L’Organització Col.legial Naturopática FENACO rememora la vida i obra del Naturópata alemany Louis Kuhne en el 110 aniversari del seu traspàs. Va néixer el 14 de març de 1835 a Loss, un petit poble prop de Leipzig a la regió alemanya de Sachsen (Saxònia), i va morir el 1901.

Louis Kuhne llegeix un dia un anunci de Els amics de la de la Naturopatia i decideix assistir aa les xerrades assíduament. Amb motiu d’una malaltia d’un germà seu coincideix amb Teodoro Hahn, que tenia fama de realitzar importants curacions, principalment amb l’aigua, llavors van acudir a la seva consulta i el seu germà va millorar molt, després d’unes setmanes. En aquest temps Louis Kuhne comença a estudiar diferents sistemes de sanació dins de la Naturopatía adquirint importants coneixements, decidint dedicar-se completament a la pràctica de la Naturopatia, deixant el seu lloc de director a la fàbrica on treballava des de feia 24 anys. El 10 octubre 1883 obre la seva casa de salut a la ciutat de Leipzig.

El seu punt de vista conceptual de la causa dels problemes de salut és que el cos humà es sobrecàrrega de toxines que, amb el temps, porta a la degeneració dels òrgans interns. Per tant totes els problemes de salut. en última instància, es situen sobre la base d’una condició, que ell va nomenar toxèmia. Per a això posava molt d’èmfasi en la importància d’una adequada digestió i evitar el restrenyiment.
La metodologia d’intervenció Naturopática consistia en l’aplicació de l’alimentació, predominantment vegetariana, eliminant de la dieta la sal i el sucre, i dels banys d’aigua; metodologia que tenia com a objectiu millorar els processos de desintoxicació de les funcions del cos i amb les hidroaplicaciones aconseguir l’estimulació de la part inferior de l’abdomen (Bany de Kuhne).

Aquesta teoria i praxiologia Naturopática es va presentar en el seu llibre La nova ciència de la curació o de la doctrina de la unitat de les malalties -Die Neue Heilwissenschaft, Oder Die Lehre Von Der Einheit Der Krankheiten Und Deren Darauf Begruendete Arzneilose Und Operationslose Heilung (Leipzig 1891 )-. Obra que va ser traduïda a diferents idiomes, sent una de les més imteresantes per la seva importància històrica, la realitzada a l’anglès per Benedict Lust: Neo Naturopathy: “The New Science of Healing or the Doctrine of Unity of Diseases”.

En resum, La Nova Ciència de Curar de Khune es basa en:

.- No hi ha res en l’Univers que no estigui subjecte a les lleis de la Naturalesa, pretendre que elles no estiguin en vigor més que per a certs fenòmens i que no tenen influència en altres (com ara els símptomes mòrbids de la malaltia) està lluny del sentit comú. Hi ha així mateix lleis immutables a les quals estan sotmesos, pel igual, el cos i els seus estats de salut i malaltia.

.- No es poden buscar les causes de la malaltia en possibles imperfeccions de la Naturalesa o de les seves lleis, perquè aquestes imperfeccions no existeixen. Només l’home, usuari equivocat del seu lliure albir, és culpable de les seves malalties, perquè ha desconegut la llei natural i amb fets decisius ha produït pertorbacions que de cap manera forma part dels designis de la Naturalesa ni de la Providència.

.- Un cos està sa com quan totes les seves parts es troben en estat normal fent sense dolor, sense opressió i sense esforç el treball a què estan destinades.

.- La conversió de l’estat sa en l’estat malalt s’efectua tan insensiblement que la persona roman durant molt de temps sense advertir les alteracions orgàniques i encara es considera sana tot i les males digestions, la pell seca, la inapetència, l’insomni, la malenconia, el mal humor, l’abatiment i el disgust per la vida. Aquesta situació es fa suportable mentre que els intestins, ronyons, pulmons i pell mantenen la seva activitat, però tan aviat es debiliten pel sobreesforç s’augmenta el malestar i l’individu se sent malalt.

.- Només hi ha una sola causa de malaltia, només hi ha una malaltia que es manifesta per diferents símptomes. Denominar en forma especial a aquests últims és inútil i moltes vegades enganyador. Aquesta causa única, comuna i uniforme de totes les malalties, és l’acumulació de substàncies estranyes en el cos. Hi ha, per tant, d’entendre la paraula malaltia en el sentit d’estat latent i crònic d’acumulació successiva de substàncies estranyes a l’organisme, que de vegades és de tal naturalesa que es confon fins i tot amb l’excés de salut.

.- Les substàncies estranyes no pertanyen a l’organisme, si acumulen i a més li són perjudicials. La seva presència en el cos es deu a: són transmeses per la sang dels pares els fills; produïdes per males digestions i introduïdes en forma d’aire impur, d’aliments indigestos, de begudes tòxiques i en general per vicis contra natura. L’organisme tendeix a desempallegar-se d’elles per les vies naturals: aquelles que es troben en els pulmons són tirades a l’aire per l’expiració, les que estan a l’estómac són expulsades pels intestins, les que han passat a la sang són eliminades per la orina i la suor. Amb el mateix objectiu, quan és necessari, provoca les crisis curatives que el purifiquen.

.- El cos viu té una força, anomenada força vital, que el sosté, que regula el seu funcionament i que en definitiva és l’única amb capacitat de curar. Resideix en el sistema nerviós, i depèn i resulta de la qualitat de l’aire que respirem, l’aigua que bevem, dels aliments que ingerim i del producte de la digestió.

.- Per recuperar la salut cal refrescar la temperatura interna anormal, restablir la digestió per evitar la producció de substàncies estranyes, activar el treball dels pulmons i de la pell, i aixecar la força vital de l’organisme per tal d’aquelles matèries que es troben acumulades en l’organisme siguin expulsades d’ell. El gènere de vida conforme a la Naturalesa consisteix en ingerir una alimentació no excitant que sigui factor determinant d’una bona digestió, en respirar dia i nit aire pur, a mantenir la neteja, la calor normal de la pell i en practicar regularment exercicis corporals al aire lliure.

L’aportació de Lousie Kuhne a l’evolució teòrica de la Naturopatia queda plasmada en el principi que porta el seu nom:

PRINCIPI DE KUHNE SOBRE LA UNITAT DELS PROCESSOS DE NORMALITZACIÓ FUNCIONAL, enunciat de la següent manera: La resposta de normalització funcional és general i mai local, és una i està representada per les alteracions extracel·lulars i intracel·lulars (toxèmia-sanguínia-limfàtica), per tant exigeix ​​un procés unitari per restablir la salut. Desintoxicació-Revitalització-Estabilització.