Existeix un error generalitzat que ha estat mantingut intencionadament amb l’objectiu de coartar i manipular. És el fet de confondre sexualitat amb urgència genital.

La sexualitat no funciona només a través de la genitalitat, aquesta està íntimament relacionada amb les emocions i amb les estructures mentals personals. Aquesta manifestació global és la sexualitat. És una manifestació natural que fins ara és desconeguda, ignorada i freqüentment reprimida, i quan és abordada, és absolutament distorsionada. Aquesta actitud repressiva, castradora i manipulada de la sexualitat, s’imprimeix en l’estructura conceptual i emocional de l’ésser humà creant el patró inconscient que més tard regirà la vida sexual de l’individu. Des del qual tota la seva vida serà condicionada.

La ment és envestida de forma excessiva amb estímuls sexuals pels mitjans de comunicació. Aquesta constant sobre estimulació fa que l’home no actuï pel natural impuls de la trobada del seu cos amb el de la seva parella, sinó es deixa portar per aquest patró aliè sobrecarregat de conductes determinades i fixes que disten diametralment de la seva realitat. I la dona, dominada pels estereotips de bellesa imposada i obligada a utilitzar el llenguatge sexual masculí que dista enormement del genuí i desconegut llenguatge femení, no permet que s’expressi adequadament la seva sexualitat i tanca la manifestació de la seva femineïtat.

Aquest aliè i exigent prototip sobre la sexualitat en homes i dones provoca la desintegració de la seva unitat: sexe (genitals), sentiment (cor), cap (raonament) actuen de forma separada. En aquestes condicions, fer l’amor es torna en una sobrecàrrega energètica que si bé causa un plaer temporal, frustra la definició del veritable desig i l’acció en les seves pròpies polaritats, no respectant el sentit innat de la sexualitat, quedant tan sols en una trobada abrupta de sensacions momentàniament plaents que la majoria de les vegades separen en lloc d’unir, en lloc de transcendir al camí de la veritable sexualitat conscient, d’arribar al coneixement més profund de l’amor universal.

Com sol succeir cada vegada que ocorren canvis transcendentals en la humanitat, hi ha una minoria que comença a adonar-se del canvi i una majoria que ho nega espantada i refugiada en la comoditat i seguretat del conegut.

No obstant això, ho neguem o no, alguna cosa està canviant entre nosaltres i cada vegada és més difícil ignorar-ho. Els canvis estan a l’ordre del dia en política, economia, el comportament social i les relacions interpersonals.

Hi ha un despertar de consciència. Una crida del cor per alliberar a l’activitat més poderosa i bella dels éssers humans de la presó en què les idees mentals, les creences d’una consciència col·lectiva l’han tingut presa.

Hi ha molt més en la Sexualitat que una mera forma d’expressar amor o una forma d’alliberar tensió.

La Sexualitat és la recreació del moment més sagrat de l’existència -el moment de la Creació-. L’aspecte sagrat de la sexualitat, el seu poder transformador i l’art que representa, han estat secrets gelosament i efectivament guardats pel Tantra hindú, el Taoisme xinès, la Gnosi Cristiana, la Càbala hebrea i altres escoles d’il·luminació espiritual. La Sexualitat humana és la recreació en el nostre plànol físic de la veritat que està ocorrent eternament en tot l’Univers, per això és un acte sagrat.

L’Energia Sexual que anima la matèria es troba circulant en el nostre cos sempre. És la nostra energia de vida. Aquesta energia descansant a la base de la columna, és la que possibilita el despertar de la consciència.

La Sexualitat de la Nova Era està per crear-se. És el nostre propi joc. Serà el resultat de la unió de coneixements mil·lenaris amb coneixements moderns. Tindrà tants nous colors i sons com a éssers humans conscients i desperts hi hagi.

Per redissenyar els vells paradigmes és necessari elevar la freqüència vibratòria de les nostres relacions. En aquestes s’intercanvia energia amb la parella, i al mateix temps amb les persones que han tingut intercanvi anteriorment amb la mateixa. La nostra energia corpòria es manifesta en un intempestiu brot que jeu adormit, esperant a ser activat a la base de la nostra estructura, específicament al costat del sacre –coincideix amb la ubicació del primer txakra, el Mulhadara. Aquesta serp de llum es troba replegada, enrotllada tres vegades i mitja, i l’evolució personal no podrà consumar-se del tot si no s’és capaç de despertar a aquest ésser en un procés que involucra el recorregut d’aquesta força per cadascun dels set txakres principals –travessia que haurà de dur a terme a través del canal energètic central, el sushuma nadi, en un procés que detonarà en despertar espiritual.

El nostre cos físic és el Temple de la nostra essència. Per la qual cosa és urgent respectar-lo com a Espai Sagrat. És el nostre vehicle cap al retrobament amb la Llum.