Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


05 Les malalties agudes:

LES MALALTIES AGUDES

Vegem el mecanisme i significat de les malalties agudes i després de les cròniques. Tornem al nostre exemple anterior, de la persona que sofria periòdicament molèsties banals i que un dia presenta una grip o una bronconeumonía. Per al naturòpata, qualsevol de les malalties agudes és una crisi per la que l’organisme tracta de desembarassar-se de tantes substàncies morboses que lentament s’han anat acumulant en el cos. Com els emuntoris naturals (intestins, fetge, ronyons, pell i pulmons) no donen l’abast per a eliminar-les, el cos decideix cremar tots aquests residus. Es produïx llavors un veritable “incendi”, del qual la manifestació més important és la febre. Com veiem, la malaltia aguda febril és considerada pel naturisme, no com un procés perjudicial, sinó tot el contrari, altament beneficiós, ja que dóna ocasió a que el cos es depuri i es netegi. Rigorosament parlant, podem dir que la malaltia febril no necessita ser curada, perquè ella de per si mateixa ja és una curació.

No hi ha res més meravellós, per al que sap observar, que el procés que segueix el malalt atacat per una afecció amb febre. Tots els òrgans del cos i totes les defenses dels diferents teixits, es posen incondicionalment al servei de la batalla que s’està lliurant, no entre els microbis i el cos (com creuen graciosament els alòpatas) sinó entre les substàncies morboses (és a dir les deixalles orgàniques acumulades) i els teixits encarregats de cremar-les. Tot l’organisme es transforma en un veritable forn crematori, en que si van incinerant les deixalles que ell mateix ha anat acumulant amb l’alimentació errònia i un sistema de vida antinatural.

Quin és el resultat d’aquesta batalla? Si el pacient no té afectat cap dels seus òrgans vitals; és a dir si el fetge, el ronyó, el cor, els pulmons i intestins no presenten lesions importants (ja siguin hereditàries o adquirides), el resultat és favorable. El malalt triomfa àmpliament. Així veiem que una vegada cremats tots els residus, cau la febre, es normalitzen la temperatura i el pols, reneix la gana i s’entra en una ràpida convalescència.

Ara bé, si el malalt patia anteriorment una insuficiència o qualsevol altra falla orgànica, el resultat és dubtós. La lluita es fa desigual i no poques vegades el cos sucumbeix, perquè la tasca era molt superior a la seva capacitat.

Una malaltia abandonada a si mateixa, cura en la gran majoria dels casos. És l’esforç curatiu espontani de la Naturalesa que triomfa, sempre que no estigui esgotada la reserva vital clar. D’aquí la importància d’una vida higiènica i sana, que mantingui intacta aquesta reserva vital, que és l’única i veritable defensa amb que podem contar en els casos de malaltia. El naturisme insisteix en la importància bàsica d’aquest punt i que la saviesa popular ha consagrat amb el aforisme: “Més val prevenir que curar”.