Per ampliar conceptualment, una mica, l’entrada anterior “El Tao dels aliments”, faré servir la introducció a una xerrada que vaig fer el 20 de Juliol del 2.002 amb el títol de “L’alimentació font de vida”. Aquesta xerrada-col·loqui es va fer al Casal Pere IV, en el marc del 1er. Congrés Mundial per la Vida organitzat per l’Associació Plural-21.

Introducció a la xerrada
Dia 20 de Juliol de 2.002
Lloc: Casal Pere IV, Rambla 69

L’alimentació font de vida

Quan la Rosa Subarroca amb va proposar de fer una Xerrada emmarcada dins el 1er. Congrés Mundial per la VIDA, amb el títol de “L´alimentació font de Vida”, vaig pensar de seguida en el concepte de Metabolisme.

Sembla obvi, que al parlar d’alimentació, implícitament es parli de “font de vida”, però tal com està muntada la cosa avui en dia, parlar d’aquest tema és totalment al contrari. Els aliments convencionals estan elaborats i pensats per sé font de diners i no pas per ser font de vida.

Anem dons a aclarir una mica el concepte de Metabolisme i a partir d’aquí anirem tibant del fil per arribar a parlar de l’Alimentació.

Metabolisme: és la capacitat de metabolitzar (transformar i utilitzar) les primeres matèries amb la nutrició, oxidar-les amb la respiració i sintetitzar-les a traves dels òrgans i vísceres  per produir energia (VIDA).

En definitiva es tracta de l’anomenada QI “energia de la vida”, “energia vital” que circula per el nostre cos a traves dels meridians (canals d’energia contemplats en la medicina oriental, sobre tot per l’acupuntura). Aquests conceptes de metabolisme, meridians i energia vital, la medicina occidental ni els contempla, ni els qualifica, ni els mesura. Senzillament els obvia.

Al darrera de tot això també hi ha la teoria del YIN-YANG (+/-), els cinc elements, l’equilibri entre ells i els centres energètics del cos humà, els Txakres.

Tenim problemes amb el metabolisme, quan o el tenim molt baix o no ens circula per el cos (un punt molt important perquè circuli, és l’esport).

Els principals símptomes físics i mentals que presenta el metabolisme son:

COMENTARI: Per qüestions de constitució física, hi ha qui té el metabolisme dèbil o qui el té fort. Al igual que altres sistemes que impliquen òrgans i vísceres (cor, pulmons, fetge, ronyons, ……. etc.)

També a partir del polsos es detecta l´estat del metabolisme.

Queda clar dons que el Metabolisme és la clau entre l´alimentació i la vida i que sense un bon Metabolisme, la vida no es pot desenvolupar bé.

Per modificar el metabolisme, queda clar també que hi han tres factors:
•  L’alimentació. (Què mengem).
•  La respiració. (Com respirem).
•  Bon funcionament dels nostres òrgans i vísceres, a saber: Fetge i vesícula biliar, cor i budell prim, melsa/pàncrees i estómac, pulmons i budell gruixut i ronyons i bufeta urinària.
Sense deixar de banda “El moviment” (esport), sobre tot evitant l´estancament de les articulacions i fent incís en les extremitats superiors. (rotació d’espatlles, rotació dels canells, obrir i tancar les mans, ……. etc.

Hi han molts conceptes com la respiració, l’esport, l’educació postural, la meditació, …….. Etc., que per si soles ja es mereixen moltes xerrades.

Però avui ens centrarem en els aspectes bàsics de l’alimentació, amb com participar activament en el manteniment o reparació de la pròpia salut a través d’ella. Si ens deixem anar, som negligents o si per passivitat som fatalistes, estem renunciant a limitar els nostres sofriments a un mínim inevitable, a seguir les degradacions de l’edat sense fer res per prevenir-les i a morir en les pitjors condicions, tant a nivell físic com a mental.

Vull subratllar el terme bàsic de l’alimentació. Per què el humans som tant rebuscats que obviem lo bàsic, lo senzill, lo fonamental i sempre anem a buscar respostes complicades, quan lo bàsic o oblidem, lògicament ens hi fem mal. Estem a la vora d’envair Mart i no tenim cura del nostre planeta, volem crear vida i ens cau la casa al damunt. “La vida es crea acostant-se i respectant la Natura”. ” L’home i el planeta no són dos ”.

El terme bàsic, en aquest cas també vol dir veure el “tot”,  no encantant-se amb aspectes aïllats com les calories per exemple.

La dietètica ens dona bones indicacions sobre les substàncies que ens aporten els aliments. Pròtids, glúcids, lípids, vitamines i minerals són substàncies reconegudes com necessàries per el manteniment del cos. Nombrosos estudis han arribat a deduir finalment els efectes de totes i cadascuna d’elles al organisme. No obstant queden encara efectes sense explicació. Segueixen havent-hi preguntes sense resposta. Tornem a estar, com en moltes altres vegades, amb que “l’arbre no ens deixa veure el bosc”.

Per entendre bé perquè algunes preguntes continuen sense resposta, s’ha de comprendre que la ciència acadèmica és abans que tot materialista, es ha dir, treballa amb lo mesurable, amb lo sensible. La insuficiència d’aquest enfoc es fa sentir cada vegada més a mesura que van quedant qüestions fonamentals sense respondre.
Hem d’admetre que per organitzar i estructurar aquesta matèria hem de creure també amb forces creadores que emanen del poder còsmic del que formem part, diem-li NATURA, PACHAMAMA, VIDA ……
Hem d’entendre també que aquestes forces no són mesurables amb instruments científics, a lo millor podem observar els seus efectes. La ciència no disposa d’instruments per explicar la vida en la seva totalitat.
Resulta doncs evident que solament una aproximació més espiritual pot respondre a les preguntes de la NATURA. Des de tal aproximació, l’alimentació seria el conjunt de processos que porten a la recepció i assimilació de les forces creadores de l’univers. Ens alimentaríem més bé de força o energia que de substàncies físiques. Amb aquest enfocament es pot entendre millor que cada aliment tingui organitzada la matèria sota diferents forces; i mentre l’anàlisi clínic del seu contingut ens dona una indicació de les seves propietats, no més amb una visió més espiritual arribarem a sentir globalment com l’aliment pot actuar amb nosaltres.

Així arribem a la conclusió de que no existeix una règim ideal. Cadascun necessita certes formes d’organització que pot trobar amb certs aliments. I és feina d’un mateix el relacionar les seves necessitats amb lo que el món viu li pot oferir.

Doncs parlem d’ALIMENTACIÓ ………………