Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Additius alimentaris.

additius-01

En la alimentació convencional, a part dels adobs químics (amb quantitats insospitades de nitrats), els herbicides, els plaguicides i els pesticides que depenent de les quantitats i sinergies entre ells, tenen capacitat per desenvolupar càncer, neurotoxicitat, Alzheimer, Parkinson ……. (La Organització Mundial de la Salut reconeix com a sospitoses de produir càncer 92 substancies permeses); existeixen els:

Els additius alimentaris:

additius-02

Conservants, colorants, edulcorants, antioxidants, emulgents, acidificants, aromatitzants, estabilitzants, espessidors, potenciadors del sabors, antiaglomerants. Es poden definir com: <<Substàncies que sense constituir per si mateixes un aliment, ni posseir cap valor nutritiu, s´afegeixen intencionadament als aliments i begudes, en quantitats mínimes, amb l´objectiu de modificar els caràcters organolèptics o facilitar o millorar el seu procés d´elaboració o conservació>> (Decret 336/75-B.O.E. 11/3/75).

Encara que, tots aquest productes, estigui obligat (per llei) de explicitar-los a les etiquetes, per informar al consumidor del que està ingerint, sembla que l´objectiu dels fabricants sigui el d´amagar-los. Si fossin productes innocus, no estarien indicats en clau (E100, E147, E152, etc.) i no estarien editats en lletres petites, per no dir minúscules e inintel·ligibles i en un racó del producte o a la xapa, que per regla general el consumidor no arriba mai a veure.

D´additius sempre n´hi ha hagut,

La sal de cuina, el sucre, l´alcohol, la maceració d´aromatitzants amb greixos, per exemple, sempre s´han fet servir. Els egipcis ja acolorien els seus aliments, i tots els pobles orientals utilitzen, des de la més remota antiguitat, tot tipus d´espècies per tractar els seus menjars. Per estrany que sembli, va ser gràcies als additius que Cristòfol Colon va descobrir Amèrica, doncs tots sabem que el motiu principal de les seves expedicions era la recerca d´espècies. La importància que aquestes tenien a l´Edat Mitjana, ens pot ajudar a comprendre què representa en la actualitat el mercat dels additius (a EE.UU. en el 1.980 el mercat dels additius superara els 1.000 milions de dòlars).

El problema ve quan,

S´obtenen químicament per síntesis i es comença a jugar amb la I.D.A. (Ingestió Diària Admissible). Des de el punt de vista toxicològic, veiem que si bé hi han substàncies que de manera immediata no son tòxiques, poden arribar a ser-ho per efecte acumulatiu i que si algunes analitzades individualment, tenen un contingut tòxic baix, sovint els efectes més nefastos e imprevisibles es donen per combinacions amb altres additius o especialment amb antibiòtics i analgèsics.
Per aquestes raons de tipus tècnic, i per l´esgarrifosa quantitat de centenars de substàncies perilloses amb que ens belluguem, es crea la impossibilitat pràctica d´establir amb certesa absoluta i precisió, la innocuïtat o toxicitat dels additius.
Aixó no vol dir que tots els aliments que portin additius siguin perillosos.

El que cal fer,

Des de el meu punt de vista, es evitar-los al màxim. Si ens preocupem de la qualitat de la nostra alimentació i busquem aliments el més naturals possible, com els biològics, tot aquest reguitzell de substàncies pernicioses ens les estalviem d´entrada. Si per el contrari, l´alimentació està mal qualificada en la nostre escala de valors, i entrem en la dinàmica de menjar qualsevol cosa sense ponderar-la, buscant preu i no qualitat, estarem ajudant a que tinguem el privilegi de consumir-les totes.
Tinguem en conte que els fabricants de productes d´alimentació que entren en la guerra comercial del preu, per augmentar vendes i millorar la seva posició en el mercat sense ser desbancats per competidors del seu mateix estil, han d´entrar en el joc de produir bonic i barat, i una de les maneres més subtils i econòmiques és maquillant productes sense cap tipus de virtut amb un còctel de additius i fer-los atractius en quan a color, aspecte, textura, olor, sabor, etc. etc.

