo porque no se ya a quien acudir, ¿sabe de algún profesional en Andalucia? Soy de Sevilla. Tampoco se que pruebas me debería de hacer, ni que tratamiento seguir.
    Muchas gracias por adelantado, porque supone un gran esfuerzo toda la ayuda que ofreces.

  • Angel Perera |

    Buenas tardes Sandra,
    La verdad es que no conozco a nadie que trate las cándidas de una manera holística en Andalucia.
    Las pruebas en realidad no son del 100% concluyentes, la mejor es “la sintomatologia”.
    El tratamiento pasa por la dieta, los antifúngicos orales, evitar a toda costa todos los elementos que puedan favorecer las cándidas, tratar elñ hígado, normas de conducta a nivel de funcionamiento diario en la forma de vestir, en la higiene y en el comportamiento sexual,además considerar si el compañer@ puede interferir en las recidivas.
    Un saludo, dos abrazos y tres besos.

  • Angel Perera |

    Hola Rocio,
    Lamentablemente no te puedo derivar a nadie pues no conozco profesionales que trabajen como yo en Málaga.
    Solo decirte que la cronificación es debida al tiempo, pero que con tiempo remite.
    Hay que trabajar a varios niveles como ya he explicado.
    Si lograrais reunir un grupo de personas interesante para poder desplazarme y cubrir gastos no me importaria en absoluto hacerlo.
    Saludos, abrazos y besos.

  • Julia |

    Hola Àngel,
    De fa un temps cap aquí estic buscant solució al meu malestar, per internet he donat amb la teva pàgina i m’ha servit per sentir-me algo més identificada; t’explico, desdel mes de març que vaig començar a notar una sensació de cremor molt forta acompanyada per tenir gust de metall a la boca i durant dies no em va desaparèixer,també em sentia amb la panxa remoguda i vaig perdre la gana. Quan vaig decidir anar al metge, em va dir q posiblement eren fongs a la boca i em va receptar Mycostatin, ho vaig fer i algo de millora vaig notar. Desde l’episodi q t´he explicat fins avui, he tingut varies recaigudes i no aconsegueixo sentir-me al 100% mai sempre em sento cansada, m’agradaria que em poguessis orientar, ja que demanant altres opinions mèdiques em van dir q potser podria ser alergia xo les proves van sortir negatives. Espero tant de bo q em puguis ajudar. Resto a l’espera.

  • Angel Perera |

    Hola Júlia,
    De bon grat que intentaré ajudar-te, la simptomatologia ressona en problemes de fongs i alteració del fetge. No obstant, com pots entendre, des de la distància és complicat establir causes, per això seria interessant poder veure’ns personalment. Per tant et passo un correu e-mail i si et sembla quedem.
    Una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Montse |

    Hola Angel,
    Jo tambe soc una mes en aquesta malaltia.de seguida em van trobar per analisis de femta, candida famata,
    encara hi estic batallant despres de 6 mesos en naturopata tenia fongs des de la boca a l’anus.
    El meu cas es complicat, moltes alergies, trigonitis, tot aixo barrejat de crisis de depressio.
    Jo trobo que no m’han marxat encara, tinc molesties, el que jo vull saber és si un cas tant cronificat pot costar mes de curar o be si per tots els tractaments que fas son de 4 mesos igualment?
    Has tingut casos complicats que hi hagis estat bastant mes de 4 mesos?
    Es normal que costi tant de marxar??
    Gracies!!
    ES molt important per a mi saber informacio
    ES un autentic malson!!
    Moltes gracies per la teva atencio.

  • Àngel Perera Izquierdo |

    Hola Montse,
    Aquí hi intervenen molts factors: el temps d’afectació, si els factors etiològics persisteixen, l’estat dels òrgans de cadascú, la fisiologia de cadascú, l’eficàcia del tractament que es fa, el criteri del protocol, ……..
    El tractament estàndard és de 4 mesos, però et puc dir que cadascú és un món!!!
    Una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Montse |

    Moltes gracies Angel,
    Ho tindre en compte i ho valoraré.

