L’acció desinfectant del clor fa que sigui utilitzat en l’aigua de les piscines o en l’aigua que arriba a les llars a través de les canonades. L’aigua de la xarxa -nomenada potable- és la que brolla per les nostres aixetes i la que les autoritats sanitàries ens garanteixen que podem utilitzar sense cap reparo per beure i per cuinar. Hi han estudis científics que demostren una relació entre el consum de l’aigua de l’aixeta i la possibilitat de patir càncer de bufeta. Una de les ciutats estudiades és Sabadell, on -per cert- hi ha un índex de possibilitats força elevat.

El clor és una substància que es troba en diversos dels productes usats per a la neteja de la llar. Encara que la naturalesa del clor és altament tòxica, la seva concentració en aquest tipus de productes no sol ser perillosa si s’usen en forma adequada. L’acció desinfectant del clor fa que sigui utilitzat en l’aigua de les piscines o en l’aigua que arriba a les llars a través de les canonades.

És de sobres conegut que la ingestió o la inhalació de clor pot causar danys greus a la salut, però fins ara res s’havia dit sobre l’exposició indirecta a aquesta substància, precisament mitjançant l’aigua que s’utilitza durant el bany i la que omple les piscines. El més lògic seria pensar que quan entrem en contacte amb aquesta substància es pot presentar una irritació o potser una intoxicació si és que ens empassem aigua quan nedem en una piscina.

No obstant això, una investigació recent, duta a terme per experts de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona, ​​va arribar a una conclusió sorprenent: l’exposició a l’aigua amb clor podria augmentar el risc de desenvolupar càncer de bufeta.

L’equip a càrrec de la doctora Cristina M. Villanueva va descobrir que les substàncies químiques usades per desinfectar l’aigua, en general el clor, poden produir subproductes relacionats amb un augment en el risc de desenvolupar càncer.

Els investigadors van explicar que els trihalometans (THM), subproductes més freqüents del clor, poden ingressar a l’organisme a través de la pell o per inhalació. Quan els THM ingressen a l’organisme a través de la pell o els pulmons, van explicar, tenen un major efecte cancerigen, ja que no passen pel fetge per a la seva desintoxicació.

L’estudi va comparar a 1, 219 voluntaris amb càncer vesical amb altres 1, 271 lliures de la malaltia. Tots van ser entrevistats sobre els seus costums d’exposició a l’aigua amb clor a través de l’aigua potable o les piscines. També es van analitzar els nivells de THM en l’aigua de tots els municipis participants en l’estudi.

Els experts van trobar que les persones que vivien en cases amb un nivell mitjà de 49 micrograms per litre de THM, tenien el doble de risc de desenvolupar càncer de bufeta que els que rebien aigua amb una concentració de vuit micrograms per litre.

Les persones que van beure aigua amb clor van presentar un 35 per cent més de risc de desenvolupar càncer vesical que aquells que no la van beure. L’ús de piscines amb aigua clorada va elevar el risc a 57 per cent, mentre que els que van prendre banys prolongats en municipis amb alts nivells de THM també corrien més risc.

Jo us passo una sèrie de links perquè tingueu més informació i així poder valorar amb més propietat el tema. Últimament, en la nostra àrea, s’està constatant un augment de casos de càncer de bufeta, i inexplicablement al voltant d’aquest tema hi ha un secretisme per a mi incomprensible, tant des del món sanitari com des del mon governamental.

Us puc ben garantir que a casa, l’aigua de l’aixeta, queda relegada a rentar, regar i altres menesters d’aquests tipus. Mai per la ingesta.

http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/138/138v15n01a12003319pdf001.pdf

http://digital.el-esceptico.org/leer.php?autor=706&id=2123&tema=18

http://www.cancer.gov/espanol/pdq/tratamiento/vejiga/Patient

http://www.websindical.com/atab/noticies/noti12.htm

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/CANCER/VEJIGA/elpepusoc/20070831elpepisoc_7/Tes

http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112002000300008&lng=es&nrm=iso

http://www.agua10.com/amplianoticia.asp?cod=86

De ben segur que en el càncer de bufeta hi han factors determinants com el tabaquisme, però també crec que l’aigua de la xarxa hi te alguna cosa a veure. El que m’estranya més de tot és el secretisme/hermetisme que envolta el tema. Fixeu-vos-hi que a Sabadell sent una de les ciutats analitzades i nomenades com a de més risc ¡¡¡NINGÚ EN PARLA!!!