La naturopatia és la ciència que estudia les propietats i les aplicacions dels agents naturals (aliments vegetals, plantes medicinals, aigua, sol, terra i aire) amb l’objectiu de mantenir i recuperar la salut. Aquesta ciència es recolza en els següents fonaments:

1. L’ésser humà forma part d’una globalitat universal.
L’ésser humà forma part del Cosmos. No és ni més ni menys important que qualsevol altre component del mateix. L’ésser humà està submergit dins del medi ambient còsmic universal. Ambdós s’influeixen mútuament. Aquesta influència ha de ser respectuosa i equilibrada, per tal que es mantinguin la vida i la salut.
Respectar aquest equilibri és cuidar la salut de l’ésser humà i també la de l’entorn que la fa possible.
L’única forma de mantenir i de recuperar la salut és respectar les lleis de la Natura.

2. És primordial identificar i tractar les causes dels desequilibris (Tolle causam).
L’ordre natural de la vida en el Cosmos tendeix a mantenir un equilibri energètic universal.
Els problemes en l’organisme humà sorgeixen quan per algunes causa, aquest equilibri energètic es perd.
No hi pot haver curació si no s’eliminen les causes d’aquest desequilibri energètic.

Combatre i eliminar els símptomes no fa més que dificultar la curació i perjudicar les perspectives de salut a llarg termini.
En eliminar les causes profundes del desequilibri, és possible que es produeixin reaccions defensives en un organisme que estava estressat o intoxicat, originant el que es diuen crisi curatives. Són bones senyals que ens obliguen a reflexionar, però mai a abandonar el procés de recerca de l’equilibri.

Un cop l’organisme s’ha lliurat de les toxines físiques o mentals que l’emmalalteixen, el camí de la curació queda lliure. Només cal tenir la paciència i la perseverança necessàries per deixar que actuïn les energies curatives pròpies de l’individu en conjunció amb les de la Natura o medi ambient en el que es mou.
Per tant, la malaltia ha de ser considerada com una invitació imperativa a la reflexió i al canvi.

Els factors naturals que ens van donar la vida, són els que ens ajudaran primordialment a la recuperació de l’equilibri energètic perdut.
Aquests factors vitals són els aliments naturals lliures de contaminació i de manipulació (en especial els aliments crus naturals), l’aire pur, l’aigua pura, el sol amb prudència, l’exercici físic amb mesura i una actitud mental positiva, tots ells basats en el poder curatiu de la Natura.

En moltes ocasions, fins i tot en casos que sembla que no tenen cura amb els mitjans habitualment emprats, s’aconsegueix una gran millora amb alguns canvis, és a dir: substituir la llet de vaca per llet vegetal (soja, ametlles), les carns per fruites, hortalisses i llegums, el sucre per mel, el pa blanc pel pa integral i els aliments refinats per aliments naturals eco-biològics certificats, etc. complementats amb l’abandonament dels hàbits perjudicials (tabac, alcohol, begudes de cola, estrès, excés de sedentarisme, negativitat, automedicació, etc.).

3. La Natura és el poder curatiu per excel·lència (Vix Natura Medicatrix).
La Natura proporciona a l’ésser humà l’energia necessària per mantenir i recuperar la seva vitalitat.
L’organisme humà té una tendència natural a recuperar l’estat d’equilibri vital (homeostasi).
El naturòpata facilita a cada persona l’orientació per a desenvolupar aquesta capacitat de recuperació de l’equilibri energètic vital.
L’organisme humà reacciona en el sentit de recuperar aquest equilibri energètic quan s’eliminen els obstacles que ho impedeixen.
Els símptomes molestos no són més que avisos de que s’ha d’eliminar aquests obstacles produïts per conductes errades.

4. Els tractaments mai no han de perjudicar (Primum non nocere).
En naturopatia no s’empren mètodes o productes que tinguin risc d’efectes secundaris. Importa la seguretat, no la rapidesa.
No s’ha de pretendre eliminar els símptomes sinó les causes.
Cal respectar i afavorir el procés natural de curació, escollint les teràpies més senzilles i segures, que permeten la lliure acció de les forces curatives naturals.