    Moltes gracies per tot, una abraçada molt gran.
    Montse

  • MARTA |

    Àngel he trobat aquesta pàgina web a partir de buscar informació sobre les llagues a la boca. Una digestòloga m’ha descartat càndides i em va trobar intolerància al gluten, a la llet de vaca, tè amb teïna, cafè i alcohol. Sobretot les llagues apareixen després d’ovular. Costat esquerra de la llengua i llavi inferior per dintre. Des que no menjo gluten em trobo molt millor. Això és de fa uns mesos… Havia anat al metge per mareig i àura (pampallugues i taques negres que han disminuit molt) des neurologia el diagnòstic és migranya oftàlmica (fa uns 3 anys). No em vaig prendre cap medicació clínica. No sóc celíaca, no tinc al.lèrgies conegudes, ja no tinc inflor d’estòmac, abans de la regla tinc desequilibri temperatura corporal per la nit sobretot, mans gelades habitualment hivern, no tinc picors, no prenc antibiòtic des fa molt temps… Em podries orientar, si us plau? No sé què més puc fer. He fet procés de neteja fetge i complements alimentaris en diferents temps (manganès, zinc, sofre, onagra …), també acupuntura. No sóc llaminera, tinc gasos relacionats amb la regla. Intento portar dieta baixa amb histamina tot i que això costa molt i no prenc pastilles anticonceptives… No sé si hi ha alguna vinculació entre les hormones i el que he anat llegint de la resta de consultes.
    Moltes felicitats per la pàgina, bon any nou també. Moltes gràcies.

  • Angel Perera |

    Hola Marta,
    Llegint-te em venen moltes coses al cap, és molt difícil des de la distància poder-te orientar amb propietat. Jo et proposaria que, si pots, un dia vinguessis a la consulta. Estic a Sabadell i a Girona.
    Així com altres vegades la simptomatologia em porta directament a conclusions, en el teu cas i tal com ho exposes s’hem barregen coses.
    Una abraçada molt forta!!!
    Si vols fes-me un truc o un WApp 608442028
    Àngel

  • maria jesus anastasio |

    Buenos dias!!..después de muchos medicos y decepciones he llegado a la conclusion tengo candidas en intestino.Todo lo que he leido en dietas para combatirlas es con muchos vegetales.Y eso es imposible conmigo..!!!!soy intoleranteLTP.(proteinas vegetales transportadoras) y multiples alergias con chique anafilactico….me siento deshauciada!!!!…ayuda!..hay otra forma de combatirlas?…gracias!!!P.D..mi principal demonio es el estreñimiento,vivo a base de lavativas..gracias por leerme

  • Angel Perera |

    Buenas tardes Maria Jesús,

    Básicamente para seguir una dieta anticándidas hay que dejar de ingerir azúcares, levaduras y fermentos. Se deberia de consensuar bien en tu caso particular, y para eso desde la distancia es muy difícil. También te quiero transmitir que no todo és la dieta.

    Hay muchas intolerancias y alergias que son producidas por la “porosidad” del sistema digestivo, no por los nutrientes en si. Las cándidas en su estado fúngico se adhieren a las mucosas del tubo digestivo y las defibrilan, esto favorece que moléculas de los alimentos pasen directamente al torrente sanguíneo y alteren el sistema inmunitario. Al final del tratamiento se utilizan principios activos de una seta -melena de le-on- para volver a sellar el sistema.

    Referente al estreñimiento, yo utilizo un “regulador” del tránsito intestinal llamado Psyllium con buenos resultados a medio plazo.

    Espero haberte ayudado, aunque sea ligeramente.