additius-03

Llista d´additius autoritzats,

He intentat de fer una llista d´additius, classificats per el còdig “E” o “H”, el nom del producte i el grau d´innocuïtat o perillositat.
Al final, a la vista de la nombrosa quantitat de substàncies amb possibilitats de produir alteracions al·lèrgiques i amb diferents graus de toxicitat, he decidit de que, lo més interessant és evitar-los totalment i no perdre el temps en dilucidar quin perjudica més que un altre..
No obstant i aixó, si algú l´interessa informació al respecta, li puc fer arribar en format “pdf”.
Com a comentari complementari dir que, en la nomenclatura dels additius, els que comencen amb una “E” al davant, corresponen a autoritzats per la C.E.E., si porten una “H” és que solament estan permesos a Espanya i si no porten cap lletra és que estan en estudi. <<Ull>>
El Primer número, ens diu la funció.
1  Colorants.
2  Conservants
3  Antioxidants, acidificants i reguladors del pH.
4  Emulsionants, estabilitzants, espessidors, edulcorants.
5  Acidificants i antiaglomerants.
6  Potenciadors de sabors.

Un exemple per adonar-nos de per on van els trets,

Els colorants, son additius que s´utilitzen per donar color i emboniquir els aliments o les seves superfícies. Son el exemple perfecte del additiu inútil. El seu ús no es deu a cap justificació tecnològica ni fisiològica. Contribueixen a donar als aliments un aspecte particularment adulador, que de fet, constitueix un engany.
En una època en que lo artificial substitueix a lo natural, en que la quantitat prima sobre la qualitat, l´importància que ha adquirit la coloració artificial dels aliments, és un fenomen bastant explicable. Avui en dia, s’acoloreixen artificialment vins, cerveses, formatges, llimonades, xarops, melmelades, confitures, margarines, sucs de fruites, gelats o productes a base de peix.
Hi ha un exemple que pot resultar, fins hi tot, còmic encara que molt trist.
Es tracta de les truites de riu assalmonades. Sabem que aquestes procedien, antigament, d´aigües particularment netes i clares on s´alimentaven de petits crustacis, els quals tenien un pigment que no solament les acoloria si no que els hi donava aquest sabor particular tant apreciat per els gurmets. Això va fer que el color rosa esdevingués signe de qualitat. Avui en dia per emular-lo, s´afegeix un colorant químic a les truites de viver. Així, com més color salmó, i per lo tant més apreciada per el consumidor, més contaminada està la truita.

Les llaminadures, un paradigma dels additius,

El “vertiginós” consum de llaminadures “chuches” a Espanya i al mon “atenta contra la salud i es desenvolupament sa del més petits”, als que es premia amb la compra d´aquests productes que “enganxen” més que el tabac, segons l´expert en tecnologia dels aliments Diego Rivera, de l´Organització No Governamental, Vida Sana. (Ponent a Biocultura Madrid).
Els colorants sintètics, fins a 17 en algunes “chuches” de games cromàtiques impossibles, i els olis hidrogenats, que les fan elàstiques i comestibles, son els principals tòxics identificats per l´expert.
Segons explica, les “chuches” que consumeixen casi a diari els petits i els no tan petits son un garbuix d´additius, saboritzants, colorants i espessidors que atenta contra la salud i pose en perill el correcte desenvolupament físic i emocional.
Els colorants que fan taronja, vermell, i groc en les llaminadures son “reconeguts precursors cancerigens i al·lergènics” de la família dels “azoics”.
El tècnic en aliments cita la tantracina (E-102, que dona color groc-taronja), el E-110 (taronja), el E-122 (vermell) i el E-129 (vermell fosc), com alguns dels colorants identificats en llaminadures actualment en el mercat i causants d´al·lèrgies i procesos asmàtics d´origen al·lèrgic.
Altres colorants sintètics perillosos son el E-133 (blau brillant), que s´ha demostrat residual i s´acumula als ronyons i vasos limfàtics i el E-131 (blau), que produeix urticària en alguns nens.
Els colorants dels caramels, que no tenen justificació alimentària, si no només cosmètica, es podrien obtenir naturalment, però es descarten per tenir un cost més alt.
Com sempre només es mira el cost immediat i no el cost a llarg plaç. Que trist!!!!!!

additius-04

PER TANT SI US VOLEU ESTALVIAR TOT AQUEST REGITZELL DE ADDITIUS PERNICIOSOS PER LA NOSTRA SALUT, ANEU INCORPORANT MICA EN MICA ALIMENTS ECOLÒGICS A LA VOSTRA DIETA.

