La conseqüència del grau de temperatura extrema és aparent a la superfície corporal. La cara i les mans s’envelleixen molt més ràpidament que la porció coberta del cos, que no experimenta aquestes variacions estacionals. La pell no exposada d’una persona de setanta anys no sembla diferent de la d’una de 20 anys. Ha estat protegida. Internament, opera el mateix fenomen. En menjar aliments extremadament calents o congelats, ens destruïm per dins. Després de 20 a 60 anys d’aquests abusos, es filtra la vellesa.

Franz J. Ingelftnger, autoritat en gastroenterologia i editor del Journal de Medicina de New England, en un estudi del tracte digestiu de l’ “home civilitzat”, descriu un dilema semblant al d’un mariner que mor de set mentre es submergeix en l’aigua. Una persona pot morir de fam mentre menja en abundància perquè l’estómac no pot absorbir els nutrients que conté.

Diu: “Per manca d’un enzim, es perd un sucre, per manca d’un sucre, es perd un fluid salat, per manca d’aquest fluid, es perd molt aliment, i per manca d’aliment, es perd el pacient”. Per què? A causa de la destrucció d’enzims i del revestiment estomacal per aliments assaonats i calents.

El doctor Ingelfingen ens assegura: “La falta total del procés d’absorció no passa molt sovint. Una mala absorció parcial o gairebé total, però, és bastant comú i s’expressa clàssicament en una malaltia coneguda com a malaltia celíaca. Al examinar la patologia de la malaltia celíaca sota una lupa, el revestiment mucós normal de l’intestí prim se sembla al conjunt de tentacles inferiors de l’estrella de mar, a la malaltia celíaca l’intestí prim sembla una pell de porc adobada, on els munts suculents de projeccions dactilars habitualment predominen en profusió densa. La zona afectada és bastant llisa excepte algunes marques de verola que indiquen l’obertura de fol·licles persistents “.

El Dr Conn Mc. Cluskey assenyala que la irritació constant de la gola i la llengua degut a aliments calents i beuratges, com l’alcohol, pot degenerar en un càncer de gola i llengua. Diu:

“Verifiquem la temperatura dels líquids que semblen prou freds per beure introduint el dit petit en ells i mantenint-lo allà, pot ser un xoc descobrir que el dit es pot escaldar. Com no, més han de patir les delicades membranes mucoses de la boca i la gola”.

Els aliments calents i les espècies irritants produeixen aquesta “pell de porc arrugada”. Podeu provar això a la vostra satisfacció. Cada vegada que mengeu aliments cuinats o beveu fluids calents, poseu-ne  la mateixa quantitat en una zona de la vostra pell. Manteniu el material calent allà fins que es refredi a la temperatura corporal. Després podeu interpolar amb la teva llengua, estómac i intestí prim com poden quedar de malmesos. Notaràs que la pell, inicialment, es torna rosa, després vermella; després de moltes aplicacions, les cèl·lules epitelials adquireixen una aparença de vellesa. Després moren. Més o menys passa el mateix als teus òrgans digestius.

Un microscopi revela amb més detall el “rostit intestinal.” Les cèl·lules epitelials de la columna, normalment primes, amb els seus nuclis de forma regular, són reemplaçades per fileres escabroses de cèl·lules cúbiques desiguals amb nuclis eventualment recargolats. Els fol·licles estan encara sota la superfície epitelial. Però penetren en una làmina pròpia que s’amplia i s’infiltra densament amb les cèl·lules mononuclears i cosinofíliques, el tipus de cèl·lules sanguínies blanques que es tendeix a acumular quan els teixits s’inflamen o s’irriten “.

Leucocitosi és el nom que la patologia mèdica dóna a un nombre excessiu de glòbuls blancs en la sang. Els doctors van descobrir aquest fenomen el 1846 i Wirchow va classificar la “leucocitosi digestiva” com a normal ja que tots semblaven patir-la. Això va ser superat fa aproximadament tres dècades pels descobriments de Paul Kouchakoff, que va mostrar que l’aliment en el seu estat natural, no cuinat, no produïa leucocitosi, i que l’aliment cuinat és la causa de leucocitosi.

Els glòbuls blancs són els organismes de defensa de la sang que eviten la seva infecció i intoxicació. En qualsevol condició patològica, incloent la intoxicació del sistema digestiu amb aliment cuinat o altres materials tòxics, les cèl·lules blanques augmenten de 5 a 6 mil per mil·límetre cúbic fins 7, 8 o 9 mil per mil·límetre cúbic. El Dr Kouchakoff va descobrir que podia dividir els seus descobriments sobre leucocitosi en quatre grups diferents segons les reaccions a la sang:

1.- Un aliment cru no produirà augment de glòbuls blancs.

