Loading ...
10
Apaivagar l’Ego.
Tema: Espiritualitat
La missió de trobar i perdre el nostre Ego ens empenyerà cap a la grandesa. És un dels riscos més audaços que podem prendre. Això és el que ens treu de la nostra zona de confort perquè puguem realment marcar una diferència en aquest món. Quan anem més enllà del nostre Ego (especialment el nostre temor a la falta d’aprovació) podem visualitzar solucions reals perquè sobtadament ens obrim a veure allò que no sabem. Ens dóna el poder de fer preguntes, i de no acceptar les coses pel que semblen.
És cert, pot ser humiliant quan ens mostrem i no tots concorden amb la nostra visió. Però la humiliació és una de les formes més ràpides per identificar el nostre Ego. El desig de ser elogiats i reconeguts és un signe revelador de que l’Ego està prosperant. Però si una quantitat suficient de persones pot començar a veure els seus Egos en acció i el dissol, podem arribar a una massa crítica, i el món pot canviar.
Excavem més profund per trobar respostes “fora del comú” per poder dirigir-nos cap a un futur més brillant.
Sembla que estigui llegin les paraules que em va dir un princep. És molt dur no ser reconegut en cap camp, i passar per la vida com una ànima invisible. Al cap de molts anys, l’Ego el tens fet miques. Llavors passa el que tu dius, necessitem l’aprovació i l’ acceptació continua de la gent per anar recontruint-lo. Al cap de mes temps, quan l’Ego quasi ja el tens tot recontruit, de tant en tant, encara fa falta el reconeixament i l’acceptació, però com ja tenim una edat, aconseguim o intentem que ens efecti menys. És com tenir una peça d’un puzle que no li troves mai el seu lloc, hi estas a punt, però … No!
Abrds
Àngela
Àngela,
L’Ego és el pitjor element que podem tenir per fer la feina que hem vingut a fer a aquest món, evolucionar. L’Ego és lo que no ens deixa veure la realitat, és el que no ens deixa pensar en els demés, és lo que no deixa desenvolupar el nostre Ésser interior, l’Ego és el pitjor enemic que podem tenir. De fet en un ritual d’iniciació d’una ordre concreta, és demana al neòfit: Identifiques a algú dels Germans presents com a un enemic? Normalment és que no. Llavors se li diu: doncs gira’t i el veuràs. El neòfit es gira i es veu a ell mateix, doncs darrera seu hi te un mirall. El pitjor enemic, a nivell de creixement espiritual, que podem tenir som nosaltres mateixos “L’EGO”.
Petons-nets.
Àngel
Àngel, com he dit abans, quan ets una ànima que passa per la vida sense ser vista per ningu durant anys, arriva un dia que diu “Prou”, i contrueix un mur al seu voltant tant alt i fort, que no i deixa entra a ningu més que a la ràbia, l’odi, egocentrisme, egoisme, etc. Tot per protegir-se de tots els anys que ha passat sense existir. Ja se q l’Ego és un gran enemic, però quan una ànima neix aprenen que tot o quasi tot allò que l’envolta és dolent, el que fa és protegir-se amb allò que li és més fàcil, amb el que coneix.
No ser si m’has entès.
Abrds
Àngela
Àngela:
Hi ha un acudit sobre dos venedors de sabates que viatgen a un país del tercer món a la recerca de noves oportunitats de negocis.
Un d’ells truca a la seva esposa al moment en què aterra i li diu, “Estimada, torno cap a casa. No hi ha esperança aquí. Ningú utilitza sabates, així que no hi ha a qui vendre-li”. I aborda el següent vol per tornar.
El segon truca a la seva esposa i li diu, “Estimada, no et creuràs el que hi trobat aquí. Hi ha tantes oportunitats. Ningú utilitza sabates Puc vendre-li al país sencer!”
Hi ha oportunitats a tot arreu i per tots. Quan tenim la consciència d’esperar que la màgia succeeixi, succeirà. Trobarem a les persones correctes, ens mourem en els cercles correctes, ens “toparem” amb les solucions correctes. Tot comença amb una obertura en la ment.
Obre’t avui. Per complet, arrisca’t.
Àngel
M´encanta parlar amb tu, tens resposta per tot.
Ja he anat obrint la ment, però no és tant fàcil com s´escriu. Arriscar-me? També ho he fet, però a la meva ment i van apareixent aquells moments quan la meva ànima era invisible. Ho elimino, però torna, torna amb menys força, ja no fa tant malt, però encara hi és. Com una pel.licula antiga que sempre es recorden els fracments que més han impactat.
Seguiré intentant i arriscant.I també aniré a vendre sabates a l´Àfrica.
Àngela
Amigueta,
No era l’Àfrica.
Ja sé que és molt fàcil de dir i difícil de fer.
La millor manera d’ajudar-te a tu mateixa és ajudant als altres.
Existeix una llei espiritual que ens ensenya que qui cuida dels altres és cuidat pel Creador. I si sabem que no som res sense la custodia de la Llum, llavors és impossible no cuidar dels altres.
Si passem la nostra vida sencera ocupant-nos solament de nosaltres mateixos, llavors no tenim la menor oportunitat de tenir èxit, la qual cosa no és diferent a un floc de neu en l’infern.
Avui, avalua quant de temps ocupes ajudant-te només a tu mateixa versus el temps que realment ocupes estenent la mà per ajudar als altres.
Amiguet
Amiguet, imagino que no era l’Àfrica, però jo no estic tant preparada com tu. De tota manera pensaré en tot això que em dius.
Àngela