¡¡NO ÉS UN GASTO, ÉS UNA INVERSIÓ!!.

50 comentaris per a

Additius alimentaris.

  • mariona |

    Bon dia, us voldria demanar si em podeu passar aquesta llista d’additius en pdf que he vist que oferies. Si no és possible, et volia preguntar tan sols pels E124 i E122. Els trobo als polvos per fer gelatina. I si no és demanar massa, existeix una manera de fer gelatina natural o ecològica? Moltíssimes gràcies.

  • Angel Perera |

    Hola Mariona,

    Referent al E122: Azorrubina.
    Es disposa de poca informació sobre el metabolisme d’aquest colorant vermell artificial.
    És sospitós de toxicitat, pot provocar al·lèrgies.
    En estudis amb ratolins, als que se li havia donat dosis molt altes, s’ha observat anèmies, limfomes i tumors.
    Efectes poc coneguts.
    Innocuïtat controvertida.
    Es troba bàsicament en caramels, productes de pastisseria i gelats.
    Sospitós, desconfiar, a evitar.

    Referent al E124: Vermell de cotxinilla o Ponceau 4R.
    Colorant vermell artificial del grup dels colorants azoics.
    Provoca al·lèrgies si es barrejat amb analgèsics tipus aspirina.
    S’han observat sarcomes hepàtics en ratolins.
    Es troba bàsicament en productes de pastisseria.
    Perillós, sospitós, desconfiar, a evita.

    Pots fer gelatina amb les algues agar-agar o amb la típica “cua de peix”.

    Salut i una abraçada,

  • Carles |

    Hola Àngel. A mi també m’interesaria que em passares l’arxiu PDF. El meu correu: potinglein@gmail.com o cargaro@alumni.uv.es
    Moltes gràcies.

  • Angel Perera |

    Carles, seguidament te’l passo, una abraçada.
    Àngel

  • Maria Angels |

    Hola Àngel,
    Ting un nen de 20 mesos, l’altre dia li van oferir una “xuxe”, era la primera que menjava una maduixeta vermella.
    El mateix dia va começar amb unes ronches al coll.
    Al cap d’una setmana encara li van sortim.
    El pediatre ens deia que era d’alguna cosa havia menjat.Jo li deia que no li havia donat cap aliment diferent als que menjava fins ara. Però avui he pensat amb la “xuxe”.
    Podria ser que sigues al·lèrgic algun component?
    i si fos així quant li pot passar l’efecte?

  • Angel Perera |

    Hola Maria Àngels,
    Pot ser tranquil·lament qualsevol dels elements químics que porten les llaminadures. En teoria per una “maduixeta vermella” no ha de tenir gaires disturbis. Tot depèn del metabolisme del cos del que s’ho menge. No et preocupis, ja aniran marxant les rodanxes del coll.
    El que si t’ha de servir de lliçó, les “chuches” són bombes, realment són còctels químics que no entenc com poden tenir registre sanitari i a més tenint en compte que generalment són per canalla petita.
    Ara de moment, com que és petit el podràs dominar però quan sigui més grandet hauràs de transigir. Quan et passi això busca llaminadures ecològiques -a les dietètiques- doncs no deixen de ser llaminadures però els seus components són olis essencials i productes naturals, ni químics ni sintètics.
    Salut i una abraçada.

  • Jéssica Flores Calatrava |

    Bona tarda Àngel,
    podries passar-me a mi també aquest llistat en pdf?
    Moltes Gràcies i enhorabona per l’article, és molt interessant.

