Algunes relacions ens alimenten i ens fan ser millors persones i unes altres solament ens consumeixen. És obvi el per què mantenim les bones, però per què ens aferrem als mals amics, amants i parents?

Culpa? Por de trobar-nos sols? Pensaments que algun dia rebrem alguna cosa d’aquestes persones? Por a ferir-los? Oblida-ho. Si una unió emocional ja no t’està funcionant, llavors ja no et serveix.

Pensa d’aquesta manera -les relacions són com fogueres- requereixen constant oxigen i llenya (per exemple amor i atenció). Quan mantenim un munt de fogueres enceses perquè tenim por de deixar-les apagar, (Et trucaré aviat, realment ens hem de reunir) només et xuclen energia a la teva vida. Solament hi ha certa quantitat de combustible que podem donar en un moment.

Imagina’t si poguessis donar tot el teu amor, compassió i oxigen a aquells amb els que estàs absolutament compromès (o als quals t’agradaria sentir-te compromès).

És un gran risc deixar que aquestes petites fogueres s’extingeixin. Però el benefici és que t’allibera l’energia per a poder-te dedicar a construir noves fogueres que et serveixin.

Mentre llegeixes això, quina persona s’està apareixent en la teva ment? Potser és el moment de deixar que aquesta foguera s’apagui.