Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


08 La terapèutica naturista:

LA TERAPÈUTICA NATURISTA

El lloc d’honor de la terapèutica naturista està ocupat per el règim alimentari. Ja ho diu l’aforisme de Hipócrates: “Que el teu aliment sigui la teva medicina”. Són grans els avantatges que s’obtenen amb una dieta apropiada a cada cas individual. Quan es busca una desintoxicació ràpida i complexa, s’acudeix al dejuni, arma molt eficaç però de doble fil, que ha de ser prescrita i fiscalitzada pel naturòpata.

Menys rigorós és el règim desintoxicant a base de fruites i amanides crues. Hi ha menús especials per a cada tipus d’afecció, però en tots s’exclou per complet la carn i peix de qualsevol classe que sigui, així com fiambres, conserves i tot altre producte cadavèric. No fa falta dir que es prohibeix fumar, l’alcohol i la cafeïna. Es permeten en canvi els sucs de fruites i les infusions. La dietètica naturista és molt àmplia i interessant, però això és tema per a una altra ocasió.

A més del règim alimentari, la terapèutica naturista compte amb el recurs dels elements naturals: sol (helioteràpia), aire (aeroteràpia), aigua (hidroteràpia), fang (lutoteràpia), etc. El sol és el més important d’aquests elements. El naturòpata ha de determinar qui pot prendre banys de sol i de quina manera. Hi ha malalts -feliçment una minoria- que no poden ni han de prendre banys de sol, uns altres que han de seguir una tècnica molt especial. La majoria -no obstant això- pot beneficiar-se dels raigs solars, sense més mesura que l’elemental: augment progressiu, protegir ulls i cap, etc.

En segon lloc hi ha l’aire. És evident que l’home modern ha arribat a atrofiar la pell, dificultant el seu normal funcionament, a causa dels seus vestits poc permeables a l’aire. La pell de l’home modern respira malament i transpira insuficientment, la qual cosa provoca una retenció de substàncies tòxiques a la sang i un recàrrec en el treball eliminador del fetge, ronyons i els pulmons. Els banys atmosfèrics també tenen una tècnica especial i poden ser prescrits a gairebé tots els malalts, amb molt poques excepcions.

La hidroteràpia, o sigui l’aplicació de l’aigua, ocupa el tercer lloc en la terapèutica naturista. Els empírics del segle passat han abusat una mica de l’aigua com agent curatiu. Contra tal excés, ja s’han aixecat veus autoritzades prevenint als inexperts. Cal recordar que l’home és una criatura de l’aire més que de l’aigua. No obstant això, aplicada prudentment, l’aigua no ha deixat de ser un element importantísim i de reconeguda eficàcia. Hi ha cent formes diferentes de utilitzar-la: dutxes, banys de vapor, embolcalls, friccions, compreses, irrigacions, etc.

Hi ha altres recursos terapèutics que no han de ser menyspreats ni relegats a l’oblit. Em refereixo a la electroteràpia, la gimnàstica, els massatges, les aplicacions d’argila, la fitoteràpia (l’ús medicinal de les plantes), la psicoteràpia, la suggestió, la musicoteràpia, la osteopatía, el magnetisme, la cromoteràpia (curació pels colors), etc.