Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


02 Salut i malaltia:

SALUT I MALALTIA

Abans d’exposar com cura el naturisme, hem de fixar els conceptes de salut i malaltia, ja que els criteris alòpates i naturistes són bastant diferents.

L’home és una veritable trinitat, composta de cos, ment i esperit. El desenvolupament i funcionament integral de cada element, així com l’harmonia necessària que ha de regnar entre ells, ens dóna l’home integral, l’home sa. No pot parlar-se de salut integral si existeixen desproporcions entre aquests elements. Tan anormal és el savi amb cos enclenque com l’atleta de ment fosca i ànima extraviada.

Per a arribar a aquest estat de salut integral, són vàries les condicions necessàries. En primer lloc el factor hereditari. Després hi han els factors adquirits pel mateix individu durant la seva existència: medi ambient, professió, forma de vida i molt especialment el règim alimentari. No cal detenir-se en aquests aspectes, la importància dels quals ha estat més que suficientment demostrada.

Parlant en termes molt senzills, podem dir que una persona està sana quan està neta. Però no ens referim solament a la neteja exterior de la pell, sinó molt especialment a la interior, que es refereix a tots els òrgans, vísceres, teixits i en últim terme a la sang. En poques paraules, un home està sa quan té la sang pura i neta.

Ara bé, si la sang s’impurifica, ja comença l’estat de malaltia. Les substàncies que intoxiquen la sang podem denominar-les “substàncies morboses”, és a dir substàncies que emmalalteixen. D’on vénen aquestes substàncies que passen a la sang? Son moltes causes les que ho originen, però totes se sintetitzen en una: la vida antinatural, és a dir contrària a les lleis naturals que regeixen l’existència humana. Com més ens apartem de la Naturalesa, més problemes tenim.

Referint-nos als temps que corren, podem dir que la vida de l’home modern no pot ser més antinatural: menja i beu de manera irracional, distribueïx malament el temps per al treball i el repòs, es fa esclau dels vicis, etc. Dut per un boig afany de progrés mecanicista, ha descuidat tota la resta, oblidant la màquina més meravellosa de totes: la màquina humana. I aquesta, com és natural, s’ha ressentit per tantes estupideses comeses en la seva contra. Així veiem un nombre fantàstic de malalts que pululan en hospitals, asils i consultoris, els quals s’omplen ràpidament, fent-se necessari contruir-ne molts més per encabir-los. Però no és així com es resol el problema, com no es resol el problema de la delinqüència creant més presons.

Hem dit que la malaltia es produïx per la trasngresió de les lleis naturals. Però el cos humà, que és una màquina meravellosa, té els seus propis mitjans de defensa que s’esforcen per alliberar-lo de tantes substàncies tòxiques com la carn, l’alcohol, el tabac, la pol·lució, les substàncies “alimentoses” industrialitzades, etc. La pell, el fetge, els ronyons, els pulmons i els intestins són els òrgans principalment encarregats de lliurar-nos d’aquestes impureses, s’en diuen emuntòris.

Cal tenir en compte que l’home comet agressions contra la seva salut, no una vegada, sinó diàriament i encara diverses vegades al dia. Arriba un moment que els òrgans esmentats se sobrecarreguen de treball i no poden seguir funcionant amb la deguda eficiència. És llavors quan les substàncies morboses, no podent ser expulsades, queden retingudes en l’organisme, dipositant-se en els teixits i impurificant la sang. Podem dir que en aquest precís moment comença l’estat de malaltia.

Cal prestar molta atenció a aquest concepte, perquè és fonamental per al naturisme. La malaltia no es produeïx de cop i volta, com creuen la majoria de les persones i també els metges alòpates, sinó de manera progressiva i gradual. Per la naturopatia la malaltia no és una espasa de Damocles que penja sobre cada persona, sinó la resultant d’un llarg procés d’errors i atemptats comesos por un sistema de vida completament irracional.