8
Mercuri en el peix.
Tema: SalutEl contingut de mercuri en el peix és un problema que sembla agreujar-se cada vegada més, la contaminació mediambiental és una de les principals raons. El mercuri és un metall la volatilitat del qual li permet ser transportat a racons llunyans després d’haver estat emès a l’atmosfera a través de diverses activitats humanes, metal·lúrgiques, mineres, industrials, etc.
El mercuri s’endinsa en el cicle del medi ambient i acaba dipositant-se en els ambients aquàtics on es transforma en una potent neurotoxina anomenada metilmercuri.
El metilmercuri és fruit de la metilació del mercuri en algues i bacteris, elements que serveixen d’aliment a molts peixos. El metilmercuri no s’excreta i acaba allotjant-se de per vida en l’organisme dels peixos, aquests peixos són l’aliment d’altres peixos més grans i així, el metilmercuri acaba allotjant-se en aquelles espècies marines amb les que els éssers humans ens alimentem.
El metilmercuri passa a l’organisme dels animals i éssers humans a través de l’alimentació i els seus efectes són greus. El peix en l’embaràs es convertiria en una amenaça si s’en abusés de la seva ingesta ja que la neurotoxina traspassa la placenta, s’allotja en el sistema nerviós i en el cervell del futur nadó, conseqüència d’això es poden produir diversos retards en les funcions motores del nen.
En les persones adultes podria produir diversos efectes cardiovasculars negatius davant de grans exposicions, el cert és que s’ha d’investigar amb més profunditat pel que fa a aquest tema per intentar esbrinar tots els problemes que ens pot provocar la neurotoxina. Alguns especialistes indiquen que hi ha pocs estudis que mostren la veritable incidència dels metalls pesants en l’organisme, sobretot a nivell cardiovascular.
El peix i el marisc és un aliment molt saludable, per qui menja animals, que aporta diversos nutrients, proteïnes, minerals essencials, àcids grassos, etc., Un conjunt d’elements que milloren el nostre sistema immunològic, el nostre sistema circulatori, etc.
Potser el metilmercuri sigui un aspecte negatiu a tenir en compte, però davant el dubte de menjar o no peix, els experts recomanen menjar peix almenys un parell de vegades per setmana i preferentment peixos més petits, ja que contindran menys quantitat de metilmercuri i per tant, seria una manera de prevenció. Tonyines o peixos espasa podrien ser els peixos que més quantitat de neurotoxina continguin.
Només cal donar una ullada a la pàgina web d’Ecologistes en Acció, per adonar-se de la gran quantitat de notificacions que es van realitzar l’any passat sobre el contingut de mercuri en el peix, sobretot en les dues espècies que hem esmentat. Es pot intentar triar el peix que tingui menor contingut de la neurotoxina, peixos que siguin petits i preferentment que no siguin originaris del Mar Mediterrani, ja que alguns estudis mostren que els nivells de mercuri són més elevats que en altres mars.
D’altra banda, i segons la normativa comunitària, es permet un nivell màxim de mercuri de 0,5 mil·ligrams per quilo en els productes pesquers, encara que en les espècies més grans com les tonyines o peixos espasa, s’arribaria a un mil·ligram per quilo. Curiosament aquesta normativa sobrepassa els límits que aconsella el Comitè Mixt FAO / OMS, aquests s’estableixen en 1/6 micrograms, una quantitat molt més reduïda que la que marca la Unió Europea i que garanteix més protecció. Evidentment el preferible seria que el peix presentés zero contingut de metilmercuri, però això és una cosa ja pràcticament impossible, almenys en el peix que s’obté en els mars.