    Un abrazo y dos besos,
    Àngel

  • Sandra |

    Hola Àngel. Des de fa mes d’un any que pateixo varis sintomes. Vertigen i mareigos, diarrea i restrenyiment i mals de panxa. També he tingut temporades que se m’adormen mans i peus. He anat a fer diverses proves com analitiques i ressonancies però tot surt normal. Diuen que potser tinc ansietat.Veient la teva pàgina he pensat que podria ser aixo. Sempre que vaig a fer iuna revisió al genacoleg em surt candidas vaginals. Estic força espantada. Creus que tots aquests sintomes podrien ser per una candidiasi?

  • Mª Angels |

    Hola Àngel, moltes gràcies per tot el temps que dediques a contestar-nos a tots i llegir els nostres mails. J crec que tinc càndides cròniques estomacals dsd fa temps però últimament ja no puc mes. Em nota cansada, mal d’osos i articulacions, moltes suors per la nit ( es espantós, doncs entre això i la menopausia es un “sin vivir”), fogots depen de que menjo, problemes de concentració, ganes boixes de menjar sucre i dolços, ( tots), ocasionalment picors al anus al vespre, quan vaig al bany, les femtes floten molts cops, mal d’orelles, fongs al peus, i diarrees sense cap motiu aparent ( ara mateix tinc), tiroides descompensant, etc .. Un cromo !!! Ara he canviat l’alimentació doncs una amiga d’una amiga em va fer kinesología i em va dir que tinc candides i fongs al peus. Els fongs ja casi estan eliminats però les candides estic en “ello” … Fa 2 setmanes que he canviat l’alimentació. Quan de temps tinc que fer la Fase 1?
    Puc menjar arròs normal o integral ? es que altres llocs he llegit que no i veig que tu dius que si. La veritat es es molt dur i en
    una noto mica fluixeta . Una altre pregunta, sols visites a Sabadell ? Estàs tb per Barcelona ? Quin es el preu de les visites ?? Animo a tothom a seguir endavant per poder superar les candidiasis, ni es que es molt dur, segur que ho aconseguirem!!! Mª Àngels
    Moltisimes gràcies per tot !!!!

  • Angel Perera |

    Hola Mª Àngels.
    Lo del fases va lligat amb el quadre de cadascú, amb això et vull dir que generalitzar no és gaire eficient. Tot depèn molt del desenvolupament de la simptomatologia. No obstant i com a normalitat, la primera fase es considera que s’ha de fer 4 setmanes.
    L’arròs és un carbohidrat i com a tal no ens interessa massa, però el podem circumscriure a que sigui integral -blanc no-, i màxim dues vegades per setmana.
    Visito a Sabadell i Girona, també treballo amb gent de fora que no pot fer consultes presencials amb Skype. No obstant és molt millor si es pot fer presencial. El preu de la visita és de 60€, normalment dono visites de mes en mes i durant tot el protocol hi ha contacte per WhatsApp per consultes, dubtes i qualsevol contingència.
    Una abraçada molt forta!!!
    Àngel

  • Noemí |

    Hola Àngel. En primer lloc, gràcies pel temps que dediques a tothom de manera desinteressada. Estàs ajudant a molta gent.
    Fins fa poc no he vist clar d’on venien els meus problemes de salut, que coincideixen en els que explica la majoria de consultants. Ara ja tinc clar que he de seguir els teus consells i ja he començat a eliminar aliments prohibits. Si no puc ser més exhaustiva és perquè la meva economia no m’ho permet. Per exemple m’és molt difícil eliminar el pa corrent perquè el recomanat és molt car. Compensa, d’alguna manera, que l’entrepà sigui de llenties germinades? Per altra banda, prenc kèfir que jo mateixa preparo i sempre m’ha anat molt bé però, essent derivat làctic, sospito que no n’hauria de pendre. Ara bé, em va molt bé usar-lo tòpicament quan tinc picors als genials. Com ho veus?
    Per últim, un excés de cerúmen i amb mala olor en una orella, també pot ser causat per la Càndida. Moltes gràcies!

