Un persona va pensar “Déu parla’m”. I tot seguit va cantar un ocellet. Però ella no el va escoltar.

Llavors ho va dir “Déu parla’m”. I en aquell moment es van sentir trons a través d’un mar de núvols. Però de nou no els va escoltar.

Al instant va mirar al seu al voltant i va exclamar “Déu deixa’m veure’t”. I un estel va brillar en el firmament com mai havia brillat. Però tampoc no va mirar al cel i no el va veure.

Llavors indignada va cridar ben fort “Déu deixa’m veure un miracle” I va néixer el seu fill!!!. Però no s’en va adonar de la nova i irrepetible vida que començava.

Llavors va demanar desesperada “Déu, toca’m, deixa’m sentir-te”. En aquest moment Déu va baixar del cel i la va tocar a la galta suaument. Però ella va espantar la preciosa papallona que s’havia parat a la seva galta i va seguir el seu camí.

Això ens ha de recordar que Déu sempre està al nostre costat, en tot, en lo important i en lo senzill, al igual que en coses a les quals no li prestem molta atenció. Recorda que Déu ens parla a través de les coses petites i de les persones més senzilles.