8
Més sobre les càndides.
Tema: SalutEls símptomes de la candidiasi són molts i poden ser molt variats. És molt important saber perquè la candidiasi pot produir aquests símptomes per entendre millor aquest desequilibri. Hi ha moltes persones amb candidiasi que no han estat diagnosticades i, en canvi, són tractades com pacients hipocondríacs, deprimits i/o ansiosos. Malauradament, aquestes persones estan prenent Prozac, Seroxat o ansiolítics, en lloc de seguir un tractament per a la candidiasi.
Part d’això, és degut al fet de que, normalment, la candidiasi es relaciona únicament als símptomes propis i localitzats que crea la infecció. Per exemple, en general amb la candidiasi vaginal només es contemplen els símptomes localitzats a la vagina; amb una candidiasi oral, es presta atenció únicament als símptomes pròpiament de la boca … i els tractaments són locals. Tanmateix, la candidiasi cal analitzar-la en el seu conjunt, cal anar més enllà de la seva manifestació localitzada. Un punt molt important que normalment sol ser ignorat a l’hora de diagnosticar i tractar la candidiasi, és que el seu origen sol ser intestinal, encara quan estiguem contemplant una candidiasi vaginal.
Quan la candidiasi prolifera a l’intestí pot canviar la seva anatomia i fisiologia. Això vol dir que pot deixar de ser un llevat i esdevenir un miceli micòtic. Se sap que les càndides són organismes dimòrfics i poden existir en aquestes dues formes. En el seu estat de llevat no és invasiva, mentre que en estat micòtic produeix rizoides (arrels molt llargues) altament invasives que poden penetrar en la mucosa. Això pot causar una excessiva permeabilitat de la mucosa intestinal, permetent la introducció a la sang de substàncies (toxines, proteïnes mal digerides, etc) que poden actuar com a antígens alterant severament el sistema immunitari. D’altra banda, una excessiva permeabilitat intestinal pot, a seu torn, deteriorar els receptors nutricionals mòbils, afavorint la malabsorció i, donant com a resultat, una desnutrició.
Se sap que les càndides en el seu estat micòtic poden produir 79 productes tòxics, entre ells el més abundant és l’acetaldehid. Sherry Roger, metgessa i experta en temes de malalties mediambientals, té abundant material publicat, absolutament únic i innovador, respecte al acetaldehid. Algunes de les conclusions a què han arribat ella i altres investigadors respecte als efectes negatius d’aquest químic són:
.- Afavoreix la formació de substàncies vasoactives, com l’adrenalina, produint símptomes com nerviosisme, atacs de pànic, por, taquicàrdies i sufocacions.
.- Interfereix amb els receptors de l’acetilcolina, important per a la memòria i el sistema nerviós.
.- Produeix histamina, i per tant, inflamació en qualsevol part del cos.
.- Bloqueja enzims metabòlics, la qual cosa pot portar a bloquejos en la formació de neurotransmissors, per posar un exemple.
.- Destrueix la vitamina B6, la qual és important per a la protecció de les membranes mucoses, l’enfortiment del sistema immunitari, l’equilibri del sistema hormonal i la producció d’àcid clorhídric i enzims digestius.
.- Deprimeix el sistema immunitari.
.- Destrueix el glutatió i la cisteïna, necessaris per desintoxicar l’organisme.
.- Reacciona amb la dopamina, la qual cosa pot causar depressió, insomni i incapacitat de resposta davant l’estrès.
D’altra banda, les càndides encaixen en els receptors hormonals de les cèl·lules competint amb hormones, però també poden crear receptors de les nostres pròpies hormones en les seves superfícies. Això pot causar un bloqueig i desequilibri del sistema hormonal i una infinitat de problemes com símptomes premenstruals, infertilitat i endometriosi, entre altres.