2.- Els aliments comuns cuinats produiran leucocitosi.

3.- Els aliments cuinats a pressió produïen més leucocitosi que els aliments no cuinats a pressió.

4.- Els aliments manufacturats són els més nocius, com ara el vi, vinagre, sucre blanc, pernil.

Kouchakoff no era vegetarià, però els seus descobriments van mostrar que, per evitar la leucocitosi, la carn hauria de menjar-se crua, el que seria molt desagradable per als humans. La carn preparada o processada (cuinada, fumada, salada) provocaria la reacció més violenta, equivalent a l’augment de la leucocitosi que s’experimenta en un enverinament. Aquest descobriment sobre l’increment en l’activitat de la fagocitosi, els carronyers del torrent sanguini, després de menjar aliment cuinat i processat, aclareix el perquè els aliments crus curen tan ràpidament les malalties agudes i cròniques, simplement reduint la sobrecàrrega tremenda de substàncies tòxiques i gèrmens amb els que la sang ha de lluitar.

Les temperatures crítiques en les que l’aliment es fa “patològic” produint símptomes de leucocitosi, varia amb l’aliment, les pastanagues a 98ºC, les patates a 95ºC, i fins i tot l’aigua calenta sobre 90ºC. Atesa la reacció tòxica de l’aigua quan s’escalfa hauria desaconsellar-se l’ús de tes d’herbes en favor dels sucs vius de major potència bioquímica i propietats antileucocítiques.

Kouchakoff va descobrir que una dieta vegetariana àmplia compensa l’efecte advers d’una quantitat petita d’aliment cuinat com per no causar leucocitosi. La majoria de la gent pot tolerar una dieta del 80% d’aliment viu amb el 20% d’aliment cuinat en forma de tubercles cuits com transició cap a una dieta totalment crudívora.

La conseqüència dels canvis estructurals del recobriment mucós al budell són diversos. Primer, la superfície d’absorció de l’intestí pot reduir-se per sobre de 1/30 part. Segon, “la polaritat estructural de les cèl·lules epitelials desapareix en el seu marge luminal si hi han els nutrients atrapats”. Immediatament subjacents a aquestes estructures hi ha partícules submicroscòpiques riques en enzims que metabolitzen les substàncies absorbides i les preparen per a l’ús posterior pel cos. Tercer, “menys visible, però no menys real és la destrucció dels enzims intracel·lulars responsables del metabolisme de les cèl·lules epitelials”. Aquests enzims cel·lulars proporcionen, normalment l’energia per a un mecanisme de bombeig i converteixen els nutrients absorbits en altres substàncies.

A continuació exposo algunes conseqüències d’aquestes pertorbacions. Primer, “en un cas avançat de malaltia celíaca, el pacient és incapaç d’assimilar el seu aliment. Es mor de fam lentament. Pot menjar voraçment, però això no l’ajuda. Es tendeix a perdre el moviment intestinal, que s’inflama, s’esponja i embruta. La seva característica més notable és que resplendeixen i són tot llum i color. Estan plens de greix. Segon, “les substàncies grasses diferents als triglicèrids, com ara els fosfolípids, colesterol i les vitamines liposolubles A, D, E i K s’absorbeixen també pobrament. Tercer, la pèrdua de vitamina D condueix a una pobra absorció de calci. “El sistema nerviós del pacient, la sang i els teixits estan baixos de calci i són extremadament irritables. L’estímul més lleuger és suficient per induir rampes o entumiments de mans i peus.

Què es pot fer per aquests pacients? ¡Molt! Jo vaig estar en una situació semblant. Durant molts anys, abocava al meu estómac aliments que cremaven la mà però sentia només lleugerament calidesa als llavis. Les begudes fredes amb gel van ser, durant anys unes de les meves begudes preferides, utilitzava quantitats i quantitats d’espècies. Durant un any, vaig estar utilitzant alguns dels millors aliments vegetarians però amb 65 Kg, no hi havia senyal del meu guany de pes. Després d’emprar sucs de verdures crues durant molts mesos, va aparèixer més color a la meva cara i el meu cos va començar a engreixar-se fins a un pes de 78 Kg. La ingestió de suc crus en un estómac buit condueix a una reconstrucció parcial de l’estructura cel·lular estomacal.

Així doncs desestimeu els aliments que estiguin molt calents o molt freds i a més intenteu de menjar el més possible aliment crus sense processar i sense cuinar.