Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Sexe sagrat 02

Tot és sagrat en l’Univers, ja que tot és Déu. Tot el que ens envolta és sagrat, encara que hàgim après a viure d’una manera profana. La civilització actual, “el triomf” del déu masculí materialista, ens ha portat a una situació lògica: la visió materialista (o diguem-li millor, “visió restringida”) pretén que el món és només una part del que és, únicament el que l’hemisferi esquerre pot tocar, veure o creure que raona. Per mantenir-se en aquesta il·lusió, aquesta visió del món no té més remei que negar-se a considerar qualsevol cosa que posi en perill el seu convenciment d’ell mateix. Es veu obligada una i altra vegada a afirmar la negació de la resta de la realitat, convertint-nos en una mena de zombis, éssers que tenen davant dels seus ulls tota la grandesa i la màgia de l’Univers i trien, però, conformar-se amb viure en una mena de letargia, on res és sorprenent, on qualsevol referència al sagrat que ens envolta, no fa sinó despertar una ganyota de somriure prepotent i escèptica.

Cal recuperar el caràcter sagrat de les coses, de la naturalesa, dels animals, de les plantes, de la terra, del vent, de l’aigua, del foc, de la vida, de nosaltres mateixos. La capacitat de fascinació i de veneració de les cultures indígenes, dels indis americans, que no obstant això el nostre món ha considerat com tan primitius. Despertar del nostre somni i de la nostra por a voler plantejar qualsevol cosa que no sigui la presó de la vida diària, de les nostres “obligacions”. Deixar de “endollar-nos” a la televisió, per perpetuar així el nostre ensopiment i poder continuar al dia següent en un món que no entenem, però que des de la nostra ximple prepotència pretenem com completament explicat.

La sexualitat, encara que ens hagin explicat una altra cosa, és una energia sagrada. La nostra visió no sagrada del món, ens fa viure de forma lleugera, vulgar. Només cal veure qualsevol programa de televisió o qualsevol revista. Tot és superficial. El sexe és negoci, la dona és un objecte de desig negociable. Tot és buit de significat. Tot és banalment “divertit”. Les relacions sexuals no són sinó trobades efímeres, on no existeix res més enllà que un moment de plaer. Sota tot això hi ha, però, un gran dolor. El dolor de no trobar significat a la vida. El dolor de saber que som molt més que això i que ens neguem a reconèixer-ho. Per això cada vegada els joves estan més “enganxats” al tabac, als “porros”, i a l’alcohol. El dolor requereix anestèsia.

La sexualitat és un regal de Déu. No és solament per reproduir-se, com la religió, des de la culpabilitat del pecat, ens va voler fer creure, i tampoc és per “passar l’estona”, com el que es pren un refresc, diu quatre bajanades amb els amics i passa una nit divertida. La sexualitat és l’energia divina d’unió entre el femení i el masculí, és el “plaer” de l’Univers portat al pla material, a la Terra. Deia Jesucrist, al Evangeli dels Essenis : “al Cel no si pot arribar si no és a través de la Terra”, i “al final del temps, la Terra serà com el Cel”. És curiós que, no obstant això, no digués una paraula sobre sexualitat o sobre les relacions home-dona. Ens ho podem creure?; -Quan ell en aquests mateixos evangelis parlava de la “Mare Terra”!.

La sexualitat és un “imant”. És una jugada mestra de l’Univers. Encarnem en cossos aparentment separats, en egos separats, en aquesta notòria dualitat home-dona, però no obstant això hi ha una poderosa força que ens porta una vegada i una altra a tractar d’unir-nos. Quin sentit té?. Algú es creu que la naturalesa tindria algun problema en crear directament éssers andrògins. Per a què tot aquest joc?.

Els vidents tàntrics de l’antiguitat ho van tenir molt clar: venim aquí per fer a Déu (per fer realitat a Déu), per portar a Déu a la matèria, per unir el Cel i la Terra, per reproduir la dansa universal de Siva i Shakti , masculí i femení, aquí a la Terra, per “unir a la Terra el que ja està unit al Cel”.

Més enllà de la promiscuïtat, és la màgia de la sexualitat, el sexe com una cosa sagrada, el que ens porta a donar el veritable valor a les nostres relacions, més enllà de la forma normal en què les practiquem, on, des d’una visió profana, qualsevol trobada sexual entre un home i una dona, no passa de buscar una experiència de plaer i gratificació. Quan un home i una dona s’uneixen sexualment (cosa que també podríem generalitzar a les relacions homosexuals …) es produeix una cosa que va molt més enllà que aquesta simple “experiència de plaer” a la qual estem acostumats. Aquesta experiència de plaer, no és sinó el sabor, l’aroma, d’alguna cosa que es produeix a nivell espiritual, i per descomptat a nivell energètic. Quan una parella s’uneix en l’acte sexual, totes les seves cèl·lules vibren, afectant al seu cos energètic en la seva totalitat. L’Univers sencer s’uneix. Quan una parella arriba a aquest estat d’èxtasi que es produeix quan l’energia s’eleva al cor i et fas un amb l’altre Ésser que tens davant, tot l’Univers recull aquest èxtasi. El femení i el masculí, yin, yang, s’han unit, s’han fusionat aquí a la Terra i tot l’Univers ho celebra. La sexualitat et porta a aquest tràngol místic que alguns sants han experimentat. No és diferent del que descrivia Santa Teresa de Jesús, ni Sant Joan de la Creu, per posar exemples cristians occidentals. Ells quan parlaven de les seves experiències de fusió amb Déu, estaven parlant d’experiències realment tàntriques. No és estrany que tinguessin problemes amb l’estament eclesiàstic de l’època …..

Cada orgasme extàtic que una dona té, i que només una dona pot tenir, és un cant a la Deessa encarnada, un cant a Shakti, a la Terra, a la manifestació femenina de l’Esperit, Déu-Pare-Mare. I en cada orgasme extàtic de la deessa en què l’home hi és “present”, des del cor, deixant de banda la seva ment, la seva compulsivitat de descàrrega   i els seus infantils desitjos, és una encarnació del poder masculí de l’Esperit a la Terra. Siva ha tornat a venerar Shakti. Déu reconeix i es ret homenatge a si mateix, reproduint la dansa còsmica de la creació, de Siva i Shakti, de Déu-Pare-Mare, Cel-Terra. Aquí s’uneixen els oposats i es tanca el cercle de la creació. El que és al Cel, s’ha manifestat a la Terra, en la matèria.

La sexualitat humana és un gran poder de sanació, de transmutació i d’expansió de la consciència. Hem, però, de canviar bastantes creences i deixar anar moltes pors, rancors i neurosi, perquè aquest poder es manifesti.

El Tantra és senzillament un camí, una via del ioga, que va recollir, de forma magistral, tot el coneixement de la veritable naturalesa humana, de la seva sexualitat   i de les relacions femení-masculí. El Tantra recull lleis universals que descriuen una cosa que està en nosaltres, cosa que ens pertany per dret propi i posa a la nostra disposició les tècniques per accedir a aquesta veritable naturalesa.

Hem de sacralitzar la vida, donar el veritable valor a tot el que fem i som, deixar de viure des del dipol culpabilitat-por, permetre que el que realment som floreixi, portar la plenitud i la pau al nostre interior, per projectar llavors sobre el món. Quan el femení i el masculí s’hagin unit, hi haurà pau al món, hi haurà una nova Terra.

Publicat per Jesús Gómez (Keshavananda) a la revista “Espai Humà”, Juliol-2004.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web