Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


El cop de calor.

cop-de-calor

És un perill per a l’organisme. La pujada excessiva de la temperatura pot sobrepassar la capacitat d’adaptació del cos a l’entorn.

cop-de-calor-01

La calor excessiva afecta al seu exterior i interior, provocant disfuncions que poden ser sencilles o molt perilloses.

És la resposta de l’organisme a una agressió produïda per la calor. Les seves causes poden ser l’acció directa i prolongada del sol en l’organisme (cap), normalment a causa d’una llarga exposició.

Els símptomes són:

.- Cara congestionada.
.- Mal de cap.
.- Sensació de fatiga i set intensa.
.- Nàusees i vòmits.
.- Rampes musculars, convulsions.
.- Sudoració abundant a la insolació que cessa en el cop de calor, en aquest cas, la pell està seca, calenta i envermellida.
.- Alteracions de la consciència (somnolència), respiració i circulació.
.- Les persones que realitzen alguna activitat quan fa calor i hi ha molta humitat en el medi ambient poden patir mareig, esvaïment i, en casos extrems, estats de inconsciència que requereixen atenció mèdica.

La seva forma més comú és ocasionada per sobreexposició al Sol, i es coneix com insolació.

Els més sensibles als efectes de la calor són els nens, ancians, gent obesa i els qui estiguin prenent medicaments.

Què fer?

.- Als primers símptomes de mareig i esvaïment, es recomana acostar a la persona afectada en un lloc fresc, sota sostre.

.- En casos no molt greus, i si el pacient està disposat, se li poden proporcionar begudes que afavoreixin la rehidratació, com cafè amb sucre o aigua amb sal (1 cullerada de sal per litre d’aigua).

.- El cop de calor passa quan la temperatura corporal supera els 40 ° centígrads i està acompanyada de pols fort i ràpid, que aviat es torna feble, a la vegada que disminueix la freqüència respiratòria.

.- És important saber que el cop de calor ha de ser tractat immediatament, perquè pot provocar la mort del pacient.

.- Ha de baixar la temperatura corporal amb draps freds o bosses de gel sobre el cap.

.- Si el problema empitjora o si la temperatura corporal de la víctima augmenta ràpidament, se li ha de treure la roba i passar una esponja mullada per la cara o, si és possible, aplicar banys d’aigua gelada. Després, se li ha de cubrír el cos amb un llençol mullat o ruixar-lo amb aigua freda. S’ha de mantenir fresca i mullada a la persona fins que la seva temperatura corporal torni a la normalitat.

El cop de calor és un trastorn agut. És conseqüència de l’exposició a temperatures ambientals elevades. Es presenta quan la temperatura central del cos s’eleva i els mecanismes de defensa resulten inadequats.

Està demostrat que les altes temperatures perjudiquen el normal funcionament dels organismes que formen el cos humà. Però és un problema generalitzat. Tot i que hi ha certs grups de risc, ningú està lliure de patir problemes per la calor.

És evident que aquelles persones que pateixen malalties debilitants (per exemple, les lesions cardíaques), resisteixen pitjor l’atac tèrmic. Quan fa molta calor el cor ha de fer un esforç addicional. Això pot ser excessiu per a un pacient cardiovascular. Però aquests casos són conseqüència de problemes patològics.

cop-de-calor-02

La vasodilatació com a defensa

Les aus i els mamífers són capaços de mantenir constant la temperatura del seu cos. Per això es diu que són de sang calenta. Això els fa independents de l’ambient encara que només fins a cert punt. Els animals de sang freda, només poden mantenir un nivell òptim de rendiment metabòlic quan el clima els proporciona la calor adequada.

Però la calor és perillós. Si puja la temperatura interna, alguna de les reaccions bioquímiques del metabolisme poden tenir dificultats per funcionar a la velocitat adequada. Per això l’organisme disposa de dos mecanismes de defensa importants: la vasodilatació perifèrica i la suor.

Amb la calor la pell es posa vermella. És degut a que els capil·lars de la pell es dilaten per augmentar l’espai d’intercanvi de calor amb la superfície. La sang passa per aquests per cedir calor a l’aire i tornar a refrescar al cos. Si la temperatura de la sang és superior als 37 º s’escalfarà al passar per la pell i augmentarà la temperatura interna.

La suor és fonamental

És estrany que la pell estigui a temperatures superiors als 37 º. La suor és un altre mecanisme de defensa del cos. La seva funció és baixar la temperatura de la pell. Aquesta està plena de milers de petites glàndules que produeixen una solució aquosa de sals i algunes substàncies de rebuig: és la suor. El seu objectiu fonamental és evaporar-se i així, refredar la pell. Quan corre una lleugera brisa l’evaporació de la suor es veu afavorida i s’aprecia una agradable sensació de frescor. Per contra, un ambient humit redueix aquesta evaporació i agreuja els problemes que sorgeixen amb la calor.

cop-de-calor-03

Alteracions físiques

El problema més habitual i menys perillós són els esvaïments. La intensa vasodilatació produeix una caiguda de la pressió arterial. Com a conseqüència apareix una certa dificultat per respirar al costat d’una sensació de mareig. Tot això porta a la pèrdua del sentit. Uns moments de repòs, estirat a l’ombra, són suficients per recuperar el malalt. Col.locar els canells sota un raig d’aigua freda serveix com alleujament.

En aquestes ocasions la pell sol estar humida i relativament freda. La temperatura interna és més elevada del normal. El cor dóna el senyal de perill, produint el mareig en no resistir l’organisme la sobrecàrrega de mantenir la pressió. La deshidratació és més perillosa, sobretot en ancians. La set avisa de la pèrdua de líquids, i en algunes persones grans, aquest mecanisme no funciona amb precisió. Quan el mecanisme de la suor, la pell està seca i puja la temperatura interior. Apareixen així els deliris d’inconsciència i un possible risc de coma.

Cop de calor i esport

El cop de calor és un dels enemics més freqüents de l’esport quan aquest es practica a l’aire lliure en èpoques d’estiu. Quan un esportista està realitzant els seus exercicis en un context d’elevada temperatura ambiental sol sorgir aquest problema. Els símptomes que es presenten són diversos. Primer la pell sol estar seca, envermellida i calenta.

Generalment la persona pateix cefalees, convulsions i actua de manera extravagant. És el primer avís. D’aquí es passa a la pèrdua de consciència i en el pitjor dels casos al coma. Així mateix la temperatura rectal és inferior als 40 º.

Després de comprovar aquests símptomes què s’ha de fer? És fonamental obligar l’esportista a interrompre la seva activitat. Posteriorment portar-lo a un lloc fresc i ombrejat. Per afavorir el descens de la temperatura s’ha de retirar la seva roba. Després aplicar-li bosses de gel al coll, les aixelles i als engonals. També és important embolicar-lo en tovalloles humides en aigua freda. Tot això està destinat a que la temperatura del seu cos torni a ser la idònia. És adequat acompanyar aquestes mesures amb l’aplicació de massatges a les extremitats per així afavorir el refredament.

Si l’esportista està inconscient s’ha de col·locar en posició de recuperació horitzontal. No és aconsellable la rehidratació oral fins que la temperatura baixi a 38 º o menys. En l’últim dels casos és important sol·licitar atenció d’urgència.

cop-de-calor-04

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web