Alguns llevats com la càndida krusei i la parapsilosis produeixen tiamina (un enzim) que destrueix la vitamina B1. La manca d’aquesta vitamina pot produir símptomes com irritabilitat, dolors musculars, manca de concentració, mal d’estómac, restrenyiment i taquicàrdies. També preveu la conversió de la vitamina B6 en la seva forma activa, piridoxal-5-fosfat. Això pot causar símptomes com retenció de líquids, depressió, irritabilitat, tremolors musculars o rampes, falta d’energia i pell molt seca.
A causa del grau de toxicitat en què es troba el pacient amb candidiasi, el fetge ha de filtrar una gran quantitat de químics. Perquè això passi, les dues fases de desintoxicació d’aquest òrgan, la fase 1 i 2, requereixen nutrients com el zinc, seleni, coure, magnesi, vitamines B i C, glutatió, sulfur, glicina i àcids grassos essencials, que a causa de la mala absorció intestinal és molt possible que no es trobin en les quantitats necessàries perquè la desintoxicació es dugui a terme correctament. Aquest procés d’autointoxicació pot agreujar l’estat del pacient amb candidiasi crònica quan es troba en presència de perfums, fums o altres químics inhalants. Així doncs, el tema de la candidiasi no es limita a una simptomatologia localitzada.
Imatge de microscopi electrònic que mostra una pilositat intestinal recoberta amb càndides en estat micòtic (forma de fils). Enrere es visualitzen càndides normals en forma de llevats soltes.
Símptomes comuns de candidiasi crònica:
.- Desitjos de carbohidrats (pa, pasta, sucres, etc).
.- Intolerància al fum, perfums i químics inhalants.
.- Fatiga o somnolència.
.- Depressió.
.- Mala memòria.
.- Sensació de «irrealitat» o de «flotar».
.- Incapacitat de concentrar-se i/o prendre decisions.
.- Sensació de cremor, formigueig o entumiment.
.- Mal de cap o migranya.
.- Dolor muscular i/o abdominal.
.- Debilitat muscular o paràlisi.
.- Dolor o inflamació de les articulacions.
.- Restrenyiment i/o diarrea.
.- Distensió abdominal o gas intestinal.
.- Cremor, picor vaginal o fluix lletós.
.- Falta de desig sexual.
.- Irregularitats i/o rampes menstruals.
.- Tensió premenstrual.
.- Atacs d’ansietat o plor.
.- Mans i peus freds i/o sensació de fred.
.- Irritabilitat i freqüents canvis d’humor.
.- Insomni.
.- Mareig o pèrdua de l’equilibri.
.- Sensació de pressió a les orelles.
.- Sensació de ressaca al matí.
.- Picors o granissades crònics.
.- Entumiment o formigueig.
.- Indigestió.
.- Acidesa estomacal.
.- Intolerància o al·lèrgia a certs aliments.
.- Mucositat als excrements.
.- Picor anal.
.- Boca o gola seca.
.- Nafres (llaguetes) o crostes a la boca.
.- Mal alè.
.- Persistent mala olor corporal.
.- Congestió i picor nasal.
.- Afonia i/o mal de coll.
.- Laringitis, tos o bronquitis recurrent.
.- Dolor o pressió al pit.
.- Ofec o dificultat en respirar.
.- Necessitat freqüent d’orinar.
.- Retenció de líquids.
.- Infeccions cròniques.
.- Punts a la visió, visió borrosa o visió erràtica.
.- Picor o sensació de coïssor ocular o ulls plorosos.
.- Freqüents infeccions d’oïda o supuració de orelles.
.- Problemes d’ungles.
Malalties que sol encobrir la candidiasi:
.- Celiaquia.
.- Malaltia de Crohn.
.- Colitis.
.- Diabetis.
.- Síndrome de l’intestí irritable (còlon irritable).
.- Artritis reumatoide.
.- Lupus.
.- Asma.
.- Psoriasi i èczemes.
.- Sinusitis.
.- Esclerosi múltiple.
.- Fibromiàlgia (dolors artrítics i reumàtics).
.- Síndrome de la fatiga crònica.
.- Hiperactivitat.
.- Dèficit d’atenció (DDA).
.- Hipotiroïdisme.
.- Hipoglucèmia i diabetis.
