Tot el Saber pot expressar-se en dues línies:

Allò que es fa per Tu deixa que es faci;

allò que Tu mateix/a has de fer, assegura’t de fer-ho.

No podem obtenir el que volem amb només tenir fantasies sobre el tema. Hem d’estar disposats a fer alguna cosa perquè passi el que desitgem. Potser no has estat disposat/da a aixecar-te una hora més d’hora per anar al gimnàs i tenir un cos en forma, o potser t’agrada ser apreciat/da pels teus col·legues en lloc de fer-los enfadar amb una nova reflexió.

Què no has estat disposat/da a fer perquè els teus somnis es tornin realitat? Sigui quina sigui la resposta, ¡Aquesta resposta és la baula que falta perquè la cadena traccioni! ¡Aquesta resposta és l’únic que falta perquè facis els teus somnis realitat!

Clica sobre la imatge i escoltaràs l’arxiu de veu.

El descobrim quan algun tipus de crisi ens porta a caminar per el Camí espiritual. Al principi, perquè som tan febles i humils, estem agraïts per qualsevol amor que ens arriba. A mesura que comencem a caminar més ràpid, amb més confiança en el nostre pas, ens familiaritzem amb el paisatge dels miracles, i sabem que hi ha regals que vindran al nostra encontre mentre seguim caminant. Després d’un temps, ens impacientem per la demora dels regals, com si se’ns degués alguna cosa. Escanegem el Zóhar i després mirem cap amunt, esperant que la nostra ànima bessona aparegui al nostre costat. O donem diners i esperem un augment de sou. Ens impacientem amb el Creador.

Paciència és donar-li al Gran Arquitecte De l’Univers espai per realitzar el seu treball. És saber que obtindrem el que mereixem quan el moment sigui el correcte. Aquest moment pot arribar quan menys ho imaginis………
Avui, oblida’t del resultat. Només fes la teva feina, i envia els teus desitjos i pregàries a l’Univers. Pots trobar les coses que busques gràcies a la teva paciència.

Sense importar el que estiguis fent ara, ja sigui rentant els plats, jugant amb el teu/teva amant, enviant un email, reunint-te amb un client o fent alguna cosa que absolutament odies, intenta fer-ho amb emoció. Si t’emociones amb això, diverses coses succeiran. Connectaràs amb la Llum que està disponible per a Tu en aquest moment, si afegeixes emoció quan odies alguna cosa, t’alliberaràs de la zona de comoditat que manté la teva vida limitada i entraràs en l’esfera de fer possible l’impossible.

A la llarga, injectar una energia com l’amor o l’emoció en alguna cosa farà automàticament que tot el que facis sigui una font de realització.

Algunes vegades oblidem apreciar les coses senzilles de la vida. L’experiència de cantar, riure o ballar amb goig, d’estar enamorat, de connectar o compartir amb altres, de gaudir d’inspiració, el notar que ajudem, el notar l’expansió personal, l’emoció que sentim quan toquem a algú que estimem, quan veiem una obra d’art, tot això exemplifica a la Llum.

La gratitud evita que pensem que les benediccions en la nostra vida poden garantir-se i evita que caiguem en un estat de reactivitat passiva.

On són les benediccions en la teva vida? On experimentes Llum? L’apreciació amb reflexió no només ens connecta amb la realització. ¡L’apreciació és realització!

El temor és un bon baròmetre per avaluar on som en el nostre nivell de comoditat o incomoditat. Mentre més temorosos ens sentim, més gran és la possibilitat de que estiguem sortint de la nostra zona de comoditat i connectant amb la realització potencial.

Agafa un temor que sentis i fes l’esforç d’enfrontar-te-hi aquesta setmana. El fet d’escriure-ho ajuda. De fet, escriu quan t’hi enfrontaràs.

Diguem que necessites enfrontar-te al teu cap per un augment de sou que et va prometre, o potser tens por als ascensors i els has evitat durant anys. Sent la incomoditat de la situació, després emociona’t i ¡enfronta-ho!

