29
Importància del iode en l’alimentació.
Tema: SalutEl iode és essencial per al funcionament correcte de la tiroides, que al seu torn és essencial per a la bona salut. Una deficiència de iode durant l’embaràs i la infància primerenca pot resultar en cretinisme (un retard mental irremeiable i deteriorament sever de les facultats motores).
Pel que fa als adults, una ingestió baixa (o molt alta) de iode pot causar hipotiroïdisme. aquest pot manifestar-se amb baixos nivells d’energia, amb la pell seca o groguenca, l’entumiment de les extremitats, l’augment de pes, la manca de memòria, els canvis de personalitat, la depressió, l’anèmia, i la menstruació prolongada i dolorosa en dones. El goll, o sigui un tiriodes engrandit que és visible entre la nou i les clavícules, es presenta sovint. L’hipotiroïdisme pot iniciar la síndrome del túnel carpià i el fenomen de Raynaud. L’hipotiroïdisme pot contribuir a augments significatius dels nivells de colesterol i homocisteïna i està implicat en un 10% dels casos de nivells elevats de colesterol. Posar remei a l’hipotiroïdisme pot ajudar a reduir els nivells de colesterol i homocisteïna fins al 30%. Una ingestió de iode inferior a 20 micrograms (mcg) cada dia es considera com a deficiència severa, 20-50 mcg / dia es considera com a deficiència moderada i 50-100 mcg / dia es considera com una deficiència lleu.
El iode és típicament escàs (uns 50 mcg / dia comparat amb un nivell recomanat de 150 mcg / dia) en les dietes veganes del Regne Unit a menys que es consumeixi algues marines o aliments que continguin aquestes algues (p.ex. Kelpamare). Els nivells baixos de iode en molts aliments vegetals són un reflex dels nivells baixos en la terra, deguts en part a la sobreexplotació. Aproximadament el 50% del consum de iode dels omnívors ve dels productes lactis. Als EUA la sal iodada s’utilitza comunament i molts aliments són fortificats amb iode suplementari. Al Canadà, tota la sal de taula està iodada. Al Regne Unit no hi ha cap estratègia per a la suplementació dels aliments vegetals ni la sal. El tema de la sal és un tema molt controvertit, us recomano de llegir aquest link d’una entrada sobre la sal.
Funcions del Iode:
.- Regula el metabolisme, el creixement i producció d’energia, en un cansament pot haver deficiències de iode
.- Està relacionat amb la producció d’hormones
.- Intervé en la proliferació de greixos i la proporció de minerals dins del cos
.- Equilibra el sistema nerviós,
.- Està relacionat amb la relaxació i contracció neuromuscular
.- Millora i afavoreix el desenvolupament intel·lectual
.- Intervé en el correcte funcionament del pàncrees, hipòfisi i gònades
.- És important per a l’estat saludable de pell i teixits
.- La seva presència fa que hi hagi un bon metabolisme dels minerals i greixos
La ingestió baixa de zinc exacerba l’efecte de la ingestió baixa de iode. Certs aliments que normalment són saludables contenen el que es diuen “bociógens”-substàncies que poden interferir amb l’absorció del iode o amb la secreció hormonal de la tiroide. Aquests aliments són preocupants només si la ingestió de iode és baixa. El consum de cols, com la col llombarda, les cols de Brussel·les, el bròquil i la coliflor, augmenta la necessitat del iode, especialment si es consumeixen en forma crua. La soja, la llinosa crua, la mandioca (usada en la tapioca), els moniatos, les faves, el blat de moro i el mill també augmenten la necessitat del iode.
És important no caure en el sobre-consum de iode, ja que té un rang relativament estret d’ingestió que recolza el funcionament correcte del tiroide (100 a 300 micrograms al dia, més o menys). Una persona que consumeix quantitats grans de sal iodada o algues marines podria sobre consumir iode. El iode excessiu té un efecte complex i destructiu en el tiroide i pot deixar-vos hipotiroïdisme o hipertiroïdisme, en individus susceptibles, així com en un major risc de càncer de la tiroide. L’hipertiroïdisme pot passar també, particularment en persones ancianes, a causa d’un temps prolongat de deficiència lleugera de iode ja que això pot resultar en nòduls addicionals en el tiroide.