.- Depressió i estats d’ansietat.
.- Anèmia.
.- Al·lèrgies.
.- Immunosupressió.
.- Parasitosi.
La càndida albicans i la càndida tropicalis són els noms que reben els llevats comuns que es troben en l’intestí i en certes membranes mucoses, per exemple a la gola. Tothom té càndides en el cos, ja que naixem amb elles. La càndida pot viure perfectament en pau amb la flora intestinal, com per exemple amb els bacteris acidophilus i bífidus, són precisament aquests residents bacteriològics els encarregats de tenir a la càndida sota control, evitant el seu creixement excessiu.
La principal funció de la càndida al cos consisteix en eliminar qualsevol resta de menjar en mal estat que es trobi en el nostre sistema digestiu (fet causat principalment per la seva incorrecta metabolització). D’aquesta manera s’evita que qualsevol bacteri perjudicial pugui convertir-se en una amenaça per a la nostra salut. La càndida treballa descomponent la natura morta; una cosa així com actuen fongs i floridures amb un arbre caigut.
La càndida està constantment controlada per els benèfics bacteris gastrointestinals i pel nostre sistema immunològic. Però els problemes comencen quan certes condicions permeten que la càndida pugui créixer sense cap control en els intestins, ramificant i colonitzant tot el canal intestinal. Durant aquest procés, la càndida pot arribar a «menjar-se» les parets de l’intestí, sumar-se a la corrent sanguínia i infiltrar-se en altres teixits i òrgans. La en un altre temps era un llevat beneficiós es pot transformar literalment en un fong patogen, agressiu i destructiu, que pot causar una varietat de problemes de salut sense cap connexió aparent. Aquesta condició és coneguda amb el nom de candidiasi crònica.
La candidiasi crònica com a tal, no va ser reconeguda o definida fins als anys 80, principalment perquè els símptomes eren d’una naturalesa molt variada, i atribuïbles a altres malalties. Això portava els metges a creure que el pacient patia de, per exemple, sinusitis, en comptes d’una veritable infiltració de llevats en els conductes nasals. De manera addicional, els professionals de la salut en principi eren una mica reticents a admetre l’existència d’aquesta malaltia. De fet un dels principals orígens de la candidiasi són precisament els antibiòtics prescrits pels metges, que a la vegada maten els beneficiosos bacteris intestinals que serveixen per controlar la càndida. La diagnosi de la càndida estava limitada a les seves manifestacions més visibles, per exemple infeccions de llevat, vaginals o orals. El tractament estava dirigit a eradicar aquestes condicions, sense que s’intentés eradicar el que en realitat era l’arrel del problema, i molt més greu encara, la infecció en si.
Els símptomes de la candidiasi i el nivell de severitat varien de persona a persona, però els principals signes són: fatiga crònica (especialment després de dinar), depressió, ganes de menjar aliments com pa i coses dolces (a la càndida li encanten els dolços), canvis d’humor extrems, sentiments de ràbia i agressivitat (especialment després de dinar algun menjar dolç), sentir-se com «borratxo» després de menjar un àpat alt en carbohidrats (un dels materials de rebuig de la càndida és l’alcohol), hipoglucèmia , mucositat excessiva al coll, nas i pulmons, infeccions de fongs a la pell, peu d’atleta, infeccions vaginals o orals, diarrea, picors, pèrdua de memòria a curt termini, sensació d’inflor i gasos després de menjar, etc.
A més d’aquests símptomes, tal com explicat abans, es pot experimentar inflor en el sistema limfàtic, dolors de tipus menstrual, suors nocturns, dolors de pit i articulacions, pèrdua de memòria, poca coordinació, visió borrosa, mals de cap, vertigen intermitent, insomni, esternuts, increment d’al·lèrgies alimentàries, etc. La persona tendeix a estar molt sensible, particularment en condicions ambientals d’humitat (fongs), a les emanacions de colònies, perfums i fum del tabac. Tenint en compte que la càndida pot filtrar-se a través del conducte urinari, de vegades pot causar infeccions greus en els ronyons, cistitis i prostatitis.