    Jéssica
    jfcalatrava@hotmail.com

  • Angel Perera |

    Hola Jéssica,
    Estic content de que t’agradi el bloc, passa l’adreça http://www.biosfera.cat a persones del teu entorn que creguis que els hi pot interessar i així farem créixer la Vida Sana i el Consum Responsable. Ara te’l faig arribar.
    Una abraçada.
    Àngel

  • Montserrat |

    hola! podria ser possible que hem passesis el pdf? estic realitzant un treball de recerca sobre aquest tema i m’aniria molt bé poder veure aquesta llista de colorants. el meu correu és: montsecarrasco_16@hotmail.com

    moltes gràcies!!!

  • Maria |

    Hola, em podries passar el pdf de la llista a mi també? m’interessa pel treball de recerca de l’institut.
    El meu correu és: mariag.15@hotmail.com
    Moltes gràcies!

  • Angel Perera |

    Bon dia Maria -rodolí-,

    Et faig arribar la llista de Additius tal com em demanes.
    Que te vagi molt bé el treball.
    Quedo a la teva disposició per qualsevol dubte o consulta.

    Salut i una abraçada,

  • Esther |

    Hola! em podries passar aquest pdf dels additius? és molt interessant, felicitats pel blog.

  • Georgina |

    Hola, jo també estic fent el treball de recerca sobre aquest tema. Quina gràcia, pensava que no hi havia gaire gent que fes el treball sobre això. Sort Maria =) Bé jo ho faig sobre les llaminadures, i per tant, els additius hi tenen un paper important.

    Em podries enviar el pdf dels additius?

    Gràcies !!

  • Angel Perera |

    Bon dia Gina,

    Et faig arribar el pdf dels additius i un link al suplement del ARA Criatures del 18/06/11 on hi ha un reportatge (pàg. 8 i 9) sobre les llaminadures, fet per la Paloma Arenós i on surto jo mateix opinant com a naturòpata. http://la-granja.net/nouweb/seccions/arxius/la%20granja%20a%20ara.pdf
    Així mateix et passo una recerca de llaminadures en el meu bloc: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?s=llaminadures
    Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte o consulta.

    Salut, una abraçada i bona feina.
    Àngel

  • paula perez |

    Quina sorpresa jo també faig el treball de recerca sobre els additius, concretament dels colorants. em podrieu passar la llilsta en pdf? gràcies.

  • Angel Perera |

    Hola Paula,

    Et faig arribar el llistat en format pdf. i de pas et recordo que concretament els colorants són els additius més superflus que hi ha, doncs no aportant res a l’aliment. Els colorants són l’exemple perfecte del additiu inútil.
    Salut, que et vagi molt bé el treball i una abraçada mol forta.
    Àngel.

  • Helena |

    Hola, em podries passar el llisat en pdf?
    M’interessa aquest tema per un treball.
    Moltes gràcies!

  • Rosa Escoda |

    Hola!!!!
    Sóc educadora social i m’agradaria treballar el tema de la importància de l’alimentació per la salut amb els adolescents, per això,també m’interessa aquesta llista de la que parles. Si pots enviàrme-la, el meu correu és rosadelavila@hotmail.com.

    Moltes gràcies i salut!

  • Angel Perera |

    Bona tarda, Rosa:

    Et faig arribar l’arxiu Pdf. amb el llistat dels Additius alimentaris.

    Vull fer-te notar -segur que ja ho tens en compte- que el tema alimentació és cabdal per a la Salut. La feina que fas és molt important per el desenvolupament dels adolescents. Hi hauria de haver una assignatura a l’escola que tractés el tema Salut des de una visió Natural.
    Passant consulta, constato molt sovint que hi ha molta desinformació en aquest sentit per part de tothom.

    Si et puc ajudar en alguna cosa més, no dubtis i demana-m’ho.

    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Angel Perera |

    Bona tarda, Helena:

    Et faig arribar l’arxiu Pdf. dels Additius alimentaris.
    Que et vagi molt bé el treball.
    Si et puc ajudar en alguna cosa més, ja saps on sóc.

