Degut a que últimament han aparegut per la consulta varies Clientes (és una alteració que generalment afecta a les dones) amb problemes de sequedat a les mucoses, us passo a explicar una mica de que va el desequilibri i quines ajudes o solucions es poden oferir des de la Naturopatia.

Què és el Síndrome de Sjögren?

La Síndrome de Sjögren és una malaltia autoimmune – això significa que el sistema immunològic ataca les seves pròpies cèl·lules. Per exemple, el sistema immunològic ataca les glàndules que produeixen secrecions i humitat causant sequedat a la boca i també a els ulls. Altres parts del cos també poden ser afectades resultant en una varietat de símptomes possibles.

Normalment, el sistema immunològic ens protegeix de diverses malalties, destruint organismes nocius i invasors com virus i bacteri. En el cas de la Síndrome de Sjögren, les cèl·lules que lluiten contra malalties ataquen les glàndules que produeixen llàgrimes, saliva i secrecions hidratants. El dany a aquestes glàndules no els permet treballar correctament. El resultat és sequedat en els ulls, a la boca, a la vagina i a la pell.

Aquesta disfunció també pot afectar altres glàndules, com les que estan localitzades a l’estómac, pàncrees, i intestins, i pot causar sequedat en altres parts del cos que necessiten secrecions i humitat, com el nas, gola, vies respiratòries.

La Síndrome de Sjögren és una malaltia reumàtica. Altres tipus de malalties reumàtiques inclouen lupus i artritis. Les malalties reumàtiques causen inflor i dolor en les articulacions, conjuntures, músculs, pell i altres parts del cos. La Síndrome de Sjögren és també considerat un desordre del teixit connectiu. Aquest teixit forma l’estructura del cos que envolta els òrgans i teixits (articulacions, pell i músculs).

Quants tipus de Síndrome de Sjögren existeixen?

Hi ha dos tipus de Síndrome de Sjögren – primari i secundari. El primer passa espontàniament i el secundari passa amb una altra malaltia.

En la síndrome de Sjögren primari (el més corrent), els símptomes són el resultat de problemes amb les glàndules que produeixen llàgrimes i saliva. Les persones amb la síndrome primari gairebé sempre tenen certs anticossos a la seva sang anomenats SS-A i SS-B. Els anticossos són substàncies que ajuden a combatre malalties determinades. Les persones amb la Síndrome de Sjögren secundari gairebé mai tenen aquests anticossos.

En la Síndrome de Sjögren secundari, la persona ja té una malaltia autoimmune com artritis reumatoidea o lupus abans que es desenvolupi la Síndrome de Sjögren. Persones amb la Síndrome de Sjögren secundari tendeixen a tenir més problemes de salut perquè tenen dues malalties. Aquestes persones gairebé mai tenen els anticossos abans esmentats.

Quins són els símptomes de la Síndrome de Sjögren?

Els símptomes principals de la Síndrome de Sjögren són:

.- Ulls secs – Els ulls poden estar vermells, poden picar i cremar. Algunes persones amb la Síndrome de Sjögren senten com si tinguessin sorra als ulls. A més, la visió pot ser borrosa, i les llums fortes, especialment la llum fluorescent, molesten.

.- Boca seca – La boca seca se sent com si la boca estigués plena de cotó. És difícil empassar, parlar, i assaborir. El sentit de l’olfacte pot canviar, i es pot desenvolupar una tos seca. A més, perquè la persona amb la Síndrome de Sjögren no té saliva, – que és alcalina-  la boca seca augmenta la possibilitat de desenvolupar càries i infeccions orals per excés c’àcid.

.- Sequedat vaginal – Les mucoses de la vagina no lubriquen al no funcionar correctament, el que determina una sensació especial de sequedat que a més dificulta en gran mesura les relacions sexuals.

.- Pell seca – La pell te descamacions produïdes per la falta d’hidratació.

Els Síndromes de Sjögren primari i secundari també poden afectar altres parts del cos, incloent-hi conjuntures, articulacions, pulmons, ronyons, vasos sanguinis (venes i artèries), i el sistema nerviós.

Altres símptomes inclouen:

.- Granissades.
.- Problemes amb la glàndula tiroide.
.- Dolor en les articulacions i músculs.
.- Pulmonia.
.- Adormiment i pessigolleig a les cames i braços
.- Fatiga intensa que pot interferir seriosament amb la vida diària

Quan la Síndrome de Sjögren afecta altres parts del cos, la condició és extraglandular perquè els problemes s’estenen més enllà de les glàndules que produeixen llàgrimes i saliva.

Qui pot patir el Síndrome de Sjögren?

Els experts creuen que entre 1-4 milions de persones tenen aquesta malaltia. Gairebé totes – 90 per cent – són dones. Pot passar a qualsevol edat, però gairebé sempre és diagnosticat després dels 40 anys i pot afectar a persones de totes les races i ètnies. En els nens succeeix rarament.

En general es pot dir que les persones afectades són dones amb procés menopàusic o post-menopàusic amb un alt grau de estres i amb una alta sensibilitat a la contaminació electromagnètica i química.

Què es pot fer des de el punt de vista naturista?

El tractament és diferent per a cada persona, depenent de quines parts del cos són afectades. L’important és rebre ajuda metòdica. El naturòpata podrà millorar els símptomes, especialment la sequedat. Per exemple, es pot utilitzar llàgrimes artificials o esprais marins per a alleujar la sequedat dels ulls, i estimulants de saliva i lubricatius de llavis per la boca seca o vagina.

Però de fet el que és més important és fer un tractament amb uns  tipus d’omegues determinats, àcid hialurònic i liposomes per intentar restablir el bon funcionament de les mucoses o al menys aturar-ne el deteriorament, al mateix temps que s’incideix en el index d’acidesa del cos amb productes alcalinitzants i netejadors intracel·lulars com pot ser el plasma de Quinton.

A més, és molt interessant de fer una alimentació pensada per aquesta disfunció, evitar les contaminacions electromagnètiques constants -tipus radiodespertador a la tauleta de nit-, i buscar productes de higiene i de neteja en general que no portin químics o sigui que siguin fets amb productes naturals.

D’aquesta manera es podrà alleugerir i minorar la implantació d’aquest síndrome caracteritzat per la sequedat corporal amb símptomes cada vegada més emprenyadors per el desenvolupament de la vida quotidiana.