Poden conduir a la candidiasi crònica: el prolongat i/o repetit abús d’antibiòtics, corticoides i píndola anticonceptiva, una dieta alta en sucres processats, o una preexistent supressió del sistema immunològic causada per l’abús d’alcohol i/o drogues, transfusions de sang, malalties debilitants, trasplantaments d’òrgans o quimioteràpia. Les ganes excessives de menjar alguna cosa dolça també pot ser un detonant. L’embaràs predisposa a moltes dones a aquesta condició, ja que altera el delicat equilibri del pH i el nivell hormonal (tenir en compte que la càndida és un llevat que fructifica en un medi alcalí).
Altres factors contribuents al desenvolupament de candidiasi poden ser la baixa acidesa de l’estómac (contribueix a generar aliments mal digerits) i el restrenyiment (fa que les substàncies de rebuig es retinguin per un període massa prolongat dins de l’intestí): en ambdues condicions la càndida es desenvolupa bé. Per cert la candidiasi és una malaltia moderna, resultat de certes innovacions mèdiques (antibiòtics, anticonceptius, corticoides) i d’una dieta massa «civilitzada» amb aliments excessivament refinats i molt de sucre. En cercles naturopàtics, a aquesta problemàtica se l’anomena la “malaltia dels dolços».
La candidiasi és una condició molt seriosa per dues raons diferents. Sovint passa desapercebuda i no és diagnosticada, la qual cosa permet al llevat créixer sense cap trava i donat els nombrosos símptomes que genera, col·lapsa al sistema immune, el qual es veu forçat a combatre no només la infecció del llevat, sinó totes les altres condicions que causa. Pot molt bé produir-se un cercle viciós: la persona queda debilitada per un problema causat per la càndida (per exemple cistitis), aleshores recorre al metge, qui li prescriu antibiòtics. Aquesta medicació matarà més bacteris intestinals benèfics que controlen la càndida, fent que precisament aquesta s’estengui més; això durà a més infeccions i alhora a prendre més antibiòtics ……….
En la seva forma més destructiva, la candidiasi pot esgotar les glàndules suprarenals, la qual cosa pot produir la malaltia d’Addison (abatiment injustificat, inapetència, hipotensió, hipoglucèmia, marejos), la qual pot interferir en la digestió i pot arribar a causar tants problemes que pràcticament cap component nutritiu del menjar sigui absorbit per l’organisme, a més pot arribar a infectar els òrgans vitals i el cervell, amb el consegüent perill de vida.
El tractament mèdic al·lopàtic ortodox estàndard per curar la candidiasi és a base de medicaments. El problema d’aquests medicaments és que no funcionen sempre, a causa de l’habilitat que té la càndida per generar resistència a aquests compostos, els quals tampoc serveixen per prevenir contra successius rebrots. Les teràpies naturals són les armes més potents i efectives que hi ha en contra d’aquesta malaltia, encara que la recuperació sigui una mica lenta i inevitablement proporcional al temps de patiment i severitat dels símptomes.
Si es lluita amb totes les armes possibles, la càndida finalment desapareixerà, deixant com seqüeles aquells símptomes que apareixen durant la seva curació. Aquests símptomes trigaran a remetre entre uns dies a unes setmanes i la severitat dels símptomes variarà de persona a persona. Normalment es presenten en forma de nàusees, diarrees, mals de cap, gasos, irritabilitat, una baixa d’energia, ganes de menjar dolços i visió borrosa.
Havent patit en el meu entorn familiar directe candidiasi en el passat i com a naturòpata que ha ajudat a molts individus afectats, puc dir-vos que sense cap dubte, els millors aliats són la dieta, la paciència i els antifúngics. La recuperació pot ser una tasca pesada, ja que la càndida és un organisme molt tenaç. No obstant això, el millor és no donar-se per vençut i tenir present que un es recuperarà; això proporciona molta satisfacció i els resultats s’agraeixen realment.
