L’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha arribat a la conclusió que l’ús de telèfons mòbils pot estar relacionat amb un augment del risc de patir càncer. Així es desprèn, almenys, de la seva decisió de classificar els camps de freqüència electromagnètica -com els que desprenen els mòbils- com un compost “possiblement carcinogen” per als humans, en base als estudis que el relacionen amb un major risc de glioma, un tipus de càncer cerebral.

El debat sobre els mòbils i els seus possibles efectes negatius sobre la salut porta anys al candeler. Durant una setmana, un grup de 31 científics de 14 països s’ha reunit a Lió (França) en una trobada organitzada per la IARC, per a tractar de llançar una mica de llum sobre el tema i avaluar el potencial carcinogen d’aquestes radiofreqüències.

Han analitzat si l’exposició a aquests camps electromagnètics pot tenir efectes a llarg termini per a la salut de les persones, un tema que consideren molt important pel fet que el nombre de usuaris de mòbils augmenta cada any entre els adults i els nens. S’estima que actualment hi ha més de 5.000 milions d’aquests dispositius en circulació.

Els experts han revisat totes les investigacions publicades fins ara sobre l’ús de telèfons mòbils i el risc de glioma, d’altres tipus de càncer i de neuroma acústic (un tumor benigne).

Després d’aquest anàlisi exhaustiva, el doctor Jonathan Samet, de la Universitat del Sud de Califòrnia (EUA), cap del grup que ha analitzat la qüestió, explica que “l’evidència acumulada és el prou forta com per donar suport a una classificació d’aquestes ones en el grup 2B [de compostos possiblement carcinògens] “. Indica que “això vol dir que podria haver cert risc de càncer per l’ús de mòbils, però que encara hem d’analitzar millor aquesta relació “.

“Donades les potencials conseqüències per a la salut pública d’aquesta classificació, és important que es realitzin més investigacions sobre els possibles efectes a llarg termini. Però, mentrestant, convindria reduir l’exposició a aquests dispositius”, afegeix Christopher Wild, director de l’IARC. Les principals conclusions d’aquesta setmana de debat es publicaran en una monografia de la Agència Internacional per a la Investigació del Càncer i en el nombre de juliol de la revista ‘The Lancet Oncology ‘.

La classificació de l’OMS

L’organització sanitària classifica els compostos en quatre categories, segons el risc que tinguin per a la salut humana.

.- El grup 1 defineix aquells productes que són carcinògens per a les persones i existeixen evidències clares i suficients sobre aquesta relació.

.- El grup 2 engloba els agents sobre els quals hi ha gairebé suficient evidència sobre el seu potencial carcinogen, d’una banda, o quan tot i no existir dades en humans sí que hi ha evidències suficients en investigacions amb animals. Aquesta categoria es divideix en 2A -probablement carcinògens- i 2B- el grup al qual s’han assignat els telèfons mòbils i que correspon a aquells compostos “possiblement” carcinògens-.

.- El grup 3 fa referència a productes que no són classificables com carcinògens per als humans perquè no hi ha prou proves.

.- I, finalment, el grup 4 que assenyala els agents no carcinògens perquè hi ha evidències que són segurs.