Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


06 El paper del naturòpata:

EL PAPER DEL NATURÒPATA

Hem dit que la malaltia tendeix a curar-se espontàniament. Això no significa que el terapèuta hi estigui demés, doncs enfront del procés patològic fa falta una persona capacitada que ajudi a la defensa, corregint els desviaments i l’exageració d’alguns símptomes. La febre, per exemple, símptoma útil que indica la intensitat de la cremor que hi ha a la intimitat dels teixits, pot elevar-se massa i constituir un perill per a alguns òrgans nobles que sofririen lesions orgàniques per l’excés de temperatura.

Per això el terapèuta naturista fa davallar la febre amb aplicacions hidroteràpiques: banys temperats, friccions fredes, embolcalls, etc. És sorprenent veure com baixa la febre amb una senzilla aplicació hidroteràpica, sense necessitat de recórrer a medicaments antitèrmics, dels que tant ús i abús se’n fa avui en dia, amb un greu perill per al malalt, doncs inhibeixen les defenses orgàniques, atemptant contra la reserva vital que ja hem esmentat com d’un valor incalculable i de la que en pot dependre la vida o la mort.

No és aventurat assegurar que la gran majoria de les defuncions que s’observen entre aquests malalts, obeïxen al tractament equivocat a força de sèrums, vacunes i químics en general, que lluny de curar la malaltia, l’agreugen, ja que afegeixen la carga de la seva toxicitat a la pesada tasca que compleix l’organisme en plena fase de lluita. El xoc que busca el metge alòpata amb l’ús dels antitèrmics, no és res més que un efecte inhibitori. Seria, en termes populars, com la garrotada que s’aplica a un individu que s’està defensant i que el inhabilita per a seguir lluitant.

El naturisme, complint amb el seu deure moral, segueix cridant l’atenció del públic i dels metges responsables que vulguin entendre’l, sobre el funest ús dels antitèrmics en la lluita contra les malalties infeccioses. Qualsevol persona curada per la naturopatia d’una afecció febril ha pogut observar després de la malaltia, que se sent orgànica i funcionalment molt millor que abans d’emmalaltir. L’explicació és molt senzilla. Durant els dies que ha durat la febre, s’han cremat tots els residus i deixalles orgàniques que travaven el lliure joc de les seves funcions. La depuració ha estat àmplia, ja que mentrestant no ha pres cap aliment -el qual només hagués servit per a entorpir la marxa de la malaltia- i no ha begut més que aigua en abundància -o sucs de fruites, segons el cas- que és un refrescant per al cos i un vehicle per a la ràpida eliminació pels emuntorios de les restes de la lluita.

Podem dir sense arrogància, que el naturisme cura el 100% de les malalties infeccioses agudes i -el que és més interessant- sense complicacions ni seqüeles de cap mena. Així ho demostren les estadístiques de sanatoris i hospitals naturistes, dels que n’hi ha nombrosos a Europa i Estats Units, i la pràctica diària dels naturòpates. Però per a obtenir aquest 100% d’èxit, és necessari -com hem dit abans- que el malalt no tingui falles orgàniques i que la seva malaltia hagi estat tractada pel naturisme des del primer moment.

Francament, les malalties agudes han disminuït notablement en els últims temps. Ja no es veuen aquelles grans epidèmies que assolaven països sencers. Aquest assoliment no podem atribuir-lo a l’ús de sèrums, vacunes o drogues químiques, sinó als progressos de l’enginyeria sanitària i a les condicions de vida més suportables de les classes pobres. Un exemple són les ciutats de Rio de Janeiro, Guayaquil o Panamà, en les que la febre groga regnava en forma endèmica fins a fa relativament poc. I han pogut eradicar-la, no amb sèrums ni vacunes, sinó posant la regió en degudes condicions sanitàries (dessecant pantans, canalitzant terrenys baixos, eliminant abocadors, construint xarxes de clavegueres i d’aigua corrent, forns crematoris, etc.).