Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


L’halitosi.

La higiene és la base per eliminar la major part dels casos de mal alè. L’halitosi pot indicar malalties, la boca és un lloc de cultiu de bacteris. Per això cuidar la higiene mitjançant hàbits saludables i dietètics és fonamental.

L’halitosi és el mal alè de la boca, la seva olor desagradable. És un problema que s’intensifica amb l’estrès, els trastorns dels sins para-nasals, les nafres bucals, càries, infeccions de genives i pel tabac. Fins i tot pot ser resultat de l’excés de sequedat a la boca. S’ha dit també que el mal alè pot produir-se pels gasos absorbits de l’intestí i alliberats a través dels pulmons.

Però, generalment, l’origen del mal alè sol estar en una superabundància de bacteris productors de compostos sulfatats volàtils, de molt mala olor. En molts casos, els culpables són els milions de bacteris que viuen a la boca. Aquestes indueixen la formació de plaques dentals, un film de material enganxós amb bacteris que es forma a la dent.

La manca d’higiene dental, els empastaments i corones dolents i les dentadures postisses, poden influir i augmentar el risc de la creació de placa bacterial. Aquests bacteris creixen en els carbohidrats i proteïnes a la boca que procedeixen de la dieta. Produeixen àcids i una substància coneguda com compostos de sulfatats volàtils (VSC).

Tipus de mal alè

De vegades, el tipus d’olor és símptoma de problemes molt concrets.

.- Per exemple, el “olor a podrit” pot indicar un deteriorament dental, malaltia de les genives o sinusitis.

.- Una “olor afruitada” podria ser símptoma de diabetis mellitus.

.- L’ “olor de formatge” en un nen sol avisar de la presència d’un cos estrany en el seu nas.

.- Una olor a orina pot ser símptoma de fallada renal.

.- Una olor “àcida” pot denotar problemes de fetge tipus acetona.

Altres causes del mal alè inclouen condicions d’origen patològic o químic. Per exemple la disfunció del fetge, la malaltia pulmonar i la malaltia respiratòria (les infeccions del pulmó).

Hi ha també medicaments que poden causar males olors. La sequedat a la boca pot estar provocada per més de tres-cents fàrmacs, entre els quals hi ha antidepressius i antihistamínics.

El mal alè matinal

La disminució del flux de la saliva a la boca ha estat identificada com una de les causes del “mal alè del matí”. L’halitosi matinal es produeix perquè, durant el son, es deixa de produir saliva. Aquesta manté la boca neta de residus. Sense saliva la boca es resseca i les cèl·lules mortes i bacteris s’adhereixen a la llengua i a l’interior de les galtes. Així es produeixen les males olors.

Els nens rares vegades tenen el problema de mal alè en el matí, tan freqüent en els adults. Però amb les infeccions de la gola, especialment en alguns tipus d’amigdalitis, pot presentar-se aquest desagradable problema.

D’altra banda, la respiració per la boca, el roncar, l’edat i les preocupacions socials, contribueixen a la disminució de la saliva a la cavitat oral. Algunes dietes baixes en carbohidrats causen una condició anomenada “l’olor de fam”. Aquest és el resultat de la Ketosis, que és un ús incomplet dels greixos del cos per l’energia.

Un problema social

Molts milions de persones atribueixen una gran importància a l’aspecte social del mal alè. Les persones que pateixen de mal alè perden la confiança en si mateixos. Viuen amb una por constant d’ofendre o molestar a altres persones. És una situació esgotadora que disminueix la qualitat de vida.

Moltes vegades pot semblar un mal menor que no afecta per res a qui el pateix, però que molesta a tercers i resulta, en definitiva, molt perjudicial per a les relacions personals. El mal alè sol ser insuportable per a tots menys per a qui el pateix. L’explicació a aquest fet és que les cèl·lules nasals capaços de detectar l’olor acaben per no respondre al constant flux d’efluvis fètids.

Com combatre-la

En el tractament de l’halitosi es poden corregir o eliminar les causes orgàniques. Hi ha una sèrie de remeis per evitar que l’alè sigui un problema ruboritzador. Entre aquests es poden destacar els següents:

.- Mantenir una higiene bucodental adequada. Cal raspallar les dents després de cada àpat sense excusa. Anar al dentista per eliminar la tosca i per descartar qualsevol indici de malaltia periodontal. Aquesta és la principal productora dels compostos sulfatats volàtils. Però no només cal raspallar les dents sinó també la llengua i les genives.

.- Utilització del fil de seda bucal per als espais interdentals. És essencial la seva utilització diària, així com la visita al dentista dues vegades l’any. També hi ha rascadors per eliminar els bacteris de la llengua.

.- No fumar. El tabac provoca mal alè i és el principal factor de risc patològic evitable.

.- També provoca halitosi el consum de l’alcohol. Si es beu s’ha de fer amb moderació i, si és possible, amb aliments pel mig. Així mateix cal reduir el consum de sucres i dolços.

.- Consumir greixos amb moderació. En persones amb retard en el buidat de l’estómac poden produir àcids grassos i volàtils, i afavoreixen el mal alè. Hi ha aliments potencialment afavoridors de l’halitosi, com l’all o la ceba.

.- No romandre moltes hores sense ingerir aliments. És recomanable prendre una poma entre menjar i menjar. És important augmentar el consum de verdures crues que ajuden a protegir les genives.

.- També cal beure aigua per mantenir oxigenada la boca, i mastegar un tros de llimona -sense pelar- durant un parell de minuts després dels àpats. Les pastilles i xiclets amb menta (i sempre sense sucre) també són una ajuda, però només això, una ajuda.

En els més petits

L’halitosi és un problema relativament freqüent en la població infantil. Generalment s’atribueix a una higiene deficient de la cavitat bucal i de les seves peces dentàries. No cal restar-li importància perquè pot ser l’avís d’algun trastorn orgànic. Aquests poden ser afeccions com l’estomatitis, gingivitis, faringoamigdalitis, rinitis o sinusitis.

Si un nen petit presenta mal alè, i és sa fins al moment de percebre aquesta mala olor, caldrà pensar en la possibilitat que tingui introduït algun cos estrany en les seves fosses nasals. Si és així no cal extreure’l. En el seu intent es podria introduir encara més. Portar el nen al pediatra és l’aconsellable.

Si no és aquest el cas, l’arrel del problema potser estigui en una inadequada higiene bucal. Una visita al dentista pot verificar-ho. Si l’examen odontològic descarta alteracions bucals o mala higiene, s’haurà de consultar amb el pediatre.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web