24
Una ampolla d’aigua més ecològica?
Tema: EcologiaComença a arribar al mercat espanyol un tipus d’ampolla de plàstic amb una important novetat: per primera vegada, alguns envasos per a begudes incorporen Polietilè tereftalat (PET) procedent de les plantes de reciclatge, és a dir, plàstic que en una vida anterior ja va ser una ampolla.
Això estava prohibit fins fa molt poc a Espanya per als envasos en contacte amb aliments i ha estat un canvi legal de fa dos anys el que ha desencadenat una modificació que té més implicacions del que sembla. Fins ara, aquesta imperceptible metamorfosi ha començat per la secció d’aigua embotellada dels supermercats: Primer va passar amb ampolles de 1,5 litres de Font Vella, el juliol de 2009, però ara l’han seguit de manera molt recent tots els envasos de plàstic de la marca Veri i una nova garrafa de 6,25 litres de Font Vella, llançada al mercat amb el nom de “ecoligera”.
A diferència de la indústria del vidre o del paper, on un producte al final del seu cicle de vida constitueix matèria primera que pot tornar a ser reintroduïda al principi del procés de fabricació, fins ara les ampolles de plàstic PET que acaben en el contenidor groc per ser reciclades només podien ser reaprofitades en altres sectors molt diferents. Com detalla Ecoembes, l’empresa que gestiona els residus d’envasos, avui en dia un 65% del PET reciclat es destina a làmina, un 30% a fibra i prop d’un 3% a fleix. El que traduït vol dir que una ampolla de plàstic PET que es recicla acaba fonamentalment formant part d’embalatges per a joguines, aparells electrònics o altres productes (làmina), així com moquetes d’oficina o roba (fibra), o en menor mesura, precintes (fleix ).
El canvi en la legislació espanyola per adequar-la a l’europea, a través del Reial Decret 866/2008, permet ara tancar el cercle i que una ampolla de Polietilè tereftalat reciclat (R-PET) d’una empresa de begudes sigui aprofitada per a fabricar una altra ampolla per begudes. Això encaixa en el concepte “del bressol al bressol” plantejat en el llibre “Cradle to cradle” pel químic Michael Braungart i l’arquitecte William McDonough, que defensen que els productes siguin concebuts des del principi perquè en arribar al final de seu cicle de vida es pugui reincorporar una i altra vegada al començament del procés. La realitat és que això no passa amb molts dels productes generats per una planta de reciclatge, el que a vegades suposa un veritable problema per trobar una sortida a alguns materials reciclats, especialment, en moments de crisi econòmica com l’actual. Per cert que, segons Braungart i McDonough, el fabricar una moqueta a partir d’ampolles de refrescos és només infra-reciclar (downcycling), ja que entenen que l’únic que s’aconsegueix és posposar la seva eliminació o la seva arribada a un abocador.
“El nostre objectiu és arribar a tancar el cicle dels envasos per haver d’introduir el mínim de plàstic verge en la fabricació”, comenta Xavier Vidal, responsable de Sostenibilitat de la marca Font Vella (pertanyent al grup Danone). “En uns 5 o 10 anys veurem coses molt interessants”.
Per ara, el màxim percentatge de plàstic reciclat incorporat en una d’aquestes noves ampolles és d’un 25%, sent aquesta una limitació tècnica que s’espera superar. A més, tot i que ja hi ha recicladors espanyols que han demanat l’homologació a l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), encara no hi ha cap autoritzat per vendre PET reciclat que pugui ser utilitzat en contacte amb els aliments (el que, segons ECOEMBES, obliga a dur a terme un procés de descontaminació conegut com super-cleaning). Així doncs, el plàstic reciclat utilitzat en les ampolles llançades al mercat espanyol escau, de moment, de plantes d’altres països, com França o Alemanya.
Utilitzar l’equivalent reciclat en lloc d’un material verge sol suposar, gairebé sempre, importants avantatges ambientals. Però perquè aquesta sigui una opció realment competitiva l’interessant és aconseguir que això tingui a més un cost inferior per el fabricant. Aquest no és el cas encara de les noves ampolles. “Ara per ara, el preu del PET reciclat és una mica superior al PET verge, ja que hi ha molt poc mercat”, especifica el representant de Font Vella, que destaca sobretot els avantatges ambientals: “Un quilo de PET reciclat requereix emetre l’ordre de sis vegades menys CO2 que un altre material verge a partir de petroli “.
Entenent que el primordial per a aquest tipus de productes és que el contingut de l’ampolla no es vegi afectat per substàncies químiques que puguin migrar, aquesta transformació dels envasos de plàstic constitueix una innovació molt interessant per al medi ambient. En el cas de la nova garrafa de 6,25 litres de Font Vella, això ha vingut acompanyat a més d’un disseny especial que redueix en un 22% la quantitat de plàstic utilitzat en la seva fabricació i que permet optimitzar millor el seu transport en camions. En resum, tota una sèrie d’importants millores ambientals que s’han traduït en una reducció del 40% del preu final que paga el consumidor pel que fa a les garrafes antigues (una considerable baixada que demostra també el molt que suposa l’envàs en el preu final d’un producte, especialment si el que porta dins és aigua).
Tot això ha portat a la marca Font Vella a col·locar en l’etiquetatge de la seva nova garrafa la denominació de “Ecoligera”, al costat de les paraules “+ econòmica” i “+ ecològica”. I és aquí on sorgeix un cop més la controvèrsia per com la publicitat i els missatges comercials utilitzen a Espanya aquest tipus de missatges ambientals. ¿S’ha d’utilitzar el prefix “eco” o la paraula “ecològica” en l’etiqueta d’una ampolla d’aigua (sense especificar a més que s’està parlant de l’envàs i no del contingut)? “Quan posem aquest missatge el que volem dir simplement és que resulta més ecològica en relació amb les nostres garrafes antigues”, apunta Vidal.
Són molt nombroses les denúncies de les organitzacions de consumidors per l’ús indiscriminat de apel·latius com “ecològic” o “eco” a la publicitat, sent un dels casos més recordats quan el grup Danone va ser obligat a canviar el nom dels seus iogurts “Bio “(que ara es diuen” Activia “), després de regular l’ús d’aquestes denominacions per als aliments procedents de l’agricultura i ramaderia ecològica a través del Reial Decret 1852/1993. De la mateixa manera, el Ministeri de Medi Ambient va llançar l’any passat un codi de bones pràctiques per intentar posar ordre en la publicitat, en especial la d’automòbils i energia.
Segurament, el cas de la garrafa “ecoligera” no hagués cridat tant l’atenció si no es tractés d’aigua envasada, assenyalada per molts sectors ambientalistes com un malbaratament de recursos davant l’aigua d’aixeta. “Nosaltres no ens comparem amb l’aigua d’aixeta, ja que és un altre producte diferent”, es defensa Vila. “La nostra aigua no està tractada i té una composició química constant, just el contrari que l’aigua d’aixeta. És un altre producte molt diferent. Que sigui el consumidor el que triï”.
Es mereix el bon disseny d’un envàs que té veritables avantatges ambientals portar la denominació “+ ecològic” o és aquest un missatge enganyós que pot confondre el consumidor sobre les qualitats del producte? Vosaltres què opineu?
Clemente Álvarez – elpais.com/eco-lab
saben quien fabrica estas botellas de agua? Gracies
Hola Carlos, pots preguntar-ho a Font Vella directament al 902100 272. Salut.