Tinc molts d’aquests símptomes i crec que en podria tenir. M’agradaria saber quin tipus de dieta he de fer o si cal una visita prèvia a la teva consulta.
Gràcies,
Rosa
Hola Rosa,
Sempre és millor fer una visita per centrar i enquadrar bé el tema. A partir d’aquí es fixa el protocol a seguir i depenent de l’ubicació es fan més o menys controls.
Salut i una abraçada,
Àngel
Hola,
cuanto más leo sobre este tema más convencida estoy de que tengo candidiasis. Hace unos 4 años trataron a mi madre por este mismo problema. Fue gracias a que mi hermana y yo encontramos información sobre la enfermedad y nos dimos cuenta de que era lo que nuestra madre había padecido desde hacia años y que nadie le conseguia diagnosticar cual era su problema. El problema es que ella es muy poco constante y se cansó abandonando la dieta y el tratamiento de ozono que le daba un medico naturopata de Salamanca. Hoy me encuentro yo en este problema: tengo unos picores horribles desde hace meses, tengo verdadera ansiedad por los bocadillos y los dulces, chocolate… el cuerpo me lo pide, lo noto. Tengo un flujo muy abundante y de color blanco e inoloro, me cambio de braguitas tres y cuatro veces al día, me lavo constantemente y me doy aceite de oliva que es lo unico que me calma un ratito. Estoy muy irritable, me molesta muchisimo el humo de los puros que fuma mi marido y además estoy de baja con una fuerte lumbalgia, y con unos ataques de alergia increibles: estornudos imparables, picor de ojos, de nariz, congestión…en fin… Creo que todo puede ser de lo mismo. Hace tiempo que lo sé, que tengo que encarar este problema y ahora estoy bastante perdida, he comenzado por ir al medico de cabecera que me ha enviado a la matrona para hacerme un cultivo. En función del resultado me pondra tratamiento pero serán ovulos y crema canesten, como si lo viera… y a mi eso no me hace nada pq ya lo he probado un monton de veces.
A medida que llega la mestruacción, el picor es insoportable… Vivo en Mallorca. Qué me aconsejas. Muchas gracias por tu ayuda
Hola Ana,
Tu misma te respondes: “Hace tiempo que lo se, que tengo que encarar este problema …….
Lo de “me lavo constantemente” es contraproducente por la humedad i porque haces desaparecer la flora vaginal. Por supuesto que tienes que lavarte pero con una o dos veces al dia es suficiente i aún demasiado. Para aliviar los picores ponte yogurt natural con una compres durante la noche.
Yo te propongo que nos veamos, busca un dia que te sea posible venir. I si no lo tienes, haz que lo tengas. Esto degenera en otros problemas más serios -no digo que este no lo sea-, pero con más serios ya me entiendes que quiero decir. Hasta que no lo encares con propiedad no empezarás a notar cambios.
Por cierto lo de tu madre muy mal. Cuando se empieza un protocolo de cándidas no se puede dejar, yo siempre digo que es un camino sin retorno, si a mitad de la batalla te rindes, los enemigos que quedan son los mas fuertes y a la hora de reproducirse los hijos de los fuertes son fuertes, por lo tanto mucho más dificil de volver a encarar i solucionar el tema.
Quedo pendiente de tus comentarios.
Salud, un abrazo y dos besos.
Àngel
Hola Ángel, llevo un tiempo obsesionada con el tema cándidas y hoy he encontrado tu página, llevo 2 años con cándidas intermitentes, pero desde el verano llevo ya 3 veces. Yo no tengo más síntomas que el “requeson” vaginal: ni me pica mucho, ni me duele al tener relaciones ni me encuentro mal en general, pero ahí están , y están afectando a mi vida sexual,cosa que no estoy dispuesta a consentir. Por eso llevo mes y pico con la dieta de cala pero este finde me salí un poco y tuve bastaante actividad sexual, con y sin preservativo, y aquí están de nuevo, las muy cabronas! (con perdón). para no enrollarme mucho: no quiero meterme óvulos otra vez y me estoy metiendo con una jeringuilla yogur con un poco de arbol de té. Lo que no sé es si 3 veces al día es mucho…¿Qué hacer cuando reaparecen en mitad de la dieta? ya estoy en manos de una naturópata tomando antifúngicos, cuidando el higado y con probióticos (por cierto, es posible que todo ello estriña? desde que empecé con todo eso voy mnenos al baño), pero ahora no sé qué hacer, si meterme un óvulo o seguir con el yogur… en fin, espero que puedas ayudarme! Gracias!