Advertència: això pot requerir un gran suport i ànim de part d’altres, i pot fins i tot necessitar unes quantes simulacions falses abans que tinguis el coratge per vèncer, així que no et desanimis. Però quan al final vencis la por, ho hauràs transformat en Llum i realització. ¡Aquest és el nostre propòsit!

Espiritualitat apart, siguem honestos. Tots estem atents i jutgem a les persones per els seus errors. I el que és pitjor, molts de nosaltres ens jutgem amb aquestes mateixes mirades crítiques.

La Càbala parla sobre aquesta idea i ofereix un consell que pot canviar la manera en què veus a les persones… i a Tu mateix/a.

El Creador no va completar la creació en el moment de la creació. Podem constatar en qualsevol part de la realitat enfront de nosaltres –en general i en particular– que aquesta està subjecta a les regles de desenvolupament gradual, des del inici fins al desenvolupament final.
Per exemple, si notem amargor en una fruita a l’inici del seu desenvolupament, no pensem que és culpa i defecte de la fruita, perquè sabem la raó: la fruita no ha acabat el seu procés de desenvolupament. De la mateixa manera que el fruit travessa aquest procés, així també tota la realitat passa per aquest procés.”

¡¡¡Recordem avui que tots estem en progrés gradual!!!

Quan algú ens mostra el seu millor costat, per descomptat que és fàcil estimar-lo. Però què passa quan algú està de molt mal humor, carregant contra tot, comportant-se de  manera reactiva o senzillament molestant-nos? Quanta tolerància, acceptació i amor li donarem?

Si és difícil per a Tu mostrar amor a la persona en aquests moments, tens una enorme oportunitat de creixement perquè puguis aprendre sobre l’Amor Incondicional.

No es tracta de quant estimes a una persona quan l’estimes, es tracta de quant l’estimes quan sents que l’avorreixes.

És fàcil jutjar quan veiem a algú que és “espiritual” divorciant-se o actuant de mala manera o aprofitant-se d’algú. Si és tan espiritual, per què està actuant així?!
Què ens fa pensar que el que veiem és la realitat? Recordem el fet de que sempre hi ha alguna cosa més del que els nostres ulls veuen?
El procés espiritual és invisible, així que no sempre pots estar segur de lo molt que algú està treballant en el seu tikún [correcció de l’ànima]. És molt possible que la persona podria haver fet alguna cosa deu vegades pitjor. ¡¡No ho sabem!!.
Avui, quan vulguis titllar a algú d’hipòcrita, pensa-ho dues vegades. Dóna’ls el benefici del dubte. Recorda que tots som humans i hem de treballar en la nostra ànima. Alguns estan més avançats que uns altres, però tots estem en el mateix Camí. A més és per al nostre major benefici el mostrar una mica de misericòrdia als nostres companys de viatge perquè com diu la dita: “amb la mesura que mesures seràs mesurat“.

Potser no sembli una cosa dolenta desitjar l’automòbil d’algú o la seva aparença, però si l’enveja no es transforma, pot arrelar i créixer cap a tot tipus de comportaments autodestructius en un intent de tornar-nos com aquells a qui idolatrem, des de cirurgies plàstiques fins a trastorns alimentaris o a sentiments d’incapacitat o de no ser prou bons.

Recorda’t a tu mateix/a que la felicitat no és tangible i per tant mai es trobarà en coses materials. La felicitat és, però, un dret de naixement. Enfoca’t cap a ella en apreciar tot el que ets i tot el que tens.

El caos existeix. Els esdeveniments desafortunats certament passen. La clau és no mantenir-se al marge per ells, sinó més aviat trobar el significat en ells del perquè, en lloc de que portin més caos, que ens portin una consciència major. Segurament tots podem pensar en almenys unes quantes circumstàncies en les que el que inicialment semblava un moment fosc acaba sent una de les millors coses que ens hagin passat.

Recorda això el dia d’avui en totes les situacions de desafiament o contrarietats, grans i petites. Pot ser que no vegem la raó exacta ara en aquest precís moment, però ja està bé mentre sapiguem que estan aquí per fer-nos més forts/es.

Tots hem nascut amb ales, però és nostra la feina d’aprendre a volar.

La capacitat la tens, només has de perdre la por a potenciar-la.

