4
Entrevista Ràdio Sabadell Presentació Comissió Medicina Integrativa:
Tema: Ràdio, Salut.Publicat per Angel Perera. 4 abril 2013.
Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes
actualitzacions del bloc.
Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.
A vegades, persones que estan enfrontant situacions o obstacles difícils, em comenten que ho han intentat tot. Ho han vist des de tots els angles, han esgotat totes les possibilitats intentant trobar una solució i encara així no poden superar el problema.
En aquests casos moltes vegades el que han oblidat és demanar ajuda a la Llum.
És un pas que la majoria de nosaltres no fem perquè en realitat sembla molt simple perquè funcioni de debò, però és en la humilitat de saber que les solucions vénen del Creador (i no de nosaltres mateixos) que podem trobar les respostes als nostres problemes.
Pot ser que no requereixi molt esforç físic, però demanar ajuda a la Llum és una de les accions més pro-actives que podem fer!!!
Si la idea de la Llum o de Déu t’és molt abstracta, posa-ho en termes senzills. Pensa en la cura i atenció il·limitats que un pare té per al seu fill/a. Així és com el Creador actua per Tu.
Algunes vegades no ho sembla o no es percep així, però la desconnexió és una engany dels cinc sentits. Més enllà hi ha amor. Només amor.
I llavors si la Llum t’estima –i creu en tu–, com és possible que dubtis de tu mateix/a? Recorda avui qui ets. I recorda qui t’estima petitó/na.
No és el que has fet, sinó el que no has fet el que et causa angoixa en caure el sol.
La tendra paraula oblidada, la carta que no vas escriure, les flors que no vas enviar; són fantasmes en la nit.
La pedra que no vas apartar del camí del teu germà/na, el consell encoratjador que no et vas atrevir a donar, aquesta carícia afectuosa, aquesta paraula amorosa en la qual mai vas pensar; immers/a en les teves pròpies culpes.
No és el que has fet, sinó el que no has fet el que et causa angoixa en caure el sol.
Un bon dia qualsevol, un geni masclista se li va donar per creure que els homes podien i havien de ser el centre del món i per tant pilar fonamental de la societat, però poc a poc la història es va encarregant de donar-li la volta a aquest assumpte, mostra d’això en són les dites populars, que són una gran veritat, per exemple: “Darrere de tot gran home i els seus èxits, sempre hi ha una gran dona”, però jo crec que això va més enllà ………….
La manca de temps, l’estrès, els reptes diaris i el sistema social i cultural en què estem immersos ens anat fent abandonar els hàbits naturals i saludables per al nostre cos i per la nostra ment. Cada cop mengem pitjor, riem menys, ens sentim físicament i emocionalment més malament. Ja no escoltem els missatges savis que ens envia el nostre cos.
Ja sigui que tinguem interrogants que necessitin respostes o problemes que haguem de resoldre, les solucions estan generalment més a prop del que creiem.
Algunes vegades sentim que hem de llegir molts llibres, viatjar llargues distàncies o recórrer un llarg camí per trobar les solucions, però en realitat l’univers col·loca les nostres respostes a prop nostre. Senzillament no veiem les respostes fins que no estem disposats a canviar.
Quan tinguem la disposició de fer el necessari per fer un canvi, veurem clarament que les respostes als nostres problemes sempre estaven just davant nostre, sempre.