L’hipertiroïdisme pot manifestar-se com un tiroide engrandit (goll), irregularitats del pols, tremolors, suors, palpitacions, nerviosisme i major activitat, i anomalies dels ulls. Alguns individus ingereixen l’alga marina kelp per perdre pes mitjançant la sobreestimulació del tiroide. Això és molt perillós.
L’hipotiroïdisme subclínic, amb l’hormona estimulant de la tiroide (TSH) incrementada però sense símptomes manifestos, és més comú entre els vegans (vegetarians estrictes) que la població general. La majoria dels vegans tenen una ingestió baixa de iode, però una minoria important consumeixen quantitats excessives de iode de les algues, especialment kelp. En els vegans tant les ingestions de iode baixes com les excessivament altes s’han relacionat amb nivells augmentats de TSH. El nivell òptim de TSH sembla situar-se en 1-2 MIU / l, amb valors inferiors a 0’5 suggerint l’hipertiroïdisme i els superiors a 5 l’hipotiroïdisme.
La clau del bon funcionament de la tiroide és la ingestió adequada, no excessiva, de iode. Ingestions en el rang de 100-300 micrograms al dia són desitjables, però ingestions fins als 500 micrograms probablement no arriben a ser nocives. Si es prenen suplements de iode, s’ha de prendre 100-150 micrograms al dia, per arribar a una ingestió total de 150-200 micrograms. Si es prenen algues com a font de iode és millor utilitzar les algues que tenen un contingut uniforme de iode, com ara la kelp, la kombu o la hijiki. El consum de més de 1.00o micrograms diaris de iode pot resultar en desordres de la tiroide a causa d’una ingestió de una sobre ingestió. La nori és baixa en iode i es poden menjar diversos fulls cada dia sense preocupar-se per un excés. L’addició freqüent de petites quantitats d’algues polvoritzades o esmicolades als guisats o als curris en cuinar, o altres aliments com a condiment, és una manera excel·lent de proveir el iode adequat.
La majoria dels vegans saben que una deficiència en la vitamina B12 pot causar complicacions neurològiques i sensacions de formigueig o entumiment. Aquesta deficiència també és la causa comuna de nivells augmentats d’homocisteïna en els vegans. Cal notar que l’hipotiroïdisme també pot causar dany als nervis, sensacions de formigueig i un nivell elevat d’homocisteïna, i ha de ser considerat com a diagnòstic alternatiu davant aquests símptomes.
Aliments rics en iode:
Entre els principals aliments rics en iode tenim: l’all, la civada, el coco, l’avellana, les maduixes, soja, gira-sol, llenties, tomàquets, pomes, mangos, dàtils, pistatxos, anacards, nous del Brasil, pinyes, pèsols, ametlles, albercocs, espinacs, faves o blat de moro.
.- Herbes o espècies que estimulen la producció d’hormones tiroides: fonoll, hisop, heura terrestre, ginseng, canyella.
.- Algues marines: la majoria contenen molt iode, especialment l’espècie Fucus i Kelp.
.- Entre els aliments animals molt rics en iode tenim: el marisc.
Com pot ser que la soja augmenti la necessitat de iode i, més avall posi que és un aliment ric en iode?
Hola Meritxell,
Tens raó, és per falta de concreció:
Hem de aclarir que la soja tal qual la coneixem, d’on s’extreu el tofu, el liquat de soja, la soja texturitzada, la salsa de soja, el iogurt de soja, ….., no te res a veure amb la soja verda, és una altre tipus de llegum.
Llavors la que te propietats bociògenes i per tant ni interessa és la soja groga, la comú -per entendre’ns-. I la que porta iode, sobretot al germinar-la, és la soja verda.
Salut, i una abraçada molt forta.
Àngel
yo cada mati llet de soja o avena,si me han trobat tiroides a 18,quins aliments puc menjar carn o peix blanc o blau
moltes gracies