.- Encara que riure és arriscar-se a semblar un ximple.
.- Encara que plorar és arriscar-se a semblar sentimental.
.- Encara que apropar-se a algú és arriscar-se a involucrar-se.
.- Encara que mostrar els teus sentiments és arriscar el teu jo interior.
.- Encara que exposar les teves idees o els teus somnis a una multitud és arriscar-se a perdre’ls.
.- Encara que estimar és arriscar-se a no ser estimat de la mateixa manera.
.- Encara que viure és arriscar-se a morir.
.- Encara que desitjar és arriscar-se a ser defraudat.
.- Encara que intentar és arriscar-se a fallar.

Malgrat tot, has d’arriscar-te.

¡¡Arrisca’t!!

Què passaria si veiessis a aquestes persones que et fan alterar com a persones que són aquí per ajudar-te a créixer? Què passaria si truquessin a la porta i diguessin: “Escolta, he estat enviat fins aquí com a missatger per a recordar-te que has treballar amb la teva ira, la teva impaciència, la teva intolerància, etc. Així que faré alguna cosa per alterar-te i d’aquesta manera puguis tenir una oportunitat per triar”.

Ja és hora de  que comencem a reconèixer a totes les persones com a missatgers de la Llum. So ho consideres així et sorprendràs del canvi de la teva actitud envers la vida.

Les investigacions mostren que un 78% de la població utilitza fins a vuit hores al dia per barallar-se amb la por i les preocupacions!!!. També mostren que el 40% de les coses per les quals ens preocupem mai succeiran; que el 30% de les persones estan ocupades en pensaments i situacions distorsionades dels nostres esdeveniments passats que no podem canviar, que el 12% de les coses per les quals ens preocupem són problemes d’altres, i que el 10 % de les nostres preocupacions és el que es considera ser una malaltia imaginària.

Si fas el compte, veuràs que ¡¡¡el 92% de les nostres preocupacions són completament reactives!!! Això deixa un 8% de temor i preocupacions que són justificables.

Rememora aquesta informació quan vegis que s’incrementa la teva pressió arterial, quan comencis a sentir temor i ansietat o quan vegis que t’estàs preocupant.

És probable que t’estiguis preocupant per situacions que mai passaran, que provenen del teu passat, completament imaginàries o que senzillament no pots controlar.

Un vampir energètic és una persona amb molta gana emocional, però és un ésser humà, com tots …… Sapiguem quins són els 10 prototips de Vampirs Energètics:

Llegir la resta de l´article »

Sempre podem fer del dia d’avui un dia excel·lent senzillament alliberant-nos de la nostra bombolla habitual. Què pots fer avui que faria el teu dia diferent d’un altre? inscriu-te a una classe de ioga, parla amb algú al carrer, agafa un ruta diferent cap a la feina, convida al nou company/a d’oficina a esmorzar, digues a qui tinguis que dir-li allò que no li dius mai, ………

No hi ha límits per a les noves dreceres que pots descobrir per tu mateix en el Camí de la vida.

Els problemes en el nostre món existeixen per dues raons: per la persona que crea el problema i per la persona que permet que succeeixi. Sempre culpem a l’autor, però rares vegades, li fem un cop d’ull a la víctima.
Les persones que estan més a prop d’un problema (i que eventualment es veuen afectades directament per ell) normalment tenen una oportunitat per canviar de rumb, o direcció, a nivell de llavor. No obstant això, si no s’aprofita l’oportunitat abans que el dany comenci, aquells que tenien el poder i posició de canviar les coses acaben sent autors del seu propi sofriment.
Avui, quan detectis un problema que puguis re-direccionar, ocupa’t d’ell ara en comptes de després. No deixis que la flama cali, això és tenir responsabilitat!

Realitza accions de compartir que saps que faran a l’altra persona sentir-se millor, sense lligams als resultats. Això significa no tenir cap expectativa en absolut.

No ho estàs fent perquè necessites veure’t bé ni ser validat/da. No canviaràs la vida de ningú amb aquestes accions. Oblida’t de tot això, això és Ego pur i dur. Fes-ho perquè necessites sortir de tu i fer espai perquè la Llum entri.