Bon dia Cata,
Con la dieta, has notado cambios -sobretodo a nivel digestivo-?
Tienes el pH corporal neutro, ácido, alcalino?
Seria interesante saber que pH vaginal tienes, para acidificar o alcalinizar. También depende de como esté el pH, utilizo unos óvulos vaginales con efecto antifúngico, u otros para repoblar la flora.
La humedad en la zopna genital no es en absoluto interesante, siempre sécate bien, incluso con secador.
Si tienes problemas de restreñimiento se deberian regular, el Psyllium va muy bien en estos casos.
Para poder ayudarte con mas propiedad:
.- De donde eres? Podrias pasar por la consulta?
.- Cuantos años tienes?
.- Que tipo de trabajo tienes?
.- Tienes pareja estable?
Te paso un resultado de búsqueda “càndides” en mi bloc, para que te hagas mejor una idea del tema i de como trabajo:
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?s=càndides
Quedo a la espera de tus comentarios,
Salud, un abrazo y dos besos.
Bon dia Angel,
T’escric perquè m’estant fent una dieta i em faran les proves per saber si sóc celiàca, però tinc els meus dubtes ja que sóc, o era fins ara molt panívora i de fruites, s’em posaven molt bé fins fa poc més d’uns 3 anys, i cada cop a pitjor.
De fet fa poc varen trobar-me intolarància al bàlsam del perú i intoxicació de Mercuri.
Estem intentant tenir un fill, i la medicació hormonal ha empitjorat més els símptomes.
Cercant per internet vaig trobar aquest tema, i realment molts dels símptomes els pateixo.
Li he comentat a l’endocrina que em porta, però crec que no sap per on començar.
Per esbrinar si realment és càndida cal fer alguna prova, com ho diagnostiques?
Per venir a veure’t?
Gràcies anticipades.
Bona tarda Roseta,
Es detecta per simptomatologia, i generalment no hi ha dubte.
Hi han uns quants paràmetres que són bàsics i concloents.
Fes-me un truc 937451141 i busquem un forat a l’agenda.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Bon dia Angel,
Volia comentar-te que la meva fa 2 que li han començat una picor per tot el cos s’ha fet diverses proves d’alergia i ho es : al níquel, i a mil coses mes i ara fins i tot li surtent als braços uns granets que li piquen molt que sembla que es al sol… creus que pot ser una cosa d’alimentació general O…? MOLTES GRÀCIES I INA ABRAÇADA. Agnès
Hola Agnès,
Poden ser moltes coses, per ser una al·lèrgia d’origen càndides hi hauria d’haver més simptomatologia a nivell digestiu i genital.
Per ser un tema d’alimentació hi han massa elements que produeixen al·lèrgia. També t’haig de dir que aquestes proves són fotos del moment, la mateixa prova feta al cap d’una setmana mostre intoleràncies diferents.
Una abraçada molt forta.
Àngel.
Bon dia Angel,
Jo tambe pateixo el mateix, la famosa candida famata m’ha invadit el meu cos.
Desde el mes de gener que hi batallo. Al mes de març vaig començar la dieta estricta tipus Cala, em fan prendre unes 20 gotes de pomelo, i 2 pastilles de yeast cleanse una al migdia i una al vespre. en deju em prenc el regen intestin i despres un batut d’apit,julivet, poma i pastanaga i dues pastilles de multinutrient terranova.
