En el comerç dels medicaments la competència no està funcionant i els grans grups farmacèutics recorren a tota mena de jocs bruts per impedir l’arribada al mercat de medicaments més eficaços i sobretot per desqualificar els medicaments genèrics molt més barats.

L’ofensiva dels monopolis farmacèutic-industrials no té fronteres. També estarien implicats en el recent cop d’Estat contra el president Manuel Zelaya a Hondures, país que importa totes les seves medicines, produïdes fonamentalment per les “Big Pharma”.

Molt pocs mitjans de comunicació ho han comentat. L’opinió pública no ha estat alertada. I no obstant això, les preocupants conclusions de l’Informe final (1), publicat per la Comissió Europea el 8 de juliol, sobre els abusos en matèria de competència en el sector farmacèutic mereixen ser conegudes pels ciutadans i àmpliament difoses.

Què diu aquest informe? En síntesi: que, en el comerç dels medicaments, la competència no està funcionant, i que els grans grups farmacèutics recorren a tota mena de jocs bruts per impedir l’arribada al mercat de medicaments més eficaços i sobretot per desqualificar els medicaments genèrics molt més barats. Conseqüència: el retard de l’accés del consumidor als genèrics es tradueix en importants pèrdues financeres no només per als propis pacients sinó per a la Seguretat Social a càrrec de l’Estat (és a dir dels contribuents). Això, a més, ofereix arguments als defensors de la privatització dels sistemes públics de Salut, acusats de ser fosses de dèficits en el pressupost dels Estats.

Els genèrics són medicaments idèntics, pel que fa a principis actius, dosificació, forma farmacèutica, seguretat i eficàcia, als medicaments originals produïts en exclusivitat pels grans monopolis farmacèutics. El període d’exclusivitat, que s’inicia des del moment en què el producte és posat a la venda, venç als deu anys, però la protecció de la patent del fàrmac original dura vint anys. Llavors és quan altres fabricants tenen dret a produir els genèrics que costen un 40% més barats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la majoria dels Governs recomanen l’ús de genèrics perquè, pel seu menor cost, afavoreixen l’accés equitatiu a la salut de les poblacions exposades a malalties evitables (2).

L’objectiu de les grans marques farmacèutiques consisteix, per tant, en retardar per tots els mitjans possibles la data de venciment del període de protecció de la patent, i se les arreglen per patentar afegits superflus del producte (un polimorf, una forma cristal·lina, etc .) i estendre així, artificialment, la durada del seu control del medicament.

El mercat mundial dels medicaments representa uns 700.000 milions d’euros (3), i una dotzena d’empreses gegants, entre elles les anomenades “Big Pharma” -Bayer, GlaxoSmithKline (GSK), Merck, Novartis, Pfizer, Roche, Sanofi-Aventis -, controlen la meitat d’aquest mercat. Els seus beneficis són superiors als obtinguts pels poderosos grups del complex militar-industrial. Per cada euro invertit en la fabricació d’un medicament de marca, els monopolis en guanyen mil en el mercat (4). I tres d’aquestes firmes, GSK, Novartis i Sanofi, es disposen a guanyar milers de milions d’euros més en els propers mesos gràcies a les vendes massives de la vacuna contra el virus A (H1N1) de la nova grip (5).

Aquestes gegantines masses de diners atorguen a les “Big Pharma” una potència financera absolutament colossal. Que s’usen en particular per arruïnar, mitjançant múltiples judicis milionaris davant els tribunals, als modestos fabricants de genèrics. Els seus innombrables lobbies fustiguen també permanentment a l’Oficina Europea de Patents (OEP), la seu es troba a Munic, per retardar la concessió d’autoritzacions d’entrada al mercat als genèrics. Així mateix llancen campanyes enganyoses sobre aquests fàrmacs bioequivalents i espanten als pacients. El resultat és que, segons el recent informe publicat per la Comissió Europea, els ciutadans han hagut d’esperar, de mitjana, set mesos més del normal per accedir als genèrics, la qual cosa s’ha traduït en els últims cinc anys en un sobregasto innecessari de prop de 3.000 milions d’euros per als consumidors i en un 20% d’augment per als Sistemes Públics de Salut.

Des que Hondures va ingressar a l’ALBA (Aliança Bolivariana dels Pobles d’Amèrica), l’agost de 2008, Manuel Zelaya negociava un acord comercial amb l’Havana per importar genèrics cubans, amb el propòsit de reduir les despeses de funcionament dels hospitals públics hondurenys . A més, a la Cimera del 24 de juny passat, els presidents de l’ALBA es van comprometre a “revisar la doctrina sobre la propietat industrial”, és a dir, la intangibilitat de les patents en matèria de medicaments. Aquests dos projectes, que amenaçaven directament els seus interessos, van impulsar als grups farmacèutics multinacionals a donar suport amb força el moviment colpista que derrocaría a Zelaya el 28 de juny últim (6).

Així mateix, Barack Obama, desitjós de reformar el sistema de salut dels Estats Units que deixa sense cobertura mèdica a 47 milions de ciutadans, està afrontant les ires del complex farmacèutic-industrial. Aquí, les sumes en joc són gegantines (les despeses de salut representen l’equivalent del 18% del PIB) i les controla un vigorós lobby d’interessos privats que reuneix, a més de les “Big Pharma”, a les grans companyies d’assegurances i a tot el sector de les clíniques i dels hospitals privats. Cap d’aquests actors vol perdre els seus opulents privilegis. Per això, recolzant-se en els grans mitjans de comunicació més conservadors i en el Partit Republicà, estan gastant desenes de milions de dòlars en campanyes de desinformació i de calúmnies contra la necessària reforma del sistema de salut.

És una batalla crucial. I seria dramàtic que les màfies farmacèutiques la guanyessin. Perquè redoblarien llavors els esforços per atacar, a Europa i a la resta del món, el desplegament dels medicaments genèrics i l’esperança d’uns sistemes de salut menys costosos i més solidaris.

Ignacio Ramonet – Le Monde Diplomatique – Setembre 2009. Nombre 167

Notes:

(1) http://ec.europa.eu/comm/competition/sectors/ pharmaceuticals / inquiry / index.html

(2) El 90% de les despeses de la gran indústria farmacèutica per al desenvolupament de nous fàrmacs està destinat a malalties que només pateix el 10% de la població mundial.

(3) Intercontinental Marketing Services (IMS) Health, 19 de març de 2009.

(4) Carlos Machado, “La màfia farmacèutica. Pitjor el remei que la malaltia”, 5 de març de 2007 (www.ecoportal.net/content/view/full/67184).

(5) Llegiu, Ignacio Ramonet, “Els culpables de la grip porcina”, Le Monde diplomatique en espanyol, juny de 2009.

(6) Observatori Social Centroamericano, 29 juny 2009