És potser la vitamina que més controvèrsia ha generat en els últims temps i també la que, possiblement, hagi estat més investigada.

Anomenada també àcid ascòrbic, la vitamina C és soluble en aigua i tot i ser força estable en una solució àcida és normalment la menys estable de les vitamines per ser extremadament sensible a l’acció de l’oxigen, de la calor i la llum.

L’àcid ascòrbic és absorbit ràpidament a l’intestí passant posteriorment a la corrent sanguínia. Els nivells màxims d’aquesta vitamina en sang s’assoleixen entre les dues i tres hores següents a la ingestió, sent excretada entre les quatre i sis hores posteriors a través de l’orina.

Hi ha dos factors importants que influeixen de manera decisiva en la seva absorció: el primer és la forma química en què s’ha ingerit i el segon la presència d’altres substàncies en el tracte intestinal que puguin alterar la seva absorció.

Ara bé, hem de saber que en suplements nutricionals ens podem trobar amb tres formes químiques de vitamina C:

.- Àcid ascòrbic: És la forma més àcida de la vitamina C amb un PH de 2,3. Aquesta forma de vitamina ha de ser ingerida durant els àpats amb un got d’aigua.

.- Ascorbat de sodi: És una vitamina C en forma alcalina amb un pH de 7,2. És aconsellable ingerir-la de mitja hora a una hora després dels àpats amb un got d’aigua.

.- Ascorbat de calci: És la seva forma més alcalina amb un pH de 7,4. S’ingereix igual que l’anterior.

On la podem trobar:

En fruites cítriques, baies, vegetals de fulla verda, tomàquets, coliflor, cols de Brussel·les, grosella negra, bròquil, pebrots, julivert, maduixes, kiwi, agrella, maduixes, etc.

Quines funcions acompleix?

.- És indispensable per a l’elaboració i manteniment del col·lagen, proteïna fonamental per a la fabricació de teixit connectiu, és a dir, del teixit que manté unides totes les parts del nostre cos.

.- Ajuda en la cicatrització de ferides, cremades i genives sagnants.

.- Afavoreix l’absorció i emmagatzematge del ferro.

.- És una vitamina antioxidant per la qual cosa ens protegeix dels radicals lliures, substàncies altament agressives per a l’organisme associades sobretot a malalties degeneratives.

.- Accelera la cicatrització posterior a la cirurgia.

.- Disminueix la possibilitat de formació de trombes (coàguls) en els vasos sanguinis.

.- Ajuda a combatre les malalties víriques i bacterianes.

.- Té un paper rellevant en el metabolisme del calci.

.- Protegeix de l’oxidació. I l’envelliment

.- Evita la formació d’agents cancerígens com les nitrosamines.

.- Afavoreix la disminució de colesterol en sang.

.- Redueix els nivells d’histamina ajudant així a eliminar la simptomatologia al·lèrgica.

.- Intervé en els processos de detoxificació d’algunes substàncies verinoses com el cadmi, el mercuri, el plom i el DDT.

A més de tot l’exposat, hi ha diversos treballs de recerca i estudis que augmenten, més si és possible, els beneficis d’aquesta vitamina. És el cas del publicat el 1995 al British Medical Journal, on es posa de manifest l’estreta relació existent entre el consum de vitamina C i els nivells de fibrinogen en sang. Pel que sembla, dosis elevades de vitamina C redueixen la quantitat de fibrinògen en el plasma per la qual cosa el risc de patir malalties cardio vasculars disminueix.

Existeixen a més nombroses proves que la vitamina C és essencial per al bon funcionament del sistema immunitari. En els mecanismes d’aquest intervenen certes molècules, principalment molècules de proteïnes, que es troben en solució en els fluids del cos així com determinades cèl·lules. La vitamina C actua tant en la síntesi de moltes d’aquestes molècules com en la producció i funcionament adequat de les cèl·lules.
Des de fa molt de temps es coneix que la vitamina C inhibeix la formació de nitrosamines carcinogèniques formades per la reacció entre els nitrits existents a les carns conservades i les amines dietètiques.
Alguns compostos quimioprotectors com la vitamina C, la quercetina i altres polifenols poden atacar el càncer per més d’un procediment diferent.