Tot i aixi no estic tranquila perque encara tinc molesties a la boca, sort del mms que tambe me l’espraio amb aixo i picors anals.El que em preocupa es si ho estic fent be ja que no m’han fet fer el mes de preparacio de rigor que se sol recomanar en aquest casos i si n’hi ha prou amb el que em prenc. en el menjar m’hi ajudo molt amb all. Em seria de gran ajuda un consell teu.
Moltes gracies per tot.
una forta abraçada
Hola Montse,
Dels protocols d’altres professionals no puc opinar, suposo que saben el que fan.
El que si et puc dir és que és molt interessant tenir en compte el pH del terreny i tenir molt en compte el fetge.
Jo la poma i la pastanaga no la recomanaria.
Una abraçada molt forta.
Àngel
Jo estic prenen 3 cops al dia i en dejú una cullerada de postre de una barreja de mel i canyella.
La proporció és 1 cullerada de canyella per 4 de mel, ben remenat i ja es pot prendre, sempre 30 minuts abans de menjar i beure, 3 cops al dia.
Va molt bé.
Benvolguda Teresa,
Amb la mel, estas alimentant les càndides a base de bé. Viuen dels carbohidrats -sobre tot sucres-, dels ferments i dels llevats.
No sé de on has tret el “remei”, però l’efecte és el contrari, estas complicant el procés!!!
Una abraçada!!!
Mha semblat llegir q viuen en medi álcali? Si mengen Sucre llavors viuen en medi àcid,no? Diuen la llimona es força álcali i va bé beuren abans D anar a dormir. Que opines?
Hola Eulàlia,
Aquest és un tema en que sempre hi ha confusió, hem de diferenciar entre dos pH’s, el del cos -terreny- i el de la vagina -aquest és totalment independent-. A nivell cos el pH correcte és al voltant de 7 -neutre-, i el de la vagina -en edat fèrtil- ha de ser entre 4 i 5. La llimona alcalinitza el cos, per tant si s’està àcid va bé, tant la llimona com el bicarbonat són alcalinitzants. A nivell vagina, si el pH no és el correcte jo treballo amb òvuls de flora vaginal, ella ja s’encarrega de modificar-lo i deixar-lo als nivells adequats.
Una abraçada,
Àngel
Hola Angel.
primero darte mi mas sincera enhorabuena por todos tus maravillosos articulos, me han servido de mucho!
Aun asi sigo con la dichosa candidida.. la sufri hace 4 años y despues de muchas idas y venidas me puse seria con la dieta de cala cervera mas algunas pastillas para ayudar al higado y enzimas digestivas y lo consegui. Hasta hace unos meses que han vuelto, esta vez no se ni porque pero es mucho peor. He ido otra vez de ginecologo en ginecologo y solo me ha agravado el problema toda la medicacion que me han dado.
estoy con dieta estricta (nada de fruta, cereales, lactosa ni azucar) si legumbre, verduras, huevos, yogures de soja y algo de proteina; a parte MMS 18 gotas al dia, enzimas digestivas, yeast clenase, y no noto nada de mejoria. Me estoy empezando a volver loca, no puedo tener relaciones porque son muy dolorosasy se que estan ahi porque las siento, a veces hasta algo de dolor sin mas ni mas… me interesa mucho tu opinion, que crees que puedo estar haciendo mal? Que me recomiendas?
Muchas gracias de antemano por tu tiempo y atencion
Un saludo muy cordial
Hola Marta,
El problema és multifactorial, ahí entran tanto problemas físicos como emocionales. Cada persona és un mundo!!!
Te dejo mi e-mail para poder tener un intercambio más exhaustivo y así poder darte un poco más de Luz sobre el tema.
angel@biosfera.cat
Un beso y dos abrazos!!!
Bona nit Angel ,
El meu nom és Mercè Collado , He vist la teva pàgina i m´ha agradat molt de Biosfera,.. com moltes dones porto forces anys batallant amb les càndides i encara que faig Acupuntura i Reflexología , no és suficient per atacar el problema..
M´agradaría un día visitar-me a la teva consulta..
Veig que és un problema de fons, per cert fas Acupuntura i Kinesiologia..
Gràcies per compartir la teva formació amb nosaltes..