Imagina a un cuc que hagi nascut dins d’un rave. El cuc roman allà i suposa que tot el món és amarg, fosc i petit com el rave en el qual va néixer. No obstant això, quan aquest cuc aconsegueix perforar la pell del rave, s’impressiona i diu: “Pensava que tot era igual que el rave en el qual havia nascut, però ara veig davant meu un món gran, il·luminat i bonic”.

De forma molt similar a aquest cuc, es troben aquells de nosaltres que estan submergits en bloquejos emocionals i espirituals. Hem de recordar que cal seguir treballant per perforar aquesta pell tan dura i confiar que hi ha alguna cosa millor per a nosaltres allà fora. Perquè sempre hi és.