    Salut i una abraçada molt forta,
    Àngel

  • Pere |

    Bones, llegint els comentaris, sembla que estiguem parlant d’uns terroristes, quan el principal problema de l’alimentació el tenen les propies persones que no saben controlar els seus habits. No hi ha CAP aliment que consumit en excés no sigui prejudicial per la salut. De fet, ni l’aliment més saludable del món, t’impedeix de tenir els mateixos símptomes descrits en el cas dels additius. El que cal corregir és el vici i l’adicció, i deixar de criminalitzar tot alló que no surt d’una planteta a la muntanya. Perdoneu si sóc massa sarcàstic.

  • Angel Perera |

    Benvolgut Pere,

    Entenc perfectament i respecto el teu punt de vista, si el contemplo des del prisma del desconeixement. Desgraciadament no coneixem de la missa la meitat, però crec que d’aquest tema en sé una mica més jo que tu. El assegurar que en sé més jo que tu, no ho dic per vanitat, ho dic per les coses que dius. El poc coneixement que tinc sobre el tema, a més el corroboro diàriament a consulta, intentant arreglar els desequilibris que provoquen aquests terroristes que dius tu.

    No vull entrar en disquisicions de cap tipus, ja m’ha passat el temps de fer-ho. El que si et vull transmetre és que als responsables de donar el registres sanitaris i als responsables de la seguretat alimentària, els estem pagant dels nostres diners perquè a les prestatgeries dels comerços d’alimentació hi hagin aliments que ens alimentin, no que ens emmetzinin.
    La mare que al matí li compra un donut o un producte de bolleria industrial al nen per esmorzar, està confiant en el bon fer i en la professionalitat dels personatges que t’hi esmentat, ella no te perquè saber si es bo o no és bo, amb els seus impostos està pagant a uns professionals perquè facin la seva feina ben feta, i t’asseguro que no ho fan.

    Veig que no has fet l’exercici de mirar de trobar informació i documentació fiable respecte a com s’alimenten les bèsties a les granges industrials, de com es medicalitzen i hormonen aquestes mateixes bèsties, de com es tracten amb pesticides les collites de fruites, de saber quina qualitat te l’aigua que et surt per l’aixeta de casa, de com la indústria desnaturalitza els aliments al refinar-los, de quines conseqüències i efectes tenen els additius alimentaris, …………

    Documenta’t, sigues crític i després opina. En aquest cas el sarcasme denota desconeixement.

    Salut i una abraçada molt forta,
    Àngel

  • xavi flo melé |

    Hola Àngel! bon any nou, i espero que haguis passat bones festes, he llegit recentment el teu article, i , a part d’estar completament d’acord amb tu, em fascina aquest tema, aquest any estic fent un treball s’obre els additius, i crec que la teva llista em serviria de molt per treure una nota alta al treball. Gràcies per la teva col·laboració i la teva atenció

  • Angel Perera |

    Bon vespre, Xavi,
    Tot seguit te la faig arribar per correu-e, que treguis molt bona nota.
    També mira’t això: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=8299
    Salut, i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Adrià |

    Hola, estic fent el treball de recerca sobre els additius alimentaris i m’aniria bé que em passessis el pdf. Gràcies!
    Correu: adrinks5@gmail.com

  • PILAR |

    Hola,jo també estic fent un treball de recerca sobre el additius i els aliments al·lèrgens que trobem en els aliments, si pots passar informació t’ ho agrairia.
    Gracies

  • Núria |

    Salutacions cordials a tu i tohom que pugillegir aquest escrit. Acaben de diagnosticar la meva filla d’intolerant extrema a la lactosa, també a la fructosa i al sorbitol. Pràcticament no pot menjar res normal i des de fa 6 dies cuinar és un calvari. També m’han recomanat consultar a una/un dietista referent als aditius referenciats amb lletres i números als aliments, perque alguns d’ells afecten a persones com la meva filla. Encara no ha arribat el dia de la visita, m’estic avançant una mica, però vull aprendre el màxim per ajudar-la a alimentarse correctament de la manera menys traumàtica possible.Em podries facilitar aquest llistat i recomanar algún article científic, o revista, per consultar-ho mentrestant?
    Moltes gràcies d’antuvi.

