Moltes persones tenen un/a amant i altres el/la voldrien tenir. I també hi ha les que no en tenen, o les que en tenien i ho van perdre. I són generalment aquestes dues últimes, les que vénen al consultori per dir-me que estan tristes o que tenen diferents símptomes com insomni, falta de voluntat, atacs d’ira, pessimisme, astènia, crisi de plorera o els més diversos dolors. M’expliquen que les seves vides transcorren de manera monòtona i sense expectatives, que treballen només per subsistir i que no saben en què ocupar el seu temps lliure. En fi, paraules més, paraules menys, estan veritablement desesperançades i malaltes.

Abans d’explicar-me això ja havien visitat altres consultoris en què van rebre el condol d’un diagnòstic segur: “Depressió” i la infal·lible recepta de l’antidepressiu corresponent. Llavors, després que les escolto atentament, els dic que no necessiten un antidepressiu, que el que realment necessiten, ÉS UN/A AMANT.

És increïble veure l’expressió dels seus ulls quan reben el meu veredicte. Hi han les que pensen: Com és possible que un professional es despatxi alegrement amb un suggeriment tan poc científic!. I també hi ha les que escandalitzades s’acomiaden i no tornen mai més.

A les que decideixen quedar-se i no surten espantades pel consell, els dono la definició: Amant és: “El que ens apassiona“. El que ocupa el nostre pensament abans de quedar adormits i és també qui de vegades, no ens deixa dormir. El nostre amant és el que ens torna distrets enfront de l’entorn. El que ens deixa saber que la vida té motivació i sentit.

A vegades al nostre amant el trobem en la nostra parella, en altres casos en algú que no és la nostra parella. També solem trobar-lo en la investigació científica, en la literatura, en la música, en la política, en l’esport, en el treball quan és vocacional, en la necessitat de transcendir espiritualment, en l’amistat, en la bona taula, en una mascota, en un/a mateix/a, en l’estudi , o en l’obsessiu plaer d’un hobby … En fi, és “algú” o “alguna cosa” que ens posa de “nuvi amb la vida” i ens aparta del trist destí de durar.

I que és durar? – Durar és tenir por de viure. És dedicar-se a espiar com viuen els altres, és prendre`s la pressió cada dos per tres, deambular per consultoris mèdics, prendre remeis multicolors, allunyar-se de les gratificacions, observar amb decepció cada nova arruga que ens torna el mirall, capficar-nos del fred, de la calor, de la humitat , del sol i de la pluja. Durar és postergar la possibilitat de gaudir avui, esgrimint l’incert i fràgil raonament que potser puguem fer-ho demà.

Si us plau no t’entestis a durar, busca’t un amant, ets Tu també un amant i un protagonista … de la vida. Pensa que el tràgic no és morir, al cap i a la fi la mort té bona memòria i mai s’oblida de ningú. El tràgic, és no animar-se a viure, mentrestant i sense dubtar, busca’t un amant …

La psicologia després d’estudiar molt sobre el tema va descobrir una cosa transcendental: “Per estar content, actiu i sentir-se feliç, cal estar de nuvi amb la vida”.