Els problemes de pròstata són, encara avui en dia, un tema tabú per a molts homes, doncs sovint aquest òrgan s’equipara a la potència masculina. Un tractament precoç pot evitar l’evolució dels trastorns i l’aparició dels seus molestosos símptomes.

¿Com confessar un problema de pròstata, quan sovint a sigut ridiculitzat denominat-lo “un problema de vells”? Per si fos poc ,la por a l’exploració rectal a l’hora de fer un examen prostàtic és una altra raó afegida  que porta als homes a  descuidar el seu problema. les estadístiques indiquen que tan sols un 40% dels afectats es sotmet a un tractament; la majoria prefereix el silenci.

Però la realitat és que si els problemes de pròstata no són tractats, passa que cada vegada amb més freqüència la bufeta no es buida completament al orinar, amb lo que augmenta el residu de dita orina. Aquest ambient calent ofereix als bacteris les condicions ideals per la seva multiplicació. Poden aparèixer inflamacions  en la regió dels conductes urinaris (bufeta, ronyons i pròstata) que es manifesten amb dolor i febre, i en el últim estadi de l’engrossiment benigne de la pròstata pot verificar-se una imprevista incapacitat de miccionar, extremadament dolorosa. Malgrat l’estímul impel·lent no es aconsegueix evacuar l’orina i, arribat aquest punt, per buidar la bufeta és necessària l’aplicació de un catèter per poder fer-ho. La bona notícia és que un tractament precoç pot evitar l’evolució de la malaltia i l’aparició dels seus símptomes.

Valoració dels resultats del IPSS (Sistema Internacional de Puntuació per a Símptomes Prostàtics:

.- De 0 a 7 punts: Els símptomes d’engrossiment benigne de la pròstata són pràcticament inexistents o mínims. En aquesta fase és possible actuar de manera preventiva per evitar una proliferació del teixit.

.- De 8 a 19 punts: Molèsties de mig grau. Els símptomes indiquen un engrossiment prostàtic benigne de mig grau. En aquesta fase, la teràpia farmacològica pot reduir els símptomes i bloquejar el creixement.

.- De 20 a 30 punts: Molèsties pronunciades. El resultat del test IPSS indica la presència d’un engrossiment prostàtic benigne de grau pronunciat. El metge especialista li explicarà i aconsellarà sobre el millor tractament a seguir segons cada cas.

Sobre la HPB (Hiperplàsia Benigna de Pròstata):

L’engrossiment benigne de la pròstata o hiperplàsia benigna de la pròstata és el patiment urològic més comú en els barons. Amb l’edat, més de la meitat dels mascles  majors de 50a anys es veuen afectats per una proliferació cel·lular a la pròstata que determina el dit engrossiment. Segons estudis realitzats, el 90% dels barons majors de 65 anys pateixen una HBP, encara que els trastorns clínics no més es manifesten a la meitat dels afectats. Diversos símptomes clínics caracteritzen les quatre etapes o fases en que es divideix la seva evolució (segons Valehlensieck).

.- Fase 1: Fase o estadi preliminar. Engrossiment de la pròstata, però sense trastorns a la micció, ni existència d’orina residual.

.- Fase 2: Estadi irritant. Engrossiment de la pròstata amb trastorns irritants de la micció.

.- Fase 3: Estadi d’orina residual. Engrossiment de la pròstata amb trastorns irritants de la micció i existència d’orina residual.

.- Fase 4: Estadi de descompensació. Engrossiment de la pròstata amb trastorns en la micció de tipus irritant (polaquiuria, nicturia, disuria). Orina residual. Flux urinari màxim <20 ml/seg. Bufeta trabecular o en columnes, dilatada, i estancament urinari en les vies superiors.

Sabalsan:

A. Vogel ha elaborat Sabalsan, un preparat biològic a partir de les fruites del margalló (palmito o palmera nana) (Sabal serrulata), molt útil en cas de dificultats en la micció derivades d’un engrossiment benigne de la pròstata.

Estudis experimentals amb extractes de Sabal, han demostrat la seva eficàcia en el tractament dels transtorns de d’hipertròfia prostàtica benigna en els seus estadis 1 i 2 i tabé en el 3 si es dona el cas.

Sabalsan es caracteritza per una bona tolerància i una escasa incidència d’efectes secundaris. Abans de decidirse per un tractament quirúrgic del problema, convé esgotar totes les possibilitats de un tractament conservador. Per això és convenient que els pacients afectats es sotmetin a controls urològics amb regularitat, perquè es valori si realment és necessari recorre a la intervenció quirúrgica.

Per el tractament preventiu de la inflamació de la pròstata és molt interessant incloure les pipes de carbassa crues (curcubites) en la dieta diària dels homes, per el seu alt contingut en zenc i magnesi. Menjar-ne un grapadet cada dia és una bona costum per a assolir una bona profilaxi.