  • manu |

    hola com es que passa del E6** al E9**.I el 7 i el 8

  • Angel Perera |

    Bon dia Núria,

    Primer de tot perdona per la demora però és que tinc molts fronts oberts -potser masses- i m’haig de diversificar.

    La primera recomanació que t’haig de fer és que canviïs l’alimentació de la teva filla cap a ecològica. Això no arreglarà el problema que te, però sabràs el que menja i t’estalviaràs molts additius innecessaris.

    Per e-mail et faig arribar la llista.

    Salut i una abraçada molt forta.
    Àngel

  • Bsdga |

    No està gaire ben redactat tot i que el text és molt interesant.

  • Angel Perera |

    Bon dia Berta,

    Moltes gràcies per la teva sinceritat i interès.
    El teu comentari m’esperona a mirar de redactar millor i així poder transmetre amb més eficàcia.
    M’ha agradat molt la teva espontaneïtat.
    Si d’alguna manera o altre jo et puc ajudar en alguna cosa, ja saps on trobar-me.

    Salut, una abraçada i dos petons.
    Àngel

  • Samira |

    Hola!
    Realment es molt interessant aquest tema! m’agradaria fer un treball sobre els additius, colorants i conservants i els seus efectes en el cos humà, em seria molt útil la llista en pdf de la qual parles, el meu correu és saamiraa_96@hotmail.com si me’l poguessis enviar em farias un gran favor! Moltes Gràcies 🙂

  • Jordi |

    Puntualitzacions per a reflexionar:

    Només és obligat declarar-los si té funció tecnològica a l’aliment p.e. si estava present en un ingredient però sense funció al nou.

    Els additius estan codificats de manera que en indicar el nom amb l’E vol dir que està autoritzar per la UE després d’haver fer les corresponents proves de seguretat. Aquells que poden presentar algun problema tenen un ús limitat i en concentracions per sota en un factor de seguretat important.

    La industria no els vol amagar. De fet s’intenten reduir doncs en ocasions és més car utilitzar-los.

    En ocasions s’utilitzen codificats enlloc de noms degut a que el nom espanta més llegir un nom químic perquè molta gent ho desconeix. Hi ha gent que s’espanta si posem àcid ascòrbic que hi és en concentracions molt inferiors a les que porten alguns aliments naturals.

    La lletra petita moltes vegades es degut a que s’ha de posar una gran quantitat d’informació a les etiquetes i hi ha una limitació d’espai. Al nou Reglament hi ha indicada una grandària mínima.

    Hi ha aliments que no tenen els colors que la gent vol. Si una empresa els presenta “naturals” no li compren i tanca de manera que se els consumidors seleccionen aquelles que n’hi posen.

    Hi ha aliments procedents d’agricultura ecològica amb concentracions de contaminants més elevades. I en ocasions poden arribar a ser perillosos si certes plagues no es tracten. En ocasions caldria llençar directament tones de menjar.

    Molts cultius anomenats ecològics donen una producció adequada perquè n’hi ha de no ecològics a prop.

    Tota toxicitat depèn de la concentració i exposició. Tota substància pot ser tòxica o pot causa mal. Les que necessiten concentracions per sobre de la toxicitat no s’utilitzen, o no s’haurien d’utilitzar com el sucre en determinats productes.

  • Angel Perera |

    Hola Jordi,

    Respecto la teva opinió, però no hi estic gens d’acord.
    No ja per practicitat o innocuïtat -que no ho són-, si no per concepte i valors.

    La indústria alimentaria convencional tendeix a amagar i a complicar l’entesa dels additius que utilitza. Només hem de mirar quin tipus i grandària de lletra utilitza per explicitar-los. Segur que si no hi hagués normativa al respecte, no ho faria. Si fossin completament innocus o tinguessin valor afegit ho posarien sense cap reticència. Ja som grans i tenim criteri, les codificacions serveixen per amagar, si no perquè no s’ensenya i es divulga la terminologia i se’n canta les seves excel·lències?

    Perdona, però lo de comprar un aliment per el color que te és d’una pulsió tant infantil que ratlla la idiotesa. El valor primordial i real d’un aliment es la seva capacitat nutritiva, evidentment que ha de ser atractiu però de per si ja ho són.