L’aparició del càncer d’esòfag, pàncrees, colorectal, coll d’úter, bufeta, pell, mama i laringe es correlacionen inversament amb una dieta rica en fruites i vegetals amb alt contingut en vitamina C. per tant una dieta alta en vitamina C ens protegeix d’aquests tipus de càncers

Estudis en animals d’experimentació realitzats pel Dr Linus Pauling i els seus col·laboradors mostren que una ingesta important de vitamina C va endarrerir el començament de tumors mamaris espontanis en ratolins i evidencien també una pronunciada disminució o retard en l’aparició de tumors malignes en ratolins que havien estat exposats a la llum ultraviolada.
Altres investigadors també han demostrat l’efectivitat d’aquesta vitamina i els seus derivats en la prevenció del càncer de pell, i en ratolins exposats a la fibra de vidre en pols es va comprovar una inhibició significativa del càncer de pulmó.
Científics japonesos han demostrat recentment l’efecte anticancerigen de l’ascorbat contra tumors humans de l’ovari, estómac, pàncrees, úter i pulmó.

No pot ja sorprendre que l’Institut Nacional de Salut Americà, després d’un estudi realitzat sobre la ingesta d’aquesta vitamina, conclogui el seu treball dient que la quantitat recomanable de vitamina C diària -que fins ara era de 60 mg. per dia- hauria d’augmentar a 200 mg. Exactament la mateixa recomanació que ja va fer el Dr Linus Pauling fa gairebé vint anys i que pocs científics van acceptar.

No podem oblidar tampoc altres beneficis que reporta l’ús de vitamina C com demostrada eficàcia per disminuir els nivells de colesterol HDL (colesterol dolent). També s’ha demostrat fefaentment la seva relació amb la millora de determinades afeccions cardio-respiratòries.

Alteracions que ocasiona el seu dèficit:

.- Mala digestió.

.- Dificultats respiratòries.

.- Pobre riquesa de nutrients en la lactància.

.- Genives sagnants.

.- Inflor d’articulacions.

.- Curació de les ferides molt lenta.

.- Baixa resistència a les malalties.

.- Major virulència de les al·lèrgies.

.- En deficiències molt greus, escorbut.

Principals enemics de la vitamina:

.-Els cigarrets, ja que cada un destrueix entre 25 i 100 mg. de vitamina C.

.- Les tensions físiques o emocionals perquè redueixen els nivells d’aquesta vitamina.

.- L’ús d’aspirina, antibiòtics, cortisona, tranquil·litzants o anticonceptius perquè provoquen una elevada eliminació de vitamina C.

.- El consum elevat d’alcohol.

.- Les malalties infeccioses.

.- La inhalació de fum procedent de la combustió de petroli.

.- La intoxicació per plom, coure inorgànic, mercuri, alumini i cadmi, entre d’altres.

.- El consum d’olis rancis.

Cal dir que es perd bona part d’aquesta vitamina amb l’acció de la llum solar, els processos de cocció perllongada a elevada temperatura i l’oxidació.

Dosi recomanada:

El millor suplement de vitamina C és aquell que conté el complex C amb els bioflavonoides hesperidina i rutina.
La dosi que sovint es recomana de suplements nutricionals va de 500 a 1.000 mg. diaris però en teràpies amb Nutrició Ortomolecular s’utilitzen dosis molt més altes.
Encara que es tracta d’una vitamina hidrosoluble el seu ús terapèutic ha de ser sempre supervisat per un professional.

Toxicitat:

La seva ingesta elevada pot ser causa de la formació de pedres d’àcid oxàlic i úric. En dosis molt altes pot provocar diarrea, coïssor en orinar i irritacions a la pell.

Precaucions:

.- És recomanable la ingesta de petites dosis al llarg del dia més que en una sola dosi llevat que aquesta s’ingereixi en un comprimit de “alliberació sostinguda”.

.- En el cas d’ingestió d’altes dosis de vitamina C per part de diabètics aquests han de saber que les anàlisis per detectar l’excés de sucre es poden veure alterats.