Com més complexa és una teràpia o un medicament, més probabilitats hi ha d’efectes secundaris o d’errors. Qui és tributari d’un sistema terapèutic, ha de tenir absoluta confiança en el mateix, i conèixer els seus efectes i possibilitats.

5. Educar a la gent sobre la salut integral i informar el pacient.
El Naturisme és una filosofia i una forma de vida i un sistema de salut integral que interessa a tots els éssers humans.
És missió de tots els que gaudeixen de les seves avantatges, el donar-lo a conèixer al màxim nombre de persones.

En especial els qui pateixen de malaltia, han de ser informats de les causes de la seva malaltia i de la manera tan fàcil de recuperar la salut seguint les lleis de la vida natural i sana.
Aquesta educació i informació disseminades a tots els nivells, seria la millor forma de prevenció i de conservació de la salut.

En tota societat, la conservació de la salut integral i la prevenció de la malaltia haurien de tenir prioritat absoluta, mitjançant les normes d’alimentació sana, exercici racional i moderat i altres recursos vitals que ens ofereix generosament la Natura no contaminada.
Aquest és precisament l’objectiu principal del Naturisme i de la Naturopatia.

6. Els principals preceptes que la llei natural posa com a condició per mantenir la normalitat orgànica són:

Respirar millor. Alimentar-se amb preferència de productes crus naturals eco-biològics garantits. Ser molt prudent en el consum d’aliments acidificants (cereals refinats i els seus derivats, carn i peix, llet i els seus derivats, ous, mel, cítrics, tomàquets, nous i cacauets i fruita verda). Beure suficient aigua. No donar massa importància als assumptes secundaris. Ser sobris constantment. No estar mai ociosos. Fer exercici físic amb regularitat i moderació. Vestir senzillament i amb talles de sobres. Procurar ser positius davant qualsevol circumstància negativa. La persona sana és optimista, s’afirma a si mateixa i enforteix la seva voluntat. Viu satisfeta de la seva sort, perquè tot ho té amb la salut. És conscient del seu destí. No coneix les rivalitats ni l’enveja. Estima a les plantes, els animals i a tot ésser vivent. És agraïda i generosa amb tots.

7. Els mitjans naturals de protecció de què disposa l’ésser humà, estan representats fonamentalment per la immunitat i la inflamació; o sigui que la resposta als possibles atacs procedents del medi ambient, poden ser reaccions de tipus immunitari o bé de tipus inflamatori:

La immunitat és la capacitat de resistència davant d’una agressió externa, mitjançant la formació de antitoxines, anticossos, bacteriolisines, etcètera.

Les inflamacions són una alteració patològica de qualsevol part de l’organisme, caracteritzada per trastorns de la circulació en la sang i freqüentment per augment de la calor, envermelliment, inflor i dolor, amb impotència funcional.

En ambdós casos, es tracta d’avisos per reflexionar sobre la forma d’evitar aquestes agressions o alteracions.

8. Teràpies que afavoreixen el procés natural de curació:

a) Dietoteràpia: La dieta correcta és indispensable per a la curació. Dins d’ella es poden incloure l’alimentació vegetariana eco-biològica, la suplementació dietètica, la Oligoteràpia i la dejuni-teràpia.

b) Estimulants naturals: Les plantes medicinals, l’aigua, l’argila, la respiració correcta, els banys de sol i els olis essencials són estimulants naturals molt eficaços.

c) Estimulants manuals: Existeixen en gran nombre, essent els principals el Massatge, la Osteopatia, la Reflexoteràpia, el Drenatge limfàtic, la Tècnica metamòrfica, el Shiatsu, etc.

d) Estimulants dinàmics: També en gran quantitat, com són el Tai-txi, els exercicis isomètrics, el mètode Pilates, reeducació postural, tècnica Alexander, etc.

e) Estimulants energètics: Com la Acupuntura, la Homeopatia, el Reiki, la Imposició de mans, el Toc terapèutic, la Kinesiologia, la magnetoteràpia, la Gemoteràpia, etc.

f) Estimulants mentals: Entre els que destaquem les Flors de Bach, la meditació, el Ioga, la sofrologia, la musicoteràpia, la visualització positiva, etc.