    Els arguments que utilitzes referent als aliments ecològics són purament demagògics. Precisament el problema de les ingents plagues ve per el ús desmesurat de plaguicides en l’agricultura convencional. NO TERGIVERSEM ELS CONCEPTES, SI US PLAU.

    Referent a la toxicitat, concentració i exposició, torna a ser una pura demagògia. Ningú s’ha entretingut a mesurar que passa quan hi han interaccions entre substàncies aparentment innòcues, o entre aquestes i la ingesta de fàrmacs. A més no hem d’oblidar que moltes d’aquestes maleïdes substàncies que dieu que en quantitats petites no ens afecten, són acumulatives en el nostre cos i això comporta que al final ens perjudiquin i molt.

    Amb molt de gust et convido a llegir aquest conte que il·lustra perfectament el que estem contrastant: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?page_id=157
    Salut i una abraçada molt forta,
    Àngel

  • Jordi |

    Si parles de demagògia per conceptes científics demostrats no cal continuar. Només així ràpid i acabo:

    Codis: doncs si, ha esta una pràctica habitual posar un codi per saber que estàs autoritzat: matrícula de cotxes, D.N.I, N.I.F., codis de client, nombre de registre sanitari (RGSEEA) i additius entre altres coses.

    P.e. els ous. El contingut en dioxines és més elevat en “camperes” i quan els mateixos ous 03 es posen a la venda en un cistell o en caixa i els fan comparar resulta que els primers són molt més bons que els segons…

    Color: és el món real el que hem de mirar. El menjar en societats riques és molt més que les seves funcions nutricionals.

    Els cultius d’agricultura ecològica, a més d’emprar compostos químics autoritzats perquè són tradicionals, tenen un rendiment més baix. Els que suporten bé les plagues és pel tractament d’altres camps perquè atura vies d’entrada i redueix plagues…L´ús de fitosanitaris redueix la varietat de plaques però no les elimina. Per cer que fongs creixent a sobre de cereals produeixen productes hepatotóxics i cancerígens i són molt naturals.

    Finalment: com a responsable de fer etiquetes en una alimentària et puc dir que no amaguem res, ans al contrari, moltes vegades anem més enllà de la legislació i posem més coses. Tantes que moltes vegades tenim problemes d’espai. I anem sempre darrere de introduir el mínim necessari per a obtenir un bon aliment. També som consumidors nosaltres i a mi no ningú m’ha dit que enganyi a ningú ni em paguen per a fer-ho. Tot el contrari. Que hi hagi algú que es vulgui aprofitar doncs com a tot sector però no es pot generalitzar.

    Salut

  • Angel Perera |

    Jordi,
    No parlem el mateix idioma!!!

    El teu món és el teu món, però hi han altre mons. Jo no vull emmirallar-me en les societats riques, així estem ……
    En nom del rendiment tenim una taxa de malalties degeneratives esgarrifosa.

    Ah, i els conceptes científics contrastats també poden estar comprats per el sistema. Quants científics hi han venguts i subornats que prediquen i treballen en nom d’una ciència on només preval el diner!!!

    Et repeteixo que no parlem el mateix idioma ni tenim els mateixos valors. S’ha de ser més crític amb lo establert!!!

    Abans t’he dit que respectava la teva opinió però que no la compartia, ho segueixo dient. Tu menja el que et sembla i jo menjaré el que em sembla a mi.

    Salut i gràcies per el teu aport científic.
    Àngel

  • carme roca |

    Hola Angel,he intentat trobar el llistat dels aditius al llibre vermell de green peace,pero he localitzat la teva pagina i veig el treball que estas fent,si no et sap greu enviar-me’l,t’ho agrairia molt;jo en tinc una,pero te molts anys i estar molt incomplerta i pot ser desfasada.SALUT!!!!i moltes gracies

  • Angel Perera |

    Carme, te la faig arribar per mail.
    Salut, i gràcies a Tu.
    Àngel

  • paula |

    Hola!Em podries passar el pdf amb la llista d’additius crec que em podria interessar pel treball de recerca ja que el faig sobre les substàncies tòxiques que es troben en els aliments.
    Moltes gràcies!