  • Angel Perera |

    Bon dia Noemí,
    Per raons obvies no puc arribar a valorar l’economia de cadascú, això és un tema totalment personal e intransferible que cada un sap. El que si et puc dir és que no és veritat que els aliments “recomanables” -ja no per una candidiasi, si no per qüestió de nodrir-se en general- siguin més cars; aquí és qüestió de no mirar l’arbre i contemplar el bosc. És veritat que a l’hora de posar la ma a la butxaca hi ha una diferencia de preu, però si valorem quantitat de nutrients i que per això mateix en menys quantitat en tenim prou, si contem la despesa en medicaments i patiment que comporta la malaltia, si ponderem el què costa a tots nivells -tant individual com a general- el fet d’ingerir aliments contaminats amb additius, abonaments químics i fitosanitaris amb verins, ja val la pena!!! També hi han coses que pots mirar de fer-te tu mateixa amb un cost relativament baix, per exemple el pa -no obstant amb una càndida instaurada el pa no es pot menjar!!!
    Per tant en un entrepà de llenties germinades, el problema és el llevat. El s´ha d’eradicar totalment durant el tractament, ja en tornarem a menjar quan estiguis bé i si pot ser d’espelta integral millor.
    El kéfir com és un làctic i a més un fermentat no és pot prendre, no obstant a nivell tòpic -al igual que el iogurt- és un bàlsam interessant.
    Referent a l’excés de cerumen amb mala olor, pot ser un indicatiu d’una possible infecció. Les infeccions en general, quan hi ha un problema de càndides generalment són recurrents doncs el sistema immunitari està molt baix o totalment inhibit.
    Espero haver-te aportat una mica de Llum al respecta.
    Una abraçada molt forta!!!
    Àngel

  • Noemí |

    Moltes gràcies, Àngel. Qualsevol informació que ens dones és útil. Si m’ho pogués permetre, no dubtaria a venir a la teva consulta, però com que no puc, sí que intentaré seguir els teus consells de dieta de manera estricta, adaptant la meva economia. Ara bé, creus necessària la supervisió d’un metge de capçalera, amb anàlisi de sang, etc? Després de moltes proves que van donar negatiu, el meu metge, al marge dels fongs vaginal i cistitis recurrents que paliava amb Clotrimazol i antibiòtic i consells higiènics, no m’ha solucionat res i sempre m’ha fet sentir ridícula. Per això dubto de si li he de comentar tot això, hi confio ben poc. Però potser és qui m’haurà de prescriure antimicòtics quan toqui, no?

  • Angel Perera |

    Bon dia Noemí,
    La veritat és que des de la medicina convencional no es tracta bé el tema, el circumscriuen a un àmbit ginecològic i per tant no es va a l’arrel del problema cosa que causa recidives constants. A no ser que trobis algú amb una visió més oberta referent al tema!!!
    Si d’alguna menara et puc ajudar, ja saps on trobar-me.
    Una abraçada i dos petons.
    https://www.facebook.com/candidiasi?fref=ts
    Àngel Perera

  • » Ets dependent dels dolços? |

    […] Aquest gust s’entén clínicament com un desig fervent més que un caprici passatger. A més del risc evident d’augmentar de pes i desenvolupar diabetis i càries, el consum regular i exagerat de dolços disminueix la capacitat del sistema immunològic i impedeix als glòbuls blancs fer front a contaminacions bacterianes. L’organisme també és més propens a patir refredats i infeccions diverses, com cistitis i vaginitis i sobretot la addicció als dolços és un símptoma bastant clar de candidiasi. […]

  • Patidora |

    Hola! Em sento molt identificada amb els simptomes de les càndides i voldria posar-me en contacte amb vosaltres.

  • Angel Perera |

    Bon dia,
    Pots enviar un e-mail a angel@biosfera.cat
    Una abraçada molt forta.
    Àngel

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web