  • paula |

    Hola!Em podries passar el pdf amb la llista d’additius? crec que em podria interessar pel treball de recerca ja que el faig sobre les substàncies tòxiques que es troben en els aliments.
    Moltes gràcies!

  • Ian Ferrer |

    Hola Àngel, jo no vullc que em proporciones la llista dels aditius, però estic fent un treball sobre l’aditiu E-212, i si em pogueres facilitar informació a costa d’aquest, t’ho agrairia molt.
    Gracies.

  • Minerva |

    Hola Àngel! Estic començant un treball de recerca sobre aquest tema i llegir les teves opinions m’ha guiat una mica més. T’importaria passar-me el document en pdf i qualsevol tipus d’informació que tinguis? (sobretot unca mica més centrat en els conservants). Moltíssimes gràcies!

  • Mireia |

    Hola àngel!
    A mi també m’interessaria que m’enviessis el pdf per el treball de recerca! Gracies! m’ha ajudat molt la web! El meu correu és mireiaferrerbetorz@hotmail.com

  • Mireia |

    Àngel podríes passar-me el pdf dels additius? Gràcies.

  • Lourdes Calduch Benages |

    Hola Àngel,
    Acabo de descobrir el teu article sobre els additius i t’asseguro que és addictiu!!! Vull saber-ne més!!!
    Podries passar-me el pdf dels additius. T’estaré superagraïda.
    El meu e-mail és solecalduch@lleida.org
    Moltes gràcies,
    LOURDES

  • Neus |

    Hola Ángel,
    Un article molt interessant, fa relativament poc que m’estic informant sobre el tema i com més llegeixo més m’esgarrifo. Tot va començar amb el bisfenol A (BPA), que migra dels envasos plàstics als aliments, i vaig pensar que si els continents alimentaris están a aquest nivell el contingut debía ser igual o pitjor. Si us plau, envia’m la teva llista, estic molt interessada en fer un anàlisis profund del tema. Gràcies!Per cert, hi ha una página web bastant interessant on es poden consultar tots el additius, però no es poden copiar les dades…Envio el link per si algú li interessa: http://www.aditivos-alimentarios.com/. He detectat que en algunes etiquetes en ves de posar el nºE posen el nom, i encara fa més difícil d’identificar. Per suposat fa temps que he deixat de consumir aquest tipus de productes. Gràcies de nou!! Un altre apunt, els tòxics es troben a part de en l’alimentació, en la majoria de productes de neteja i higiene personal, així que “ojo” amb el que compreu. No m’extranya que el càncer sigui avui en dia una epidemia.

  • Elisenda |

    A casa ens hi mirem molt amb els aliments i els additius que hi porten. Sobretot amb les “E”. Però n’hi ha que no son dolentes. Fa temps que estic buscant un llistat d’aquestes, i no el trobo. Si fòssin tant amables d’enviar-me el PDF, estariem molt agraïts.

  • Marta |

    Hola, acabo de llegir-ho i m’ha semblat tot molt interessant. Sóc una estudiant de primer de Batxillerat i estic fent el meu treball de recerca sobre els additius alimentaris i conservants. M’encantaria compartir opinions i si no et suposa molt entrevistar-te o demanar-te opinions sobre el tema. Per últim, si pots podries dir-me algunes pàgines web d’on extreguis la informació, gràcies!
    He descobert moltes coses noves, molt interessant la notícia.

  • ares |

    Hola!
    Acabo de llegir-ho tot i ho trobo super interessant. Em podries passar la llista en fromat pdf al correu aresfaar@gmail.com ? Moltissimes gràcies, admiro el teu treball Angel.

  • Jordi |

    Bona tarda Àngel! Estic posant una mica d’atenció a l’alimentació i a la salut en general. Fent recerca al web he trobat la teva pàgina. No sé si en trobaré alguna altra però m’interessa el treball que has fet sobre els additius. me’l podries enviar? jcardo12@xtec.cat. molt agraït, seguim!

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web